El retorn del Costat Fosc (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Trever va usar el seu cable líquid com a corda d'ascens. Va arribar fins al cim de la formació de cristall, amb prou feines. Què no donaria per una mica d'habilitat amb la Força, per una petita empenta en els seus salts. Perquè en aquest pas, no anava a escapar d'aquests tipus, i la persecució s'havia estat allargant massa temps.

—Almenys no m'estan disparant.

De sobte, un gran tros de cristall al seu costat es va fondre amb calor blanca i va desaparèixer.

—Uh!, retiro això.

Trever es va ajupir i va saltar sobre la següent formació. Li quedaven tres salts més fins que es quedés sense formacions i es trobés amb el buit. Ara els cristalls que havia admirat des de l'aire es van convertir en vores esmolades com agulles que raspaven les seves mans i genolls i feien impossible que aconseguís mantenir-se dret amb fermesa.

Molt per sota va veure el misteriós lliscant prop del sòl del bosc del cristall, zigzaguejant entre formacions mentre el lliscant imperial intentava mantenir el ritme. Mentre observava, el lliscant imperial va perdre el control en una corba tancada i es va estavellar contra una rugosa muntanya de cristall. El lliscant va patinar pel sòl, va girar sobre si mateix, i es va detenir.

Trever va saltar fins a la següent formació, evitant el foc blàster que va ressonar i va impactar en el lloc on ell havia estat un moment abans.

L'altre lliscant imperial va fer un gir tancat i va tornar cap a ell. Ell va saltar una altra vegada.

Ara estava oficialment sense espai. Podria usar el seu cable líquid una altra vegada, però no hi havia cap lloc al qual anar.

Llavors va veure al misteriós lliscant ascendint. Va maniobrar directament sota ell. La carlinga de la cabina es va lliscar cap enrere.

Era una caiguda llarguíssima.

Ell va saltar.

Va aterrar matusserament, amb una cama fora del lliscant, però el pilot va fer un gir brusc cap a estribord amb una mà i va tirar d'ell cap a dintre amb l'altra, va pressionar el control de la carlinga, i es capbussà, tot això mentre Trever tractava d'agafar la seva respiració.

—Intenta subjectar-te —la veu va arribar des de l'interior del casc. No podia veure la cara del conductor. Els dits en els controls eren delicats i semblaven suaus, però en deu segons Trever es va adonar que estava en mans d'un pilot sorprenent.

El lliscant es va posar al màxim mentre passaven com un exhalació al voltant de les formacions, sortejaven a través de formes semblants a branques, ascendint i descendint pels canons. Era com estar en una de les carreres de beines sobre les quals Ferus li havia parlat, les altament il·legals que es duien a terme als planetes de la Vora Exterior.

Van perdre el lliscant imperial que els perseguia. El pilot va reduir la velocitat, i Trever li va demanar al seu ràpid cor que fes el mateix.

—Aquest ha estat un passeig galàctic —va dir, gairebé sense respiració.

El pilot es va dirigir cap a un canó profund i estret, i va maniobrar el vehicle al voltant de les formacions de cristall amb forma de tronc. Trever va veure una nau llisa amb un cos vermell i un casc de cròmium col·locada sota un sortint. Es van detenir allà.

Va sortir, les seves cames seguien tremoloses. El pilot va sortir d'un salt del lliscant i es va llevar el casc, sacsejant el seu pèl fosc que li arribava fins a les espatlles. Era una petita dona humana de mitjana edat, amb penetrants ulls verds que feien joc amb els cristalls que els envoltaven.

—Ets Flame, veritat? —va preguntar Trever.

—Qui vol saber-ho?

—El teu contacte —va dir Trever—. M'envia Toma.

La seva mirada li va recórrer de dalt a baix, des de les seves botes fins a la part superior del seu cap.

—No ets una mica jove?

Molest, Trever va ignorar el comentari.

—Sóc Trever Flume. Vaig començar en la resistència de Bellassa.

Ella va obrir una llauna d'aigua i va prendre un glop, llançant-li una altra a ell.

—Com vas acabar amb Toma?

—Compartim el mateix amagatall. L'Imperi ha posat preu al meu cap —Trever intentà que no semblés que s’estava vanant, només explicant un fet. Va voler que aquesta dona sabés que ell era algú a qui tenir en compte—. He estat viatjant amb Ferus Olin.

Ella va semblar interessada per primera vegada.

—He estat intentant trobar a Ferus Olin. Va ser un heroi de la resistència de Bellassa. Després va desaparèixer.

—Toma va dir que estaves tractant de coordinar els moviments de resistència als Mons del Nucli.

—És un començament. No arribarem enlloc si no estem organitzats —Flame es va asseure a cavall sobre una formació del cristall que formava un tipus de banc—. He après una cosa en la meva vida: les grans fortunes fan que les coses ocorrin. Si podem finançar moviments de resistència a través d'una organització central, podrem fer progressos. Tot el que fa falta és riquesa. La riquesa crea oportunitat. És simple.

—Toma va dir que eres una de les ciutadanes més riques d’Acherin.

Ella va somriure.

—Em van fer préstecs. Ara tinc moltes partides aquí i allà, i estic buscant a més inversors. No són només lluitadors per la llibertat que odien a l'Imperi. Hi ha alguns empresaris molt rics que temen perdre els seus negocis. No es poden vendre béns en una galàxia governada per la por.

—Llavors estàs en això per justícia, o perquè puguis crear més riquesa per a tu i per als teus amics? —va preguntar Trever.

—Què passa amb totes dues coses? Sóc una realista, no una somiadora. La majoria dels éssers no són idealistes. La majoria vol saber què té a veure això amb ells.

—Parles el meu idioma —va dir Trever amb admiració.

—Llavors, pots posar-me en contacte amb Ferus Olin?

—Per això estic aquí. Toma pensava que podríem ser capaços d'ajudar-vos a tots dos.

Ella va llançar la llauna buida d'aigua dins del lliscant.

—En què estava ficat? Què intentava fer?

Trever no anava a explicar-li això de la base Jedi secreta.

—Des que he estat amb ell, bàsicament ha estat intentant escapar de presons imperials —va dir ell—. Hauràs de fer-li a ell aquesta pregunta.

—Tinc una altra missió aquí —va dir Flame—. Tinc una idea que pot ajudar a la resistència. Què fa que Samària sigui única? I no em refereixo a aquest lloc —va dir, abastant amb un moviment de la seva mà les formacions de cristall del seu voltant—. Els droides personals. Tothom els té, fins i tot el conseller imperial. Li van donar un per agrair-li que salvés la ciutat.

—Ell no va salvar la ciutat —va dir Trever—. Simplement es va atribuir el mèrit.

—No té importància. Si té un droide personal, això significa que ha estat registrant tots els seus moviments durant els dos últims dies. Escoltant cada conversa. Si poguéssim posar les nostres mans en aquest droide...

—Podríem descobrir alguna cosa.

—I serà una forma de demostrar-li a la resistència que parlo de debò. No obstant això robar-lo no serà fàcil.

Trever va somriure obertament.

—Per a mi ho serà.

Següent