El retorn del Costat Fosc
L'últim dels Jedi 6
Jude Watson
CAPÍTOL 1
Gairebé
ho tenia.
Ferus
Olin va realitzar l'última comprovació en Plataforma-7, el droide computadora
BRT que controlava la ciutat capital de Sath. Li havia portat dos dies de
constant monitoratge, però la majoria de sistemes havien tornat a funcionar amb
normalitat. I, el més important per a Ferus, qualsevol informació que podria
portar al descobriment de les identitats de la resistència samariana havia
desaparegut.
Ara
què?
No
estava segur del que estava fent allà en Samària. Havia estat una decisió
sobtada; havia enviat als seus amics a un lloc segur, però ell s'havia quedat.
Sentia l'obligació d'ajudar als samarians a solucionar els seus problemes
immediats, i assegurar-se que el sabotatge de l'ordinador no havia posat en
perill a cap membre de la resistència.
Però
aquesta no era la seva batalla. Ell havia triat la seva pròpia missió: trobar a
tots els Jedi que haguessin aconseguit escapar a l'Ordre Imperial 66, aquells
que haguessin sobreviscut a la matança de l'Imperi. Havia establert una base
secreta per a ells en un asteroide que no apareixia en els mapes. Però semblava
com si cada vegada que era a punt de centrar-se en la seva missió, fora apartat
del rumb.
Obi-Wan
mai deixaria que això li ocorregués a ell. Per
què continua ocorrent-me a mi?
Era
cert que des que havia començat, hi havia trobat dos Jedi. Havia passat per
persecucions d'alta velocitat, un viatge al derruït Temple Jedi, i una estada
en una presó imperial. Havia estat perseguit per un caça-recompenses i per un
Inquisidor.
Havia
estat en la Vora Exterior i sota l'escorça de Coruscant. Començava a tenir la
impressió de què els Jedi supervivents eren pocs i estaven molt allunyats.
Hi
havia d'haver una forma millor de fer això.
L'Emperador
li havia ofert amnistia a canvi d'arreglar el problema de sabotatge a Sath,
afegint gairebé com si fos una idea a l'últim moment que el soci i millor amic
de Ferus podria morir si Ferus no ho feia. Ferus havia agafat el treball.
I
llavors, Ferus Olin, agent doble, havia nascut.
Portava
aquesta etiqueta amb incomoditat. No li agradava treballar per a l'Imperi, si
bé tractava de soscavar-lo al mateix temps. No li agradava estar tan prop del
Costat Fosc.
Ferus
va sentir una sacsejada sobtada en el seu estómac, un sentiment proper a la
nàusea. Darth Vader estava a prop. Una de les coses que havia après quedant-se allà,
en la caserna general Imperial era que el Sith podia fer difícil una digestió.
La
porta es va obrir lliscant a la fosca habitació. Darth Vader es va detenir a la
porta. Mai entrava en una habitació tret que hagués de fer-ho. Era un, home?
Humanoide? Màquina?, ocupat.
—Ja
hauries d'haver acabat amb això.
Ferus
va girar en la seva cadira.
—Ei,
mai dius hola?
—L'Emperador
Palpatine ha requerit la teva presència.
Ferus
va arrufar les celles, sorprès.
—La
meva presència on?
—Arriba
a la plataforma d'aterratge del Pavelló de Ministres en quinze minuts. Pel que
hem de procedir cap al vestíbul de recepció. Bog Divínian està rebent un tribut
dels ministres d'estat samarians.
—
L'Emperador ve aquí? Per què? —Palpatine rarament deixava Coruscant.
—No
et correspon a tu qüestionar això. Estigues allà, —Vader va marxar.
—Què
bé veure't a tu també —va remugar Ferus en veu baixa.
Darth
Vader estava a càrrec de totes les operacions de l'Imperi a Samària, la qual
cosa significava que tècnicament era el cap d’en Ferus. Vader li tractava amb
un, amb prou feines, dissimulat fastig o menyspreu, depenent del seu humor.
Ferus no se sentia insultat.
Estava
feliç de no haver de fingir ser amics.
Ferus
va tancar el programa que executava en el sorprenentment reajustat Plataforma-7
i es va dirigir cap a fora. L'edifici en el qual estava era part d'un vast
complex governamental, així que podia caminar fins al pavelló de ministres a
través d'una sèrie de turboascensors i passadissos de connexió.
Samària
era un planeta desèrtic, i Sath era la seva ciutat més gran. Al segle passat,
els dissenyadors de la ciutat havien creat una vasta badia artificial que es
corbava al voltant de dos terços de la ciutat. Els barris més exclusius estaven
estesos en una sèrie d'extensions de terra dins de la badia, en un patró de
flors de molts pètals.
Els
edificis de govern, així com les cases per als rics i el palau del primer
ministre, estaven situats allà.
Ferus
va notar l’enrenou extra en els passadissos. Alguns dels ministres, vestits les
seves robes oficials blau celeste, també es dirigien cap a la plataforma
d'aterratge. Encara que hi havia una oposició considerable a l'Imperi a Sath,
els ministres eren polítics astuts. Es guanyarien el favor de l'Emperador si
havien de fer-ho.
Però
per què havia requerit l'Emperador la seva presència en un assumpte purament
cerimonial?
Ferus
havia deixat escapar al sabotejador de l'ordinador sathà, però no hi havia
manera que Palpatine ho sabés.
O sí?
I per
què estava Palpatine tan interessat en Samària? Era un planeta tecnològicament
sofisticat, cert. Però Lemurtoo era un petit sistema, amb només el planeta veí
de Rosha orbitant al voltant del mateix sol.
L'Emperador
li havia dit a Ferus que volia ajudar a Samària a prosperar... però Ferus ho
creuria el dia en què cregués en àngels espacials.
Ferus
va muntar d'un salt en el turboascensor que es dirigia a la plataforma
d'aterratge. Volia anar-se’n. Volia tornar a la base de l'asteroide i veure als
seus amics. Però ara com ara, seria millor que es quedés per allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada