CAPÍTOL 19
La nau imperial va
rugir a través del cel nocturn, brunzint entre edificis i per sota de
passarel·les aèries. Aparentment Maggis no creia en rutes espacials.
Mentre evitaven per
molt poc una torre d'apartaments, Trever es va aclarir la veu.
—Uh, no creu que
hauríem d'anar més a poc a poc?
—Acabo de recuperar la
meva llibertat, noi. Deixa'm gaudir-la. —Malgrat les seves paraules, Maggis va
reduir la velocitat—. Cap a on? —va preguntar.
—Necessito trobar al
Lune. I crec que sap més del que em diu.
Maggis no va
contestar. Va entrar ràpidament en un túnel.
—Puc ajudar-li —va dir
Trever—. Conec gent aquí a Coruscant. Poden donar-li nous documents
d'identificació. Crear un historial fals, fins i tot podria ensenyar una altra
vegada. Saben com enterrar-te tan profund que l'Imperi mai podria trobar-te.
Maggis es va mossegar
el llavi inferior. Van sortir del túnel en el districte de magatzems.
Maggis va envoltar un
moll de càrrega, llavors va donar un gir abrupte i va volar per sota, canviant de
direcció.
—Crec que sé on està
—va dir Maggis—. No el rescataré, ja que no sóc un heroi. Però et portaré fins allà.
Van volar per les
rutes aèries. Aviat va ser obvi per a Trever que estaven tornant al districte
del Senat. Van envoltar el complex del Senat i es van dirigir cap a una torre
alta amb una cúpula oval damunt d'ella.
—EmPal —va dir
Maggis—. Un de projectes de la mascota de l'Emperador.
—Una instal·lació
medica? Per què va portar Bog a Lune allà?
—Com vaig dir, li va
oferir com a voluntari —va dir Maggis amb menyspreu—, al seu propi fill.
Trever va mirar
fixament mentre volaven més a prop. Una cosa va captar la seva mirada, un
reflex. Era quelcom estrany. Va agafar uns macrobinoculars.
—El transpariacer...
—va murmurar—. Està destrossat.
—No té res a veure amb
mi. Et deixaré en el terra prop de l'entrada d'emergència.
Llavors Trever va
veure una cosa inesperada. Un nen caient del cel.
Maggis va girar la
nau, i Trever es va tornar en el seient i es va estirar per enfocar els seus
macrobinoculars.
—Freni!, és Lune! i...
està caient! —Un altre cos va surar en l'abast dels macrobinoculars. Trever es
va adonar lentament que l'home estava lligat a Lune, i era Ferus.
—Hem d'ajudar-los!
Maggis li va llançar
una mirada de reüll.
—Et vaig dir que no
era un heroi!
El foc làser va sortir
de la torre. I llavors... Trever va empassar saliva. Era això foc d'un canó?
—Grans noves, això és
un canó làser! —va rugir Maggis, girant la nau.
—Baixi allà, estan
caient cap a la plataforma d'aterratge!
—Estàs boig?
—No van a disparar-li!
Va en una nau imperial!
—Preferiria no haver
de comprovar-ho, noi!
Trever es va llançar
sobre Maggis i va empènyer els controls. La nau va descendir.
—Està bé, està bé!
—Maggis va estrènyer la mandíbula.
Maggis va fer
descendir la nau, zigzaguejant tot el camí i volant a tota velocitat.
Trever va pressionar
la seva cara contra el parabrisa, intentant mantenir a Ferus a la vista. La
seva única esperança era que Ferus els veiés i reconegués que, malgrat les
aparences. No eren l'enemic.
***
Per a Ferus, el temps
semblava haver-se detingut. Era sorprenent que pogués sentir-se tan calmat
mentre descendia milers de metres. La confiança va fluir entre ell i Lune.
Enmig de veloços estels i l'aire, Ferus va sentir una estranya eufòria. Ara
estava al centre de si mateix, en harmonia amb la complexa Força Viva que bategava
en els milions de cors palpitants de Ciutat Galàctica. I no tenia por.
La plataforma de sota
s'alçava ràpidament cap a ell. Va albirar el pal sensor que havia vist des de
dalt. Va aconseguir agafar el seu cable làser. El va desenrotllar, el va observar
serpentejar a través de la fosca nit i enroscar-se al voltant del pal sensor.
El cable es va tibar, i ell i Lune van rebotar salvatgement. El cable va
aguantar.
El pal havia detingut
la seva caiguda, i ara tot el que havien de fer era donar un senzill salt de
Força de cent metres més o menys, fins a la plataforma d'aterratge.
Llavors córrer
ràpidament fins a l'hangar, i...
Els soldats d'assalt
van sortir a dolls a la plataforma d'aterratge. Estaven equipats amb llança-coets
lleugers.
I ells estaven penjant
allà, com un blanc de pràctiques perfecte.
Ferus va començar a
balancejar-se. La seva única esperança ara era balancejar-se fins al pal
sensor, i d'alguna manera tornar gatejant fins a la torre. Però no hi havia cap
forma d'entrar a l'edifici que ell pogués veure.
La primera explosió va
fallar per escassos centímetres. Lune va cridar.
—Balanceja't! —va
ordenar Ferus, i Lune va començar a bressolar les cames, intentant crear la
inèrcia necessària per posar-les fora de l'abast de les computadores de fixació
de blanc.
Genial, ara una nau imperial es dirigia cap a ells. Una
petita i ràpida.
Probablement equipada amb canons làser. Algú ja estava
tractant de fer un reconeixement visual. Ell només podia distingir una ombra en
el parabrisa.
Si pogués aconseguir la carrega alfa en el seu cinturó
d'utilitats...
***
—Encén les llums de la
cabina! —va cridar Trever.
—Per què? Perquè
aquests soldats puguin apuntar directament als nostres caps?
—Només fes-ho! No
passarà res.
Maleint, Maggis va
encendre les llums de la cabina. Trever es va enganxar contra el parabrisa
mentre Ferus realitzava un gir lent.
Ferus va somriure. L’havia
reconegut.
—D'acord, pots
apagar-les. Ara obre la carlinga de la cabina i posa't a sota d’ells.
—Estàs tarat? No poden
deixar-se caure simplement! La velocitat és massa alta. No poden calcular-la.
Fallaran!
—Ell pot fer-ho.
Confia en mi.
Maggis va posar la nau
en línia.
—Només vaig a fer una
passada, només una. Després foto el camp d'aquí.
Girà la nau i va anar
zigzaguejant cap a Ferus i Lune. Van disparar un míssil cap a la parella, i
Ferus va aconseguir d'alguna forma apartar-se de la trajectòria.
Un segon després,
Maggis va passar volant per sota d'ells. Amb la precisió d'una fracció de
segon, Ferus li va indicar a Lune que es pugés a la seva esquena i va deixar
anar el cable làser.
Van caure a través de
l'espai, a plom. Ferus els va guiar cap a l'obertura i van aterrar en la cabina
amb una sacsejada que va enviar la nau donant bandades, tombant-se en el terra.
—Santa Lluna! —va
exclamar Maggis. Va accelerar els motors, i van sortir disparats, amb el foc
del canó làser darrere d'ells.
Ferus jeia mig tombat
en el terra, amb el braç fermament al voltant d’en Lune. Trever els va mirar
fixament, amb els ulls desorbitats. No podia creure que hagués funcionat.
—No sé com ho vas fer
—va dir Ferus, mirant detingudament la nau imperial—, però gràcies. —Mirà a
Maggis, vestit amb el seu uniforme d'oficial imperial—. I gràcies a tu també,
qualsevol qui siguis.
—És qualsevol-qui-sigui,
senyor —li va corregir Maggis, assecant la suor de la seva cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada