dissabte, 21 de juliol del 2018

Arma Secreta (IV)

Anterior


CAPÍTOL 4

Ferus va sentir la suor lliscant-se pel seu coll mentre estava assegut davant la consola de Darth Vader. Actualitzar un cilindre de codis només portava uns segons, així que la fosca figura podia tornar a pel seu en qualsevol moment.
Ferus no podia carregar informació en el seu datapad i desxifrar-la més tard. Els arxius es convertirien en escombraries totals si ho feia. Només podia fullejar els arxius que s'havien descarregant en la recent actualització. Molt probablement alguns d'ells necessitarien contrasenyes per llegir realment els continguts. Hauria de veure el que pogués i després ho confiaria a la memòria.
Va treure el cilindre de codis del port i es va col·locar al costat de la porta. Podria escoltar les trepitjades de Vader des d'allà.
Va posar el cilindre en manera holo i va revisar els arxius, concentrant-se en aquells que necessitaven l'alta autorització de Vader. Com a Jedi, havia estat ensinistrat en la retenció d'informació, però estava oxidat. Va intentar fer que el flux d'informació fos distingible en el seu cervell i no un garbuix.
Però la Imperialització era un garbuix. Planetes que subjugar, governants que intimidar, aliances que aixafar, un nou contracte amb Sistemes de Flota Sienar... però gens útil. Res que pogués utilitzar.
La informació de Rosha no necessitava codi d'accés. La va fullejar. Una llista d'observació, un assalt que va capturar a l'antic cap de la resistència, científics posats sota vigilància, comptabilitat de la riquesa del govern. Coses estàndard. Res sobre Trever.
Però allà. Ferus va passar als arxius que ja estaven en el cilindre. Els arxius privats de Vader. Estaven sota un codi de seguretat. Ni tan sols tenien títols. Eren els que necessitava veure.
Ferus era un descodificador expert. Esperava que aquest codi fos resistent, però era més resistent que qualsevol que hagués vist. Just quan pensava que l’havia resolt, s'adonava que encara estava embussat.
No podia permetre's el temps que li portaria desxifrar-ho. Frustrat, va copejar amb el puny en el braç de la cadira. El temps s'acabava.
Desesperadament, Ferus va revisar una última vegada els codis.
Gairebé se’l va passar. Hauria estat fàcil fer-ho. El títol d'un arxiu no estava codificat, si bé el propi arxiu estava amagat darrere de murs de codificació.
CREPUSCLE.
Juntament amb el títol hi havia una breu descripció. OGE. Ferus sabia pel seu curt temps en l'Imperi que això significava Operació a Gran Escala. L'Ordre 66 havia estat una OGE. El subtítol era Plans/Implementació/Contactes.
Llavors va escoltar el so que sempre li donava esgarrifances. Però aquesta vegada li va detenir el cor.
La respiració.
A prop. Massa a prop. Vader estava just a l'altre costat de la porta. El maneig de Ferus de la Força augmentava constantment. Simplement odiava haver de confiar en això.
No tenia alternativa.
Ferus va enviar el cilindre de codis per l'aire mentre ell es llançava a una cadira.
Utilitzant la Força, el va dirigir a través de l'habitació i el va ficar en el port mentre la porta s'obria amb un xiuxiueig i Darth Vader entrava.
—A què dec aquesta intrusió? —va preguntar ell.
—La porta estava oberta, així que em vaig posar còmode —va dir Ferus, recolzant-se en la cadira—. M'avorreixo. Vaig pensar de passar-me i veure si ja hauria rebut les meves ordres.
—Ets un nen petulant —va dir Vader.
Va romandre silenciosament dempeus durant un moment. Li havia vist Vader?
No ho creia. Sospitava alguna cosa? Definitivament.
—Però en aquest cas —va dir Vader finalment—, tindràs el que desitges. L'Emperador desitja la teva presència a la sala de conferències.
Vader va recollir el cilindre de codis i el va introduir en el seu cinturó d'utilitats.
Ferus va trobar que era capaç de respirar de nou. Va seguir a Vader de tornada pel passadís fins a la sala de conferències. La porta es va tancar darrere d'ells i la llum es va tornar vermella, indicant que tindria lloc una comunicació segura.
L'holograma de l'Emperador tenia un halo morat, el color d'un blau.
—Aquí estan les teves ordres —va dir l'Emperador—. Has d'anar a Bellassa.
—Bellassa? —Ferus no va poder detenir l'expressió impulsiva de la paraula. De tots els llocs de la galàxia, no havia esperat que li enviessin de tornada al seu planeta natal.
—Lord Vader necessita assistència —va dir l'Emperador—. L'Imperi es troba necessitat d'experiència bellassana. Han de canviar les seves fàbriques de producció d'articles de luxe a comunicacions i tecnologies d'infraestructura. Això també serà en el seu propi benefici. La seva economia està estancada, i els oferirem un necessitat estímul. També estem important científics.
La seva economia té problemes per la teva invasió, va pensar Ferus amb còlera. Aquest era un dels difícils problemes de ser un agent doble: mantenir neutrals les teves expressions facials.
—Assistiràs a diverses reunions —va continuar l'Emperador—, cobertes per l’HoloNet i emeses per tota Bellassa, en les quals es discutirà el reacondicionament de les fàbriques. Naturalment, volem centrar-nos en la creació de llocs de treball i en les noves tecnologies.
Per descomptat, va pensar Ferus. Ara ho entenia. Li enviaven al seu planeta natal per vendre'ls aquest projecte als seus companys bellassans. La seva mateixa presència seria usada com un garrot per apallissar als bellassans fins a la submissió. Ell era l'antic heroi de la resistència que havia prestat el seu suport a l'Imperi. Seria el nen del pòster de la col·laboració i la rendició.
Això li va regirar l'estómac. Tothom li veuria. Tothom li menysprearia. No sabia si tenia el poder de fer que uns altres perdessin l'esperança, però fins i tot aquesta possibilitat li posava malalt.
Però no podia tirar-se enrere. Havia de fer-ho. Ara més que mai. No sabia el que era Crepuscle. Però sabia que l'Imperi estava planejant atacar un blanc gran i extens... així que havia de descobrir quin era el blanc, i quan estava planejat l'atac. Després havia de tornar a Rosha i trobar a Trever... el que no podria fer si desafiava ara a l'Emperador.
De sobte la unitat de comunicacions va cruixir.
—Vaig donar ordres de no ser molestat! —la veu de Darth Vader era com un fuet làser.
—Lord Vader, tenim caces en el nostre radar no registrats al govern bellassà —va dir el capità. —Possibles membres de la resistència.
—Aniré al pont —va dir Vader.
—Sembla que se us necessita —va dir l'Emperador—. Tots dos teniu les vostres ordres.
L'holograma es va esvair. Òbviament l'Emperador no estava preocupat per les naus. Sabia que Lord Vader podria manejar-ho.
Curiós. Ferus va córrer darrere de Vader.
Vader va avançar donant grans gambades pel pont i va anar a col·locar-se darrere de la cadira del capità.
—No s'han identificat —va informar el capità.
—Estem a l'espai aeri bellassà?
—Acabem d'aproximar-nos a l'atmosfera interna, senyor.
Ferus va mirar el radar, i després per la finestra de la cabina per tenir contacte visual.
De sobte els dos punts diminuts de llum es van moure cap a ells, i va veure que eren uns apallissats caces Ala-V, restes de les Guerres Clon.
—Desintegri'ls —va dir Vader.
—No ens han disparat —va dir el capità—. Probablement només duen a terme la vigilància.
—Li he donat una ordre, Capità —va dir Vader.
No!, volia cridar Ferus. Aquests caces ben podien estar ocupats per algú que coneixia, algun membre dels Onze.
El foc dels canons làser va travessar l'atmosfera. La primera nau va fer un picat i un tirabuixó, intentant evadir-se de la potència de foc.
Pots fer-ho, només vira a estribord i accelera aquests motors... vinga, vinga...
La nau va desaparèixer. Vapor. La segona nau virà.
—Mira com es retorça! —va comentar un dels oficials inferiors. Vader li va mirar per sobre de l'espatlla, i l'oficial empal·lidí.
El capità va fer un picat, la gran nau es va moure amb facilitat, gairebé graciosament.
El segon canó làser va disparar un raig d'energia. Eleva't, eleva't! Ferus va sentir el crit dins d'ell. La segona nau es va convertir en pols espacial.
Vader es va girar. Mentre ho feia, li va parlar al capità en veu baixa.
—Vull en aquest oficial fora d'aquesta nau quan arribem a Bellassa i que sigui assignat a la colònia penal més propera. L'emoció no té lloc en el pont d'una nau estel·lar.
Ferus va continuar mirant fixament a l'espai. Els havia conegut, a aquests dos pilots, prou valents com per arriscar-se a atacar una nau Imperial?
Podria haver estat així. Havia conegut a la majoria dels membres de la resistència. Si no els coneixia personalment, probablement coneixia als seus amics. A les seves esposes o els seus marits. Als seus pares.
La seva impotència va fer que les seves mans se sacsegessin. Es va empassar el sabor agre de la seva boca.
Bellassa es va fer més gran davant seu, i va poder albirar la cadena de muntanyes, els boscos, i després la gran ciutat d’Ussa elevant-se des de les planes circumdants.
Per viatjar simplement amb l'Imperi, estava ferint al seu estimat planeta natal?
On residia el seu veritable deure?
Era a punt d'intentar salvar el seu món, o el trairia?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada