Patrons de la Força (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

—Com va saber que era un Jedi? —Jax romania parat on la llum cinètica de l'escultura d’en Ves Volette jugava a través de la seva cara, ocultant la seva expressió al prefecte policíac, qui caminava de dalt a baix pel centre de la sala d'estar, el seu abric deslluït arremolinant-se entorn de les seves cames—. Qui, o què, em va delatar?

—Realment vols saber-ho?

—Sí.

—Cap prova gran. Més aviat un cos d'evidències. Un munt de petites coses. La manera en la qual els teus companys i socis reaccionen davant teu. La manera en la qual et comportes. La manera en la qual observes el que ocorre al teu voltant. La manera en la qual reacciones. La manera en la qual sembles desaparèixer del meu radar de vegades quan sé que estàs aquí. La manera en la qual la teva mà sura sobre el teu maluc esquerre quan sents un perill. La velocitat de les teves reaccions... —Haus es va encongir d'espatlles—. Algú va enviar a un caça-recompenses darrere teu, un caça-recompenses ensinistrat per un Sith. Tu vas tornar viu; ella no.

Jax sabia que Haus estava parlant de l’Aurra Sing. Ell s'havia preguntat si el sabre làser Sith que ara portava no li hauria pertangut a ella... el fet que l'hagués obtingut d'una font anònima poc abans del seu enfrontament amb Sing segurament no podia haver estat una coincidència. No va preguntar com Haus havia sabut de la connexió. Era el prefecte policial; era el seu ofici saber aquest tipus de coses. Jax simplement no havia esperat que ho sabés. Aparentment hi havia subestimat a Pol Haus.

—Quan algú així apareix en el teu terreny esbrines el per què tan ràpidament i silenciosament com pots —va continuar Haus—. Vaig saber que ella estava rastrejant a un Jedi... un jove Jedi que encaixava amb la teva descripció. Em vaig cobrar alguns favors, vaig aconseguir una llista de Jedi que encara no havien estat atrapats. Endevina el nom de qui va aparèixer allà —va mirar a Jax amb una cella enarcada—. Volies ser trobat? Perquè estic segur que no has passat per un munt de problemes per ocultar-te.

Ara que pensava en això, a Jax li semblava que havia fet un treball notablement pobre per cobrir les seves petjades. Es va preguntar què havia endevinat Haus de com els seus companys reaccionaven davant seu. Va recórrer amb la mirada a Den, a Rhinann, a Dejah i a I-5. No anava a preguntar això ara mateix. En lloc d'això va preguntar:

—Vader va acudir a vostè directament?

Haus esbufegà.

—Posa't seriós. Va enviar a un dels seus matons, oh, disculpa'm, a un dels seus Inquisidors a buscar-me. Es va assegurar que la reunió tingués lloc al seu territori i que quedés degudament impressionat amb les seves mesures de seguretat i la seva autoritat.

Jax es va posar tibant.

—Vas estar en la caserna general de Vader? —per la seva ment van passar imatges de dispositius de localització i seguiment furtiu. Si s'ha de jutjar per l'expressió en les cares d’en Rhinann i Den, els seus pensaments havien pres la mateixa ruta. Dejah, beneïda fos, semblava no haver percebut les sinistres implicacions de les paraules del prefecte. Els seus llavis estaven separats, els seus ulls brillants, com si acabés de dir-li que havia guanyat un premi.

I-5, interpretant correctament la preocupació de Jax, va dir:

—Està net. Qualsevol dispositiu de localització hauria activat la xarxa sensora en l'entrada del carreró.

Haus, la seva mirada fixa en la cara de Jax, va dir:

—No us preocupeu. Sóc un professional. Vaig tornar a la meva pròpia caserna general i vaig eliminar acuradament i completament els dispositius... i sí, hi havia polissons en la meva persona. Ja no estan i, no, realment no em preocupa una rata blindada el que Vader pensi de mi per treure-me'ls. El que em preocupa —va afegir—, és que un usuari de la Força rebel... un veritable usuari de la Força rebel... podria estar una mica sobreexcitat per la seva habilitat per desfer-se d’Inquisidors. Podria desenvolupar un gust per això. Podria atacar de nou. La qual cosa seria molt dolent per a tots nosaltres.

Jax va sentir la presència de Kaj a l'altre costat de la porta de la seva habitació, va sentir les fredes pues de la seva por sobtada. Va dividir la seva atenció, enviant al jove pensaments tranquil·litzadors.

—Així que —va continuar Haus—, estic segur que no és una sorpresa, Pavan, que necessiti a algú amb la teva habilitat única per ajudar-me a trobar a l'assassí.

Les paraules d’en Haus van caure a l'habitació com una roca gegantesca en un corrent tranquil. La reacció de Kaj va copejar a Jax amb una ona gelada de terror. Aparentment Dejah també ho va sentir, doncs es va aixecar del seu seient, els seus ulls carminats estaven molt oberts.

—Jax... —va murmurar ella, però el que fos que pogués haver dit va ser interromput per un fort soroll sord provinent de l'habitació del costat i el so inconfusible d'una pilota cantadora Sontaran sent objecte d'abús.

Pol Haus va arrufar el gest, tornant-se per mirar en direcció a la porta oberta.

—Teniu més convidats?

—Oh no —va dir la Dejah disculpant-se—. És el meu androide whisperkit. He oblidat desactivar-lo una altra vegada —va afegir amb una encantadora auto-desaprovació—. Em passa tan sovint, realment hauries de recordar-m’ho, Jax, que no li deixi jugant amb les seves joguines. Aniré a apagar-lo.

Va travessar la sala fins a la porta d’en Jax i va desaparèixer en el seu interior. La seva veu va arribar fins a ells lleument; només Jax va captar l'agitació subjacent.

—Oh, aquí estàs, pobret. Baixa d'aquí. Tot està bé. Et va espantar aquesta horrible pilota cantadora?

Van sentir la dringadissa suau del dispositiu de meditació Sontaran, llavors Dejah va dir:

—Bon droide. Vine amb la Dejah.

Tant Den com Rhinann s'havien tornat d'un cendrós to gris-blavós i semblaven a punt sortir-se de les seves pells respectives. I-5 romania tan impenetrable com se suposava que havia de ser un androide.

Jax va sentir que el riure nascut de l'alleujament arribava fins a la seva gola. La va empènyer cap avall. Sens dubte, Dejah era l'única de tots ells que podia haver entrat en aquesta habitació just llavors amb la mínima oportunitat de ser derrocada pel poder del noi espantat. Dejah era, en aquest moment, l'única en la qual Kajin confiava. Jax gairebé va sacsejar el cap pel desconcert: una zeltron empàtica aconseguint el que ni tan sols un Cavaller Jedi podia.

Es va tornar cap a Pol Haus.

—Estava dient que volia la nostra ajuda per trobar a l'assassí. Què pretén fer amb ell si l’atrapem?

No va ser la imaginació d’en Jax que tothom a la sala va contenir el seu alè.

Després d'un moment d'acurat escrutini, el prefecte va dir lentament i deliberadament:

—Lliurar-ho a Vader no és una opció. Va matar a un Inquisidor, així que clarament no és un Sith o un simpatitzant. Això significa que les seves habilitats podrien ser utilitzades pels Jedi.

—Prefecte —va dir Jax en veu baixa—, no em consta que hi hagi cap altre Jedi a Coruscant, o en qualsevol altra part ja posats.

Haus va baixar el seu cornut cap i li va dirigir a Jax una mirada gairebé astuta de cua d'ull.

—Es de bona font que hi ha altres Jedi per la zona. No puc dir-te on o qui, però estic convençut que estan allà. I estic pensat que no hauria de perdre's a un adepte tan poderós.

Den es va inclinar cap endavant al seu ampit de la finestra.

—Llavors què, li ajudaria a sortir del planeta? Passar a la clandestinitat? Què? Vull dir, Vader esperarà que lliuri a l'assassí, veritat?

—Sí, així és. Per això quan li digui que l'assassí va morir mentre li perseguíem, caient en la sitja de materials d'un androide constructor de l’espaiport, diguem que molt probablement em creurà.

Jax pestanyejà i va mirar als ulls daurats del prefecte. Li va recórrer de nou amb la Força, cosa que estava convençut que el zabrak sabia que estava fent, i de nou va veure els arremolinats llaços de foscor envoltant-li. Ara eren més tènues, menys actius, però seguien allà.

El toc residual de Darth Vader, o quelcom més? Quelcom fosc que emanava del propi Pol Haus?

Jax sabia que el prefecte estava demanant confiança, cooperació, però també sabia les conseqüències si això es lliurava equivocadament. No podia córrer aquest risc, si bé Haus semblava haver desenterrat una gran quantitat d'informació sobre les seves activitats... almenys fins a on li concernien a Aurra Sing.

Sabia aquestes coses, o simplement estava suposant, esperant que Jax revelés més?

—Entendrà si em mostro reticent a col·laborar —va dir Jax—. Està parlant d'un Jedi potencial, i només tinc la seva paraula que no li desitja a aquesta persona cap dany.

El zabrak va assentir.

—Sí, encara que tal vegada podria aconseguir la paraula d'una altra persona. Algú en qui confies. I a més, he mostrat que no et desitjo cap mal, Jedi. Fa ja algun temps que sospitava que eres quelcom més del que aparentaves. Podria haver anat corrent a Vader i haver-li dit, Ei, fes-li una ullada en aquest grup. Aconsegueixen bones connexions dels seus contactes, i el seu líder sembla aterrar sempre dempeus sense importar qui tracta de derrocar-lo. No ho he fet.

—Tal vegada perquè som massa valuosos per a vostè —va suggerir Den—. Fins ara, de totes maneres. Ara vostè té l'oportunitat de potser semblar un gran heroi davant Sa Fosca Senyoria. I tal vegada si li ajudem a trobar a aquesta... aquesta persona, la hi lliurarà a Vader, imaginant que no hi ha res que puguem fer sense posar les nostres pròpies vides en perill. I si no li ajudem a trobar-lo, tal vegada lliuri a Jax en el seu lloc.

Aquest pensament també se li havia ocorregut a Jax i li havia omplert d'un temor asfixiant. Haver de deixar Coruscant, fugir de tot el que volia aconseguir, de l'oportunitat de descobrir la veritat sobre la mort del seu pare...

—Oh, no crec que Pol Haus fes res tan innoble.

Totes les mirades es van tornar cap a on es trobava la Dejah Duare, dempeus en la porta de l'habitació d’en Jax, brillant com una vermella posta de sol. Ella va tornar a l'àrea dels seients, passant tan prop del prefecte que el seu translúcid vestit va fregar la seva deshonrosa gavardina.

—Com ell mateix ha assenyalat —va continuar ella—, ha tingut motius per sospitar de la nostra situació durant algun temps i no ha fet res. El pla que suggereix fins i tot podria satisfer a Darth Vader i podria fer molt menys probable que fóssim descoberts. Crec que hauríem de considerar la seva oferta d'ocupació.

—Dejah Duare té tota la raó —va dir Haus, somrient tortament—. No tinc motius per voler desbandar aquest grup o tallar els meus llaços amb ell. Obteniu resultats que les meves forces no poden. A més, si fora a trair a l'assassí d’Inquisidors davant Darth Vader, vosaltres simplement intentaríeu rescatar-lo. Amb el degut respecte, poseu en perill les vostres vides tots els dies de l'any. Les vostres vides estan corrent perill en aquest precís moment. Hi ha coses movent-se allà fora en la foscor —va afegir, escombrant amb un ampli gest cap a la ciutat reflectida darrere de la finestra de Den—. Ho sabeu tan bé com jo. I algunes d'elles us estan buscant.

—Què amable per la seva banda el fet de recordar-nos-ho —va dir I-5, parlant per primera vegada. El so de la seva veu va fer que Den se sobresaltés visiblement i gairebé perd l'equilibri sobre l’ampit.

El prefecte zabrak va riure.

—He tingut oportunitats d'ajudar-los a trobar-vos. No ho he fet. No ho faré. És decisió vostra creure-ho o no.

Jax va mirar la Dejah. Ella podia sentir el subtext emocional del missatge d’en Haus; què pensava ella? Ella li va dirigir la més lleu inclinació de cap, el mínim centelleig d'un somriure.

—D'acord —va dir Jax—. L’ajudarem a trobar al seu usuari de la Força. Però si és tan poderós com Vader diu que és, llavors pot ser que sigui impossible de trobar... tret que vulgui ser trobat.

L'oïdor ocult a l'habitació d’en Jax s'enroscava i descargolava, encara balancejant-se a la vora del terror.

—Entesos —el prefecte va fer mitja volta i es va dirigir cap a la porta principal, l'entrevista de treball aparentment havia finalitzat.

Jax es va moure amb ell, un al costat de l'altre, cap a la porta i li va acompanyar fins al vestíbul.

—Digui'm, Prefecte —li va dir—, quina part de les reaccions dels meus companys li va suggerir que era un Jedi?

Pol Haus es va tornar per mirar-li, amb un somriure gairebé irònic en els seus llavis.

—Ets el més jove d'ells, però tots et miren buscant guia. Fins i tot la Paladí Grisa ho feia quan estava aquí. Es fa una pregunta i tots miren a la teva cara com si la resposta estigués allà. I encara que també ets el més tranquil, el menys parlador —va llançar una mirada a través de la porta— ets el que prens i exposes les decisions. No puc pensar en ningú de la teva edat a qui se li concedís aquest respecte si ell o ella no fos un Jedi.

—Oh —va dir Jax, mostrant una mica de l'eloqüència per la qual no era famós—. Ja veig.

—Jo també. Però relaxa't. La majoria de la gent no nota coses així. Només els àvids estudiants de naturalesa sensible com jo.

Li va dedicar una maldestre mitja salutació amb una mà i es va girar per marxar.

—La paraula de qui?

—Què? —el prefecte va detenir la seva manera de caminar desmanegada i es va girar per mirar a Jax per sobre de la seva espatlla.

—La paraula de qui ens donaria en la qual poguéssim confiar?

—Bé, això seria prometre el que pot ser que no sigui capaç de lliurar. O podria estar revelant una important font d'informació. O podria estar traint a un amic. O tot o res de l'anterior. Fes que el teu androide es connecti a la Xarxa dins d'una hora. Us enviaré el que tinc sobre l'assassinat obtingut de les sondes de Seguretat Imperial.

Jax va assentir, llavors va observar com el prefecte policial s'allunyava pel passadís, aparentant gens ni mica del que era. Va haver-hi un temps en el qual Jax Pavan havia considerat a Pol Haus com un desorganitzat i fàcilment atordit funcionari Imperial. Ara no estava convençut de què pensar d'ell.

Següent