El retorn del Costat Fosc (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Ferus mirava la paret del carreró. Subjectaven el blàster contra la part més tova del seu coll, i al seu company no li feia vergonya pressionar el canó fortament contra la seva carn.

—Creus que som estúpids? —va preguntar el seu assaltant.

—Qui és nosaltres?

El canó va ser empès encara més profund. Ferus va intentar no sobresaltar-se. S'estava molestant. Sabia que podia desarmar a qualsevol que estigués darrere d'ell en segons, però també sabia que aquesta agressió en aquest moment no li proporcionaria el que volia.

—Creus que som estúpids? —va repetir l'assaltant.

—No, no crec que sigueu estúpids. Una mica mal educats, tal vegada. Però si pensés que sou estúpids, no estaria aquí intentant trobar-vos.

—Així que admets que ens estàs intentant trobar —el canó es va inclinar cap al cap d’en Ferus—. Ets un agent de l'Imperi.

—Bé —va dir Ferus—, tècnicament, això és cert. Suposo que això sona malament. Però no significa que no pugui ajudar-vos.

L'assaltant va deixar anar un riure incrèdul.

—Hauria de disparar-te ara.

—Però llavors no sabries el que he vingut a dir. Per què no m'escoltes, i llavors si vols em dispares?

—Perquè no haig de perdre el temps.

Ferus podia sentir que malgrat el seu dur discurs, el seu assaltant no volia disparar-li.

No estava tractant amb un assassí despietat.

—Mira, això podria ser més fàcil si em presentés.

—Sé qui ets. Ferus Olin.

—Vaig ser un dels membres fundadors dels Onze a Bellassa.

—He sentit parlar de Ferus Olin. Però mai li he vist.

—Així que penses que sóc un impostor?

—Penso que l'Imperi és capaç de qualsevol cosa. Em van advertir sobre tu.

—Dahl. L'ajudant d’en Larker. Vaig veure el punt de contacte.

Va escoltar que el seu assaltant aspirava l'aire a través de les seves dents.

—Larker només ens ajuda de tant en tant. No és un de nosaltres. I no coneix Bellassa com jo. Podria confiar-se en el Ferus Olin autèntic. El Ferus Olin autèntic no treballaria per a l'Emperador.

—Les coses canvien. Escolta, sóc simplement un empleat contractat. Pensa-ho. Quina millor manera d'assabentar-se com funciona l'Imperi que treballant per a ells?

—Estàs dient que ets un agent doble?

—Ara ho estàs enxampant.

Va haver-hi una pausa.

—Quina és la localització del pis franc dels Onze?

—Au, vinga. Aquesta és una prova estúpida.

El canó va pressionar contra la seva carn una altra vegada.

—D'acord, d'acord, no és estúpida... no és útil. Saps que no puc dir-te això, fins i tot amb un blàster en el meu cap. Pregunta'm una altra cosa.

—Quin va ser el primer treball que van realitzar els Onze en conjunt?

Ferus va pensar en això. Sabia la resposta. Els Onze, quan realment havien estat només onze membres, s'havien colat en els arxius imperials i havien descobert els noms dels espies imperials que s'havien infiltrat a la ciutat capital d’Ussa. L'assalt seguia sent un secret guardat pel grup original, perquè els treballs no es discutien mai tret que fos necessari. Si el seu assaltant coneixia a algú de l'interior que l'hi havia dit, Ferus podria corroborar la informació. Això no tenia importància, a hores d'ara, els espies imperials havien canviat de missions feia molt temps.

—Un assalt en els arxius imperials en la caserna general de la guarnició per descobrir els noms dels espies imperials.

—Quants espies vas descobrir?

—Quatre.

La pressió en el seu cap va disminuir.

—Pots donar-te la volta.

Ferus es va girar. El seu assaltant era més jove del que havia pensat, tal vegada alguns anys més gran que Trever. La seva veu profunda i sorrenca sortia d'un gruixut i musculós pit. El pèl marró fregava el coll de la seva túnica. Encara subjectava el blàster.

—Com vas saber que aquesta era la veritat? —va preguntar Ferus.

—Vaig conèixer a algú que estava proper al grup —va dir—. Quan vàrem començar aquí la resistència, vaig anar a Ussa i a alguns altres planetes per veure si podia planejar una operació reeixida. Vaig poder obtenir algunes pistes estratègiques. Algú va tenir la gentilesa de donar-me un breu informe sobre el primer treball.

—La doctora Arnie Antin —va dir Ferus—. Ella és a la qual coneixes.

—Com ho saps?

—Perquè vas dir que el teu contacte estava proper al grup, però no en el grup. Arnie no estava aquesta vegada. Però va tractar a Wil després de l'assalt, ell va tenir una petita fractura al canell. Així que ella estava al corrent.

—Bona deducció. Sóc Dinko, ja de pas. Nom en clau. Tots nosaltres els usem, és millor si no sabem el nom real de ningú —el jove va somriure obertament, transformant els seus trets de prohibit a benvingut—. Suposo que hauria de dir benvingut a la resistència samariana.

Ferus es va fregar el coll.

—Segur que saps com fer que un tipus se senti benvingut.

De sobte el somriure en la cara d’en Dinko es va esvair.

—No he tingut notícies de l’Arnie en diverses setmanes. Estàvem en contacte continu. Saps alguna cosa?

—Van haver de traslladar la base d'operacions després de l'arrest d’en Roan. Va haver-hi una batuda. Vaig sentir que van haver de desbandar-se per un temps.

—No volem que el que va succeir allà ocorri aquí, això és segur —va dir Dinko—. Anem a conèixer als altres.

Ferus li va seguir de tornada a la cantina. Dinko va caminar directament cap a la taula amb la jove de pèl arrissat i l'home major.

—Aquests són Nek i Firefolk —va dir.

Ell es va tornar cap a la jove etèria de rínxols vermellosos.

—Crec que ja m'he trobat amb Firefolk —va dir.

Ella va somriure.

—Intenta-ho de nou. Sóc Nek.

—Jo sóc Firefolk —va dir l'home amb el pèl platejat.

—Ho sento —a Ferus li semblava graciosa la idea que la jove de cara dolça usés el nom d'una de les espècies més horroroses de la galàxia, el gos de batalla nek, com el seu nom en clau. Hauria suposat que ella hauria escollit el nom més fantasiós de Firefolk, diminuts i brillants éssers natius de la lluna jungla d’Endor. Es va asseure.

—Primer deixeu-me dir-vos per què estic aquí oficialment —va dir—. L'Emperador Palpatine té una oferta sobre la taula. Us concedirà amnistia si us desbandeu.

—Aquestes són bones notícies —va dir el canós Firefolk—. Vol dir estem tenint èxit.

—L'Emperador em va oferir amnistia, i la vaig acceptar —va dir Ferus—. Va ser una forma de ficar-me dins. És alguna cosa a tenir en compte.

—És una forma de ser arrestat —va dir Dinko—. No em fio d'això.

—No hauries—va dir Ferus.

—Bé, ja has lliurat el missatge —va dir Firefolk—. No acceptem. Ara, moguem-nos.

—Ferus vol ajudar-nos —va dir Dinko.

—Fins ara l'Imperi no ha assumit el control del vostre govern —va dir Ferus —. Crec que és perquè l'Emperador encara està intentant consolidar el seu poder, i no vol donar-li a cap altre planeta una raó per resistir-se. Tractarà d'influenciar als governs, no assumir el control d'ells. Governs desitjosos portaran governadors. Ho he vist ocórrer als Mons del Nucli. Quan l'Imperi va tractar d'instal·lar un governador a Bellassa, ens vam rebel·lar, i llavors van arribar amb un batalló i van assumir el control. No voleu que això ocorri.

—Així que per això van enviar aquí a Divínian —va dir Dinko—. Li diuen conseller, però tracta de ser escollit.

Ferus va assentir.

—Els samarians no exclouen als estrangers de convertir-se en primer ministre, així que té una via d'entrada. Bog està guanyant poder. Serà una cosa bona per als imperials si realment és escollit. Poden usar-lo per mostrar a altres planetes que no pretenen causar danys.

—I mentrestant, els sathans deixen que ocorri —va dir Dinko misteriosament—. Anem a deixar que la nostra enemiga passi fins a dins. Fins i tot li acostarem una cadira.

—La població té por —va dir Firefolk—. Por de perdre el que tenim.

—Mentre algú prometi que conservaran els seus droides personals i la seva confortable vida, creuran qualsevol cosa, —va agregar Nek.

—Em temo que Bog està guanyant aquest joc —va dir Ferus—. Està reunint suport per demanar un vot de no confiança per a Larker.

—Està subornant als ministres —va dir Nek.

—Si teniu proves, això podria ser d'ajuda —va dir Ferus—. L'Emperador encara està preocupat per les aparences. Podria ordenar el retorn de Bog a Coruscant. Però com a mínim, exposaria el que està fent i perdria el suport que té aquí.

Nek, Firefolk, i Dinko van intercanviar mirades.

—Podríem obtenir la prova —va dir Dinko—. Si tot va bé.

—Com?

—Saps que els ministres li van regalar a Bog un droide personal?

—Vaig estar en la cerimònia.

—Un operatiu treballant per a nosaltres va programar el PD d’en Bog. Va col·locar un xip que ens permet monitorar les seves comunicacions. Esperem aconseguir la prova, possiblement dins d'algunes hores, tal vegada en un dia... però estem segurs que la tindrem. Aquest droide registrarà cada comunicació, cada transacció que faci Bog.

—Bé. Bog no és el vostre únic problema, però és el més gran de moment. A l'Imperi li portarà algun temps reemplaçar-li. Mentrestant, Larker pot consolidar el seu poder i vosaltres podeu reclutar més membres.

—Si ens desfem d’en Bog, això convencerà als sathans que val la pena unir-se a nosaltres —va dir Dinko.

—Informaré a l'Emperador que esteu considerant la seva oferta —va dir Ferus—. Mentrestant, seria d'ajuda si pogués portar-li alguna cosa que li convencés que estic del seu costat. Teniu algun punt de contacte que ja no useu sobre el qual pugui parlar-li?

—Què tal el Lloguer de Lliscants? —Va suggerir Nek—. Ja portem usant-lo un mes. És hora de trobar un nou punt de contacte.

—Bé —Ferus es va posar dempeus—. Com puc contactar amb vosaltres de nou?

—Coneixes la Font del Crepuscle a la Plaça Talo?

Ferus va assentir. Havia memoritzat la major part de Sath en aquestes altures.

—Si vas allà al migdia, contactarem amb tu. D'una altra manera en cas d'emergència podem usar comunicadors. Hem de mantenir els missatges al mínim per si l'Imperi està monitorant —va dir Dinko.

—Bona política —Ferus va inclinar el cap a manera de comiat.

Va sortir caminant, sentint una estranya reticència a marxar. No era només que aquest grup li recordés a la seva època amb els Onze, era la sensació de què estaven en perill, veient-se involucrats en una cosa tan gran que possiblement no podrien guanyar.

Havia escoltat les paraules de l'Emperador. Palpatine parlava de deixar que el planeta es governés a si mateix, però si Bog fallava assumint el control, cridaria l'Imperi a les tropes per a una invasió? Ell no ho sabia.

Només esperava que la resistència pogués sobreviure al que vulgui que l'Imperi estigués planejant.

Següent