CAPÍTOL 17
Ferus esperava al
costat de la paret del jardí. No va passar molt temps fins que tres formes es
van materialitzar sortint de la foscor. Roan, Trever, i Amie.
—Et vas prendre el teu
temps per trobar-me de nou —li va dir a Trever. Va estrènyer les espatlles del
noi, content de veure-li tan bé.
—Ets tu qui segueix
desapareixent —Trever es va sentir millor, només per veure a Ferus una vegada
més. No podia creure que hagués sospitat d'ell. Una sospita havia portat a una
altra fins que la seva ment va estar repleta de dubtes. No sabia com havia
començat, però es va alegrar que hagués acabat.
—Aquesta porta —va dir
Ferus, obrint la marxa.
Tan aviat com van
estar dins, Ferus els va portar a l'oficina central on havia vist al Moff
Tarkin. Llavors va assenyalar les sales de reunió dels científics i els
laboratoris.
—M'encarregaré dels
laboratoris —va dir Amie.
—Vaig a revisar
l'ordinador de l'hangar —va dir Trever—. Els registres de vol podrien dir-nos
alguna cosa.
—Jo provaré amb
l'ordinador principal —va dir Roan—. Anem, Ferus.
Era com en els vells
temps. Ferus i Roan teclejant sota pressió, intentant seguir-li la pista als
secrets. Una vegada havien estat de deshonestes corporacions multisistema, i
ara eren d'un imperi del que estaven segurs que ofegava la vida i el cor de la
galàxia.
—Vaig a teclejar
Despayre i veure el que aconsegueixo —va dir Roan—. Després que ho esmentessis,
ho vaig investigar però no vaig trobar molt. Planeta de la Vora Exterior, en el
sistema Horuz, una colònia penal... una curiosa falta d'informació real.
—Vaig a fer-li un cop
d'ull als arxius de Tarkin, a veure si puc accedir a alguna cosa —va dir Ferus.
Durant llargs segons
només es va escoltar el so de les tecles i els botons.
De sobte, Roan va
xiular. Ferus coneixia aquesta xiulada. Roan estava ocupat traient el seu
datapad.
—Això probablement té
un mecanisme de seguretat —li va advertir Ferus—. Si intentes descarregar
informació, s'esborrarà a si mateix.
—Desactivat. No
recordes com de bo que sóc en això? —Roan va somriure obertament mentre
fullejava les dades—. Això és interessant... tinc un memoràndum de Tarkin per
al gerent de la fàbrica dient-li que se salti les mesures normals de seguretat
per a qualsevol treballador. Podem fer pública aquesta informació i obrir un
gran forat fumejant en el seu “estem aquí per a la millora de les escombraries
espacials de Bellassa”.
Ferus va retornar
l'atenció a la seva pròpia cerca.
—El sistema de
lliurament d'armes —va dir—. Han d'estar treballant en això. Tinc ordres de
droides enginyers d'alt rendiment... Uauu!!, un carregament de Loquasin i
Titroxinat —va fer una pausa—. Alguns d'aquests memoràndums se li han reexpedit
a ZA.
—Amic teu?
—Només hi ha una ZA.
Jenna Zan Arbor. Criminal galàctic i rival cruel d'utilitat general.
—Sona al fet que estan
treballant en armes així com en infraestructura. Això va completament en contra
del que van dir.
—Amb etiquetes
falses... tot està ocult.
Just llavors va entrar
l’Amie.
—Ens queden
aproximadament quatre minuts més —va dir ella—. Estic esbrinant algunes coses
estranyes. No és tant en el que estan treballant sinó l'escala a la qual ho
fan. Com si estiguessin planejant assumir el control de tot un planeta i refer
la seva infraestructura o quelcom per l'estil...
—Fes-li un cop d'ull en
això —va dir Ferus, movent la pantalla cap a ella.
Ella ho va llegir ràpidament.
—Això és similar a
alguns dels mètodes que han usat en víctimes de tortura, inclòs Roan —va dir
ella—. Completament en contra de les lleis que va promulgar el Senat fa
generacions.
—L'Emperador no creu a
seguir les regles —va dir Roan—. Deixa que el Senat les promulgui i després les
ignora. És una versió convenient de democràcia.
—I tot és pel bé de la
galàxia, recordes? —Va dir Ferus—. Serà millor que sortim d'aquí. Ja és l'hora.
Crec que tenim bastant. On està Trever?
—Tarda, com sempre —va
dir Roan, apagant l'ordinador—. Trobem-nos amb ell en la porta.
Corrent ara, amb la
sensació del crono consumint el temps, van arribar a la sortida, però allà no
hi havia ningú.
Roan va deixar sortir
un so exasperat. Ara els quedava menys d'un minut.
On estava Trever?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada