dilluns, 23 de juliol del 2018

Arma Secreta (XVII)

Anterior


CAPÍTOL 17

Ferus esperava al costat de la paret del jardí. No va passar molt temps fins que tres formes es van materialitzar sortint de la foscor. Roan, Trever, i Amie.
—Et vas prendre el teu temps per trobar-me de nou —li va dir a Trever. Va estrènyer les espatlles del noi, content de veure-li tan bé.
—Ets tu qui segueix desapareixent —Trever es va sentir millor, només per veure a Ferus una vegada més. No podia creure que hagués sospitat d'ell. Una sospita havia portat a una altra fins que la seva ment va estar repleta de dubtes. No sabia com havia començat, però es va alegrar que hagués acabat.
—Aquesta porta —va dir Ferus, obrint la marxa.
Tan aviat com van estar dins, Ferus els va portar a l'oficina central on havia vist al Moff Tarkin. Llavors va assenyalar les sales de reunió dels científics i els laboratoris.
—M'encarregaré dels laboratoris —va dir Amie.
—Vaig a revisar l'ordinador de l'hangar —va dir Trever—. Els registres de vol podrien dir-nos alguna cosa.
—Jo provaré amb l'ordinador principal —va dir Roan—. Anem, Ferus.
Era com en els vells temps. Ferus i Roan teclejant sota pressió, intentant seguir-li la pista als secrets. Una vegada havien estat de deshonestes corporacions multisistema, i ara eren d'un imperi del que estaven segurs que ofegava la vida i el cor de la galàxia.
—Vaig a teclejar Despayre i veure el que aconsegueixo —va dir Roan—. Després que ho esmentessis, ho vaig investigar però no vaig trobar molt. Planeta de la Vora Exterior, en el sistema Horuz, una colònia penal... una curiosa falta d'informació real.
—Vaig a fer-li un cop d'ull als arxius de Tarkin, a veure si puc accedir a alguna cosa —va dir Ferus.
Durant llargs segons només es va escoltar el so de les tecles i els botons.
De sobte, Roan va xiular. Ferus coneixia aquesta xiulada. Roan estava ocupat traient el seu datapad.
—Això probablement té un mecanisme de seguretat —li va advertir Ferus—. Si intentes descarregar informació, s'esborrarà a si mateix.
—Desactivat. No recordes com de bo que sóc en això? —Roan va somriure obertament mentre fullejava les dades—. Això és interessant... tinc un memoràndum de Tarkin per al gerent de la fàbrica dient-li que se salti les mesures normals de seguretat per a qualsevol treballador. Podem fer pública aquesta informació i obrir un gran forat fumejant en el seu “estem aquí per a la millora de les escombraries espacials de Bellassa”.
Ferus va retornar l'atenció a la seva pròpia cerca.
—El sistema de lliurament d'armes —va dir—. Han d'estar treballant en això. Tinc ordres de droides enginyers d'alt rendiment... Uauu!!, un carregament de Loquasin i Titroxinat —va fer una pausa—. Alguns d'aquests memoràndums se li han reexpedit a ZA.
—Amic teu?
—Només hi ha una ZA. Jenna Zan Arbor. Criminal galàctic i rival cruel d'utilitat general.
—Sona al fet que estan treballant en armes així com en infraestructura. Això va completament en contra del que van dir.
—Amb etiquetes falses... tot està ocult.
Just llavors va entrar l’Amie.
—Ens queden aproximadament quatre minuts més —va dir ella—. Estic esbrinant algunes coses estranyes. No és tant en el que estan treballant sinó l'escala a la qual ho fan. Com si estiguessin planejant assumir el control de tot un planeta i refer la seva infraestructura o quelcom per l'estil...
—Fes-li un cop d'ull en això —va dir Ferus, movent la pantalla cap a ella.
Ella ho va llegir ràpidament.
—Això és similar a alguns dels mètodes que han usat en víctimes de tortura, inclòs Roan —va dir ella—. Completament en contra de les lleis que va promulgar el Senat fa generacions.
—L'Emperador no creu a seguir les regles —va dir Roan—. Deixa que el Senat les promulgui i després les ignora. És una versió convenient de democràcia.
—I tot és pel bé de la galàxia, recordes? —Va dir Ferus—. Serà millor que sortim d'aquí. Ja és l'hora. Crec que tenim bastant. On està Trever?
—Tarda, com sempre —va dir Roan, apagant l'ordinador—. Trobem-nos amb ell en la porta.
Corrent ara, amb la sensació del crono consumint el temps, van arribar a la sortida, però allà no hi havia ningú.
Roan va deixar sortir un so exasperat. Ara els quedava menys d'un minut.
On estava Trever?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada