El retorn del Costat Fosc (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

La situació a Samària no era immanejable, va pensar Darth Vader. Ni tan sols era terriblement difícil. Així i tot aquest idiota, Bog Divínian, estava aconseguint manipular l'opinió pública. Prendre el control del planeta seria tan fàcil com tallar duracer amb un sabre làser.

Llavors, si les coses estaven sota control, per què seguia ell allà? Hi havia una galàxia a portar. Fins i tot mentre havia estat allà, els informes seguien arribant des d'altres planetes. Hi havia un munt d'assumptes que havia d'atendre. Alguns podien manejar-se fàcilment amb una amenaça o una directiva. Uns altres mereixien una visita personal. Però el seu Mestre li volia allà, ara com ara.

En pocs dies, hi havia posat ferm al cap militar. El batalló orbitava en secret al voltant del sistema Lemurtoo, llest per descendir en un moment. El capità del batalló havia traçat un pla per apoderar-se de l’espaiport i situar tropes al voltant de la ciutat. Estava pressionant per fer el pas. Vader havia vetat ràpidament aquest pla ridícul. Era només l'intent d'una ment militar inferior d'aconseguir més importància.

Havia ordenat al batalló que romangués ocult fins que fossin necessaris. Si havien de fer un cop d'estat, ho farien, però es faria ràpidament. Situar tropes sense necessitat era estúpid. Això només alimentava les flames de la resistència.

Llavors què era el que li molestava? Vader es va tornar per examinar els edificis de govern que s'alçaven des de les extensions amb forma de pètal que els sathans havien construït en un mar color verd. Sabia què era el que li molestava, simplement no volia nomenar-ho.

Ferus Olin.

Informant directament a l'Emperador.

Per què no s'havia marxat Olin després d'arreglar a Plataforma-7? Li havien donat amnistia. Podria haver volat. Però s'havia quedat. I quan l'Emperador havia arribat, havia escollit a Olin.

Darth Vader no anava a sucumbir a la mesquina gelosia. Aquestes emocions s'havien anat per sempre, tan estranyes per a ell com l'amor. Havia sentit amor una vegada. Havia fallat en això. Així que havia enfocat la seva ment i el seu poder en altres coses. El que va quedar s'havia destil·lat fins aconseguir una puresa que valorava. Deure. Un treball que complir. Poder que aconseguir, consolidar i protegir, i un Mestre al qual servir.

Era com aquesta armadura corporal que portava, aquest vestit que era el seu suport de vida. Al principi, s'hi havia sentit atrapat per ell. Però havia après a usar-lo tant per intimidar com per aïllar-se. Li permetia sentir-se separat de la resta dels éssers que li envoltaven, i això va resultar ser molt útil.

—Em veus ara, Obi-Wan? No estic connectat amb la Força Viva. La veig en la distància. Ara no em pot tocar. Estaves equivocat, el meu vell Mestre. No necessito connectar-me amb ella. Només necessito controlar-la.

Vader li va donar l'esquena a la visió del mar. Va apartar el record del seu antic Mestre, com feia sempre. Els pensaments i records del passat arribaven ara amb menys freqüència.

Fins que Ferus Olin va aparèixer.

La gelosia ja no eren una opció per a ell, però l'anàlisi sí. Era un adepte de la manipulació, de descobrir motius, de pensar deu passos per davant de qualsevol un altre.

Però Olin... no podia desentranyar-ho. Si era un agent doble, era un idiota. No anava a descobrir res. No anava a canviar res.

Podia estar veritablement mig fascinat pel poder que veia? Podia ser atret cap al Costat Fosc? Això era el que pensava el seu Mestre. Aquesta podria ser l'única raó per la qual el seu Mestre estava mostrant interès.

Podria el seu Mestre tenir raó? El Costat Fosc podia ser seductor per a un Jedi.

Vader ho sabia.

Si això era així, hauria de prendre mesures per eliminar a Ferus Olin aquí i ara. No podia permetre que Ferus Olin prosperés a l'Imperi. No era un raonament per ambició, Vader deixava l'ambició per als ximples com el capità del batalló que estava allà, sinó eficiència. No podria realitzar el seu treball si Olin estava per aquí, intentant reemplaçar-li. Simplement seria un enuig. I molest.

Va activar el comunicador per contactar amb el guàrdia de seguretat de l'entrada principal de la caserna general imperial. Havien pres el control d'un bloc d'oficines governamentals prop del Pavelló de Ministres.

—Ha tornat Ferus Olin? —va preguntar.

—Fa alguns minuts, Lord Vader.

—Enviï-me’l.

Ferus va aparèixer en menys d'un minut. Vader es va sorprendre que no li fes esperar, només per mostrar-li que podia. Però de totes maneres, Ferus no jugava en aquests enutjosos jocs que tant agradaven a Bog Divínian.

—Volia veure'm, cap?

Vader va menysprear la seva impertinència. A diferència de com havien estat quan havien estat Padawans, un dia Olin es trobaria en l'extrem d'un sabre làser. Vader esperava amb impaciència aquest moment.

—Vull un informe sobre la resistència.

Ferus va arrufar les celles.

—Suposo que ho va oblidar, no tinc per què informar-li a vostè. Està bé, sé que ha tingut moltes coses en el cap, tota aquesta resistència que aixafar. Si això és tot, jo…

—No m'interessa el que sigui que l'Emperador et va demanar que fessis. Informa'm.

Ferus es va recolzar contra la paret i va creuar els braços.

—Sap que és el gran misteri entre el personal de l'Emperador. Tothom vol saber qui és. D'on va venir. Com es va involucrar amb l'Emperador? Un dia vostè no estava allà. L'endemà sí estava.

Vader trobava summament exasperant que Ferus no li tingués por. Estava acostumat a sentir la por d'aquells que es trobaven en la seva presència. Una vegada, ho havia sentit de Ferus Olin. Olin havia sortit donant tombs del seu amagatall en el Temple, havia contemplat a Vader, i aquest gairebé havia rigut de la por que sortia d'ell a dolls.

Olin havia sortit corrent com una rata womp espantada. Vader podria haver-lo, hauria d'haver-lo, matat llavors. Però l’havia deixat marxar. Estava més interessat en avergonyir a Malòrum, l’Inquisidor, que a acabar amb Olin. Deixa que Malòrum s'ocupi de l'intrús. No havia esperat que amb tots aquests droides rondadors i tropes d'assalt a la seva disposició, Malòrum fos tan incompetent com per fallar.

Ara Ferus Olin tenia la protecció de l'Emperador. No podria tocar-li. Encara.

Summament difícil.

Podria usar fàcilment el Costat Fosc de la Força, llançant el cos de Ferus per l'aire i estampant-lo amb força contra la paret. Veure a Olin trencar-se. Però no podia.

Palpatine li havia dit que es mantingués allunyat.

—No parlem avui? Oh bé. Tal vegada quan ens arribem a conèixer una mica millor.

—Et conec —va dir Darth Vader.

Va dir les paraules amb desdeny, però Ferus va captar quelcom darrere del seu to.

—Em coneix?

Vader ja no es qüestionava a si mateix dues vegades. S'equivocava tan rarament. Havia reaccionat al Ferus Olin que havia conegut. El Padawan obtús, pompós i tossut.

Havia de recordar-se que Olin havia d'haver canviat. Ara Ferus era més ràpid, més llest.

Vader es va girar.

—Sé el que ets. Sé el que vols. Ets transparent. Vés-te’n.

Es va sorprendre quan Ferus no es va acomiadar amb una burla.

Simplement se’n va anar.

“Et conec.”

Per què aquestes paraules li van deixar gelat?

Ferus va pensar en la forma en la qual Vader havia parlat. No va haver-hi una èmfasi especial en el seu to; va ser la mateixa veu profunda, inexpressiva i incorpòria que sortia d'una màscara de respiració.

O sí n’hi va haver? Què era això que havia captat? Una emoció, un sentiment, una burla?

Quelcom.

I fos el que fora, havia tocat el mateix concorde en Ferus.

“Et conec.”

Ell també coneixia a Vader.

Es va detenir en el passadís, atordit per l'impacte. Va passar sobre ell, la possibilitat, i amb ella, el coneixement abrasador de la seva pròpia estupidesa.

Havia assumit que Vader havia aparegut del no-res perquè Palpatine ho havia volgut així. Havia assumit que Vader havia estat com Darth Maul, un aprenent entrenat i ocult fins que fos necessari.

Mai havia considerat la possibilitat que Vader no hagués estat ocult.

Aquest Vader, per contra, havia estat convertit.

Aquest Vader podria ser, inconcebiblement, tràgicament, increïblement, un antic Jedi.

Et conec.

Podia ser això? Ferus es va girar i va mirar cap a la porta tancada de Vader. Els seus ulls van cremar. Havia conegut a molts Jedi, havia creuat el seu camí amb molts. Centenars. I era conegut per molts. Havia estat l'aprenent de la Siri Tachi, i tots els Jedi coneixien la Siri Tachi.

Mirà fixament la porta tancada, preguntant-se per la presència que estava darrere d'ella.

Qui ets?

Següent