Contra l'Imperi (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Trever va trobar el seu camí lentament fins a la seva classe de vol. Va resultar que hi havia mapes en quioscs centrals a través del complex, només que ningú l'hi havia dit.

Cada mapa li donava petites porcions del traçat, així que mai estava realment segur de si estava anant en la direcció correcta.

No es preocupaven pels mapes, però havien aconseguit penjar enormes cartells làser que deien SEGURETAT, PROTECCIÓ, JUSTÍCIA, PAU en cada passadís principal. I holoprojeccions de l'Emperador en dies millors, abans de les horripilants cicatrius.

Odiava aquesta escola. Estava dissenyada per humiliar i controlar. Bé, per descomptat que ho estava. Era dirigida per l'Imperi per modelar petits imperials que es convertirien en grans i malvats imperials.

Va arribar a classe a escassos segons del començament. Per a la seva consternació, Kestrel estava allà, l'estudiant que se suposava que era el seu conseller, però el qual, ell estava perfectament segur, resultaria ser el seu torturador. Kestrel estava al capdavant, parlant amb l'instructor, qui va resultar ser el Tinent Maggis.

Gràcies per les indicacions, senyor.

Kestrel va veure a Trever i va exhibir un arrogant somriure. Va passar entre els altres estudiants i va anar cap a ell.

—Ei, Fortin. Quinze degradacions en el teu primer dia. No és exactament un començament estel·lar.

—No estic preocupat —va dir Trever.

—Hauries —va contestar Kestrel, posant la seva mà sobre el blàster fals—. Podria decidir donar-te’n una altra.

Trever era a punt d'acabar amb tot i dir-li a Kestrel el que pensava en realitat quan va albirar a Lune a l'altre costat de l'habitació. Això li va donar l'autocontrol que necessitava. Va pensar en Ferus, en el més profund del territori enemic. Ara començava a entendre quin tipus d'autocontrol havia d'exercitar Ferus per aguantar un sol dia. Lune era molt més jove que ell, així que estava sorprès de veure que estaven a la mateixa classe. Però hauria d'haver sospitat que l'habilitat amb la Força del nen li col·locaria en vol avançat.

Maggis va cridar a l'ordre a la classe, distraient a Kestrel. Trever es va moure cap a Lune. El nen no li havia vist encara, i ell no volia que Lune li traís semblant sorprès o cridant.

En lloc d'això, Lune li va sorprendre. Per descomptat que ho va fer. Estava proper a ser esgarrifós, la manera en la qual sabia quan hi havia algú darrere d'ell. El Mestre Jedi Garen Muln havia treballat amb ell en "tàctiques de consciència" quan tots havien estat en l'asteroide. Ara Garen era pràcticament un fantasma, els seus poders havien disminuït, però encara era un bon mestre. Trever volia pensar que les "tàctiques de consciència" eren simplement xerrameca Jedi, però realment semblava funcionar.

—Digues-li a la meva mare que estic bé —va dir Lune sense girar-se, tan aviat com Trever va estar dins del radi d'abast de la seva veu.

—Digues-li-ho tu mateix. Vaig a treure't d'aquí —va contestar Trever.

Lune va alçar una espatlla lleugerament, però Trever va captar el significat: Bona sort.

—Avui, menyspreables caps buits, anem a passar a la simulació de vol —va anunciar Maggis—. Noteu la paraula clau, simulació. No confiaria en cap de vosaltres perquè em donés una volta per un aparcament espacial. Ara escolliu un company i decidiu qui serà el pilot i qui el copilot sense volar-vos el cap i començarem.

Va ser una sort que Trever i Lune estiguessin junts. Com a nous reclutes, era natural que formessin una parella.

Van arribar a un dels simuladors de vol i van entrar en la cabina.

—Tinc cuidadors especials —va dir Lune una vegada que van estar dins—. Espies que m'observen. Crec que informen a Maggis. Kestrel n’és un. Ell i el seu amic Flinn. Mai estic sol.

—No hi ha problema —va dir Trever—. He sortit de llocs pitjors —no estava segur que fos cert, però va sonar bé.

Lune va agafar el seient del pilot i Trever es va col·locar en el de copilot. La finestra de la cabina era una pantalla hològrafa en blanc. De sobte va cobrar vida amb naus.

—Esteu enmig d'una batalla —la veu de Maggis va sortir pel sistema de comunicació—. Vermell contra blau. Els pilots volen. Els copilots ataquen a l'enemic.

Trever va agafar els controls del canó del làser del seu ARC-170.

—Només fixació visual de blancs —va dir Maggis, la seva veu va ressonar a través del comunicador de la cabina—. Res d'ordinadors de punteria en aquest exercici.

—Això hauria de ser divertit —va dir Trever.

Va apuntar el canó a una nau propera, centrant la seva mira en ella.

—Trever, som blaus! —Va cridar Lune—. Dispara'ls als vermells!

—Oops! —Trever va girar el canó i va apuntar a una nau vermella en el monitor. Va prémer el gallet. La nau va esclatar en la pantalla.

—Sóc un tirador sorprenent! —gallejà Trever.

—Vigila, Capità Sorprenent, hi ha un acostant-se per la nostra esquerra —va dir Lune, portant la nau cap avall.

El programa de batalla era complicat i ràpid. A més de competir contra els altres estudiants, tenien altres obstacles als quals enfrontar-se. Era una batalla a gran escala, i de sobte Destructors Estel·lars i Tricaces entrarien a l'espai aeri. Els droides brunzidors sorgirien sobtadament. Els asteroides es dirigien cap a ells. Trever va passar una bona estona eliminant als altres caces, però sabia que no hauria durat ni un minut sense Lune en el timó. El nen semblava saber quan els perseguiria un ARC- 170 abans que es registrés en la pantalla.

Un a un, els altres equips del simulador de vol van ser eliminats del cel.

Aviat només van quedar Trever i Lune amb Kestrel i el seu company, Flinn.

—Crec que hauríem de deixar-los guanyar —va murmurar Lune mentre portava la nau en una pujada pronunciada—. No volem atreure massa atenció.

Trever es va prendre un moment abans de mirar a Lune.

—O podríem guanyar-los i tornar boig a Kestrel.

Lune va somriure obertament.

Kestrel era un bon pilot, però Lune era millor. Lune es va quedar per sobre d'ells, volant ràpid, tan ràpid com el simulador li permetia, i mai va perdre el control. Els va deixar que li perseguissin. El programa va deixar anar un camp d'asteroides en la pantalla: Lune els va esquivar fàcilment. Un d'ells va copejar una de les ales de Kestrel.

—Això és. Ara tindrà problemes de control. Vaig a entrar —va murmurar Lune—. Prepara't.

Trever es va encorbar sobre els controls.

—Anem.

Lune estava tranquil mentre portava la nau en un arc. Llavors va girar sobtadament a la dreta i va descendir.

—Jo et diré quan disparar.

Trever s'hauria molestat, però sabia que l'habilitat de Lune era major que la seva.

—Ara! Armes d'estribord.

Trever va disparar els canons làser d'estribord i Lune va fer gir brusc cap a estribord. Va semblar simultani, la qual cosa faria que el tret es perdés, però va ser un segon abans, i el tret va anar en la direcció correcta. Kestrel ja els estava disparant, però el foc va creuar l'espai. El tret de Trever va donar en el blanc. La nau de Kestrel va explotar.

Trever va deixar escapar un crit de pura alegria. La classe victorejà i esbroncà, depenent de les seves lleialtats. Kestrel tenia els seus defensors, però la major part dels reclutes més joves havien estat victorejant a Lune i Trever.

Van sortir de la cabina del simulador. El coll de Kestrel estava vermell brillant mentre sortia al mateix temps. Ui, va pensar Trever. L’havien humiliat. Eren reclutes novençans, i li havien guanyat.

Sííí! Ketel gola de robí! va voler esbroncar-lo Trever, però es va empassar l'insult.

Maggis va cridar a l'ordre.

—Aquest ha estat el desplegament més patètic que he vist mai —va dir disgustat—. He vist nadons en la infermeria llançant blocs amb més punteria. Hauria de suspendre-us a tots. Divínian, vas ser l'únic a mostrar una mica d'habilitat. Fortin, tens un deficient.

—Però si vaig volar a Kestrel! —va protestar Trever.

—Vaig escoltar aquest crit. Vas mostrar emocions. Això va contra les normes imperials. Fes-ho de nou en una cabina i el següent que faràs serà menjar porqueria en una safata dels Cossos Miners.

Kestrel li va somriure burletament.

—Demà farem un cop d'ull a algunes naus autèntiques de l'hangar, així que vull que reviseu els vostres manuals. Rebregueu els vostres escanyolits cervells. Retireu-vos. En altres paraules, fora de la meva vista.

La classe va entrar en moviment mentre les campanes ressonants i les llums intermitents els urgien a apressar-se.

Kestrel va anar darrere d'ells.

—Vas caient en picat, Fortin —va dir.

—Tu creus? Sembla que ets tu qui acaba de sortir cremant —va contestar Lune.

—Jo no em faria amic de Fortin si fos tu, Divínian —va dir Flinn, acostant-se a Lune i inclinant-se sobre ell—. No durarà molt temps. Molt ràpid serà un treballador autòmat en un planeta miner.

—Tal vegada —va dir Trever—. Però sé una cosa segur, acabem de superar-vos en vol, en armament i davant la classe.

Kestrel va obrir la boca enfadat, però just llavors van passar sota la fixa mirada de Maggis, qui estava parat en la porta de braços plegats. Els va mirar sota les seves gruixudes celles negres.

—Probablement aquest no va ser el millor moviment —va murmurar Trever mentre entraven en el remolí de reclutes del vestíbul—. Va ser el més estúpid que podíem haver fet.

—Sí —va dir Lune alegrement—, però així i tot va ser genial.

Trever va mirar per sobre de la seva espatlla. Maggis encara els observava.

—Millor me’n vaig. No crec que ens hagin de veure junts. Tan aviat com tingui un pla, et trobaré.

—Jo ja tinc un pla —va dir Lune—. Reuneix-te amb mi a la sala comuna una hora després que apaguin les llums aquesta nit.

Següent