Una xarxa embullada (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Quintus, o qualsevol que estigués fingint ser el difunt Quintus, estava darrere de la porta. La qüestió era com entrar.

—Per què no truquem a la porta simplement? —va preguntar Clive en un murmuri.

—Tindran un pla de fugida —va dir Ferus en desacord—. No pots forçar el pany?

—M'insultes. No sóc un lladre! Realment creus que puc forçar una porta de seguretat?

—Simplement fes-ho.

—D'acord —Clive va ficar la mà en la butxaca de la seva túnica. Va treure un cúter de fusió petit, una moneda, i un tros esmolat de plastoide. Es va inclinar sobre el teclat de seguretat amb els objectes. En uns segons, la porta es va obrir amb un clic.

Van entrar silenciosament. Estaven en un vestíbul petit. A la seva dreta estava la porta del cubiculum sanitari.

Ferus va esperar, escoltant, buscant evidències en la Força Viva.

—No hi ha ningú —va dir ell.

—Com ho saps?

—Ho sé —va entrar a l'apartament. Estava escassament moblat. Mirà al seu voltant acuradament, després va creuar fins a la petita cuina i va obrir els armaris.

—Tens gana?

—Aquí no viu ningú. Però algú està intentant que sembli que sí.

—Així que és un atzucac.

Ferus va tornar a la sala d'estar. Mirà per la finestra cap a l'esquelètica torre inacabada del costat.

—Sé on mirar —va dir.

Els eixos del turboascensor no s'havien acabat. Només hi havia un elevador exterior perquè els treballadors accedissin a la teulada. Ferus i Clive van usar les escales. Els treballadors estaven avui en la teulada. Podien sentir el soroll dels turbomartells ressonant feblement a través de l'edifici.

Ferus va seguir el rastre com si rastregés a algú pel bosc. Va veure la petjada de botes de treball en la pols de la construcció, però caminava buscant una cosa única: les petjades d'un nen.

Les va trobar en el replà del pis vint-i-dos. Les va perdre en el trenta i les va trobar una altra vegada en el trenta-sis. Per fi es va detenir en el pis seixanta-dos.

Només hi havia quatre apartaments per pis. Un no tenia porta i encara estava en construcció. Ara estaven en el pis més alt parcialment completat. Ferus va escoltar en la porta dels tres apartaments restants.

—Aquest —va dir—. Obre’l.

De nou, Clive va realitzar la seva màgia i la porta es va obrir lliscant-se silenciosament.

Van donar alguns passos acurats en el vestíbul buit.

Van sentir alguna cosa, un murmuri d'una veu femenina.

Es van moure més a prop.

—...I això no significa que no et mantinguis al dia amb les teves lliçons.

La veu d'un nen.

—Però no tinc cap mestre.

—Ara jo sóc el teu mestre. Fes-ho o et convertiràs en un gripau pelut amb banyes.

El nen va riure.

Ferus i Clive van intercanviar una mirada. Sonava com una conversa típica entre una mare i un nen. Podia ser aquest la llar de l'atrevit sabotejador? Ferus va arriscar una ràpida mirada per la cantonada.

La cambra brillava per la llum i estava moblada amb només una taula i coixins brillants en el terra. En el terra estava assegut un jovenet d'uns vuit anys, amb pèl fosc. Estava inclinat sobre un datapad. Amb les cames creuades al seu costat hi havia una dona amb pèl fosc molt curt. Estava vestida amb un vestit de vol.

Ella va alçar la mirada, i no va haver-hi por en els seus ulls quan va veure a Ferus. La seva mà es va moure cap a un costat.

—Jo no faria això —va dir ell suaument.

La seva mà es va detenir. Va veure el centelleig de blàster, ocult en la butxaca del seu vestit de vol.

Quelcom sobre la seva cara li era familiar. Què era? La coneixia. Va tenir un record sobtat d'una dona amb penjants rínxols foscos.

—Ets Astri Divínian —va dir—. L'esposa de Bog.

Ella es va aixecar suaument.

—Sóc Astri Oddo. Bog ja no és el meu marit. Aquest és el meu fill, Lune. Qui ets tu, i com has entrat?

—Ens vam veure una vegada, anys enrere. Molt breument. En els Jocs Galàctics d’Euceron. Jo estava amb l'equip Jedi que va supervisar els jocs. Ferus Olin.

Ell va veure la seva resposta en la seva respiració agitada.

—Un Jedi? Això és impossible. Tots van ser... eliminats.

—Vaig deixar l'Orde Jedi anys enrere.

Ell va observar mentre ella es movia per bloquejar a Lune. Ho va fer casualment, com si ella estigués acostant-se per estudiar-li. Astri havia estat una gran amiga dels Jedi.

Per què li consideraria una amenaça? Ell va sentir alguna cosa...

Quelcom... Es va estendre amb la Força, buscant...

—Has vingut a arrestar-me? —va preguntar ella. Darrere de la seva esquena, va posar una mà sobre l'espatlla d’en Lune.

—No treballo per al govern samarià, ni per a l'Imperi —va dir Ferus—. Però em van demanar que et trobés.

—Qui?

—Això no importa —Ferus es va posar a la gatzoneta davant d’en Lune. Va tendir la seva mà. El llaç làser estava en el seu palmell—. Vas perdre això?

—El vas trobar! —El nen el va agafar—. No sabia on estava —el va desenrotllar, i serpentejà al voltant de l'habitació, ràpid i àgil. Va lligar un petit coixí i el va llançar volant, girant-lo en l'aire. Va riure.

—Lune! No facis això —la veu de l’Astri estava tibant.

Ferus es va tornar cap a ella.

—Hi ha algun lloc on puguem parlar?

—La cuina —Astri es va tornar cap a Lune, i amb veu suau però ferma va dir—. Queda't aquí i acaba la teva lliçó.

Els tres adults es van moure cap a la diminuta cuina. Ferus podia sentir la por de l’Astri. No estava segur de què era exactament el que temia.

Malgrat la seva por, ella es va tornar cap a ells desafiadora.

—Us va contractar Bog?

—No —va dir Ferus—. Sap ell que vas sabotejar el sistema informàtic d'aquest planeta?

Primer va quedar sorpresa, però després va negar amb el cap.

—No sap que estic involucrada. Dubto que pensi que fos capaç d'això.

—Lune és sensible a la Força.

Ella es va mossegar els llavis.

—Sí.

—Des de quan ho saps?

—Des que tenia quatre anys. Tenia les meves sospites. Era diferent... la forma en la qual anticipava coses. Obi-Wan em va explicar una vegada la història d’Anakin Skywalker. Vaig recordar.

—Ho sap el nen?

Astri va negar amb el cap.

—Sap que és diferent. Això és tot. Bog no ho va saber durant molt temps. Li vaig deixar poc abans de les Guerres Clon, després de l'atac al Canceller Palpatine. Vaig saber que Bog estava involucrat. Vaig saber que havia intentat desacreditar als Jedi en el Senat. I vaig saber —va dir Astri, els seus ulls secs, la seva boca premuda— que s’emportaria al meu fill per castigar-me.

—Què va succeir?

—El meu pare, Didi, va morir durant la guerra, i vam venir aquí. Bog va tornar al poder una altra vegada d'alguna manera i va usar aquest poder per trobar-me. Li vaig deixar veure a Lune en contra dels meus millors instints. Un dia estaven jugant, i Lune... va deixar suspesa una pilota làser en l'aire. Bog es va adonar del que significava. Ara el vol... per a alguna cosa, quelcom per a l'Emperador, jo no sé què és. Només sé que li vol portar.

—Espera un moment —va exclamar Clive—. Vas sabotejar els registres de tot un planeta perquè el teu ex-marit no posés les mans sobre el seu propi fill?

Els foscos ulls de l’Astri van centellejar. Ferus havia oblidat com de preciosa que era.

Recordava que havia estat una persona molt propera per a Obi-Wan. Desitjava poder dir-li que Obi-Wan encara estava viu. Però aquest era un secret que no podia compartir amb ningú.

—Bog va engendrar el nen però no el va criar —va dir ella colèricament—. No va tenir interès en ell excepte com a moneda de canvi per mantenir-me sota control. No hem pogut deixar el planeta. Ara vol arrabassar-me’l per aconseguir el favor de l'Emperador. Ha de criar-se a Coruscant, em va dir ell.

—Però has esgavellat el planeta sencer, has posat vides en perill —va dir Ferus —. S'han perdut registres mèdics, registres financers...

—Tot per protegir a un nen —va dir Clive.

—Sí —va dir ella—. Faria això per protegir a un nen.

Ferus es va recolzar contra el mostrador de la cuina. Què anava a fer? Com podia sacrificar a Lune? Astri no sabia que l'Emperador era un Sith. Si ho sabés, lluitaria encara més dur.

Si els lliurava, Lune es criaria amb el mal. Fins i tot podria convertir-se en un Sith...o ser assassinat com ho havien estat els Jedi.

—T'ho prego —va dir Astri—. Pots deixar-nos marxar?

Ferus va sentir que perdia l'equilibri de sobte. Va anar fins a la finestra i va mirar cap a fora però no va veure res. Així i tot ho sabia. La Força li advertia.

Des que havien estat a l'edifici, el soroll de fons hi havia brunzit, soroll d'aerolliscadors aterrant en els aparcaments adjacents, de turbomartells en la teulada.

Clive també ho havia notat.

—Està terriblement tranquil.

—Alguna cosa va malament —va dir Ferus—. El Costat Fosc ha arribat.

Següent