CAPÍTOL 16
Interessant, va pensar Ferus. Definitivament havia
trobat alguna cosa. Havia examinat els plànols i llavors, una vegada que Jako
va caure en un profund somni, havia deixat l'habitació per fer un reconeixement
visual del centre mèdic Coruscant EmPal, usant la terrassa que envoltava
l'edifici i després algun salt de Força ben calculat.
Sabia una cosa amb
seguretat: La galeria de finestres a la part alta de la torre estava allà només
per despistar. La part superior de la torre no era l'àrea d'emmagatzematge que
els plànols deien que era. Només ho semblava.
Ferus havia usat una
tècnica Jedi anomenada "mirada atenta". Implicava anar intercanviant
la concentració de la imatge global a la microscòpica. El mètode solia ajudar a
un Jedi a veure coses que ni els electrobinoculars captaven. Ferus havia
descobert el més diminut desperfecte en la superfície metàl·lica dels nivells
superiors de la torre. Probablement havia estat copejada per algun objecte contundent,
només un cop lleu i oblic, però va ser suficient per esgarrapar la pell de
metall.
I llavors va ser quan
es va adonar que no era simplement una planxa de duracer, sinó alguna classe
d'aliatge usat com a blindatge. Probablement durànium.
No era pell; era
armadura.
Una vegada que va veure
això, va continuar la seva inspecció fins que va trobar el que estava buscant,
una sèrie de lleus protuberàncies, regularment espaiades, indicant línies
d'alimentació d'energia. Suficients línies d'alimentació per fer funcionar un
turbolàser.
Havia de preguntar-se
per què un àrea d'emmagatzematge necessitava blindatge així com armes.
Havia d'entrar allà.
La instal·lació estava
tranquil·la. Els pacients estaven dins durant la nit i els droides mèdics
anaven a veure'ls regularment segons un horari. Malory li havia donat aquest
horari. Ferus va travessar els passadissos i es va ficar d'un salt en el
turboascensor. Va passar la seva mà sobre el sensor del pis més alt. Sabia pels
plànols que aquest turboascensor no arribava fins a la part superior de la
torre. Cap dels propers hi arribava. Sens dubte hi havia un, però li portaria
segles trobar-lo. Només tenia menys d'una hora abans de la fi del seu torn; a
l'alba, la seva targeta de seguretat es tornaria inactiva i el lloc començaria
a cobrar vida.
Hi havia un petit
turboascensor de servei, construït pels droides mèdics.
Anava des de l’atracador
flotant fins a la torre. Aquest turboascensor també anava fins a l’atracador
flotant i acabava allà. En aquest punt els dos eixos tenien un punt d'accés,
sens dubte per permetre l'accés dels treballadors en cas d'avaria.
Es va alçar cap a la
part superior del turboascensor i va travessar la porta d'accés. Es va posar
dempeus sobre la part superior, balancejant-se en la ràpida cabina. Els nombres
eren un esborrall en les parets mentre els pisos anaven passant, però podria
veure el final de l'eix. L'únic problema era que aniria molt, molt ràpid.
Va invocar la Força.
El temps havia d’alentir-se. Tot havia d'estar absolutament clar. Necessitava
mesurar el temps a la perfecció. I sort. Seria bo una mica de sort.
Sort no, es va dir a
si mateix. Havia de lliurar-se d'aquests vells patrons de pensament. Els Jedi
no necessitaven sort, tenien la Força.
Havia de creure.
Creure que podria volar fins a l'altre eix completament cec, sense saber si hi
hauria alguna cosa, alguna part, a la qual aferrar-se.
Allà. Allà estava. A
través de la negror i l'aire colpejant va poder veure el sostre d'aquest eix. I
allà, a la seva esquerra, un petit canvi en la foscor que indicava l'obertura
cap a l'eix paral·lel. Ferus va empassar saliva. Semblava terriblement...
petit. Havia de tenir una precisió perfecta calculant el temps i la posició o
copejaria una paret de permacret a la màxima velocitat i es convertiria en
farinetes de Jedi...
Ferus li va dir a la
seva ment que callés i va deixar treballar la Força.
No hi havia espai per
a dubtes.
Va saltar.
Va sentir com la Força
es movia al seu voltant. Podia veure tot a prop i clarament, la textura de la
paret de l'eix, la qualitat exacta de la foscor cap a la qual saltava.
Va entrar volant en
l'altre eix amb escassos centímetres de marge.
Immediatament va veure
el turboascensor de servei diversos pisos per damunt. No podia usar-lo per agafar-se.
Estava detingut. No li va sorprendre; dubtava que hi hagués droides mèdics
movent-se entre els pisos en aquesta hora tan tranquil·la. Però en l'altra
paret de l'eix va veure un cable de corrent fixat amb perns a la paret. Perns
prou grans com per usar-los d’agafadors.
Va sentir l'onada de
Força guiant-li, i va ser infinitament fàcil volar a través de l'espai, aferrar
els perns, i enganxar-se contra la paret. Ferus va deixar escapar l'alè. Ho
havia aconseguit. Més o menys.
Va pujar per l'eix
usant la Força i el seu cable líquid. Va calcular el pis que necessitava i va
trobar la porta. Seria una mica estret, però podria fer-ho.
Va poder activar el
sensor del turboascensor per fora per obrir la porta. Això va ser una sort. No
volia usar el seu sabre làser si no era necessari. No volia deixar cap
evidència d'un reconeixement Jedi. Necessitava poder tornar a la seva vida com
agent doble.
Ferus va entrar en una
cambra aombrada. Podia sentir el Costat Fosc de la Força sorgir de sobte. Havia
aterrat en una estació de recarrega de droides mèdics. Una fila de droides
mèdic trípedes s'alineava en manera inactiva. Ferus els va deixar enrere
avançant cap a un arc. Més enllà hi havia un corredor que portava cap a
l'interior de la torre rodona.
Immediatament els seus
sentits van estar en alerta. Allà hi havia activitat. Estava ocorrent alguna
cosa. Ferus va deixar que els sorolls desapareguessin d'un en un. El zumzeig de
les unitats d'aire i la maquinària, el lleu ressò dels tubs de llum al
capdamunt. En alguna part va sentir el soroll sec d'un droide fent la ronda,
però estava a diversos passadissos de distància.
La Força Viva també
estava allà.
Veus.
Es va arrossegar cap endavant.
Davant seu hi havia una porta amb una petita finestra de vigilància. Va
arriscar un besllum.
Una femella humana
rossa vestida amb una túnica luxosa bloquejava la seva visió de l'habitació. Jenna Zan Arbor. Què estava tramant? No
estava sorprès de veure-la.
Sabia que ara ella
treballava per a l'Imperi. Havia vist el seu nom escrit en documents secrets
sobre un sistema de lliurament d'armes a gran escala. Durant la República, ella
havia estat un dels criminals més buscats. Havia introduït virus terribles en
poblacions i llavors els hi havia ofert les seves pròpies vacunes per
guarir-les.
Havia fet una fortuna.
Durant l'última missió de Ferus, l'havia vist intentant contactar amb un Lord
Sith a Korriban, el bressol del poder Sith. No, no li sorprenia que estigués
embolicada amb l'Imperi. Atreia a éssers com ella.
Es va moure
furtivament cap a un costat, intentant veure a qui li estava parlant.
Algú estava assegut
sobre una taula d’examinació mentre ella introduïa dades en la seva consola
mèdica.
Estava allà per
investigar a Darth Vader, no per seguir-li la pista al següent experiment
malèvol de la Zan Arbor. Hauria de continuar. El crono seguia comptant els
minuts. No tenia forma de saber si aquest lloc cobraria vida en arribar el
matí. I fins llavors, podia ocórrer qualsevol cosa, Jako podria despertar-se,
podria arribar una sol·licitud d'informació mèdica, una patrulla aleatòria
podria atrapar-li. Havia de continuar. No podia salvar a cada ésser que es
trobés. Havia d'escollir les seves batalles.
Ferus li va donar
l'esquena a la porta, sentint només la presència del Costat Fosc de la Força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada