Patrons de la Força (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

La Laranth es va oferir per traslladar a Kaj fins al centre d'operacions de Fuetada. Al principi Jax va insistir d’anar amb ells, però Laranth li va dir que el seu descobriment de la presència d'I-5 en la Força feia que consultar amb Tuden Sal fos més important.

—No confies que porti a Kaj fins a Yimmon sa i estalvi? —li havia preguntat Laranth, la seva cara era una màscara sense emoció.

—No és qüestió de confiança. Has de saber que et confiaria la meva vida. Te l'he confiat —va afegir, sostenint la seva mirada—. No estaria aquí parlant amb tu si no ho hagués fet.

—Llavors quina és la qüestió?

Quina era la qüestió? En realitat no temia per Kaj; els instints del noi fins ara havien provat ser efectius quant a autoconservació. La qüestió era Laranth. El que li preocupava era la seva seguretat.

—Només crec que dos caps pensen millor que un —va respondre, sense molta convicció.

Laranth va obrir la boca per dir alguna cosa, llavors va sacsejar el cap.

—Estarem bé, gràcies.

I així els va enviar a Thi Xon Yimmon mentre la Dejah feia els preparatius per traslladar les escultures de llum fins a la galeria en el Sector del Port —amb una escorta de droides policia seleccionats del contingent de seguretat del Sector Zi-Kree, dirigits pel propi Pol Haus. Les escultures trigarien un temps d’arribar i a ser ajustades; fins llavors Kaj seria protegit per mitjans menys tecnològics. Basant-se en la certesa del noi que l’Inquisidor que li perseguia havia perdut el seu artefacte de taozin en la caiguda d'enderrocs de Gallery Row, Laranth havia despatxat a un eixam dels nens de carrer més joves de Fuetada, nens sense llar que vivien del pillatge i la presència dels quals ensumant entre els enderrocs no cridaria l'atenció, per trobar-lo. El ressec i polsós nòdul de pell de taozin no seria suficient per encobrir un poder com el d’en Kajin de Vader si el primer tingués un arravatament considerable, per així dir-ho, però la Laranth estava satisfeta amb què serviria fins que pogués tornar a muntar les escultures de llum.

Jax els va veure partir amb una sensació de mal presagi, i es va dir a si mateix que era merament perquè ell i Laranth tenien certa cosa inacabada entre ells. Estava experimentant la por humana irracional que mai tindria l'oportunitat d'acabar-la.

Va fer una mirada a I-5 mentre els dos caminaven junts a través dels nivells més baixos del Mercat Ploughtekal de camí a reunir-se amb Tuden Sal. Un arc del cel de neó contínuament canviant queia sobre el revestiment metàl·lic de l’androide mentre avançaven. Un ésser de molts colors, va pensar Jax filosòficament. Un ésser que en aquest moment, sabia ell, també estava sofrint per assumptes inconclusos. Den Dhur no havia deixat enrere cap missatge, cap explicació, cap indicació del que hi havia estat sentint en els dies anteriors a la seva partida. Fins i tot la Laranth havia dit adéu des del seu llit del centre mèdic abans de marxar.

No, es va dir a si mateix, t'equivoques en tots dos casos. Ni Den ni Laranth havien estat reticents quant a expressar els seus sentiments sobre el curs que estaven prenent els esdeveniments. Ell i I-5 simplement havien estat massa ocupats, massa centrats...

A qui pretenia enganyar? Ell hi havia estat massa cec per adonar-se’n. I massa atordit pel vel de feromones de la Dejah. Ara aquest coneixement li corcava, arribant fins a la seva ànima. Què havia hagut de pensar la Laranth... ell passant en segons d'aquest moment íntim que van compartir al centre mèdic a oblidar pràcticament que ella existia.

Va recordar el moment i va sospitar que ja sabia el que havia succeït. Dejah havia entrat a l'àrea d'espera fora de l'habitació de la Laranth. Amb les seves habilitats telempàtiques hauria sentit aquesta forta flamarada de sobtada consciència, d'emoció, quan ell havia entrat a l'habitació, moments després...

Havia vist la mirada en la cara de la zeltron quan ell i I-5 havien sortit per acudir a la seva cita feia un moment.

Ella s'hi havia sentit dolguda i desconcertada perquè podia sentir com ell la bloquejava de forma agressiva, no permetent que captés cap de les seves emocions. Ell hi havia sentit cert remordiment per això a l'estudi. Ara, vint minuts després i a diversos quilòmetres de distància, ja no el sentia.

Això li molestava. Això suggeria que, encara que ell la bloquegés amb una voluntat forta i entrenada, ella encara era capaç d'afectar-li. Va sentir un pessigolleig de ràbia, tant cap a si mateix com amb la intromissió de la Dejah, i ho va apartar de si mateix.

No hi ha passió; hi ha serenitat.

Cert.

Van arribar a la seva destinació... un antre de mala mort que s'autodenominava «posada». Jax va seguir a I-5 fins al final del passadís principal on girava cap a l'esquerra i s'obria en un corredor més ample flanquejat pel que el propietari deia «sales de conferència». La sala en la qual van trobar a Tuden Sal tenia espai suficient per a una taula baixa i quatre tamborets. La taula tenia una selecció de menjar d'aparença gens apetitosa per a Jax, qui es va alegrar d'haver-se acordat de menjar alguna cosa mentre travessaven Ploughtekal. Fins i tot el farratge ofert per establiments de dubtosa condició com l’Empori de Pastissos de «Carn Misteriosa» de Max Shrekk tenia millor aspecte que el que Sal estava prenent de forma tan entusiasta. Resultava difícil creure que aquest mateix home havia estat propietari d'un popular restaurant de classe alta feia un parell de dècades.

Jax es va asseure, mentre I-5 romania dempeus. El Jedi va acceptar una tassa de fumejant te vermell i el va xarrupar, llavors va deixar la tassa i va dir:

—Tenim un problema.

Els ulls d’en Sal es van estrènyer.

—He sentit que va haver-hi disturbis a Gallery Row. Vas ser tu, llavors?

—Durant els disturbis, com els has anomenat —li va dir I-5 a Sal—, Jax va descobrir que genero una petjada de Força esporàdica.

La cara de Tuden Sal va quedar buida d'expressió mostrant la seva estupefacció. La primera emoció que va exhibir va ser incredulitat. Mirà a Jax.

—Tu què?

—M'estaven atacant... —va començar Jax.

—Un Inquisidor va estar a punt de travessar-lo. Ho vaig evitar. M'assaltaven emocions molt fortes en aquell moment.

—Les quals vaig sentir —va afegir Jax.

Sal es va quedar bocabadat.

—Fortes emocions?

—Estava aterrit davant la idea de perdre’l, si vols saber-ho.

—L'essència de l'assumpte —va dir Jax—, és que I-5 no pot garantir que serà capaç de mantenir les seves emocions a ratlla si s'acosta a l'Emperador. No és l'assassí ideal que pensaves que era.

La cara d’en Sal va prendre un to més fosc de bronze.

—Estàs segur d'això?

Jax va sacsejar el cap.

—Com puc estar segur? Però el fet que hi hagi un dubte raonable sobre el fracàs de la missió és suficient per cancel·lar-la.

Els ulls del sakiyà es van estrènyer una altra vegada.

—Ets l'únic que ho va sentir? Ho va sentir també la Laranth?

—Ella tenia les seves pròpies dificultats en aquell moment —va fer notar I-5 secament—. Ens estaven atacant diversos Inquisidors.

—Vaig sentir el rumor, però no ho vaig creure. Vas lluitar contra els Inquisidors... al descobert? —Sal va sacsejar el cap—. Aquest és un altre cop en contra del nostre pla. Però tal vegada això és el que pretenies.

Ara va ser el torn de Jax de mirar-li totalment sorprès.

—Perdó?

—Realment has estat en contra d'aquesta missió des del principi, veritat? Per què? És pel teu pare?

Jax es va inclinar cap endavant.

—De què m'estàs acusant, exactament?

—No és difícil de comprendre. T'involucres en una batalla pública amb Inquisidors, per tant atreus atenció sobre tu i sobre I-5, llavors afirmes que, com a conseqüència, pots sentir-li a través de la Força —va estendre les mans—. Ningú més ha dit que pugui sentir-li.

—Aquesta és una acusació ridícula —va dir I-5—. Si algú fóra a desitjar-te algun mal per la mort de Lorn Pavan, seria jo. I en última instància va ser el Senador Palpatine qui li va assassinar, a través de l'assassí Sith. La recerca em diu que l'assassí, o almenys un zabrak amb un tatuatge ritual similar, va ser assassinat més tard durant una lluita en una central elèctrica de Naboo, així que adéu a qualsevol opció de venjança contra ell. Això ens deixa a Palpatine. Jax no va planificar l'incident d'ahir. Ens vam veure arrossegats a la lluita amb els Inquisidors per evitar la captura d'un amic.

—Un altre Jedi, sens dubte.

—Un Jedi en potència —va dir I-5.

—Ah... o un Sith en potència, llavors.

Jax va canviar de posició ansiosament, recordant la facilitat amb la qual Kaj havia enviat a l’Inquisidor al no-res. Ell havia sentit l'ardent onada d'odi que va precedir l'acte.

—No si podem evitar-ho —va dir ell—. Però això no és el tema que ens incumbeix ara. Jo no em vaig carregar la nostra tapadora ahir, no m'estic inventant el que sento. I-5 pot ser sentit a través de la Força. Com, no ho sé...

—És un androide —va dir Sal—. Pot actuar com un androide i...

—Actuar és el terme operatiu —el va interrompre I-5—. L'única manera que les meves intencions estiguessin lliures de falsedat seria si algú desmuntés el meu mòdul cognitiu fins arribar al mòdul de programació bàsica.

—Ah! Per descomptat! —va xisclar Sal—. Això és el que farem.

—En aquest cas, ja no podria dur a terme la directiva —va acabar I-5—. El meu MPB no em permet ferir a un ser sensible.

Sal va quedar taciturn, llavors animant-se va fer espetegar els dits.

—Què passaria si tinguessis un manipulador? Algú que anés amb tu i desactivés de forma remota l’MPB quan estiguessis prou prop de l'Emperador per completar la missió.

Jax va sacsejar el cap.

—Massa arriscat. En aquest últim moment, quan el seu revestiment sensitiu fos reinstal·lat, és molt probable que el seu mòdul se sobrecarregués i es destruís amb un esclat.

Sal es va encongir d'espatlles.

—Però per llavors seria massa tard, per a l'Emperador, almenys.

—Sí. I tal vegada massa tard també per a I-5.

Sal es va encongir d'espatlles.

—I què? El manipulador simplement torna a reinstal·lar el programa. Una instal·lació des de zero.

—No tan simplement —va objectar Jax—. No tens ni idea del que tenim aquí. Si alguna vegada un androide va ser més que la suma de les seves parts, aquest és I-5. No vull arriscar-me al fet que un reinici faci que perdi part del que podria ser més enllà del codi.

Sal va mirar fixament a Jax.

—No estàs suggerint seriosament que I-5 té una ànima.

—Estic suggerint que podria no ser el mateix robot que desconnectéssim. I això no és tot. L'emperador Palpatine dirigeix l'Orde Sith. Si creus que els Inquisidors són mortífers, l'Emperador és exponencialment més mortífer. Més ràpid, més enfocat, més poderós. En aquest aspecte, durant la fracció de segon que l’MPB d'I-5 es desconnecti, l'Emperador podria sentir-lo i prendre represàlies abans que I-5 tingui alguna possibilitat de fer res.

—Això no ho saps. Palpatine no s’ho esperarà. I l’androide no ha d'acostar-se tant, un tret làser des de la galeria quan l'Emperador està en el sòl del Senat, per exemple...

—Tal escenari podria tenir possibilitats de funcionar, però sempre està Darth Vader.

—Però l’androide podria...

—L’androide podria caure a trossos per fatiga del metall esperant-vos —va tallar I-5—. Assumim per un moment que podem fer-me travessar la seguretat —va mirar a Sal—. Què tenies en ment?

Tuden Sal estava sobtadament animat.

—És un pla simple. I perquè és simple, crec que té una gran probabilitat d'èxit. Palpatine assisteix als «debats» del Senat, festivals d'adulació és més correcte, l'últim dia de cada setmana. El nombre d’androides de protocol en el Vestíbul del Senat durant aquests cops és aclaparant. Estan a tot arreu, interpretant, portant missatges, servint te, no hauríem de tenir dificultat d’entrar com a agregats de qualsevol delegació amb la qual I-5 li hagi dit al sistema de seguretat que estem.

—I com a manipulador, on estaria jo? —va preguntar Jax.

I-5 reaccionat fortament a això.

—Jax, no pots. Ets un Jedi. Un Jedi buscat. Encara que portessis una disfressa, correries perill de ser llegit. Posaries en perill la missió.

Jax va pensar en això.

—Podria ser un dels Silenciosos, tal vegada. Viatgen excessivament tapats i ningú es fixa en ells —llavors li va assaltar una epifania—. Ja ho tinc. Entraré com Inquisidor. Completament apropiat algú sensible en la Força.

—I on aconseguiries la túnica d'un Inquisidor? —va preguntar el sakiyà.

—No ho sé, però estic segur que Rhinann ho sap. I crec que fins i tot puc saber on aconseguir una mica de taozin. Ja tinc una fulla Sith.

Tuden Sal va assentir.

—Sí. Podria funcionar. Les galeries dels ciutadans tenen una vista buidada de la plataforma del Senat de l'Emperador.

—La qual està protegida per un escut repulsor i un altre EM —va objectar I-5, mirant fixament a Jax com si hagués perdut completament la raó.

—Sóc un Jedi. Puc ocupar-te de tots dos.

—Tal vegada. Però fer-ho provocarà que t'il·luminis com una supernova per als altres Inquisidors.

Jax es va encongir d'espatlles.

—Hi haurà massa pandemònium perquè l'Emperador estarà mort.

Els fotoreceptors d'I-5 van mirar als ulls d’en Jax directament.

—Se suposa —va dir I-5—, que haig de mantenir-te amb vida. Recordes?

—Llavors serà millor que facis el teu millor tret —Jax es va tornar cap a Tuden Sal. Ja estàs convençut que no he intentat sabotejar la teva missió?

El sakiyà no va contestar; en lloc d'això va dir:

—La següent aparició de Palpatine al senat és dins de dos dies. Li donarà això temps suficient a Rhinann d'aconseguir la túnica d'un Inquisidor?

Jax es va posar dempeus.

—Esbrinem-ho.

***

—Vols que jo aconsegueixi què? —Rhinann estava consternat. Com havia sospitat durant molt temps, el Jedi havia perdut completament la raó.

—La túnica d'un Inquisidor. Pots fer-ho?

—Preferentment sense alertar a tots els Inquisidors sobre la seva destinació —va afegir I-5.

Rhinann va clavar una mirada verinosa en l’androide.

—Ni tan sols sabran que els hi falta una. Quan la necessites?

—En els propers dos dies.

Rhinann va sentir l'edifici balancejar-se al seu voltant.

—Tan aviat?

—Si no pots fer-ho —va dir Pavan—, tal vegada serà millor que busqui una altra font.

Rhinann es va posar rígid. Cap elomin podria aguantar que la seva integritat professional fos així d'impugnada. Sabia que Pavan ho sabia, i ho estava usant per manipular-li, però el fet de saber-ho no ajudava.

—Puc fer-ho. És simplement... molt ràpid —l’elomin es va dirigir cap a l'estació d’HoloNet de la sala d'estar i es va connectar—. A propòsit —va dir mentre començava la seva recerca en el node Inquisitorial—, estava monitorant el tràfic del BSI aquest matí. l’androide ha estat reportat. L’Inquisidor supervivent li va sentir durant l'incident d'ahir.

Va veure com Pavan i I-5YQ intercanviaven mirades, i va sentir certa satisfacció.

—Hmm. Sí. Ara és una perspectiva una mica més alarmant, veritat?

Per a sorpresa d’en Rhinann, el Jedi merament es va encongir d'espatlles.

—No em sorprèn, però pot ser que a Tuden Sal sí. Avisa-li.

Rhinann es va donar mitja volta per clavar la mirada en l'estúpid humà.

—Així que aneu a seguir amb això? En què estàs pensant?

—Que el BSI estarà buscant un Jedi amb un androide sensible i el que tindran serà un Inquisidor amb un 3PO ordinari.

El van deixar amb els seus assumptes llavors, descendint a la buida galeria d'art... molt probablement, va pensar l’elomin, per continuar el procés de planificar els seus propis funerals.

Així i tot, va reflexionar Rhinann, podria no ser un desastre insalvable. I-5 segurament s'asseguraria que, sota aquestes condicions, Jax fóra qui portés la bota. Com més pensava Rhinann sobre això, més sentit tenia com a pla de contingència. La bota li proveiria de recolzament. Si I-5 era descobert o si el pla fracassava d'alguna altra manera, Jax agafaria la bota i completaria la missió.

Elegant. Això també aclaria el que Rhinann havia de fer. Havia de greixar els engranatges per a l'entrada dels assassins al centre de comandament Imperial.

I havia d'assegurar-se que ell era un dels assassins.

Següent