Arma Secreta (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Havien après a escollir estacions espacials abarrotades en diminuts racons de la galàxia, on atracaven els transports de línia i els vaixells de càrrega. Al planeta Omman, el munt de vehicles i passatgers significava que era difícil mantenir els controls. L'Imperi encara no havia perfeccionat completament els seus sistemes de facturació. Trever no tenia cap dubte que ho faria. Simplement encara no.

Els seus falsos documents d'identificació van funcionar. Els van revisar sense donar-los problemes i es van obrir pas fins a la fumejant cantina.

Trever va veure a Flame asseguda en una cantonada, amb l'esquena cap a la paret i un peu sobre una cadira davant d’ella. Estava sorprès per la seva aparença. L'havia deixat a Rosha vestida amb un brut mico de treball, el seu pèl fosc amb una capa de pols i la seva pell enrogida i assotada pel vent. Ara anava vestida tota de blanc, arrepapada elegantment en la taula, amb el seu fosc cabell llis i brillant lligat en una cueta al clatell.

Ella va ser tota activitat mentre empenyia una cadira cap a ell amb un peu esmussat.

—Pren seient i presenta'm als teus amics.

Trever va notar que la mirada de Clive romania molt temps en Flame, amb la perplexitat en els seus ulls. Després que Trever presentés a Clive, Astri, Lune, Roan i Dona, Clive es va tornar cap a Flame.

—Crec que ens hem vist abans —li va dir.

Flame li va dedicar una mirada freda.

—És aquesta la teva frase estàndard?

—Crec que no sóc tan poc inspirat.

Solace va deixar anar un esbufec.

—No sabria dir-ho —va dir Flame. El seu to gelat li va dir a Clive que ella no estava d'humor per bromejar.

—Centrem-nos en el nostre assumpte —va dir Trever. Estava ansiós per què tots es portessin bé. Un problema amb el grup amb el qual viatjava era que tenien totes aquestes personalitats. Es va tornar cap a Flame—. Roan és un dels membres fundadors dels Onze. Dona era també membre de la resistència. Vindran amb nosaltres a Bellassa.

—Bé. Teniu un punt d'entrada? —Va preguntar Flame—. Estava pensant d’aterrar a les muntanyes i arribar a Ussa en aerolliscadors.

—Solia haver-hi una ruta. Ja no —va dir Dona—. L'Imperi té ara patrulles per tota la muntanya, gruixudes com les flors de l’artemisa a la primavera.

—Jo tinc una via, però farà falta pilotar de forma arriscada —va dir Roan—. L'Imperi ha tancat Ussa, però és difícil mantenir patrulles a la frondosa àrea sud de la ciutat.

—Els Boscos Embullats? —Va preguntar Flame—. Però això és innavegable.

—Hi ha una forma —va dir Roan.

—Què hi ha de la resta de vosaltres? —va preguntar Flame.

—Anem a agafar un transport cap a Coruscant —va dir Astri.

Clive estava recolzant-se contra la paret, mantenint a les seves mans una tassa d’un brillant suc blau que no havia provat.

—Algun consell? No hem estat allà des de fa algun temps.

Flame va sacsejar el cap.

—Estrets controls en tots els punts d'entrada. Serà millor que els vostres documents d'identificació siguin perfectes.

—Tens un hangar d'aterratge favorit? —va preguntar Clive.

Ella va negar amb el cap.

—No he estat a la Ciutat Imperial. Ni tan sols abans de les Guerres Clon. No m'agraden els planetes abarrotats.

—Bé, doncs marxem —va dir la Solace, aixecant-se—. Ja estan embarcant en el transport.

—Aniré a fer les comprovacions prèvies a l'enlairament amb Flame —va dir Trever.

Tots van empènyer cap enrere les seves cadires. Era el moment del comiat, i ningú sabia el que dir.

De sobte Trever es va omplir de pressentiment. Separar-se dels seus amics ara era diferent. No sabia quan els tornaria a veure. Si és que alguna vegada tornava a veure'ls.

—Curran Calàdian em va dir que els svivreni mai diuen adéu —va dir la Solace bruscament—. Simplement diuen, “El viatge comença, així que anem”.

Trever els va mirar a tots, sostenint la mirada.

—Anem.

—Anem, nen —va dir Clive.

Llavors Lune va cridar,

—Anem, Trever! —fent que tots riguessin.

Astri, Lune, Solace i Clive es van dirigir a la porta d'embarcament. Roan i Dona van anar amb Trever i Flame cap a l'hangar de sortida de vehicles privats.

Van embarcar, i Flame es va lliscar automàticament darrere dels controls. Roan va alçar una cella.

—Ella és una gran pilot —li va dir Trever—. Confio en ella.

Roan va agitar una mà.

—Endavant —es va col·locar davant l'ordinador de navegació—. Traçaré la ruta.

La nau va obtenir permís per desenganxar i va sortir disparada cap a l'atmosfera.

No van parlar molt en el camí fins a Bellassa. El que esperava davant era tan incert i perillós que era difícil pensar en res més.

Trever es va trobar pensant de nou en Ferus. Ara semblava tan estrany, com si hagués substituït a Flame per Ferus. Els esdeveniments havien passat sobre ell com un salt a l’hiperespai, i no havia tingut temps de reflexionar detingudament sobre això. Era reconfortant estar amb Roan, almenys, algú que coneixia i en qui confiava. Algú que li connectava amb el seu passat.

I ara estava volant directament cap a això.

Va passar un dia llarg de viatge abans que Roan anunciés reservadament que estaven aproximant-se a l'espai aeri de Bellassa. Entrarien en l'atmosfera del planeta bastant lluny d’Ussa, sobre els erms de l'altre costat del mateix. Després s'acostarien pel sud.

De sobte, les alarmes van ressonar per tota la cabina.

—Naus imperials circumdant les estacions d'atracada —va dir Roan sense embuts —. Acció evasiva!

 Següent