Patrons de la Força (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

—Llavors Jax Pavan encara viu —Darth Vader estava dempeus donant l'esquena a Tesla. La seva postura, així com la seva veu, no donava indicis d'estrès o commoció interior. Només el seu puny dret enguantat, en un costat, s'obria i tancava rítmicament. L’Inquisidor, recentment sortit del sanador, estava segur que podia sentir els servomecanismes diminuts en els dits biònics clicar i brunzir amb el moviment. Estava Vader intentant enroscar aquests dits cibernètics al voltant del seu coll? Seria la declaració de Jax Pavan encara viu l'epitafi de Probus Tesla?

—Sí, el meu senyor —va dir Tesla. Va fer que la seva veu fos el més incolora possible—. Vaig sentir que era millor informar-vos d'aquests sorprenents esdeveniments sense demora. Si hagués estat només Pavan a qui m'enfrontava...

—Hauries d'estar agraït, Tesla, que ni tu ni el teu seguici l’assassinéssiu. Hauria estat molt disgustat. I tenies raó en assumir que aquesta informació és inavaluable per a mi.

Vader es va donar la volta i va observar a l’Inquisidor amb els seus brillants ulls sense trets.

—Ho has fet bé.

Tesla es va agenollar, l'alleujament inundant-li.

—Gràcies, Lord Vader. Estic complagut.

Vader va fer un gest despectiu.

—Clarament les seves forces combinades són considerables... i inesperades. Les profunditats dels poders d'aquest jove adepte són desconegudes, la qual cosa és a dir que són incalculables —el cap encasquetat es va inclinar lleugerament cap a un costat—. No vas sentir res quan Mas Sirrah va morir?

Tesla mai havia vist al seu senyor mostrar cap incertesa. La idea que les habilitats d'aquest adepte desconcertessin al seu senyor li intrigava i li emocionava.

—Gens. Va ser com si hagués estat... eliminat.

Vader va assentir.

—I estàs segur que aquest altre fenomen, aquest ressò o reflex de la Força del que parlaves, provenia de l’androide? —hi havia, per a major sorpresa de Tesla, una nota de perplexitat en la veu profunda i ben modulada.

—Tan segur com puc estar.

Darth Vader es va moure per col·locar-se directament davant de Tesla amb un murmuri de robes fosques, mirant-li des de dalt. Tesla va veure la seva coroneta ara calba i la seva cara plena de cicatrius reflectida en la superfície de les lents del seu Mestre.

Vader va estendre una mà sobre el cap de l’Inquisidor.

—Dóna'm els teus pensaments, Tesla. Deixa'm veure el que vas veure, escoltar el que vas escoltar, sentir el que vas sentir.

En la ment de Tesla el ritme de les paraules va ser un càntic, un conjur. El seu senyor tenia la intenció de veure a través d'ell, de tocar la seva ment directament. La mera idea era embriagadora. Va sentir el toc dins de la seva ment i va tremolar amb un goig estrany.

Va recordar el carrer, vist des del seu puntal en el contrafort, allà al capdamunt. L’andanada de la matèria i energia que li colpejà. La seva caiguda en els enderrocs. Aquest estrany pessigolleig del seu sentit de la Força poc abans que Mas Sirrah morís. I llavors, allò que va contemplar quan per fi es va alçar dels enderrocs, on esperava veure un altre Jedi, va veure en el seu lloc a l’androide de protocol.

Tesla va tenir un moment de dubte. Tal vegada Pavan havia creat el ressò?

—No —la veu d’en Vader estava ara en el seu cap, reprenent-li—. No editis el que els teus sentits et van dir. No ho qualifiquis. Jax Pavan és un Jedi, un adepte de la Força.

Era això el patró d'un adepte de la Força?

No ho era, i Tesla ho sabia. Va recordar la resta llavors, fins al punt en el qual va escapar del carrer destrossat. Quan Darth Vader va retirar el seu toc, Tesla gairebé va plorar de dol.

Vader va guardar silenci durant llarg temps. Silenciós i immòbil. Llavors es va donar la volta i va caminar fins a la seva finestra coberta. El sol estava posant-se, tornant de coure els cims dels tallanúvols, les seves finestres brillaven com gemmes sobre els ceptres de gegants.

—Què hem trobat aquí, Tesla? Un Jedi que eludeix cada intent d'atrapar-lo, no dos, també està la dona twi’lek. Afegeix-li un adepte rebel amb habilitats inaudites i un androide que posseeix un patró de Força... —es va tornar per mirar a l’Inquisidor—. Estic més determinat que mai a capturar-los. A tots ells. Una altra informació que he rebut em porta a creure que el noi és la clau. Si l’atrapem, els tindrem a tots.

Tesla, encara agenollat, va alçar la vista cap al seu senyor.

—Què voleu que faci, senyor?

Vader va indicar al seu acòlit que s'aixequés.

—Vull que facis els preparatius per a la captura del noi.

—Però... Lord Vader, les seves habilitats...

—Han de ser esbiaixades. Hi ha formes en les quals podem fer-ho, amb un aliat en el lloc adequat.

—Tenim tal aliat, senyor?

—Sembla que sí.

Següent