Mestre de l'Engany (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Revery va aparèixer davant seu, un planeta blau amb una lleu capa de núvols rosats. Mars de color aiguamarina eren visibles entre pegats de terra daurada i verda. Era tan preciós des de l'espai com havia de ser-ho en la superfície. Clive va introduir les coordenades en el panell del navegador del misteriós estatge de l’Eve Yarrow.

—Esperem haver escapat de la detecció. Encara que si per algun miracle Bloomi no va parlar, l'informe de dos lladres de bancs estarà al canal de seguretat ara mateix.

—Podria ser —va dir Astri. Els seus llavis es van corbar cap amunt—. Ho sabrem molt ràpid.

Clive li va dirigir una mirada ràpida.

—Escolta, t'agrada això.

—No siguis ridícul —Astri es va inclinar per joguinejar amb el seu cinturó d'utilitats.

El seu pèl arrissat va amagar la seva cara.

—És cert! —es va vanar.

—Això és una ximpleria...

—No estic dient que t'agradi l'Imperi. O que t'alegris que hi hagi una guerra perquè puguis anar volant per la galàxia amb un desintegrador en la teva cama. És solament que... no tens por. T'agrada l'adrenalina. Vas ser tu la que ens va treure abans d'aquest garbull. Pensava que eres l'esposa d'un polític, servint el te i organitzant recepcions. Eres alguna classe d'espia abans de les Guerres Clon?

—Tens una idea bastant estúpida del que fa l'esposa d'un polític —va dir Astri, molesta—. Te? Recepcions? Dirigia un grup d'experts en política. Fins que Bog ho va eliminar després que vam trobar solucions reals a problemes planetaris.

—No has contestat a la meva pregunta.

—Abans de conèixer a Bog, fa molt temps, em relacionava una mica amb els Jedi.

—Et relacionaves amb els Jedi? Què vol dir això?

—Vaig ajudar a Obi-Wan a rescatar a Qui-Gon. Vaig fingir ser una caça-recompenses. Em vaig afaitar el cap. Vaig aprendre a disparar un desintegrador i a pilotar una motojet. Coses com aquestes.

—Em sorprens, Astri Oddo. Cada vegada que crec saber com ets, resultes ser una cosa totalment diferent.

Astri li va mirar alçant una cella.

—Aquest és el teu problema, Flax, no ho entens. Les persones no són una cosa. Ara estiguem alerta, no pots confiar en els instruments per a tot. Necessites una visual. Obi-Wan em va ensenyar això.

—Suposo que hi haurà un lloc on aterrar prop de la casa —va dir Clive mentre la superfície del planeta s'acostava—. Sembla que ningú vol tenir veïns.

Era cert. Les grandioses hisendes estaven incrustades a les muntanyes, separades per molts quilòmetres, o exposades en amples platges espectaculars amb les muntanyes darrere d'elles. Ningú tenia un veí proper. Amb cales situades entre penya-segats, la geografia del planeta cooperava amb la necessitat de privadesa.

Van trobar la hisenda que estaven buscant. A diferència de les altres, no estava en una cala aïllada, sinó incrustada a les muntanyes amb vista al mar que quedava per sota. Era gairebé invisible des de l'aire. Era més modesta que els altres llocs pels quals havien passat. Enormes arbres l'envoltaven i estava construïda amb la mateixa pedra grisa de la muntanya, així que es confonia amb el vessant.

—Hi ha una plataforma d'aterratge i un hangar petit —va dir l’Astri.

—No crec que hi hagi una gran catifa de benvinguda —va dir Clive—. Hi ha algun espai buidat a prop on puguem aterrar?

Astri va estudiar la pantalla del navegador.

—Provem en el cim de la muntanya. Haurem de baixar fent una passejada però almenys el creuer estarà amagat.

Van trobar un aflorament rocós en el qual aterrar el creuer. Va ser una caminada difícil, però van aconseguir arribar fins a la casa, baixant a través d'una profunda canyada pronunciada que els va deixar esgarrapats i ensangonats.

Clive va apuntar els seus electrobinoculars cap a l'hangar.

—No hi ha cap vehicle a l'interior, ni tan sols un aerolliscador.

—Acostem-nos més.

Es van moure d'arbre en arbre, inspeccionant el lloc, semblava desert. Així i tot no tenien moltes ganes de sortir del refugi dels arbres.

—Mira, hem d'acostar-nos més —va dir l’Astri—. No podem quedar-nos aquí tot el dia. Ens hem d'arriscar.

—Si hi ha algú aquí, diré que ens hem perdut —va dir Clive.

—Això sembla molt poc creïble.

—Puc convèncer a qualsevol de qualsevol cosa.

—No —va dir l’Astri—. Només creus que pots. Anem.

Van deixar el refugi dels arbres i van entrar en el complex. No hi havia tanca de seguretat. Simplement van entrar, trobant un camí fet de suaus pedres planes. Astri va observar la casa però no va veure ni rastre d'activitat darrere de les grans finestres.

Alerta davant qualsevol problema, es van acostar a la porta i van trucar.

—No hi ha pantalla de seguretat —va remugar Clive—. Això és estrany.

—Tal vegada estan tan aïllats aquí fora que se senten protegits —va dir Astri.

—Bé, una cosa és segura —va dir Clive quan van passar diversos minuts—. No hi ha ningú a casa —va ficar la mà en el seu cinturó d'utilitats i va treure un objecte petit.

—Una moneda oxidada? —Va preguntar Astri—. Penses subornar a algú per entrar?

—No és només una moneda —Clive la va alçar—. I no està oxidada. Aquesta és una moneda rara del planeta Maill, de mil anys d'antiguitat. Només es van fer diversos centenars abans de descobrir que tenia una fallada fatal. El rei de Maill va tenir a una reina a la qual estimava. Ella tenia el cabell, deien, del color d'una llampant posta de sol. Ell va usar un aliatge especial de metalls per obtenir exactament aquest matís. Llavors van descobrir que la moneda era inútil per al comerç per ser tan mal·leable. És més, quan s'escalfava ni que fos tan sols una miqueta s'expandia per omplir un espai i llavors s'enduria. Va arruïnar un bon nombre de màquines encunyadores abans que cancel·lessin la moneda. És el més rar en la galàxia ara mateix.

—Això és lleument interessant —va dir Astri—, però què vas a fer amb ella?

En lloc de contestar, Clive també va treure una targeta de seguretat de la seva butxaca.

—No és autèntica, és falsa —li va explicar—. Usen un plastoide més barat, però funciona millor.

Astri es va apartar de la porta. Clive va escalfar la moneda amb les seves mans, llavors la va ficar en la xarnera del panell de seguretat. Després d'un moment va poder lliscar la targeta de seguretat. El panell de seguretat es va obrir. Ell va estudiar el sistema de circuits un moment, llavors va treure un petit dispositiu electrònic de la seva butxaca, el va enganxar, i va pressionar una seqüència de tecles. Astri va sentir petita xiuletada electrònica i la porta es va obrir.

—D'acord, estic impressionada —va dir ella, abans d'entrar.

—Lleument? —va preguntar Clive mentre la seguia—. O extremadament?

El vestíbul estava fosc i fred. Astri es va moure amb cura, intentant no fer ni un soroll. El seu desintegrador estava a la seva mà.

Van explorar el pis inferior. La casa estava decorada en un estil confortable, amb sofàs coberts amb teles luxoses i catifes acolorides en els terres de pedra. Les amples finestres proporcionaven una vista del mar que es trobava molt per sota.

Un androide de protocol romania inactiu en el vestíbul prop de la massissa porta principal. La cuina estava proveïda de menjar preparat en el congelador.

—Està esperant una visita —va dir Astri en un murmuri—. Només has d'entrar per la porta.

—Gens de pols —va dir Clive—. Em pregunto si els droides que s'ocupen de la casa s'activen amb un temporitzador.

A dalt hi havia un dormitori i una petita oficina. No hi havia cap datapad que poguessin trobar.

Hi havia diverses túniques blanques i túniques de diverses teles penjades a l'armari.

Podrien haver pertangut a un home o a una dona. No hi havia roba en els calaixos.

Clive va capcinejar.

—Aquí no hi ha informació. Si aquesta és la casa de l’Eve Yarrow, ella no la usa molt. No podem connectar-la amb la Flame o amb l'Imperi si no trobem res.

—Mirem a baix una altra vegada —va proposar l’Astri—. Si hi ha alguna cosa aquí, no estarà en els llocs obvis.

Van tornar al nivell principal. Clive va examinar els prestatges. Va deixar escapar una xiulada.

Va agafar un cristall fosc incrustat en una pedra polida i el va sostenir en alt.

—Mira això —el cristall va refractar la tènue llum de la cambra i va enviar ombres cap a les parets blanques—. És el Favor de l'Emperador.

Astri es va moure més a prop, examinant el cristall. Al principi li havia semblat lúgubre i bell, però quelcom la va fer estremir.

—Un tros de rar cristall d’obsolita incrustat en pedra de Korriban —li va explicar Clive. Va tornar a deixar l'objecte en el seu lloc i es va fregar les mans en la túnica—. Donat als triats de l'elit de l'Imperi. Herois de les Guerres del Clon. Aquells que fan favors especials.

—Molt interessant —va dir l’Astri—. Així que l’Eve Yarrow pertany a l'elit de l'Imperi. Ha estat recompensada per alguna cosa.

Es va girar i va continuar amb el seu examen de l'habitació. De sobte es va detenir i va mirar les finestres i les parets. Va caminar de dalt a baix per l'habitació, d'aquí cap enllà.

—Alguna cosa no està bé —va dir ella—. Les dimensions de la cambra. Mirant-la des de la muntanya... hauria d'haver-hi una altra cambra.

Clive la va seguir fins al passadís, on Astri pressionava els seus dits contra la paret.

—No té sentit —va murmurar.

Clive la va deixar explorar. De sobte ella es va posar a la gatzoneta en el vestíbul. Va passar els dits al llarg de la paret. La va copejar.

—Aquí. Una habitació oculta.

Clive es va unir a ella.

—Si tu ho dius. Però com la trobem?

Astri va fer un pas enrere. Els seus ulls van vagar pel passadís. De sobte va donar un salt cap a la pintura làser de la casa que penjava en la paret. Ella la va inclinar en totes direccions.

Un raig de llum va sortir disparat del sol de la pintura i va impactar en la paret oposada.

Lentament la paret va lliscar.

—Com has fet això? —va preguntar Clive, sacsejant el cap admirat.

—Havia sentit parlar d'usar pintures làser com a dispositius de seguretat —va dir Astri—. És un sistema completament nou. Secret màxim de Seguretats Segures. Em vaig assabentar quan em colava en l'ordinador principal de Samària.

Van mirar amb atenció dins de la cambra sense entrar. Estava buida.

—Un amagatall —va suposar Clive.

Van entrar.

—Si és un amagatall, és estrany que no hi hagi provisions —va dir Astri—. Hauria d'haver-hi menjar. I un panell de seguretat.

—Podria ser un rebost —va dir Clive—. O...

De sobte la porta es va tancar darrere d'ells.

Va intercanviar una mirada amb Astri.

—Un parany —va acabar.

 Següent