13
En Han permet que les roques es refreguin per un moment,
llavors salta. Aterra a la gatzoneta just quan queden en silenci. Després de
temptejar al seu voltant per un instant, es refugia darrere d'una gran roca
propera. Aviat, determina que hi ha roques similars al voltant seu. Xoquen i
s'aixafen entre si quan la rugent cinta les porta més profund cap a la foscor
informe. Haurà de ser acurat per evitar resultar aixafat. Se sent incòmodament
calorós.
Quan es posa dempeus, Han comença a percebre la presència
d'unes protuberàncies que no pot veure que passen xiulant prop del seu cap
mentre la cinta el porta ràpidament cap endavant. Una lleugera llum delinea la
silueta d'una roca deu metres més endavant. Fins i tot mentre la mira, la llum
s'esvaeix.
―No t'apaguis! ―vocifera Han.
―Qui és? ―demanda la feble veu del droide.
Han no contesta. En canvi, avança lentament i acuradament.
Encara que les cames se li dobleguen a cada pas, el pilot eventualment s'obre
pas per la superfície insegura de la cinta i arriba damunt del diminut droide.
Ell utilitza el seu apèndix d'il·luminació per inspeccionar al Han.
―Què vols, Mac?
―Treure't d'aquí ―diu Han―, si em lleves aquesta llum dels
ulls. Com de greus són els teus danys?
―Estic acabat.
El droide gira la llum cap a si mateix. Jeu encaixat entre
dues roques. Del seu cos ha estès sis apèndixs en un intent per redreçar-se.
Ara cada apèndix està retorçat o doblegat cap al seu cos en un nus inútil. El
seu cos, atrapat així entre dues roques immenses, ha sofert cent pessics i
puncions.
Han intenta empènyer una de les roques. No pot moure-la.
Finalment es rendeix, amb la suor corrent-li a dojo pel front. La temperatura
està pujant.
―Oblida-ho, amic. Tinc una pèrdua d'energia.
―Genial ―diu Han―. Llavors digues-me on està la Leia.
La llum del droide s'esvaeix.
―No ho sé. Una dama li va comprar un conjunt al cap; el
missatge era part del tracte.
―Un conjunt? ―pregunta Han.
―Ja saps, per un “vaixell lliure”. Un que també és ràpid.
La cinta es mou, gairebé fent que Han perdi l'equilibri. Les
roques que atrapen al droide rellisquen, empresonant encara més el seu cos. El
droide deixa escapar una sèrie d'espetecs i xiulades.
―Serà millor que acabis amb aquesta consulta ―diu.
L'estàtica plena la seva veu fent que gairebé no es puguin comprendre les seves
paraules.
Per sobre del retrunyir de la cinta transportadora, ara Han
sent un rugit continu. Ve de directament al capdavant. Treu el cap per sobre
d'una roca. La cinta acaba cinquanta metres més endavant i buida la seva
càrrega en un profund forat. El forat no alarma a Han tant com la raó per la
qual pot veure-ho... grans flames blanques i grogues oscil·len ben alt per
sobre de la vora.
Han torna a mirar al droide.
―Qui és el teu amo?
―Per a nosaltres és cortines ―respon el droide―. És cortines...
És cortines... És cortines...
Han sap que el droide no respondrà més preguntes. Cerca en
el seu cos i descobreix un gravat que diu, “Per al benvolgut C.L. Tant de bo
que aviat fem negocis, B.R.”
Sense més demora, Han grimpa ràpidament damunt d'una roca i
salta de la cinta. Aterra en la passarel·la fosca i dóna diverses voltes.
Han mira com la cinta llança el cos del droide al forat. Les
flames es tornen blaves per un moment, i el foc s'empassa el cos de metall. El
contrabandista comença a tornar pel passadís. En menys de vint metres una
vegada més cerca a les palpentes un camí per la foscor absoluta.
Finalment, Chewbacca li crida davant d'ell. Ha esperat en la
unió dels passadissos, encara mirant cap a la cinta transportadora.
―Per aquí, Chewie! ―crida Han―. Sortim d'aquí.
Quatre fosques hores després, emergeixen a la llum del sol
blau d’Ord Mantell. El túnel s'obre cap a un immens dipòsit robòtic de carbó.
―Combustibles fòssils! ―comenta Han―. No em sorprèn que Ord
Mantell sigui tan inhòspit.
Chewbacca expressa la seva indignació i se sacseja una
gruixuda capa de pols negra del seu pelatge.
―Sí ―diu Han―. Tornem al Falcó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada