Phasma (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

A L’ABSOLUCIÓ

—Veus el que Phasma estava fent, o no? —pregunta Vi.

Cardinal s'encongeix d'espatlles.

—Alinear-se amb la part més forta mentre es desfà de la influència del seu germà més feble. Però tot això està d'acord amb els costums de la Primera Ordre. En primer lloc, ella era lleial a la seva gent. Quan no va estar d'acord amb la decisió del seu germà, va fer el que pensava que era el millor. Si ell hagués estat el seu veritable superior, ho objectaria. Però, com ho has descrit, eren iguals. Per tant, ella no va trencar un conveni.

—Llavors creus que va fer el correcte?

Vi aprecià la cura que Cardinal posava en la seva resposta. És evident que ell se sent frustrat, però també desitja debatre. És quelcom estrany trobar-se a algú amb desitjos de desafiar els seus propis prejudicis, sobretot en un tema tan important com aquest per a Cardinal.

—No importa si Phasma va fer el correcte. Jo sóc lleial a la Primera Ordre i el que succeeix entre les nostres files. Qualsevol cosa que hagi succeït abans que Phasma ens jurés lleialtat no és de la meva incumbència. No tinc manera de conèixer els detalls de la seva cultura i la seva estructura de lideratge. El que m'has explicat fins ara podria ser un interessant estudi de caràcter, però necessito una prova documentada de les males accions de Phasma dins de la Primera Ordre. I encara no m'has explicat com va morir el General Hux.

—M'estic acostant a això —diu Vi—. Però necessito un medpac. Si m'afebleixo encara més, no podré parlar. I què hi ha de les meves necessitats personals? No és fàcil explicar una història quan ets a punt de rebentar.

Cardinal s'inclina cap endavant i sacseja el cap.

—Hi haurà temps per tot això més tard. Explica'm de Brendol.

Vi s'afirma en la seva posició.

—Primer un medpac. Necessito estar fortificada per a aquesta part. —Ella deixa caure el cap i somriu amb ironia—. No t’agradarà això.

Cardinal es posa dempeus per revisar les lectures en el panell que es troba al costat del cap d'ella, el que monitora els seus signes vitals. Qualsevol cosa que vegi ha de confirmar el que ella està dient. La droide llança una xiuletada reticent. Vi s'adona que ha començat a considerar a Iris com el més amigable dels seus interrogadors.

—Les teves necessitats personals són el teu problema. Et portaré un medpac, més menjar i aigua. Si intentes alguna cosa, el tracte es trenca. I recorda: sé on està el teu germà. A més, Iris t'estarà vigilant. —Es posa el casc i va a la porta.

Abans que s'obri, Vi diu una cosa, acuradament triada per preocupar-lo.

—Explica'm, Cardinal. Recordes quan Phasma va arribar per primera vegada al Finalitzador?

 Següent