Mestre de l'Engany (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Més tard aquest dia, Ferus va deixar a Hydra en l'oficina de Registres Oficials. A contracor va tornar al palau. No tenia ni idea del que faria; no podia arribar i dir-li a Bail que temia per la seva família, Bail pensaria que era un truc.

Va travessar l'entrada oficial, pel camí recargolat. Aquesta vegada va anar en una direcció diferent. Les flors van deixar pas als arbres fruiters, després als vegetals en files netes. Ara es trobava en el jardí de la cuina.

Les portes dobles s'obrien cap a un petit pati de rajoles, i va escoltar el so del forn i va olorar el pa recentment fet. Ferus va entrar.

La mateixa jove que havia vist al parc —Memily— portava ara un llarg davantal i un tocat colorit. Estava enfront d'un mostrador, tallant fruita. Al voltant seu hi havia una cuina impol·luta, una llarga taula de fusta que tenia la longitud de la sala, suau fusta polida pels anys d'ús. Un mostrador tenia damunt sis barres de pa calent.

—Aturat ara mateix —va dir la jove sense donar-se la volta—. Siguis qui siguis, hauries de saber que és millor no envair la meva cuina quan estic enfornant.

—Llavors no hauries de deixar que l'olor sortís al jardí.

Ella es va girar, somrient, netejant-se les mans en el davantal.

—Ha d'estar aquí per la reunió. Pot travessar aquestes portes i girar a l'esquerra fins als salons de recepció. Tingui —va tallar una gruixuda llesca de pa i va estendre sobre ella una barreja de mel—. Portaré un refrigeri a la reunió, però pot escamotejar un tros. Una llesca, això és tot.

Ferus li va donar una mossegada al pa i va deixar escapar un sospir.

—El millor de la galàxia —va lloar.

—No em comprarà amb adulació.

—No vaig pensar que pogués.

Ell va mastegar el pa, observant els ràpids i eficients moviments de la Memily mentre ella picava la fruita i la col·locava en petites petxines de rebosteria.

—Per als nens —va dir ella—. Les anomenen “cistelles de Memily” —va somriure—. També he vist al Senador Organa escamotejar-les.

—No li culpo —va dir Ferus—, la família sembla molt unida —va afegir.

—Oh, sí, és un plaer treballar aquí. Els nens omplen la casa de riures. Jo tinc tasca doble, ja sap, i els vigilo algunes vegades simplement pel plaer de fer-ho. És una família reial, però mai ho diria. Aquí no hi ha protocol. La Reina ha estat moltes vegades aquí a la cuina, pastant pa amb mi. La Leia, també. Volen que creixi bé, ja sap. Forta i segura, però sabent que és afortunada per tenir tant. Cal començar aviat. Quan ella va arribar, va ser un cop de sort. Sabíem com de trista que havia estat la Reina.

Ferus va assentir, però no estava segur del que volia dir la Memily.

—Ha degut ser dur, veure-la així —va dir ell. Algunes vegades un comentari neutral treia informació que no aconseguiries amb una pregunta.

—Ella volia tenir nens. No hi estava destinada. Però arriba un nounat i es converteix en el nen que havies de tenir. La Leia ha estat un gran regal per a la família.

La Leia era adoptada. Les notícies van sorprendre a Ferus. I la Leia havia estat un nounat quan va arribar allà, la qual cosa volia dir que havia estat adoptada al final de les Guerres Clon. Això tenia sentit: la guerra havia creat molts orfes.

Ferus es va disposar a marxar-se.

—Gràcies pel pa.

Memily va somriure a manera de comiat i ell va deixar la cuina.

Ferus es va encaminar cap a l'ala pública de la casa, on Bail li havia rebut anteriorment. Es va trobar en un vestíbul ample i va escoltar el murmuri de veus. Es va aproximar, intentant centrar-se en els sons. Normalment haurien estat indistingibles, però ell va usar la Força.

—... ho vaig rebutjar perquè penso que és massa aviat —va dir Bail—. Breha està d'acord amb mi.

—Entenc la seva manera de pensar. Alderaan sempre pot unir-se a un moviment de resistència una vegada que estigui ben establert. No hi ha necessitat de posar-nos en perill.

—Aquesta no és la raó, Deara —va parlar llavors la Breha—. Compartiríem el risc si sentíssim que és el moment. Aquesta no és la qüestió. Si no estan d'acord, si us plau digueu-nos-ho. Agraïm la seva opinió.

—Estic d'acord amb vós i amb Bail, Breha. Però hi ha una cosa més. Una cosa preocupant que he sentit. Hi ha molts a Aldera que senten que haurien de formar un moviment de resistència. I preparar-se per a la invasió, si es produeix. Senten que hauríem de reexaminar la nostra política d'armes a la llum del que està ocorrent en altres planetes. Què ocorreria si Alderaan és envaït?

—Si Alderaan és envaït difícilment podem esperar derrotar a les forces de l'Imperi —va dir Bail—. No tenim armes, ni naus d'atac.

—Però les persones senten que voldrien defensar-se a si mateixes.

—Si vam superar les Guerres Clon sense armar-nos nosaltres mateixos, podem superar l'Imperi —va dir Breha, el seu to agut.

—Per descomptat. Només repeteixo el que he sentit.

Ferus va sentir el so de botes apressant-se pel vestíbul. Va retrocedir i es va ocultar darrere d'una cantonada.

—Raymus Antilles! —Era la veu de la Reina—. Ham començat la reunió sense tu, però podem...

—Tinc notícies.

Les portes es van tancar darrere d’en Raymus. De sobte Ferus no va poder sentir gens. Es va acostar sense fer ni un soroll. La seva respiració es va alentir; els seus moviments eren ràpids però completament silenciosos. Ni un murmuri de tela, ni un frec contra una paret, ni tan sols una pertorbació en l'aire. Ferus va tancar els ulls. Va deixar que la Força li guiés.

Els sorolls del palau van arribar a ell, sons que encara no havia registrat, sons que no havia escoltat. Una conversa en el jardí. Memily tancant la porta del forn.

Un insecte darrere d'un mur...

La porta era de fusta, i hi havia una nova barrera darrere d'ella... una cosa per esmorteir el so. Molt probablement duracer. Però el duracer era lleugerament porós. Estava fet de partícules, com qualsevol altra cosa, com la tela, com la fusta. I a través d'aquests espais ell podia introduir-se, tota la seva atenció, tot enfocat en el so.

Raymus: Ha aterrat a l’espaiport. Estarà aquí en breus moments.

Bail: Això no és inesperat. Palpatine anava a enviar al seu executor tard o d'hora. La pregunta és què és el que vol?

Reina Breha: Què hauríem de fer?

Raymus: L’han de rebre, per descomptat. Però Bail, si té un missatge per a la Mon Mothma, doni-me’l ara. Encara puc sortir inadvertit i arribar al Tantive. Si té autorització de l'Emperador per investigar no trobarà res.

Bail: Aquí. Pren això.

Raymus: Podrien clausurar la nostra plataforma d'aterratge, els nostres hangars... podrien empresonar a Bail...

Breha: No s'atreviria.

Raymus: L'hi han fet a uns altres.

Breha: Hem de donar l'aparença de cooperació. Hem d'evitar un Governador Imperial costi el que costi.

Bail: Vés-te’n ara. No viatgis a Coruscant directament, dirigeix-te cap a l’espaiport de TerraAsta i perd-te en l'intens tràfic galàctic d'allà.

De sobte, Ferus va sentir sorgir el Costat Fosc de la Força. Era un sentiment al que ara estava acostumat. Normalment era seguit per l'espetec d'una capa i el soroll d'una màscara respiratòria. Darth Vader havia arribat.

Seguint ara la seva connexió amb la Força, Ferus es va dirigir a través dels assolellats passadissos cap a la part posterior del palau. Va veure a Vader immediatament. El Lord Fosc caminava a grans passos directament a través del jardí, aixafant-ho tot sota les seves botes.

Era hora de retardar-li. Ferus havia de donar-li una oportunitat a Raymus d'escapar.

Va trobar un finestral del sostre al terra que va obrir lliscant silenciosament amb un moviment de la seva mà sobre el sensor. Vader va mirar cap a ell mentre sortia a una terrassa de pedra.

—Lord Vader —va dir Ferus, creuant per saludar-li. Mirà cap avall assenyalant les plantes, retorçades i aixafades, als peus de Vader—. Fent el seu treball habitual, veig.

—Per què estàs aquí? —va exigir saber Vader.

—Necessitava permís del Senador Organa per buscar en arxius classificats —va dir ell.

—No necessites permís —va dir Vader.

Darrere de Vader, de sobte va veure un centelleig de blanc, un esborrall rosat. Winter i Leia van travessar corrent una font en l'extrem més allunyat del jardí.

Els seus batecs es van accelerar, però sabia que Vader podria detectar qualsevol nerviosisme, així que va usar el seu entrenament per desaccelerar el seu pols. Necessitava distreure’l no obstant això. Si de fet la Leia tenia una connexió amb la Força, Vader podria sentir-la.

—La recerca està anant bé —va dir ell—. La Inquisidora Hydra està a l'oficina de Registres Oficials ara mateix.

Vader va fer un gest d'impaciència.

—Però estic segur que conclourem aquesta recerca aviat —va continuar Ferus—. La nostra següent parada és Mustafar —va afegir.

Vader no es va moure. No va deixar traslluir sorpresa, però Ferus la va sentir. Per primera vegada, havia penetrat en la màscara de Vader. Va saber que li hi havia desequilibrat. Si haguessin estat lluitant, això hauria comptat com el primer contacte, la primera maniobra agressiva que sorprendria al seu adversari.

Darrere de Vader, va veure a Breha treure ràpidament a les nenes del jardí.

—Això és un desaprofitament del meu temps —va dir Vader—. Com sempre —va passar al costat d’en Ferus empenyent-li. Ferus no es va sentir insultat. En absolut. Mustafar. Amie havia tingut raó. El que li hagués ocorregut a Vader havia estat allà i ara només havia d'esbrinar el què.

Següent