Mestre de l'Engany (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Ferus va deixar l'aerolliscador amb l’Hydra i es va llevar la túnica d’Inquisidor, guardant-la en la seva motxilla. Immediatament es va sentir millor, més lleuger, i més tranquil, en la seva ment.

Es va endinsar als carrers d’Aldera. Com un Jedi en una missió, ell volia les seves botes sobre el terreny. Algunes vegades un simple passeig a través d'una plaça de la ciutat podia explicar-te més sobre l'estat d'un planeta que una completa sessió informativa.

Aldera estava construïda en una illa sobre un vast llac poc profund. La major part dels edificis estaven construïts amb la mateixa pedra blanca resplendent, amb cúpules i torres que s'alçaven cap a un cel que semblava corbar-se com una delicada tassa de te sobre els seus caps. Les gents d’Aldera s'ocupaven dels seus assumptes amb expressions agradables, saludant als seus amics, frenant els seus passos per admirar el dia, detenint-se en un tapcaf. A diferència dels altres mons que havia visitat, Alderaan no semblava tocat per la mà de l'Imperi.

I això li preocupava.

No sabia si l'Emperador tenia plans per Alderaan, però sospitava que la gent pensava que mai s'atreviria. Estaven protegits per la seva Reina, pel seu Senador, i pel seu propi pacifisme. Alderaan havia prohibit les armes feia molt de temps, i els seus ciutadans havien trobat la manera de coexistir sense disputes ni la ràbia que esquitxava a d’altres societats.

Ferus sabia que tard o d'hora Palpatine tornaria la seva atenció cap a Alderaan.

Bail era una figura massa poderosa per deixar-li romandre tan influent. Podria portar mesos o anys, però ocorreria.

Ferus va sentir brunzir el senyal del seu comunicador contra un costat. Va veure que era un missatge codificat. Esperant que fos l’Amie Antin, es va dirigir cap a un petit parc situat entre dos edificis. El parc estava a l'ombra i no hi havia ningú assegut per allà. Es va detenir i va contestar.

—M'alegro de parlar amb tu. Sóc Amie.

—Tens notícies per a mi?

—He repassat la informació que em vas enviar de l’EmPal. No he trobat molt. Excepte... que durant el període de temps que em vas donar va haver-hi un enviament d'emergència d'un tipus especial de bacta que havia resultat ser efectiu en casos de cremades severes i regeneració de teixits. Aquest seria un equipament estàndard per a qualsevol centre mèdic. Excepte...

La veu de l’Amie es va esvair a poc a poc, i ell no podia distingir si era la transmissió o la seva vacil·lació.

—Excepte? —va constrènyer ell.

—Afegit amb aquest enviament d'emergència hi havia un trio de drogues de desintoxicació i dispositius dissenyats específicament per tractar a un ésser amb contaminació per metalls pesats. El que significa que molt probablement un pacient havia resultat ferit en una explosió minera o, més probablement, una erupció volcànica en la qual la lava contenia una concentració extraordinàriament alta d’al·lòtrops de metall...

—Amie, t'ho suplico. Ves al gra.

—Així és que vaig investigar planetes miners i planetes volcànics, però la base de dades era massa gran per deduir gens. Així que vaig tornar a la llista de subministraments i vaig descobrir una cosa que havia passat per alt. Bé, no ho havia passat per alt, però no m'havia semblat significatiu. Un dels agents mèdics demanats per al centre havia estat encarregat en una quantitat molt petita, molt poca, realment, per ser lògic si fos una comanda estàndard per equipar una nova instal·lació mèdica. Aquest va ser un enviament urgent d'una medicació molt cara, la qual cosa només té un ús mèdic: neutralitzar un metall pesat summament rar però tòxic que només es troba en dos-cents onze planetes... —Amie va prendre aire—..., els quals vaig comprovar diverses vegades buscant activitat volcànica. El més rar és que aquest al·lòtrop no pot sobreviure en lava normal; la lava ha d'estar una mica més freda. Diguem al voltant de vuit-cents graus.

—Això sona bastant calent per a mi.

—Això és perquè no ets un volcà. Així que aquest al·lòtrop en particular roman líquid, la qual cosa augmenta la seva toxicitat. Llavors vaig comprovar diverses vegades buscant erupcions volcàniques en l'últim any de les Guerres Clon, i sorprenentment, perquè això mai ocorre, només quaranta-tres planetes van coincidir amb tots els criteris.

Ferus va sospirar. Quaranta-tres no estava malament, però no arribava a suficient. Portaria temps reduir la llista.

—Gràcies, Amie, pots enviar la...

—Espera, no he acabat. Li vaig portar la llista a Dex, i Oryon estava allà. Recordes que era un mestre espia al final de les Guerres Clon? Bé, ell va reconèixer un dels planetes. Els informes al final de les Guerres Clon es van referir a ell com un amagatall per al Consell Separatista. Mustafar. Mira, sóc una científica, així que no m'agrada aventurar conclusions. Tot això és especulatiu. Però si hagués d'endevinar on va sortir ferit aquest pacient, apostaria per Mustafar.

—Mustafar. Mai he sentit parlar d'ell.

—No és sorprenent. Ningú en el seu sa judici aniria allà. És un planeta remot en la Vora Exterior. Té un gas gegant com a bessó, Jestefad. Té una calor indicible, rius de lava bullint, i els volcans estan en contínua fase d'erupció. Un planeta de malson.

Un lloc perfecte perquè neixi un Sith, va pensar Ferus. Però què podia fer ell amb la informació? Difícilment podria anar fins a la Vora Exterior. No trobaria res allà, de totes maneres. En els seus ossos, sentia que qualsevol informació que necessités per derrotar a Darth Vader jeia allà, en el Nucli, en les activitats diàries del nou Imperi. En la seva intuïció. En l’Holocró. Aquesta veu... què era? No era la seva. Ressonava en la seva ment, i l’Holocró semblava cremar-li el pit en resposta. Ferus va posar una mà sobre això.

—Hi ha una altra cosa —va dir Amie—. La reunió de Cop Lunar no està anant bé.

Ferus va sentir una onada de molèstia. Per què li molestava amb trivialitats?

Amie era ximple i ingènua.

Aquesta veu una altra vegada... no era la seva.

No, Amie va ser valenta i enginyosa. Ella havia estat una doctora al seu planeta natal, Bellassa. S'havia mantingut allunyada dels Onze tot el que va poder, però només així va poder continuar el seu treball. Ella tenia un fill a Bellassa pel qual sofria.

Això la converteix en una baula feble de la cadena.

No. Ell mai consideraria a l’Amie feble, o capaç de traïció.

Tothom pot trair, tothom té un punt feble.

Ferus va deixar caure la seva mà de l’Holocró. Va sentir com si li hagués cremat. La veu en el seu cap va ser massa insistent. D'on venia?

Ve de tu, és la teva autèntica veu la que parla.

Agitat, Ferus va tractar d'aconseguir la Força. Havia de combatre la veu, i no podia fer-ho sol.

Mai havia tingut pensaments com aquest sobre l’Amie. No eren certs. Ella era una dona valenta, compassiva

L’Holocró Sith es va refredar contra el seu pit.

Ell va baixar la vista cap als seus dits. Estaven enrogits com si haguessin subjectat una flama.

—Així que si poguessis considerar-ho —va seguir Amie—, estaríem agraïts.

Havia perdut el fil del que havia estat dient. Amb dificultat, Ferus va retornar la seva atenció a ella i va reproduir les seves paraules en el seu cap.

—L'asteroide ha de seguir sent un secret entre tots nosaltres —va dir ell—. Si l’exposem, posem en perill a qualsevol futur Jedi que pugui trobar.

—Ferus, respecto la teva missió, de debò —va dir Amie—. Però fins ara, tot el que hem descobert és que els Jedi que no han estat eradicats s'han ocultat tan profundament que són impossibles de trobar. I la resistència està començant aquí, ara. Necessitem la teva ajuda.

—Ho consideraré —va dir ell finalment—. Només puc prometre't això.

Van acabar la comunicació. Ferus es va mirar les puntes cremades dels seus dits. Es va sentir estremit. Era la primera vegada que sentia que l’Holocró havia influenciat la seva ment. Era això només una prova del que li podia ocórrer amb un Holocró Sith tan a prop?

***

Ferus va caminar fins als afores del nord de la ciutat i va arribar al parc. Estava construït sobre el llac que envoltava la ciutat d’Aldera i imitava les prades que cobrien gran part del planeta. Ferus sabia que hi havia milers de varietats de gespa a Alderaan, i podia veure que moltes d'elles estaven presents allà. La gespa havia estat plantada en onejants fileres, cadascuna d'un color diferent, verd, blau i daurat, i els colors semblaven encara més intensos en aquest dia tan assolellat.

Els nens corrien entre l'herba o es congregaven a les àrees de sorres suaus que estaven intercalades amb l'herba per proveir espai per a jocs i pícnics. Ferus va arribar fins a l'extrem del parc. Hi havia una costa gradual que ascendia i després un llarg tram de graons fets amb blocs de pedra blanca. Va grimpar fins a la posició avantatjosa.

Va romandre dempeus sobre un faralló de la pedra maresa que donava cap al llac, el qual s'estenia fins a l'horitzó. A la seva esquerra estava l’espaiport principal d’Alderaan, un lloc ocupat amb tràfic constant. Podia veure el centelleig de la llum del sol en els creuers que estaven aterrant i enlairant gairebé constantment. A la seva dreta es trobava l'extensió del llac blau.

La barana s'havia dissenyat perquè semblés branques trenades. Es va desplaçar al llarg d'ella fins que la seva mirada va trobar el que estava buscant. Malgrat l'acurat treball de reparació, va poder veure on havia estat recentment reparat el reixat de ferro. Si la dona de l'informe hagués caigut, hauria aterrat en les roques de la part inferior i s'hauria ferit seriosament.

Ferus va fer una volta completa per examinar els voltants. Encara que l'olor de l'herba i l'aigua feien que semblés com si estigués en el camp, estava envoltat de la ciutat. Allà, prop de l'extrem del parc els edificis semblaven ser més industrials, magatzems i hangars verticals, molt probablement pel proper espaiport.

Potser no ho hauria notat si no hagués estat ensinistrat en el Temple. Potser li hauria semblat simplement un altre centelleig d'una aeronau. Ferus va girar una altra vegada, fingint admirar la vista. Sí, això era. L'edifici de la seva dreta, el més proper al parc... algú estava usant electrobinoculars. Havia vist el centelleig de llum en les lents.

Hi havia algú espiant el parc?

Ferus es va donar la volta i va començar a caminar a pas tranquil baixant les amples escales, i després a través de l'herba ornamental. De sobte una nena petita va aparèixer enfront d'ell. Ferus va fer un pas enrere.

—Ho sento —una dona amb ulls càlids i un somriure va aixecar en braços a la nena —. Tula, has de mirar per on vas.

—Jo també n’hauria —va dir Ferus—. És un parc preciós.

—És la seva primera vegada aquí? —Ella es va retirar el pèl dels ulls i va somriure—. És un gran lloc. Mai s'omple massa de gent perquè està allunyat del camí —la seva nena va començar a retorçar-se, i ella amablement la va col·locar en el terra—. Però hauria de venir demà pel matí. Les campanetes gingebre són a punt de florir.

—Em temo que no sé molt de flors —va dir Ferus.

—Llavors no deus ser d’Alderaan.

—Sóc un visitant.

Ella es va ajupir i va assenyalar un petit brot gairebé ocult en l'herba.

—Hi ha milers d'aquestes al parc. Són famoses a Alderaan perquè totes floreixen el mateix dia. El parc alberga un festival. Vindrà tothom que coneix el parc. És una vista sorprenent. Deixen que els nens recullin totes les flors —es va redreçar i va començar a córrer darrere de la seva nena—. Hauria de venir! —li va dir a Ferus per sobre de la seva espatlla.

Sí, vindria. Seria una perfecta oportunitat per observar als nens.

Què solia dir la Siri Tachi? "Si vols tenir sort, obre els ulls". Ferus va somriure, recordant la brusca forma de parlar de la seva Mestra, la seva irreverència, el seu estil. Encara la trobava a faltar.

Inclinació prohibida o... normal?

Va avançar pel costat més allunyat del parc i va creuar un ample bulevard per acostar-se a l'edifici que havia observat. Era alguna classe de magatzem, amb un sistema de seguretat però sense personal. Ferus va passar per sobre del codi estàndard d'entrada amb facilitat. Era una habilitat que havia après en la seva vella professió, el negoci que havia començat amb Roan. Encara que tècnicament operaven en el costat correcte de la llei, això els servia ocasionalment per moure una mica aquesta línia.

Veient de front un grup de turboascensors, es va orientar ràpidament i va escollir un que arribava fins als pisos més alts que donaven cap a l'oest. Va pujar disparat cap amunt. Havia comptat els pisos des del terra i va suposar que havia vist el centelleig en el pis dos-cents set.

Ferus va sortir prestant atenció. Va convocar la Força, deixant que ella li digués si hi havia algun perill. No va sentir vibracions, ni pistes sobre el que hi havia davant. No va sentir ni rastre de la Força Viva. Tenia la sensació de què el pis estava desert.

Es va moure amb precaució cap a la porta que ell suposava tindria la finestra que havia vist des de baix. Va escoltar acuradament en la porta però no va sentir res. Es va saltar el codi de seguretat i va entrar. L'habitació estava buida. Completament buida.

Allà no s'havia emmagatzemat res durant algun temps. Podia olorar la pols. Llavors per què havia estat tancada? Es va aproximar a la finestra. La pols havia estat remoguda.

Algú havia buidat un espai per mirar.

Mirà cap al parc. Des d'allà podia distingir a la dona amb la nena que havia parlat amb ell. Ara ella estava amb un home alt i prim que agafava a la nena. El pare de la petita. Sortien del parc. Ferus va escombrar el parc amb la mirada i el bulevard.

Tots els altres també semblaven normals. Ningú es movia ràpidament o mantenint-se sota les volades. Si hi havia alguna cosa sospitosa, no era evident des d'allà.

Va treure els seus electrobinoculars i els va apuntar cap avall. Des d'allà es podia veure el reixat clarament; fins i tot podia distingir el punt de reparació. Si alçava la mirada només una fracció, l’espaiport quedava directament en la seva línia de visió. Tenia una vista propera de la plataforma principal d'aterratge de tràfic galàctic, per a les arribades i les sortides. Podria distingir el model dels creuers. Podria veure als pilots, les insígnies, banderes d'altres planetes, subministraments sent descarregats dels vaixells de càrrega.

Ferus va baixar els electrobinoculars. El dia que el nadó va mostrar potencial per a la Força, potser hi havia hagut poc moviment. O una agitació d'activitat que havia provocat que l'atenció de l'observador es desplacés cap al parc. L'observador hauria notat que el nadó es movia per salvar a la cuidadora i ho hauria gravat, potser només per adornar un informe a fi que un superior estigués content. L'observador sabria, com un espia imperial, com d'important que era informar sobre algú o sobre qualsevol cosa.

L'informe del nadó no era res comparat amb això. Ningú a Alderaan podia entrar ni sortir sense ser vist. Ferus sabia que tots els alderaanians estaven obligats a passar per l’espaiport principal abans de sortir del planeta.

Ferus es va inclinar cap endavant. Acabava de veure que la pols també havia estat remoguda en l'ampit de la finestra. Afortunadament no havia esborrat la impressió quan s'havia inclinat cap endavant. Només podia distingir algunes lletres i alguns nombres, com si algú els hi hagués gargotejat ràpidament en la pols.

CCE... després una taca. Després... 79244-12o712 Ferus va aprendre de memòria ràpidament les lletres i els nombres.

Només havia de descobrir el que significaven.

 Següent