Mestre de l'Engany (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Zan Arbor tenia un dels apartaments que ocupaven tot un pis, en un dels nivells superiors de la torre. Trever va romandre davant de la porta passant els dits per les vores. Un petit i discret explosiu volaria el pany. Però havia de cobrir el seu rastre, no podia deixar proves que havia estat allà.

Tenia una solució per a això, un truc que havia usat anteriorment a Bellassa.

Oculta dins de la seva túnica portava una varietat d'articles que li ajudarien a reemplaçar la carcassa del sensor que tancava la porta. Fins i tot en edificis d'alta seguretat els autèntics panys de les portes eren normalment bastant bàsics. El truc era no usar massa carrega alfa per danyar la porta.

Mai havia perfeccionat la tècnica exactament.

No obstant això, havia après algunes coses d’en Ferus. Una, havies de creure que podies fer-ho. Dos, havies de ser molt, molt acurat. Tres, sempre podies córrer.

Amb cura, Trever va manipular la seva càrrega alfa, estimant la potència que necessitaria. Va treure una mica de sintoexplosiu i va adherir el material gomós al llarg del batent de la porta. Llavors va inserir-hi la petita carrega alfa.

Va establir la càrrega i es va retirar.

Una petita explosió, una lleu glopada de fum. Va sonar bastant bé.

Trever es va inclinar per examinar el seu treball. Encara que estava ansiós per entrar, sabia que havia d'arreglar el pany en aquest moment, per si de cas era sorprès més tard per algú que entrés en la suite. Possiblement podria sortir mitjançant la seva retòrica, però no si hi havia una porta espatllada entre ell i la llibertat. El primer error que un lladre podia cometre era la impaciència.

Va estendre les seves eines pel terra i es va posar a treballar. En tres minuts havia reemplaçat la petita carcassa del sensor que controlava el mecanisme de tancament, havia escatat la vora de metall i l’havia polit. Hauries de mirar molt de prop per veure el treball.

Ràpidament va tornar a col·locar les eines en la seva bosseta i la va acomodar dins de la túnica. Estava llest per registrar l'apartament.

Primer ho va inspeccionar de dalt a baix, comprovant-ho tot. Hi havia un gran saló amb una finestra per la qual es veien les plenes de gom a gom rutes espacials de la Ciutat Galàctica. Una terrassa enorme. Va comprovar el mecanisme i va veure que la finestra s'introduïa en el sostre perquè la terrassa fos accessible des del saló. No hi havia plataforma d'aterratge, no obstant. Això significava que ella havia d'usar una de les moltes semiprivades que coronaven l'edifici. Hi havia una xarxa de turboascensors que portaven als més exquisits directament fins a les seves portes.

Amb tot, era bastant ostentosa.

Hi havia una petita habitació sense finestres al fons que Trever va assumir, podia ser usada com un petit armari o una oficina. En canvi, havien ficat un llit.

Va veure una túnica marró perfectament doblegada sobre una petita taula i un ornament per al pèl amb una petita pedra blanca. Aquesta era l'habitació de la Linna Naltree.

Naltree havia salvat la seva vida quan va estar gairebé paralitzat de por (d'acord, ara ho podia admetre, totalment paralitzat) en el profund d'una fabrica sota el control imperial a Ussa. Li’n devia una.

Va tornar al dormitori. Tots els armaris estaven encastats. No li va costar molt trobar el datapad de la Zan Arbor. Aquest era més gran que un datapad personal, i més pesat. Allà era on guardaria la major part dels seus arxius, va suposar ell, accedint a ells quan ho necessitava i emmagatzemant-los en un model més lleuger que portaria amb ella.

Va fullejà l’holodirectori, però tots els arxius estaven codificats. Ell no tenia l'experiència de Ferus o de l’Astri, així que ni tan sols va intentar descodificar-los.

Trever va sentir un soroll a l'altra cambra que va reconèixer instantàniament, la porta de la terrassa acabava d'alçar-se. Algú devia haver entrat a l'apartament sense que ell ho sentís, la qual cosa era esgarrifós perquè havia estat parant esment tot el temps.

Trever es va calar la seva gorra. Intentaria sortir sense ser vist... però si li veien, hauria d'usar la seva retòrica per escapar. Va agafar la carrega alfa més petita que tenia i la va sostenir entre els dits. Havia sortit de situacions difícils amb anterioritat llançant la càrrega. La càrrega era tan petita que no feia soroll, però el murmuri del fum i l'olor havien convençut a la gent que hi havia un foc elèctric en curs. Trever fingiria llavors ser l'assistent de l'home de les reparacions, enviat a comprovar el problema.

Sigil·losament, Trever va anar de puntetes fins a la porta del dormitori. Mirà a amb atenció cap al saló. No va veure a ningú, però devia haver-hi algú allà. La gran finestra havia desaparegut dins del sostre. Va sentir una lleu brisa.

Va esperar, però no va escoltar ni un soroll. Podria tenir la finestra un temporitzador?

Això li estava posant dels nervis.

Amb molta cura es va moure prou per veure una mica més dins de l'habitació.

Res.

Va grapejar la carrega alfa. Hauria d'usar-la. La va llançar amb delicadesa només uns quants metres a l'habitació i va retrocedir.

Res. Ni fum, ni olor.

Estava defectuosa. Genial.

Hauria d'inventar-se alguna cosa per sortir. Tret que no hi hagués ningú allà fora...

Ningú podia estar-se tan quiet.

Trever va sortir de l'habitació. No hi havia ningú.

Va deixar escapar l'alè que havia estat contenint. Havia vist suficient. No era necessari temptar a la sort.

Mirà al seu voltant buscant la seva càrrega alfa defectuosa. On l'havia llançat, exactament?

Va captar una ombra a la seva esquerra, va sentir que algú es girava, sortint d’enlloc, en manera d'atac. Va treure el seu desintegrador, sabent que era massa tard.

El desintegrador va sortir acomiadat de la seva mà. Trever es va quedar sense alè quan es va girar i va veure a Ry-Gaul enfront d'ell, amb la carrega alfa d’en Trever a la seva enorme mà.

—Què estàs fent aquí? —va preguntar Trever furiosament.

L'habitual expressió neutral d’en Ry-Gaul no es va alterar.

—Tu primer.

—Ferus em va demanar que monitorés les anades i vingudes de Zan Arbor.

—Això no és monitorar. És forçar el pany i entrar.

—Només he fet un pas més enllà, això és tot. Vaig pensar que si podia fer-li un cop d'ull al datapad de la Zan Arbor... bé, està codificat.

—Era d'esperar.

—Ferus necessita un pla si vol rescatar la Linna quan torni. Ha d'haver-hi una forma de treure-la d'aquí.

—La hi ha.

—Com?

Ry-Gaul es va moure ràpidament a través de la cambra, els seus ulls platejats absorbint-ho tot.

—Encara no ho sé.

—D’acord, el teu torn. Per què estàs aquí?

—Tobin Gantor ha escapat de l'Imperi.

—El marit de la Linna?

—El seu marit i el meu amic. Està aquí a Coruscant. Va contactar amb mi. Linna va aconseguir enviar-li un missatge en un canal secret. Zan Arbor està treballant en un agent de memòria. Quan ho perfeccioni, ho administrarà a la Linna com el seu primer subjecte adult.

Trever va deixar escapar una llarga xiulada.

—Bonica forma de donar les gràcies. Com de prop està Z.A. del final?

—No tenim forma de saber-ho, però Linna creu que estan a prop.

—Llavors hem de rescatar-la —va dir Trever—. No podem arriscar-nos a esperar a Ferus.

—Què nosaltres?! Jo treballo sol.

Trever va sacsejar el cap.

—Aquesta vegada no.

Ry-Gaul li va mirar un moment.

—Està bé —va dir ell. Va tornar cap al dormitori una altra vegada.

—Què estem fent?

—Regla número u quan tens un ostatge —va dir Ry-Gaul—. Mai segueixis una rutina. Zan Arbor arribarà aquesta tarda a una d'aquestes plataformes d'aterratge, i haurem d’estar en ella. Podem agafar la Linna i escapar. Si tot va bé.

Es va asseure en el port de dades de la Zan Arbor.

—Els arxius de treball tenen capes de codificació, però aposto que les instruccions d'on aterrar estan redirigides a través del sistema de la torre República. Anem a colar-nos en ell.

—Saps com fer-ho?

—Els Jedi tenen moltes habilitats.

Trever va observar mentre Ry-Gaul treballava amb el teclat. Va treure un esquema de les plataformes d'aterratge de l'hotel.

—Aquesta, crec —va murmurar—. Nivell 1010. Costat est. Tindrem via directa cap a una ruta espacial principal. Podem perdre'ns entre el tràfic —va prémer diverses tecles—. D'acord, llavors. Quan la Zan Arbor torni, tindrà noves indicacions dient-li on aterrar.

— I? —va preguntar Trever.

Ry-Gaul es va posar dempeus.

—Estarem esperant.

Següent