Mestre de l'Engany (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Clive no podia evitar-ho. S'estava divertint. Havia estat ell qui va suggerir que Astri fingís ser la seva esposa quan es van infiltrar en el sistema bancari de Niro XI. Ella havia sabut que era la millor estratègia, però no podia ocultar la seva incomoditat.

Tenia sentit fingir ser una rica parella buscant un lloc segur on amagar el botí que estaven ocultant de les autoritats fiscals del seu planeta natal. Passarien l'escrutini i accedirien al santuari interior del banc, on una vella font d’en Keets havia acceptat reunir-se amb ells.

Van arribar a l’espaiport amb una pluja intensa. Ja havien obtingut autorització mentre estaven a bord del creuer de luxe i els van portar immediatament a bord d'un transport aeri privat amb un pilot uniformat. Tan aviat com van estar asseguts va pressionar una palanca i va aparèixer una safata amb una varietat de refrigeris.

—Serveixin-se vostès mateixos —va dir ell—. Arribarem al Banc de Niro XI en dotze punt dos minuts.

Clive es va recolzar contra la còmoda tapisseria.

—Podria acostumar-m’hi. Escolta, ja ho estic.

Astri va mirar amb tensió per la finestra la pluja constant.

—Ser ric no és tan fantàstic com penses.

—Oh, és cert, estaves casada amb un polític —va dir Clive—. Va deure ser una vida fàcil.

—Fàcil —va repetir Astri. Va tornar els seus foscos ulls cap a Clive i li va dedicar una mirada de tal tristesa que va detenir la broma en els seus llavis.

No van dir res durant la resta del viatge. Van accelerar sobre un mar gris gelat, tan vast que no podien veure les seves vores, i es van dirigir cap a un grup d'edificis alts, cadascun amb un capitell d'un color diferent en la part més alta.

—La seva reunió és a l'Edifici Groc —va dir el conductor—. Tindran una escorta en la plataforma d'aterratge. Que tinguin una estada agradable.

Va fer descendir la nau suaument en una plataforma d'aterratge sota un dosser. No els va tocar ni una gota de pluja mentre sortien. El seu escorta esperava: una dona alta i angulosa vestida amb una llarga túnica blanca. Ella va inclinar el cap.

—Senyor i Senyora Telstarr —va dir ella—. Herk Bloomi està esperant-los.

Els va conduir fins a un turboascensor i aquest va ascendir ràpidament. Clive va mirar com passaven els nivells brillant. Es va detenir en el nivell tres-cents deu.

Van sortir a una vista panoràmica del llac platejat i el cel gris. Allà dalt la pluja s'havia convertit en cristalls endurits que tritllejaven en el transpariacer. Els va portar fins a un sofà luxós i els va deixar allà. L'aire estava fred i Astri va tremolar.

—No m'agrada aquest lloc —va dir ella—. Hi ha una mala sensació al voltant.

—És la sensació d'aquests que tenen massa i volen quedar-s’ho tot per a ells —va dir Clive.

Moments més tard va entrar un home grassonet, enutjós i gran. La seva calba brillava i les seves botes relluïen amb llustre.

—Senyor i Senyora Telstarr, encantat de conèixer-los. Herk Bloomi, director de nous comptes al Banc de Niro.

—Encantat de conèixer-li, camarada. Estem buscant un lloc segur per amagar nostra considerable fortuna —va dir Clive—. Això és el que li agrada sentir, eh?

—Un moment. Activaré la cabina de privadesa. Els nostres clients se senten més segurs d'aquesta manera.

Va passar la seva mà sobre un sensor i van baixar al seu voltant unes parets corbes i transparents, encaixonant-los en una petita habitació dins de l'habitació.

Va estrènyer un botó i les parets van adquirir una tènue resplendor.

—Podem veure el de fora, però ningú pot veure el de dins. I això bloqueja dispositius de vigilància. Privadesa completa, però hauríem de ser breus —va dir Herk.

—Gràcies per rebre'ns— va dir Astri—. Keets Freely va dir que havia accedit a ajudar.

—Sóc un banquer —va dir Bloomi—. Un banquer creu en certes coses: la santedat de la riquesa, el dret a la privadesa. No estic d'acord amb el que està fent l'Imperi. El futur financer de la galàxia depèn del dret dels rics a protegir els seus comptes. Ara ens estan demanant transmetre detalls de dipòsits i retirades setmanalment a un investigador imperial —es va estremir—. És una cosa terrible.

Clive no s’ho podia creure. L'Imperi estava aixafant societats senceres i aquest tipus es preocupava per la pila de crèdits d'alguna rata grossa.

Astri li va llançar una mirada que li deia que s'estigués callat. Ella es va inclinar cap endavant i va preguntar suaument:

— Llavors ens ajudarà?

Ell es va llepar els llavis nerviosament.

—Keets va dir que necessitaven detalls d'un sol compte...

—Només un. Ens ajudarà enormement —va dir Astri—. Estarà fent-li un gran servei a la galàxia.

—La desconsideració de l'Imperi per les normes m'ofèn —va dir ell—. Aquesta és l'única raó per la qual violaria la privadesa d'un client... i diuen que estan intentant ajudar a aquesta persona...

—I tant que sí, camarada —va dir Clive—. És un assumpte de vida o mort. I de diners.

—D'acord llavors —Bloomi va pressionar un botó en el braç de la seva butaca i va aparèixer un petit datapad de l'interior. Va pressionar les tecles. —Indústries Yarrow va traslladar els seus comptes fora del seu planeta prop del final de les Guerres Clon.

—Qui va traslladar els comptes? —va preguntar Clive.

—Al principi, Evin Yarrow, l'autoritat principal d'Indústries Yarrow. Després de la seva mort, la seva filla Eve va completar el trasllat. Va ser per ordre imperial. Això els va ocórrer a molts dels nostres clients durant aquesta època.

—Així que encara que l'Imperi va traslladar el compte, ella encara el controla?

—Oh, així és. Ella va demanar que codifiquéssim el compte Yarrow amb nombres en lloc de noms. També vam esborrar tota evidència de relacions amb Acherin.

—Encara està el compte actiu? —va preguntar Astri, si bé ella sabia la resposta.

—Oh, sí. Pagaments regulars —Bloomi va revisar la pantalla—. De fet, els pagaments han estat augmentant últimament.

—A on es transfereixen els crèdits? —va preguntar Clive.

—A un compte numerat a Revery. Coneixen el planeta? Molts dels nostres clients tenen la seva llar allà.

Clive va assentir. Mai havia estat allà, però certament havia sentit parlar de Revery. Era un notable lloc favorit dels súper rics. Era conegut per les seves platges i muntanyes... i també per a la seva privadesa.

—Pot aconseguir-nos les coordenades de l’Eve Yarrow a Revery? —va preguntar Clive.

—No —va dir Bloomi ajupint el cap—. No, això no és accessible. Les direccions són estrictament privades.

—Però va dir que l'Imperi viola la privadesa dels seus clients —va dir Astri—. Que comproven els nombres amb els noms... així que si fan això, ha de tenir la informació en els seus arxius.

Noia llesta, va pensar Clive.

—Ja li ho he dit, només puc arribar fins a aquí —va dir Bloomi. Va aixecar el cap. Clive va veure por en els seus ulls—. Els he donat el planeta, no és suficient?

Astri va vacil·lar.

—Suposi que som clients seus, i necessitem un moment per conferenciar. No podria sortir de l'habitació de privadesa i deixar-nos un moment? I tal vegada oblidar apagar el datapad?

En els seus ulls es veia el seu debat intern.

—Si prometem no demanar-li informació mai més —va afegir Astri.

Clive volia pressionar al tipus, però sabia que seria un error. Finalment Bloomi es va aixecar del sofà amb els punys premuts.

—Jo, eh, haig de comprovar una cosa.

Va pressionar un botó i la paret transparent es va lliscar cap enrere. Aclarint-se la veu nerviosament, va sortir de l'habitació. La paret va tornar al seu lloc.

Astri va girar ràpidament el datapad per poder veure’l. Va prémer les tecles.

—Va deixar oberts els arxius codificats amb el seu codi de seguretat. Bon home. Aquí està la llista de transaccions... si vaig a la informació de contacte de l'arxiu numerat... sí —va murmurar Astri, satisfeta—. Memoritza aquestes coordenades —Suaument ella va llegir en veu alta els nombres.

Clive va assentir.

—Ho tinc.

Astri va mirar fora. La sala estava buida.

—Bé, ja que estic aquí... —va prémer algunes tecles més, buscant.

—Què estàs buscant?

—No ho sé. Qualsevol cosa fora del normal. Jo...

De sobte Clive va veure que Bloomi entrava a l'habitació amb diversos oficials imperials.

—Apaga-ho —va dir suaument, encara sabent que no podien escoltar-li.

Astri va apagar el datapad ràpidament mentre la paret ascendia.

Hi havia ara una lluentor de suor en el front d’en Bloomi.

—Senyor i Senyora Telstarr, control de seguretat. Estrictament rutinari.

Clive admirava l'enteresa de l’Astri. Fingint ser una potentada, va adoptar una mirada irritada.

—Saben qui som? —li va xiuxiuar al banquer.

—Estrictament rutinari, madam —va contestar Bloomi. Clive va reparar que les seves mans estaven tremolant—. Només serà un moment.

—Vinga, cabell d'àngel, no retardem a aquests cavallers —va dir Clive—. Aquest és el preu que paguem per una galàxia segura. Aquí tenen, senyors —va lliurar la seva identificació i li va indicar a Astri que fes el mateix.

Amb un lleu arrufament dels seus llavis, ho va fer.

Clive va esperar mentre l'oficial al comandament examinava els seus documents amb el seu datapad. Va desitjar poder tirar una galleda d'aigua gelada pel cap de Bloomi. El paio suava ara copiosament, el coll de la seva túnica estava xopat i els pocs cabells que posseïa enganxats contra el crani.

Astri va esperar amb l'aire d'una dona a la qual no li agradava esperar. El seu entrenament com a esposa d'un Senador òbviament va ser de gran ajuda.

El control estava durant massa. Clive va veure el moment en el qual l'oficial imperial registrava que alguna cosa no encaixava.

—Si esperen aquí només un altre moment —va dir ell.

—Els nostres negocis han conclòs —va dir Astri—. Érem a punt de sortir.

—Ho sento, haig d'insistir —el to de l'oficial encara era educat. No podia permetre's el luxe d'alienar-los si realment eren els fabulosament rics Telstarrs. Els quals no eren. Tal vegada els autèntics Telstarr s'havien adonat que algú estava usant les seves identificacions. Si bé Curran havia usat el seu millor contacte per als documents, mai podies confiar completament en el mercat negre.

Estaven en problemes.

Els oficials es van allunyar per conferenciar. Probablement tot esperant un superior per dir-los què fer.

—Creuen que ho saben? —Bloomi es va netejar el front amb la màniga—. Ho creuen?

—Té un creuer amb un hiperimpulsor? —li va preguntar Clive en veu baixa.

—Per descomptat. En el meu negoci necessites el millor... esperi un moment. No estarà suggerint...

—Doni’m el codi de seguretat. Intentarem retornar-li-ho si podem. Algun dia.

—No poden simplement... marxar!

—Em temo que hem de fer-ho. En un altre minut, aquest oficial obtindrà una ordre per arrestar-nos —Clive va mantenir un somriure agradable en la seva cara i es va reclinar en el sofà com si no tingués cap preocupació al món.

—Si això ocorre, podrien arrestar-li també —va dir Astri—. Però si ens dóna el seu creuer, farem que sembli que l'hi robem. Pot declarar-se innocent.

—Simplement no els hi digui a qui estàvem investigant, costi el que costi —li va advertir Clive.

Bloomi es va retorçar les mans.

—No sé què fer.

—Sembli natural —va dir Astri a través del seu somriure—. Digui'm el codi.

Els va dir el codi que necessitarien i on trobar el creuer.

—Però com arribaran al turboascensor?

—Deixi'ns això a nosaltres.

—No utilitzaran desintegradors, veritat?

Clive es va aixecar suaument.

— El meu consell? Ajupi's.

—Deixa'm a mi anar primer —li va dir Astri, i abans que ell pogués protestar, ella va avançar cap als oficials.

—Això és absurd —va dir ella—. El nostre vol és a punt de partir. Exigeixo veure al seu oficial superior!

—En realitat ens hem de marxar —va dir Clive, agafant a Astri pel colze.

L'oficial va fer un pas endavant.

—Senyor, no es poden anar.

Van seguir avançant cap al turboascensor. L'oficial ara estava nerviós.

Encara existia la possibilitat que la confusió d'identificacions fos simplement una fallada en les comunicacions. No tenia moltes ganes si es fes responsable d'atacar-los.

—Estarem disponibles a l’espaiport —va dir Clive—. Estem allotjats en el creuer de luxe Iridescència.

—Podem aclarir qualsevol confusió abans partir —va dir Astri—. Enviï al seu superior a la nostra cabina.

Clive va cobrir la distància restant fins al turboascensor i va prémer el sensor.

L'oficial finalment es va adonar que hauria de fer alguna cosa o arriscar-se a una llarga temporada com a oficial de seguretat en un planeta miner. Va treure el seu desintegrador.

—Detinguin-se ara mateix.

—No sigui ximple —va dir Clive, fent un pas cap a ells—. Estic segur que podem solucionar això...

El turboascensor es va obrir.

Clive i Astri van treure els seus desintegradors. Van disparar a les llums del sostre i a la carcassa del sensor que controlava les particions transparents. Les particions van descendir al mateix temps. El foc làser de l'oficial va ser desviat. Va ressonar per les parets transparents i va rebotar al voltant de l'habitació.

Astri i Clive es van llançar al turboascensor. Va descendir ràpidament.

—Tenim tal vegada un minut abans que s'alliberin —va dir Clive—. Estigues preparada per córrer.

Van sortir corrent del turboascensor mentre s'obria en la plataforma privada d'aterratge. Van trobar el creuer d’en Bloomi aparcat prop de la vora de la plataforma.

Clive va entrar d'un salt. Astri va desintegrar la consola de seguretat al costat del creuer.

—No podran saber si teníem el codi —va dir ella—. Bloomi podria escapar de la detenció d'aquesta manera.

De sobte les tropes d'assalt van travessar l'entrada. Clive va encendre els motors mentre Astri va esquivar d'un salt el pitjor del foc, va botar a la part posterior del creuer, i va anar gatejant fins a la cabina oberta.

—Vinga! —va cridar ella per sobre del so del foc làser.

Es va ficar d'un salt en la cabina, encara disparant, mentre ell accelerava els motors. Van sortir disparats cap al cel. Clive va arribar a la part superior de l'atmosfera i després a l'espai. Podia veure caces imperials anant darrere d'ells. El foc de canons làser els tenia per blanc.

—Hiperespai imminent —va dir ell—. Agafa't.

En un remolí d'estels, van escapar dels caces.

—Això ha estat a prop —va dir Clive.

—Podem confiar que Bloomi no parli? —Va preguntar Astri, enfundant el desintegrador en el cinturó—. Si ho fa, ens trobarem amb una nau imperial d'atac quan sortim de l’hiperespai a Revery.

—Confio en Herk? —Clive va sacsejar el cap—. No. Tot el que han de fer és mostrar-li una foto d'un droide de tortura i cantarà. Però tal vegada no faran les preguntes correctes. Tal vegada només assumeixin que érem uns ordinaris lladres de bancs.

—Sempre podríem tornar a Coruscant —va dir Astri.

Van intercanviar una mirada.

Astri es va inclinar cap endavant.

—Cap a Revery —va dir ella.

Següent