Passar Comptes (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Darth Vader va deixar l'hangar Imperial i va caminar fins a les Torres República. Havia estat fora més temps del que hagués volgut, i Zan Arbor havia ignorat els seus missatges. Una vegada que tingués l'agent de memòria, la ficaria en una presó imperial i a veure si això li agradava.

Les coses a Alderaan no havien anat bé. L'Emperador no estava content amb la seva actuació. L'Imperi havia quedat com un idiota quan les armes que Vader havia col·locat havien desaparegut. L'Emperador havia suggerit que després que Ferus Olin acabés amb la seva missió, seria assignat a Vader. Impossible! Ell no ho acceptaria. Trobaria la manera d'evitar-ho.

Sabia que el seu Mestre estava provant-li. Si pogués desfer-se dels seus records, seria més fort. Si la Padmé no seguia visitant-li cada nit en els seus somnis, podria descansar.

Es va detenir en el vestíbul. El conserge tremolava visiblement quan es va acostar.

—Puc ajudar-li, Lord Vader? —va preguntar el conserge.

—Es troba Jenna Zan Arbor a casa?

—Sí, senyor. Dic, Lord. Dic, sí, ella no ha sortit. Accepta lliuraments de menjar. Contactaré amb ella i m’anunciaré…

—No. Simplement desactivi la seguretat. Vaig a pujar.

Va entrar en el turboascensor. Podia sentir el so raspós de la seva respiració mentre l'ascensor pujava. Aviat tindria pau. Zan Arbor era una vanitosa bruixota, indignant i pomposa, però també era brillant. Ella li salvaria. I llavors ell la ficaria a la presó.

El turboascensor es va obrir, i ell es va dirigir cap a les seves dependències. El conserge havia desactivat el pany. Vader va obrir la porta.

Ella estava asseguda en el sofà, enfront de les finestres que anaven del sòl al sostre.

Fora, el tràfic centellejava en les abarrotades vies espacials de Ciutat Imperial. Ella no es va girar. La taula que hi havia enfront d'ella estava repleta de teteres i tasses de te. El te havia desbordat i s'havia vessat pel sòl.

—Ha ignorat els meus missatges.

Va seguir sense donar-se la volta. Estrany.

Ell es va acostar. La va envoltar per poder veure-la de front.

Els seus llavis es movien. Ella no es va tornar per mirar-li. Estava parlant per a si mateixa.

—La fórmula per a la toxina derivada del C-Tèntium és... és... ho vaig saber una vegada, o crec que ho sabia... vaig néixer en Moseum, recordo això... no recordo quan vaig venir aquí... Tinc comptes al banc, en alguna part... haig de recordar on, haig de... —es va copejar el cap diverses vegades—. El sistema d'alliberament de toxines en l'aigua és... Una vegada vaig tenir un vestit de nit de septoseda que tothom admirava... —Es va llançar cap a la taula i va beure d'una tassa de te. —El meu te favorit era el tarine —va prendre un altre xarrup—. No, era el hannite. No. Baia-roja en flor...

—Què està fent? —va rugir Vader.

Ella li va mirar per primera vegada.

—Et conec? Et conec, veritat? —Va alçar les mans de forma innocent—. No puc recordar les coses. Però si penso amb molta, molta força podria... recordes el meu vestit de nit de septoseda? Pots dir-me de quin color era?

Horroritzat, Vader va donar mitja volta. Va córrer cap al seu dormitori. El seu datapad havia desaparegut, tots els seus arxius, els seus registres.

Va romandre enmig de l'habitació i va sentir créixer la seva fúria.

Olin estava darrere d'això.

La seva última oportunitat d'obtenir pau havia desaparegut.

La Padmé estaria sempre amb ell. El record de la seva suavitat, dels seus somriures, del seu horror mentre ell la subjectava amb la seva ment, ofegant-la, volent veure-la inerta, volent ensenyar-li-ho, volent fer-la pagar per la seva deslleialtat...

Al seu voltant, les parets van començar a esquerdar-se.

Següent