Passar Comptes (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

És com en els vells temps, va pensar Trever. Ell i Ferus travessant junts la galàxia, evitant a l'Imperi. Fins ara, no s'havien topat amb cap problema.

Romanien en el Nucli, i els seus registres estaven passant cada control Imperial. La seva nau estava plena de passatgers ansiosos per arribar al lloc de reunió.

Les coses no havien anat tan bé en segles.

—No et confiïs massa —li va dir Ferus en un to baix—. Encara ens queda un llarg camí que recórrer.

Era definitivament bo veure a Wil una altra vegada. Wil va aconseguir sortir de Bellassa i arribar a la propera estació de Telepan. Va ser l'últim de pujar a bord, copejant a Ferus en l'espatlla amb gran afecte. Wil i Ferus havien estat entre els Onze originals, el famós grup de resistència a Bellassa que ara es comptaven per milers.

—Amie no va voler venir amb tu? —va preguntar Ferus.

—La vaig deixar al comandament a Ussa —va dir Wil—. La trobaré a faltar, però tenim algunes operacions en marxa que necessiten de la seva experiència.

Els líders de la resistència van romandre en el saló de luxe, amb els caps junts mentre parlaven d'estratègies i plans. Trever va romandre en la cabina amb Ferus. Va notar un canvi en ell. Fins i tot a través del perill i el caos, Ferus havia mantingut el seu sentit de l'humor. Però ara hi havia una ganyota sinistra en la seva boca, i sovint la seva mirada estava en una altra part. Era la seva pena per la pèrdua del seu soci, Roan, o passava una cosa més? Trever no podia endevinar-ho. Per primera vegada des que havia conegut a Ferus, li va fer por desafiar-li. Una ombra fosca penjava sobre ell com un abric vell. Trever va desitjar que Ferus se la tragués de sobre.

—Llavors —va intentar Trever—, com va el negoci d'espia aquests dies? Vas a deixar-ho aviat?

Ferus va prémer les dents.

—Aquest és el pla.

—Bé, a què estàs esperant? —Va preguntar Trever—. Has investigat a tots els sensibles en la Força i no has trobat cap Jedi, veritat? Sembla que és hora de fotre el camp.

Alguna cosa en Ferus es va tancar. Trever no havia de ser sensible en la Força per sentir-ho.

—No és tan simple —va remugar Ferus—. Hora de saltar a l’hiperespai —va teclejar les coordenades de salt.

De sobte la llum d'alarma dels sistemes en la consola va començar a parpellejar.

Ferus es va inclinar cap endavant.

—Què és això? L’hipermotor mostra un funcionament defectuós.

—És completament nou —va dir Trever—. Tal vegada és només l'indicador. Faré una comprovació de sistemes —un moment més tard va informar del problema—. És el transpasitor, estic obtenint lectures de fallada.

—Pren els controls —va dir Ferus tens.

Va sortir de la cabina cap als motors. Quan va tornar, estava cobert de greix.

—Aquest és el transpasitor —va dir ell, subjectant la peça de la grandària d'un puny—. No ho entenc. Sense això no podem arriscar-nos a usar hipervelocitat. Haurem d'aterrar i reemplaçar-lo. Almenys és una reparació fàcil. Puc fer-ho jo mateix —va anar cap a l'ordinador de navegació i va fullejar les cartes astronòmiques—. Estem ficats en el més profund del territori imperial. No només això, estem fora del Nucli. No podia haver ocorregut en un lloc pitjor. Haurem d'aterrar a Hallitron VII.

De sobte Wil va sorgir per l'entrada de la cabina.

—Hallitron? Hi ha tres guarnicions allà. L’espaiport és un punt principal d'enlairament de naus imperials! Què està passant?

—No tenim alternativa —va dir Ferus—. El transpasitor està trencat. Mira, si no comproven dues vegades el registre, estarem bé. Quedeu-vos tots a bord, aconseguiré la peça i l'arreglaré. És una reparació bàsica; només hauria de portar-me algunes hores.

—Anem a aterrar? —un dels líders de la resistència, Boar Benu, va entrar en la cabina. Els seus foscos ulls encaputxats mostraven ansietat. —Se suposava que ens dirigiríem directament a la base secreta.

—Avaria en el motor —va dir Ferus.

—Avaria en el motor? No es va comprovar la nau abans de partir? Això és negligent! Si jo dirigís un moviment de resistència d'aquesta forma, ja estaria en una presó imperial!

Ferus no podia discutir amb ell. Tenia raó. Havien fet una comprovació de sistemes en el motor però no podies captar-ho tot. El transpasitor havia fallat a la meitat del vol.

—Haurem d'aterrar, acceptem-ho i guardem la calma.

Amb una mirada furiosa, Boar Benu es va retirar de la cabina. Wil va mirar a Ferus.

—Tots estem nerviosos —va dir ell—. No volem que res surti malament.

—Alguna cosa sempre surt malament —va dir Ferus—. El truc és arreglar-la.

***

Ferus va enviar el registre, i els van donar permís per aterrar i les coordenades d'atracada. Trever va empassar quan va veure la línia de naus imperials. Naus estel·lars, creuers, caces TIE, un cuirassat, i soldats d'assalt pertot arreu.

—Aquest serà un dia de bojos —va murmurar ell—. La mala sort seria bona sort comparada amb això.

—Està bé —va dir Ferus—. Podem fer-ho. Ens introduiré en l'hangar, i tractarem de no cridar l'atenció.

Va lliscar el creuer en un buit d’atracada. Els líders de la resistència van alçar la mirada quan va apuntar el cap en la cabina.

—Hem pres una decisió —va dir Boar Benu—. Si no tornes i la nau no és reparada en una hora, ens separarem i trobarem transport de tornada als nostres mons.

Com t'atreveixes a desafiar-me?

Aquí estava de nou aquesta veu. Ferus va mantenir la seva respiració constant.

—Això és més perillós que esperar —va protestar ell.

—Ja hem hagut de confondre'ns entre la multitud altres vegades —va dir Boar—. Això no ens preocupa. Asseure's aquí i esperar a ser arrestat és pitjor.

—Els trauré d'aquest planeta en una hora —va dir Ferus.

—Hauríem d'actuar de la forma més normal que sigui possible —va dir Boar—. Suggereixo que ens dirigim cap a la cantina, com si aquesta fos una parada de rutina per fer reparacions.

—Crec que haurien de quedar-se a bord —va dir Ferus—. Atrauran menys l'atenció d'aquesta manera.

—Si revisen aquest registre i descobreixen que és temporal tindrem problemes —va dir Boar—. Preferiríem estar en posició de pujar-nos d'un salt a una nau de passatgers si hem de fer-ho.

Ferus va inclinar el cap. Desafortunadament, ell no podia dir-los el que havien de fer.

Wil es va reunir amb ell mentre sortia de la nau.

—Vaig intentar raonar amb ells. Boar els ha espantat. Ell no confia en tu.

—És bastant nerviós per ser un líder de la resistència—, va dir Trever.

—No li culpo —va dir Ferus—. Hi ha raons de sobres per estar nerviós. Però hem travessat massa perquè tot s'enfonsi ara. Si no he tornat en una hora, robeu una nau i enlaireu-vos.

***

Ferus va avançar a grans passos a través de l'hangar, dirigint-se cap al grup de turboascensors que conduïen a la superfície del planeta. Comptava amb què allà hi hauria molts tallers de reparacions prop de l'atrafegat espaiport. Això era una cosa segura.

Però també havia de trobar un lloc on no fessin preguntes.

Afortunadament, els llocs que venien peces solien ser així.

Quan el turboascensor va descendir, Ferus va sentir el moviment com si estigués en caiguda lliure. Una vegada més va tenir la sensació de què la seva ment es dividia. Ara li ocorria més sovint. Diverses vegades durant el viatge havia hagut de refrenar-se de dir-li a Trever bruscament que deixés de fer preguntes. Recordava un temps no feia molt, quan havia gaudit de la conversa d’en Trever. Havia sabut que sorgia d'una combinació de joventut, nerviosisme i afecte, i s'havia unit a les bromes del nen. Ara això feia que el seu cervell esclatés.

Quan Boar li havia dit que s'havien posat d'acord a marxar-se si ell no tenia èxit, havia sentit la fúria de forma desproporcionada pel que fa a la decisió.

La còlera havia estat sorprenent.

Les portes del turboascensor es van obrir. Ferus va sentir la brisa en el seu coll humit. Els sentiments es devien a l’Holocró Sith, ell ho sabia. El truc era no deixar-se intimidar per ells. Si havia d’aprendre a extreure poder del Costat Fosc de la Força, llavors hauria de navegar per aigües turbulentes.

Quan Wil havia tocat el seu braç mentre ell sortia, Ferus també havia experimentat una flamarada de còlera. Per un moment, Wil li havia semblat una ombra, i Ferus havia mirat a Wil i a Trever com si estiguessin darrere d'una pantalla. No havia sentit emoció alguna per ells excepte còlera.

Aquest no era ell. No era ell en absolut.

Per descomptat que ets tu.

Reconeix-ho i comença el viatge cap al que pots arribar a ser.

Estàs aprenent que els altres només dificulten el teu progrés.

Següent