Passar Comptes (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Ferus va passar de llarg les botigues de peces que anunciaven les seves lluentes mercaderies en organitzades files que et portaven la comanda segons després que ho haguessis encarregat. Buscava una tenda més vella, una mica desordenada, a la qual no li estava anant massa bé i s'alegraria de tenir un negoci. La va trobar a mig quilòmetre de l’espaiport, en una àrea de mala mort que havia vist dies millors.

Va passar per davant d'un taller de reparació de droides, d'un servei de missatgeria, i d'una botiga de te per portar. Llavors ho va veure, un greixós cartell làser parpellejant REPARAC Ó DE NAUS EST ·LARS TUTEN. Va suposar que si un taller de reparacions no es molestava a reparar el seu propi rètol, segurament la gent que treballava allà li ajudaria sense fer massa preguntes.

Va entrar en la botiga. Un home humanoide va sortir d'un malparat mostrador ple de peces greixoses. Les seves mans de dits gruixuts estaven negres de greix. Fins i tot la seva coroneta estava negra i greixosa, semblant més una peça de recanvi que una part del seu cos. Ferus el va reconèixer com un koorivar. Havia sentit que hi havia plans per traslladar a moltes espècies no-humanes fora dels mons del Nucli i portar-les més enllà dels mons de la Vora Mitjana. Es va imaginar que aquest propietari no seria un admirador de l'Emperador.

—Tuten al teu servei —va dir el koorivar—. Tenim tot el que necessites, tot garantit.

Ferus va mirar al voltant de la tenda desordenada. Es va preguntar com Tuten podria trobar res allà.

—Necessito a un transpasitor.

—No hi ha problema, tinc molts per aquí. Sempre guardo molts models en reserva. Deixa que te'ls mostri i podràs escollir —Tuten va guiar a Ferus fins a una paret plena de calaixos, alguns enormes, altres diminuts. Sobresortint d'ells hi havia diverses peces i eines. Ferus va apartar amb el peu una pila de parracs greixosos per arribar fins al calaix. Estava començant a lamentar la seva decisió d'anar allà. Què passa si les peces estan defectuoses?

Com si Tuten hagués captat el seu pensament, va tirar de la porta amb una floritura.

—El que els altres no entenen és que el greix fa que aquestes peces funcionin. Les llisques directament en el teu motor, l’encens, i brunzeixen com nadons. Mira. Només tinc el millor per als meus clients.

Ferus va inspeccionar les peces. Ell no era un expert, però sabia de motors. Aquestes peces semblaven estar en bones condicions. Va passar els dits al llarg del transpasitor, buscant de la costura delatora que indicaria que havia estat re-soldat.

—No hi ha peces re-soldades en aquest calaix. Només el millor. Vas travessar una tempesta magnètica per arribar fins a aquí? Perquè això pot fer que es tornin frèvols si no són calibrats per un bon mecànic, sense marge d'error perquè si no... poof, bam, fum, i estàs en un bon embolic. Aquests models nous amb els motors iònics bessons, molt elegants, veritat? Però no et parlen sobre això, veritat?

—M’emportaré aquest model.

—Excel·lent elecció. Client perspicaç, m'agrada —Tuten va somriure, i Ferus va desitjar que no ho hagués fet. Les seves dents estaven tan negres com la seva coroneta.

Ferus li va seguir fins al mostrador desordenat. Tuten va ficar la mà sota i va treure un datapad atrotinat del munt.

—Bé, només les preguntes de rutina. Nombre de registre de la nau?

Ferus sabia que això anava a passar. L'Imperi estava provant una nova política en espaiports principals, obligant als distribuïdors de peces a obtenir nombres de registre de les naus davant encàrrecs de peces importants. Era només una altra manera de controlar les naus que entraven i sortien, només una altra regulació, només un altre impost.

I només una altra forma per a l'Imperi de rastrejar la seva nau.

Es va recolzar sobre el mostrador, sostenint crèdits a la seva mà.

—Realment necessitem fer això? És una peça tan petita que cabria en la meva butxaca, i podria sortir d'aquí.

—Cert, cert. I les regulacions són tan... agressives. Quin munt de tafaners, aquests oficials.

—Tota aquesta paperassa per un simple transpasitor.

Tuten va mirar els crèdits.

—Els transpasitors són cars...

—El seu preu no deixa de pujar —Ferus va afegir més crèdits al munt. Tuten els va agafar.

—Ara, ja que hem fet un tracte tan agradable, et vaig a dir el que faré. Ficaré un re-soldat com a reserva. Llavors li diràs a tothom que vinguin a Tuten, per aconseguir el millor tracte de la Vora Mitjana. Espera.

Tuten va desaparèixer en el magatzem posterior. Ferus va ficar el transpasitor en la seva butxaca.

Va esperar un moment, i després un altre.

I llavors va tenir un mal pressentiment.

Tal vegada era hora de marxar.

Mirà a través de la polsosa finestra davantera. Dos soldats d'assalt baixaven d'un lliscant.

Ferus va saltar per sobre del mostrador i va córrer cap a la part posterior. Tuten s'havia amagat entre dues piles altíssimes de ferralla i estava tractant de fer-se invisible. Els seus ulls es desorbitaren quan va veure a Ferus.

—Ho sento! —va murmurar—. Van amenaçar amb tancar la meva tenda si no informava! Qualsevol que no vulgui donar-me els nombres de registre, haig de dir-ho. Ho sento!

Ferus li va ignorar i es va dirigir cap a la sortida posterior. Va entrar en el carreró posterior just quan un dels soldats girava la cantonada, desintegrador en mà. Ferus va saltar, evitant el foc làser que va impactar en la porta, deixant un forat fumejant.

Va anar corrent al llarg de la part superior del mur i llavors va saltar damunt de la següent teulada, el foc làser va traspassar l'aire darrere d'ell. Podia sentir la calor a la seva esquena.

Això no era bo. Va tenir la intenció d'entrar i sortir sense ser vist, arreglar la nau, i fotre el campar. Ara tenia soldats d'assalt darrere d'ell, i no podia portar-los cap a l’espaiport.

Ferus va baixar d'un salt de la teulada fins al següent carreró. Va veure que hi havia un laberint de carrerons darrere de totes les botigues, connectant-les amb una via de servei a un costat.

Una de les habilitats que havia après com a Jedi era una habilitat pràctica, els Jedi no es perdien. Havia realitzat suficients exercicis de memòria en el Temple, exercicis anomenats "cerca urbana" en la qual havia hagut de memoritzar un mapa d'una gran ciutat en qüestió de minuts i llavors traçar una ruta de fugida en qüestió de segons, seguint una ruta de prova a través dels carrers d'un quadrant de Ciutat Galàctica.

Així que un laberint serpentejant de carrerons no hauria de ser un problema.

Ell va tenir un avantatge. Anava a peu, i els soldats d'assalt anaven en un lliscant. El que guanyaven en velocitat ho perdien en maniobrabilitat pels estrets passatges, alguns una mica més amples que les seves espatlles. Va córrer, esquivant escombraries i al sorprès propietari ocasional recolzant en la seva entrada posterior. En la seva ment va mantenir la posició de l’espaiport fermament ancorada, fins i tot mentre girava a l'esquerra, a la dreta, i després una altra vegada a l'esquerra una sèrie de girs i contragirs. Algunes vegades podia escoltar el zumzeig dels repulsors del lliscant però retrocedia i s'amagava darrere d'un oportú munt de peces o escombraries i el soroll es tornava més feble.

Les coses haurien anat bé —bo, no bé, però sí acceptables— si no s'hagués quedat sense carrerons. I si no hagués sentit redoblar-se, i després triplicant-se, el soroll del motor. Ara eren aerolliscadors, capaços de sobrevolar els carrerons.

Havien enviat reforços.

Ferus sabia que finalment l’acorralarien. No podia deixar enrere aquesta quantitat de suport imperial.

Podia sentir el soroll dels motors mentre donaven voltes, esperant que sortís.

Li albirarien tan aviat com ho fes. El lliscant estava en el carreró del costat, buscant-li, esperant fer-ho sortir.

Va contactar amb Trever amb el seu comunicador. El nen va sonar alleujat quan va escoltar la seva veu.

—Vas aconseguir el transpasitor? —va preguntar Trever.

—El tinc.

—Bé. Va tot bé?

—Genial —va dir Ferus, fent una ganyota mentre un altre aerolliscador brunzia per sobre del seu cap. On estan els nostres passatgers?

—Van anar a la cantina. Wil i jo estem en la nau, però som a punt de seguir-los.

Ferus va pensar ràpidament.

—Bé. Busqueu taules en la terrassa, la més propera a la pista d'aterratge. I espereu-me. Quan us doni el senyal, fiqueu a tothom a bord.

—D'acord, entesos —va dir Trever—. Estarem llestos.

Ferus va tornar sobre els seus passos fins al final del carreró. Es va adonar que havia tornat al punt de partida. Ara estava buscant alguna cosa, un negoci que havia vist de camí al taller de reparacions. Va inspeccionar els rètols sobre les portes, intentant desxifrar les lletres esvaïdes i les perdudes. Es va detenir davant de MISS TGERS RAPIDÍSS MS PER TO ES LES TEVES NECESSITA S.

Un pati tancat guardava un grup de motos atrotinades. Un grup de xavals mandrejava al voltant, recolzats contra les parets de l'edifici. Van observar a Ferus amb lacòniques mirades. Sabia que sovint els nens i nenes missatgers eren reclutats en les seccions més pobres de les ciutats, estaven mal pagats i treballaven dur, amb llargues hores i molt abús. En alguns planetes amb vells sistemes de comunicacions i freqüents interferències atmosfèriques planetàries, de vegades era més ràpid i més fàcil emprar un missatger abans que confiar a la xarxa de comunicacions.

Ferus va assentir cap a diversos membres del grup. Va escollir un amb l'actitud més òbvia, el que li va mirar de dalt a baix amb expressió hostil.

—Qui és el més ràpid? —va preguntar.

—Ditto —va dir un dels nens, apuntant amb la seva barbeta cap al noi que Ferus estava mirant—, ell és el més ràpid.

Ferus els hi va dedicar una mirada ràpida a les motos atrotinades. Eren bàsicament motors amb seients i manillars.

—En aquestes màquines?

—Si tens el que cal tenir, no hauria d'importar en què vas assegut —va dir el noi anomenat Ditto—. Però no molts tenen el que cal tenir.

—Així que, creus que tu sí? —li va preguntar Ferus.

—Vaig dir que sí, veritat?

—Perquè jo tinc un treball ben pagat, però necessito a algú que no sigui només ràpid, sinó que pugui maniobrar a través del tràfic. Tràfic pesat.

Ditto va posar els ulls en blanc.

—El tràfic espacial és fàcil. Si vas prou ràpid, els altres simplement s'aparten del teu camí.

—Fins i tot els soldats d'assalt?

—Soldats d'assalt? —Esbufegà el nen—. Només creuen que saben com conduir.

La noia que estava al costat d’en Ditto va alçar la veu. Tenia el pèl vermellós, curt i crespat i una cara tacada de pols.

—Tots els treballs han de passar a través del cap —va indicar amb la barbeta—. Endins.

—No vull passar pel vostre cap.

El grup es va quedar en silenci. Ferus sabia el que estava demanant. Si algú feia un treball per a ell, s'arriscava a ser acomiadat.

—Però el treball portarà menys de tres minuts. Ditto seria el primer conductor, però també us necessito a la resta. Pagaré taxes triples.

—Això s'està tornant una proposició gairebé interessant —va dir Ditto.

La noia li va mirar de dalt a baix.

—Serà millor que vegem primer els crèdits.

Ferus va ficar la seva mà en la butxaca. Afortunadament Flame els havia donat quantitats substancials de crèdits abans de partir.

—Qui vol treballar per a mi? —va preguntar.

Tots els nens i nenes es van acostar a ell. Ferus va repartir els crèdits.

—Rebreu l'altra meitat a l’espaiport, en la terrassa de la cantina.

La resta de missatgers van mirar a Ditto i a la noia. Semblaven ser els líders. Ferus esperava, observant-los. Ditto i la noia li van mirar, intentant prendre una decisió mentre sostenien els crèdits a les seves mans.

—Per què no? —Va dir Ditto—. Ha estat un dia lent.

***

El grup de motos es va alçar en l'aire com ocells, amb Ditto al capdavant. Ferus va romandre enmig de l'esbart, volant tan a prop dels altres que podia haver estirat el braç i tocat el colze del seu veí. Havia pres prestada una vella gorra, la hi havia posat en el cap igual que la portaven els altres, i va mantenir el cap ajupit amb el vent en la seva cara.

La noia pèl-roja, Laurn, que va resultar ser la germana d’en Ditto, volava al seu costat.

Volaven ràpid, directament cap a la sortida del districte de carrerons. Els aerolliscadors es van acostar per inspeccionar-los, però els missatgers simplement van riure. Volaren prop dels aerolliscadors, envoltant-los, passant per damunt i per sota, apartant-se mentre els soldats d'assalt els ignoraven i seguien mantenint l'àrea acordonada. Estaven acostumats a les entremaliadures de la flota missatgera.

La flota es va mantenir tancada al voltant d’en Ferus. Es va alegrar de ser un pilot bastant bo per mantenir-se a la seva altura.

—No està malament per a un pilot espacial —li va cridar Ditto traçant un cercle. Ferus podia veure que s'havia guanyat el respecte del nen.

Quan van estar lliures dels aerolliscadors, li va indicar a Ditto que es marxava i es va dirigir cap a l’espaiport. Va esquivar el tràfic aeri i va entrar en l'hangar. Va abandonar la moto i va activar la rampa del creuer. Sabia que només era qüestió de temps abans que els soldats d'assalt descobrissin el que havia succeït.

La nau estava buida. Va accedir al compartiment del motor i es va ficar dins.

Va ficar el transpasitor en el seu lloc i va escoltar com encaixava. Llavors va fer una ràpida comprovació de sistemes, anant amb compte de calibrar-ho perfectament. Tot es va il·luminar en verd. Estava llest per partir.

Va engegar el creuer i va contactar amb Trever mitjançant el comunicador al mateix temps.

—Estigueu preparats. Estaré allà en trenta segons.

—Però no he acabat la meva hamburguesa de bantha.

Ferus va somriure, sabia que Trever estaria llest.

Va treure el creuer de l'hangar i va anar cap a l’espaiport mentre demanava autorització per desenganxar a la torre. Es dirigia cap a la cantina, un edifici gran que estava en un costat de l'àrea d'aterratge perquè els creuers espacials més petits poguessin sortir directament. En aquesta velocitat lenta podia veure el pèl blau d’en Trever i el grup de líders de la resistència apinyats al voltant d'una taula en la terrassa. Era una cantina plena de gom a gom, amb éssers entrant i sortint i llançant-se sobre la primera taula lliure. Encara que no podia sentir el rugit i el ressò de les converses, podia imaginar-s’ho.

La seva unitat de comunicacions va cobrar vida amb un cruixit i va escoltar el seu nombre de registre.

—Presenti's en l'oficina de control —li va ordenar un oficial.

Havien comprovat el registre i havien vist que era temporal.

Ferus va activar el comunicador.

—No li rebo. Em dirigeixo cap a sortides i ho comprovaré amb l'agent de sortida. Canvi.

—Presenti's en l'oficina de control, canvi.

—Tallo —va murmurar Ferus, apagant el comunicador. Es va detenir en l'exterior de la terrassa. Trever ja havia posat en moviment als líders, dirigint-se cap al creuer per la porta posterior. Ferus va activar la rampa. Els líders es van apressar cap a ell.

Ferus estava comptant els segons.

Les patrulles d'aerolliscadors van arribar sobrevolant l’espaiport. De sobte la llum vermella va brillar intermitentment prop de l'àrea de sortides. Havien d'haver rastrejat a Ferus fins a allà. Havien tancat l’espaiport.

De sobte els missatgers van aparèixer en el cel, pilotant les seves motos amb el que semblava ser un control imprudent però era perfecte. Es capbussaren cap a les pistes d'aterratge de permacret, traçant un cercle, i girant en rínxols tancats. Ferus va veure passar el pèl vermell de la Laurn i la seva gorra va caure al sòl.

Les patrulles de soldats d'assalt van haver d'executar accions evasives per no xocar. Altres vehicles es van apartar per sortir del seu camí. En segons, l'escena va ser un caos total.

Els líders de la resistència no van atreure cap atenció mentre s'apressaven cap a la nau. Tots els altres contemplaven el cel.

—Pren el comandament —li va dir Ferus a Wil. Wil va anar cap a la cabina mentre Ferus saltava alguns metres sobre la pista d'aterratge. Ditto va volar baix, prop d'ell, amb la mà estesa. Ferus va llançar el munt de crèdits cap amunt. Ditto els va aferrar i es va allunyar.

Els líders ja estaven tots a bord. Ferus va tornar ràpidament dins de la nau i va tancar la rampa. Es va asseure en el seient del pilot que li va deixar Wil.

—Hora de sortir d'aquí —li va dir a Trever.

Es va llançar cap al cel abarrotat. Ditto i els altres li van flanquejar durant un moment. Ditto li va dedicar una salutació.

Ferus va accelerar. Podia veure les naus imperials desenganxant darrere d'ell. Va accelerar al màxim. El creuer va respondre. En pocs segons havien aconseguit arribar a l'atmosfera superior.

Va anivellar la nau i va augmentar la velocitat, esperant deixar enrere l'estirada gravitacional del planeta i sortir a l'espai.

Trever es va inclinar sobre el radar.

—Tenim deu naus acostant-se... es divideixen en dos grups.

—Pot ser que no estiguin autoritzats a deixar l'atmosfera del planeta —va dir Wil—. Però donaran l'alerta per tota la galàxia.

Van mirar als caces imperials, desitjant que es donessin la volta.

Ferus va forçar una mica més els motors. Estava a prop. Tenia rapidesa i suficient temps d'avantatge. Els caces no podien atrapar-li. D'un en un, es van donar la volta.

Wil es va passar una mà pel front.

—Això ha estat una mica massa a prop.

Trever va somriure.

—Ferus sempre tempta a la sort.

Propera parada, l'asteroide. Però ara la seva nau estava en la llista d'alerta imperial. Tenien un llarg camí a recórrer.

Següent