Passar Comptes (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Clive i Astri no estaven segurs del seu proper moviment. Havien d'assumir que Toma aconseguiria contactar amb Ferus. Però si tinguessin una idea d'on estava, podrien trobar-li per ells mateixos. Van decidir dirigir-se a Coruscant i veure si podien trobar a Curran i a Keets.

Es van detenir per proveir-se en un espaiport d'un petit planeta prop del Nucli. No podien tornar a Coruscant sense proveir-se, però no els agradava detenir-se.

Van escollir un espaiport limitat amb serveis rudimentaris, esperant que la seguretat estigués tan deslluïda com les seves comoditats. L’espaiport era bàsicament una gran plataforma d'aterratge amb una línia d'espais d’atracada feta de permacret ple de marques. En una cantonada hi havia una cantina sense porta. Un parell de mecànics estaven asseguts a l'exterior, jugant al sàbacc.

Astri va mirar les regles mentre anaven apareixent en la pantalla.

—Hauré de registrar-me personalment en l'oficina de control —va dir mentre s'aixecava.

—Si descobreixen que vam robar aquesta nau, podrien arrestar-te. Hi aniré jo.

—No, jo tindré més possibilitats de passar inadvertida —Astri va introduir un petit desintegrador en la seva bota i es va redreçar.

—Deixa el teu comunicador encès perquè pugui sentir el que passa.

Ella va assentir.

—Si alguna cosa surt malament, vés-te’n sense mi.

Clive la va mirar fixament. Ella li va sostenir la mirada.

—Ho dic de debò —va dir ella—. Res d'heroïcitats. És massa important que Ferus tingui la informació.

Hauria de marxar-se sense ella si eren descoberts?

Sí. Hi havia massa en joc.

Es marxaria sense ella?

De cap manera.

Ella esperava al fet que ell estigués d'acord. Clive va sentir que alguna cosa transcendental ocorria en el seu interior. Una cosa que mai havia sentit abans.

No anava a mentir.

—No vaig a deixar-te —va dir ell.

—Has de fer-ho.

—Seria fàcil per a mi dir-te que sí —va dir Clive—. Però vaig a fer un pacte amb tu. Ara, abans que comencem. No vaig a començar amb una mentida.

Astri es ruboritzà.

—Començar el què? El nostre viatge?

—No em refereixo a això —li va donar l'esquena i va joguinejar amb els controls. No podia dir al que es referia, o el que sentia. No podia dir les paraules. Només podia esperar que ella ja ho sabés. Si sobrevivia a tot això, estarien junts.

Ell va sentir que ella dubtava a la seva esquena. Llavors ella va posar les seves mans en la part posterior del seient.

—Sé el que vols dir —va dir ella—. Així que començarem amb algunes regles. No ens mentirem. I no deixarem a l'altre enrere.

Va sentir com ella se n'anava, una brisa li va acariciar el coll. Va escoltar les seves botes ressonant en la rampa. Clive va somriure. Tot havia canviat. Ara tot es veia diferent. Aquesta ruïna polsosa d’espaiport, el dens cel taronja. Havia lluitat contra els imperials perquè li ho devia als seus amics, perquè li devia la seva vida a Ferus, perquè en el més profund del seu ésser l'Imperi simplement li enfuriava.

Ara tenia una cosa més pel que lluitar: Astri.

***

Volia estar molesta amb Clive per distreure-la, però Astri va sentir una calidesa estenent-se per tot el seu cos mentre caminava cap a l'oficina de control. No s'hi havia adonat que els seus sentiments per Clive havien canviat tant fins que ell havia parlat. Al principi ella li havia desaprovat, llavors a contracor havia acceptat que no era tan mal tipus. I després això havia canviat cap alguna altra cosa.

Ella no sabia el que hi havia davant, però sabia que s'enfrontaria a això amb Clive. Ara tenia un company.

Va entrar en l'oficina. Un jove oficial imperial estava assegut en l'escriptori, amb aspecte avorrit. Es va preguntar que hauria fet per ser assignat en aquest post avançat a la meitat del no-res.

—Papers?

Ella va lliurar els seus documents. Va fingir contemplar l'horitzó, però realment estava intentant estudiar la pantalla en el reflex del transpariacer. No podia llegir-la, però sabia per experiència que si hi havia algun problema la pantalla brillaria. Si això ocorria, estava preparada per sortir per la força.

Fins a on arribaria?

Li dispararia a aquest oficial? Li va mirar més detingudament i va veure la forma en la qual havia intentat pentinar-se tapant-se les seves grans orelles. Era jove. Una barba rossa incipient centellejava en les seves galtes. Es va fixar en la seva insígnia. Un oficial de baix nivell.

Podia haver arribat de qualsevol dels molts planetes de la galàxia que tenien pocs recursos o riqueses. Per als joves d'aquesta classe de mons, l'Imperi era una sortida.

Lune li havia parlat d'alguns dels nois i noies joves de la nova Acadèmia Imperial. Li havia dit que per a alguns d'ells, els seus bons reflexos eren l'única cosa que tenien. No era rar que s'unissin a l'Imperi, només volien volar i veure la galàxia.

—No hi ha molt a veure allà fora —va dir l'oficial.

—Sembla que no tenen moltes visites —ella va contemplar el reflex. No va veure brillar res, i l'oficial no va canviar la seva postura.

—Estem tenint problemes amb la transmissió —va dir ell—. Pot alentir-se en aquest planeta. Boira atmosfèrica amb partícules iòniques... un problema amb els sistemes de comunicació.

Astri li va dedicar un somriure. Ell semblava gairebé humà.

—Així que està enmig d’enlloc, i ni tan sols pot fer una trucada.

—Ho ha entès perfectament.

—I què tal està la cantina? Sobreviuré si demano una mica de menjar? —va preguntar Astri. Estava començant a sentir-se nerviosa. Això estava trigant massa temps.

Podia veure que Clive havia acabat d'omplir el dipòsit.

—Si està disposada a córrer el risc.

—Escolti, què li sembla si m'acosto a per una mica de menjar? Per quan torni, la meva autorització ja haurà aparegut —va dir Astri—. Què li sembla? Doni-li en aquesta noia un descans, he estat vivint a força de tabletes de proteïnes.

Ell li va fer una última mirada a la pantalla.

—No sé...

—Estaré de tornada en tres minuts. Ho prometo.

—D'acord —ell es va tornar cap a la pantalla.

Ella va sortir i es va encaminar cap a la cantina. La veu d’en Clive va sorgir del seu comunicador.

—Fent amics?

—Què hauríem de fer?

—Seguir amb la representació. Puc veure que el sistema de comunicacions està caigut.

—Però Clive, què passa si...

Ell va fer una pausa.

—Fes el que hagis de fer. Estaré just darrere teu. Espera... acabo de rebre un senyal clar...

—Tornaré —Astri es va apressar cap a l'oficina de control. Quan ella va entrar, l'oficial acaba de tornar al seu escriptori.

—Molt bé, tornem a tenir velocitat —ell va recórrer amb la mirada la pantalla i aquesta vegada Astri no va haver de mirar de reüll per veure l'alerta centellejar.

Ell va alçar la mirada i els seus ulls es van trobar amb els d’ella. El temps va semblar detenir-se. El moment es va perllongar mentre cap d'ells es movia.

Ella es va ajupir, va treure el seu desintegrador, i va disparar.

***

Una de les coses que a Hidra li agradava del seu treball com Inquisidor Imperial era l'abillament. Li agradava sentir-se embolicada en la túnica que escombrava el sòl i la caputxa que, si es portava correctament, enfosquia la seva cara completament. Ella s'havia criat en una cabanya diminuta amb un oncle salvatge i silenciós, i la foscor no li proporcionava comoditat, sinó una sensació de ser al lloc al qual pertanyia.

Havia estat malvivint al seu món natal, servint al seu oncle i suportant-li, quan Palpatine havia ascendit al poder. Ella li havia vist en les notícies de l’HoloNet quan es va proclamar Emperador.

—Just el que necessitàvem —havia dit el seu oncle, i havia escopit en el terra—. Un altre polític al comandament. Res a veure amb nosaltres.

Però alguna cosa en Hidra es va emocionar. Una persona assumint el repte de governar una galàxia. Mentre netejava el terra aquell dia, mentre recollia als animals l'endemà, mentre jeia desperta en la freda nit, va anar assumint lentament que la seva situació l'havia preparat exactament per a aquesta nova galàxia. Ella sabia com servir al poder. Coneixia tant l'astúcia com el servilisme. Ara podia usar les seves habilitats per servir a un amo millor.

Es va marxar aquell dia. Sabia a on pertanyia. Li havia portat mesos descobrir la forma correcta d'introduir-se. Hi havia trobat treball, però cap oportunitat d'ascendir. No era parladora, i mai havia après l'art de l'adulació subtil, defensant la seva causa inserint complerts en l'oïda d'un idiota. Només era bona vigilant. I molt eficient. Es va adonar que l'Imperi valorava l'eficiència més que qualsevol altra cosa, i això era el que transformaria la galàxia, ella estava segura. L'eficiència milloraria els viatges, les comunicacions i la indústria, i la galàxia seria una cosa bella, funcionant com un enorme ordinador BRT, una cosa majestuosa.

Finalment la seva eficiència va ser advertida. Lord Vader la va posar en l'equip d’Inquisidors i es comunicava amb ella, assegurant-se que estigués avançant i rebent missions importants. Això l'havia deixat perplexa, perquè una de les coses que admirava d'ell era que no semblava ser el tipus de persona que es preocupés per aquestes coses. Llavors es va adonar que ell l'havia col·locat allà per una altra raó. Era simple: Ell volia que ella li digués el que feien els altres Inquisidors, qui estava prop de Sano Sauro, i si alguna missió provenia del mateix Emperador.

Hydra estava encantada de fer-ho. Lord Vader estava prop de l'Emperador. Li donava esgarrifances ser apreciada per algú tan poderós. Quan la van ascendir a Inquisidora Principal va obtenir la seva recompensa, la seva primera recompensa. Sabia que hi hauria més.

Aquesta era la primera vegada que li havien assignat una missió important. Per descomptat ella li havia informat de les activitats de Ferus Olin, però això simplement implicava mantenir els ulls i les oïdes obertes. No hi havia descobert molt. I el seu treball a Alderaan no havia complagut a l'Emperador. Hydra havia sentit que el seu estatus es reduïa, i això l'havia fet sentir malalta. No podria fallar en aquest treball, doncs no tenia un altre lloc on anar.

Però ara Lord Vader li havia demanat que fes una cosa que òbviament era important. Si ho feia bé, sens dubte ell comentaria el seu progrés amb l'Emperador.

Llavors podria necessitar-te, li havia dit. Hydra es va estremir en recordar-ho.

La unitat de comunicacions va sonar, i ella va contestar. Estava de sort. La nau havia estat localitzada. Havia estat descoberta en una parada rutinària que estava començant a ser establerta en el Nucli. Les naus imperials escollirien un quadrant i ordenarien a totes les naus que es presentessin en l'estació espacial més propera. Allà esperarien en fila fins que els seus registres i els seus papers fossin revisats.

Era una inconveniència massiva per a molts, però mostrava a tothom qui estava al comandament.

Aparentment un mecànic d'un espaiport remot havia enviat un missatge. La nau havia introduït nombres falsos de registre i havia desenganxat sense autorització. Va ser simplement sort que hagués caigut en el parany.

No, no va ser sort, va pensar Hydra, va ser eficiència. Posa suficients controls en els llocs d'accés de la galàxia i atraparàs el que estàs buscant.

Ella estava a prop a l'estació espacial. Li va ordenar a l'oficial que detingués la nau.

Aviat estaria allà per arrestar als seus passatgers.

Següent