Passar Comptes (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Tenint-ho tot en compte, no era un mal començament, va observar Raina. Els líders de la resistència encara no havien adquirit les classes de capes de protocol que empantanaven als líders dels planetes. Ells s'escoltaven realment uns a uns altres.

Podrien aconseguir que les coses es duguessin a terme.

Els roshans i els samarians parlaven de compartir tecnologia que podria resultar en un superdroide que podria enfrontar-se a la tecnologia d'armes de l'Imperi.

El líder de Naboo tenia un suggeriment sobre com convèncer als polítics perquè s'unissin. Tots ells van discutir àmpliament l'informe de Tobin Gantor, lliurat per Oryon, el qual manifestava que l'Imperi podria estar treballant en una superarma.

Els debats van ser ràpids i animats. Raina va sentir de sobte que Cop Lunar podia funcionar després de tot.

Toma li havia dit que es quedés i actués com un tipus de moderador per controlar les disputes. Però estava en una posició graciosa. Ella era part de la resistència, però no representava al seu món natal. Els altres havien discutit sobre Flame —o Eve Yarrow— al principi de la reunió. Raina se sentia avergonyida, si bé ella no havia tingut res a veure amb la traïció de la Flame, aquesta provenia d’Acherin.

Va sortir caminant pel sòl rocós. Sobre el seu cap, el cel s'enfosquia. Toma li havia dit que la tempesta s'estava intensificant. Quan això ocorria, sovint l'asteroide es tornava tan fosc que no podies veure la teva mà davant de la cara.

Podia veure l'ombra d’en Toma a través del plastoide de la cúpula de comunicacions. Va anar cap allà. El vent s'estava alçant, i no podia sentir el so de les seves trepitjades. Va pensar en el sopar. Havia esperat col·locar llums per menjar fora però amb aquest vent seria impossible.

Es va detenir en el llindar, esperant que els seus ulls s'ajustessin a la llum. Toma estava inclinat sobre la consola. Ella es va acostar una mica més. Ell no es va donar la volta, esbalaït en el seu treball.

Al principi no podia entendre el que estava veient. Però havia estat un pilot de primera categoria en Acherin, i sabia com funcionava un radiofar direccional.

—Què estàs fent?

La seva veu li va sobresaltar. Ell es va donar la volta, amb la sorpresa en la seva cara. Sorpresa i ansietat.

—Raina! Pensava que t'havia dit que romanguessis en el recinte de la reunió.

—Contesta a la meva pregunta. —La inquietud palpitava en el seu interior—. Això és un radiofar direccional.

—És per a Ferus i ja saps que no pot trobar-nos sense això.

—Aquest no és el nostre canal codificat.

—Raina...

—Toma, què està passant?

Ell no va dir res.

La seva veu va ser un murmuri d'incredulitat.

—Ets... un traïdor?

—No —va dir ell feroçment—. Com puc ser un traïdor d'una cosa que no existeix? —Es va inclinar cap endavant, escopint les paraules—. Què estem fent aquí, Raina? Amb què ens vam comprometre? Amb el somni d'un home que una vegada havia estat un Jedi de nen. Ens va deixar aquí durant mesos per cuidar del seu somni.

—Ens vam oferir.

—Mai hauria d'haver acceptat la nostra oferta. Sabia el que significaria. Mentre ell estava perseguint Jedi inexistents, gairebé moro aquí!

—Aquest era el risc que vas assumir quan li vas prometre el teu suport! Ell no podria haver previst la teva malaltia. Va portar més subministraments tan aviat com va poder.

—I què vaig obtenir a canvi? L'Imperi ha guanyat, Raina, i hem d'acceptar-ho. És l'única manera de recuperar el nostre planeta natal. Està fet xixines per la guerra civil.

—I l'Imperi està deixant que mori!

—És culpa nostra! Els acherins lluiten entre si. Destruiran Acherin, no quedarà res si no actuéssim ara. Necessiten un líder, algú que restauri el govern i prengui les regnes. Algú que tindrà el suport que necessita per instituir les reformes, per reparar la infraestructura.

Ella es va recolzar contra la taula.

—Per la llum dels ancestres, no m’ho puc creure. T'han ofert l'oportunitat de governar Acherin, i ens has traït per això.

—Vine amb mi —li va urgir Toma—. Podem tornar a Acherin junts. Som vells amics, Raina. Els millors amics. Lluitem braç a braç. Junts podem salvar el nostre planeta natal. Eve Yarrow també tornarà, i amb ella podem fer qualsevol cosa.

—Apaga aquest radiofar, Toma.

—No, no ho entens…

—No —va dir ella, traient el seu desintegrador—, tu no ho entens.

—No em mataries.

—Faré qualsevol cosa per protegir aquesta base.

Havia comès un error, va veure ella, quan ell es va donar mitja volta. Ella havia pensat que estava desarmat. Ell tenia un desintegrador sota la màniga.

El feix la va copejar en el cor. Ella va disparar, i ell va trontollar i va caure.

Les cames de la Raina no funcionaven correctament. Ella estava dient-les que es moguessin, i elles li estaven fallant. Va tractar d'arribar al radiofar però tot estava tan fosc. Va caure cap endavant, es va sentir caure, però va ser com caure en un núvol. Ja no sentia res.

Quan va copejar el dur sòl va ser com si s'hagués llançat al seu llit de la infància a Acherin, el que tenia els embuatats de la seva mare, on havia jugat a la nit en la foscor més profunda, fingint ser un pilot, fingint ser una reina, esperant impacientment per créixer i fer alguna cosa —qualsevol cosa— que provés el seu coratge.

 Següent