Passar Comptes (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Ferus va veure la resplendor del sabre làser de Vader mentre ell activava el seu.

Això era, llavors: l'enfrontament final.

Ell estava llest: la seva fúria era gel i foc.

Va carregar.

El seu primer cop va ser desviat amb facilitat. Es va abalançar sobre Vader una altra vegada.

Una altra vegada. Traçant cercles, botant, saltant, girant. Cada vegada que el seu sabre làser anava cap a ell, o era rebutjat amb una sacsejada que pujava pel seu braç, o Vader simplement no estava allà.

—Si ni tan sols pots tocar-me, com pots guanyar? —va preguntar Darth Vader.

Ferus es va centrar en la seva còlera. Va recordar les paraules de Palpatine.

“No hi ha límit del que pots fer.”

Va arremetre de nou contra la figura fosca. Aquesta vegada el seu cop va arribar més a prop.

Va tocar la vora de la capa de Vader. Va olorar el material socarrimat.

Ara, mentre està desequilibrat. Ara!

—Tal vegada simplement tindré sort —va dir Ferus—, Anakin.

Vader es va abalançar sobre ell amb sorprenent rapidesa, però Ferus es va apartar amb un salt de Força. Encara sentia que Vader estava contenint-se, jugant amb ell de moment.

—Així que saps qui era —va dir Vader—. Creus que això suposaria alguna diferència per a mi? Anakin Skywalker està mort.

—Va ser perquè el Consell no et va deixar convertir-te en Mestre? Sempre vas haver de lluitar contra el teu ego, veritat?

—Mai va ser una lluita. Sempre vaig ser el millor.

—"Millor" no és un concepte Jedi.

—Aquest és el problema amb els Jedi.

Ferus encara no estava cansat, però sabia que estava gastant massa energia.

Estava connectant amb la seva còlera i combatent millor del que ho havia fet mai, però no era suficient. Havia de desestabilitzar a Vader. Havia de trobar la clau.

Tenia tot el que necessitava per derrotar-li, veritat? Tenia l’Holocró Sith per obtenir força, l'autèntica identitat de Vader a la seva mà, la seva fúria. Amb aquestes eines, podria aconseguir-ho. L'Emperador li havia dit que podia. Ferus va pensar ràpidament. Volia escollir el camp de batalla. Algun lloc que desestabilitzés a l'antic Jedi.

Allà, l'escala fins al capitell de l'Alt Consell Jedi. Ferus va començar a pujar.

Sabia que Vader li seguiria.

Va sortir a la cambra circular. Estava mig derruïda, els seients eren blocs ennegrits, el vast transpariacer estava fet trossos. El vent assotava a través de l'habitació.

El Senyor Fosc va entrar. El vent agitava la seva capa. Es va detenir, amb les cames separades, llest per a la batalla. Esperant-la amb ànsia, Ferus estava segur.

—L'Emperador no pot protegir-te ara —va dir Vader.

Què més? Què podia fer Ferus per desequilibrar-li? De sobte va tenir un centelleig d'intuïció. Va recordar el que li havia dit Keets.

—Què hi ha de la Senadora Amidala? —va preguntar, apartant-se d'un salt de Vader. Ell li va encarar, el seu sabre làser subjectat en una posició ofensiva—. Què hi ha de la Padmé? Què va succeir a Mustafar?

Va sentir la tremolor en Vader. Per fi ho havia aconseguit.

—No esmentis el seu nom!

—Vaig pensar que era una mentida, que els Jedi la van matar —Ferus ho va entendre de sobte, l’Holocró Sith cremava sota la seva túnica—. No ho era. Tu la vas matar, veritat? Vas matar a la dona que estimaves.

La fúria de Vader va omplir la cambra. Ferus podia sentir-ho. En lloc de donar-li l'esquena, la va prendre i es va omplir d'ella.

Això és el que l'Emperador volia dir. Aquest és l'últim pas.

Va volar a través de la cambra i aquesta vegada va assestar un cop.

Vader va rugir.

Va ser un udol de fúria, inarticulat, indisciplinat.

Completament diferent del seu habitual control gelat. La caixa de control del seu pit va començar a treure fum.

Les pedres del sòl es van esquerdar i van ser llançades cap a Ferus. Ell les va esquivar, rodant i girant. Un moble ennegrit va volar a través de la sala i es va estavellar contra la paret sobre el seu cap.

Qualsevol cosa que podia arrencar-se del terra o les parets es va abalançar sobre ell, conductes, enderrocs, trossos de pedra. Ell els va esquivar i serpentejà, atacant i retirant-se mentre Vader li copejava amb tot el que tenia.

—Com la vas matar, Anakin? Vas perdre el control? La vas veure morir, Anakin? Per això volies que Zan Arbor perfeccionés aquesta droga? Era per a tu, Anakin? Perquè poguessis oblidar-la? Perquè poguessis oblidar a la teva esposa?

Un altre rugit de Vader.

Part del sostre es va enfonsar. El duracer es va fondre, el fum es va elevar des dels enderrocs. Ferus va saltar per sobre d'un forat en el terra i va atacar-lo una altra vegada, però el seu sabre làser va travessar aire buit.

La còlera dins d’en Ferus era ara com combustible líquid dins d'ell. Estava alimentant-se de la fúria de Vader, estava forçant cada molècula del seu cos i sentia cada molècula de l'habitació responent-li. Tot estava clar, de vores esmolades.

El seu cos li obeïa sense vacil·lació, i la seva ment estava centrada. No tenia cap dubte que podria derrotar a Vader, cap.

I això era el que el Costat Fosc li oferia.

Quan guanyés, quan li derrotés, podria portar la victòria a l'Emperador, i podria ser més gran que Darth Vader, més poderós fins i tot de com ho havia estat l’Escollit.

Va carregar contra Vader i va fer contacte. Vader va esperar una pulsació massa llarga per desviar-lo. El cop va fer estremir la seva armadura corporal. Quelcom a l'interior es va fondre i el plastoide es va dissoldre. Ferus podia olorar els circuits cremant-se. Al mateix temps, va detectar una petita tremolor en el braç de Vader.

De sobte va ser alçat i encastat contra el mur. Va lluitar per aferrar-se a la seva consciència.

—No..., siguis... arrogant —va dir Vader.

Ferus es va allunyar rodant del cop que va seguir, escapant pels pèls. Va alçar la mirada. Per un moment Vader va ser només una forma en un lateral de la sala. Per un moment, un efecte òptic o de la llum, va veure l'habitació com havia estat. Els seients estaven restaurats, el tràfic aeri exterior espurnejant, la potent energia de la Força omplint la cambra perquè els Mestres Jedi seguien vius.

Ferus va sentir que li envaïa, la sensació de pau i de llum.

No, aparta-ho!

Escolta'ns!

Podies haver estat un gran Cavaller Jedi, i et van deixar marxar! Mai et van apreciar!

Era cert, veritat? Ferus es va veure com a Padawan, davant dels mestres.

Fent-se responsable d'una cosa que no era culpa seva. El sabre làser d’en Tru. Ell ho havia arreglat en secret...

Va recordar aquell dia. Va recordar la compassió en aquesta habitació.

Una altra visió va arribar a ell, de si mateix com a Padawan, acceptant la responsabilitat del que havia fet. Els Mestres Jedi afligits, mostrant-li els dos camins que podia prendre. Podria haver-se quedat, però va triar marxar.

La seva elecció.

La sala va tornar al seu estat en ruïnes. Estava ajupit, respirant amb dificultat.

Connecta.

La Força estava encara allà en les antigues pedres.

Les històries de tots els Jedi que havien viscut i havien mort allà, també estaven aquí. La seva història estava aquí. No tan distingida com la majoria, més curta que moltes, però seva. Havia seguit el camí tot el que va poder, tan bé com va poder, i els Mestres mai li havien demanat més que això.

Va sentir la saviesa dels Mestres dins d'ell, i va aferrar aquesta sensació amb les seves mans i va deixar que omplís el seu cor. Es va aixecar. No tenia cap dubte que s'havien alçat i li havien tocat. Moltes mans en la seva espatlla, mostrant-li.

Aquí hi ha un camí.

Aquí hi ha un altre: tria.

Havia arribat tan a prop.

Va sortir del Costat Fosc i va entrar en la llum.

Sóc un Jedi.

Ara sabia amb absoluta certesa que havia de desfer-se de l’Holocró Sith. Li havia anat enverinant lentament. Havia estat un ximple per pensar que podria prendre el que volgués i no ser corromput. Havia caigut en el parany de l'Emperador.

Gairebé.

Va donar un salt de Força cap a Vader, sorprenent-li, i deixant-se caure pel forat del terra. Va escoltar el riure ofegat de Vader.

—Corre com el covard que ets!

El vent xiulava en les seves oïdes mentre queia. Va aterrar sense cap dany a la Sala de Mapes. Es va dirigir cap a les escales.

Va prendre cada corba a màxima velocitat, recorrent amb salts de Força la major part del camí. Sabia on anar. El cor de l'edifici, el nucli d'energia. Ja no estava operacional, però encara contindria bastant energia residual, si no per destruir l’Holocró Sith, sí per danyar-lo. Va travessar corrent els passadissos i va trobar el conducte central que queia, ell sabia, directament fins al nucli d'energia. Va ficar la mà en la seva túnica.

Estàs malgastant la teva única oportunitat d'èxit.

Aquest no és el tipus d'èxit que vull.

Les veus de la foscor eren un clam dins d'ell mentre subjectava l’Holocró Sith. El va llançar dins. Va sentir una cosa esquinçar-se dins d'ell. Va ser un dolor agonitzant que li va fer caure de genolls. Va respirar a través d'això, invocant la Força per ajudar-li.

Va sentir que s'elevava. Estava exhaust, però era lliure. Era ell mateix una altra vegada.

Vader va sorgir del no-res, alçant una mà enguantada. Ferus va sentir que l’alçaven, sobre el cap de Vader. No podia respirar.

—Hauries de saber abans de morir que el teu somni està mort —va dir Vader—. No saps que puc sotmetre a qualsevol a la meva voluntat?

Ferus va ser llançat contra la paret. Va sentir que perdia el coneixement.

S'alegrava, al final, de morir allà en el Temple. Amb els fantasmes dels seus amics, els seus mentors, el seu companys Jedi. Es tornaria un amb la Força en el lloc que va conèixer primer i li va alimentar.

Següent