Passar Comptes (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Trever va mirar el rastrejador de tempestes i va empassar saliva. La tempesta era la pitjor que havia vist mai, i això ja era dir alguna cosa. S'havia acostumat a entrar i sortir de la massiva tempesta, però mai ho havia fet amb aquesta classe d'intensitat.

Mirà cap a Ferus, el qual estava preparant-se, estudiant el rastrejador de tempestes fixament. La seva túnica estava humida per la suor.

—Estàs segur que pots fer-ho? —va preguntar Trever.

Ferus es va tornar cap a ell. Els seus ulls tenien la llum que Trever recordava, com un far en una fosca nit envellutada.

—La Força ens prestarà la seva ajuda —va dir ell—. Intenta contactar amb la base una vegada més. M'agradaria saber què anem a trobar-nos abans d'entrar.

Trever es va tornar cap a la unitat de comunicacions. Va intentar contactar de nou amb Ry-Gaul o Solace.

—Està apagat.

—Llavors entrem ja. Corda't el cinturó —Ferus va activar el seu arnés.

Va encendre els motors i va entrar directament en la tempesta. Anava molt més ràpid del que normalment anava. Hi havia reconnectat amb la Força en el Temple, i se sentia més fort. El seu cos estava fallant, però la Força li guiaria. Ell no tenia cap dubte d'això.

La nau es va estremir quan va ser copejada per un vòrtex. Va donar voltes fins que Ferus va recobrar el control. Ferus es va llançar en picat mentre un enorme asteroide passava al seu costat. Va deixar darrere seu un deixant espacial que va sacsejar la nau. Trever gairebé surt acomiadat del seu seient.

Els severs canvis magnètics creaven vibrants aurores de llum, belles de veure però difícils de navegar per elles, mentre ocultaven els petits asteroides que giraven imprevisiblement a través de la tempesta.

—Camp d'asteroides a estribord! —va cridar Trever. La nau va donar bandades quan Ferus va corregir el rumb.

La nau es va ficar sobtadament en una borsa profunda i va caure en picat. Ferus va sentir la caiguda aterridora en el seu estómac però va deixar anar la nau, sabent que si lluitava contra això, podria trencar el transport. Quan va sentir que la borsa s'afluixava, va tornar a posar la nau en el seu rumb lentament, girant amb el vòrtex fins que va trobar un buit en la pressió i va sortir disparat cap a l’espai.

—Estrelles i planetes, Ferus! —la cara de Trever estava blanca—. Això ha estat a prop.

Ferus virà al voltant d'un asteroide de grandària mitjana. Es va enganxat a ell durant un temps, romanent en els seus corrents. Era bastant gran per deixar una petita estirada gravitacional que Ferus va poder usar per estabilitzar la nau. L'únic truc era quedar-se a prop sense estavellar-se contra ell. El seu rumb era erràtic, i girava i donava bandades d'un costat a un altre. Ferus no mirava el panell d'instruments. Va contactar amb la Força, deixant que li digués el que passaria abans que ocorregués.

—Ferus...

—Està bé, Trever. Podem enganxar-nos durant una estona, i deixar que ens porti més a prop.

—No, davant. Vaig pensar que era un asteroide. Però no ho és.

Ferus va haver d'inclinar-se cap endavant i mirar amb atenció a través de la boirina atmosfèrica. A través de la llum trèmula d'una aurora porpra, va veure una forma fosca.

—És un Destructor Estel·lar Imperial —va dir ell—. És Vader.

—Un Destructor Estel·lar? Està en un Destructor Estel·lar? —la veu d’en Trever pujant de volum i es va aguditzar—. Això no són bones notícies. Podria tenir centenars de caces dins d'aquesta cosa.

—Ho dubto. Probablement vola amb una tripulació reduïda. Pensarà que no necessita tant suport. No podem deixar-lo enrere. Només podem que esperar que siguem capaços de vèncer-li allà i evacuar als altres.

—No podem deixar enrere a un Destructor Estel·lar!

—No em diguis que no podem, Trever. Només vigila els asteroides.

Ferus es va mantenir en la cua de l'asteroide. Les bones notícies eren que fins i tot els sistemes magnètics d'un Destructor Estel·lar serien inoperables. No captarien la nau de Ferus en el radar.

El seu únic avantatge, com Ferus va veure, era que ell sabia quina aparença tenia l'asteroide. Ell havia estat a la base secreta suficients vegades i podia distingir l'asteroide des de l'espai. Per a uns altres, s’assemblaria a qualsevol altre. I esperava que Ry-Gaul hagués desmantellat el radiofar direccional. Vader tindria les coordenades generals, però no sabria el lloc exacte de la base.

De sobte l'asteroide va caure en picat en una borsa de gas. Ferus ho havia anticipat mig segon abans i ja ho havia compensat pujant, allunyant-se de l'abast de l'estirada gravitacional. La nau va ser copejada i es va bressolar d'aquí cap enllà però ell la va mantenir ferma.

Estaven a prop. Molt per davant, Ferus podia veure el núvol delator al voltant de la base de l'asteroide. Va comprovar la posició del Destructor Estel·lar. La seva única esperança era que Vader passés de llarg.

***

—Hi ha una nau en el radar —li va dir Solace a Ry-Gaul en veu baixa—. Vaig tenir una vista clara abans que s'apagués. Sembla un Destructor Estel·lar.

Ry-Gaul va assentir. Es va posar a la gatzoneta al costat d’en Lune.

—Estàs preparat?

El nen va sacsejar el cap.

—No vull deixar-vos.

Ry-Gaul va posar les mans sobre les seves espatlles.

—Saps que has de fer-ho, no obstant això, veritat? La teva mare et necessita. La galàxia també et necessita. Has de créixer i estar fora de perill.

Lune va assentir, els seus ulls grisos fixos en la cara d’en Ry-Gaul.

Garen es va ajupir al costat d'ell.

—Recorda tot el que t'he ensenyat. La Força et protegirà.

—Confia en la Força, no en els teus instruments, per travessar la tempesta —va dir la Solace—. Una vegada que hagis passat, l'ordinador de navegació estarà operatiu. Troba l’espaiport més proper i aterra. Troba a algú en qui puguis confiar per ajudar-te a tornar a Coruscant.

Lune mai plorava, però ara la seva cara estava tibant per l'esforç per contenir les llàgrimes.

—No està bé abandonar als teus amics.

—Sí, ho està —va dir Garen—. Ets la nostra esperança, Lune. Anem a treure't d'aquí.

—Que la Força t'acompanyi —va dir Ry-Gaul.

—Recorda el que t'hem ensenyat, i confia en tu mateix.

—Ànim —li va dir Solace. Era estrany. Allà, a l'últim moment, havia trobat finalment paraules de tranquil·litat—. Sabem que pots fer-ho.

Lune va entrar en la càpsula d’escapament.

Els Jedi van romandre junts, espatlla amb espatlla. Sobre els seus caps els cels estaven tèrbols per la densa atmosfera, núvols col·lidint contra núvols, però sabien que la tempesta estava disminuint en intensitat.

—Vam tenir un bon viatge en aquesta vida —va dir Ry-Gaul—. Estic llest per unir-me a la Força.

—La galàxia trobarà el seu equilibri de nou —va dir Garen—. No ens necessitarà per aconseguir-ho.

—M'alegro d'estar aquí amb vosaltres —va dir la Solace.

***

Tot ha sortit molt bé, va pensar Darth Vader.

Ferus Olin estava mort. O prop de la mort. Prou a prop com per morir lentament en el sòl del Temple, sofrint com ell havia sofert a Mustafar.

I ara estava en la posició perfecta per provar el primer prototip de la superarma convertint el somni d’en Ferus —i el començament d'una rebel·lió— en pols espacial.

No necessitava el radiofar direccional. Ja havia establert les coordenades.

Havia pressionat aquells científics de Despayre perquè dissenyessin un programa que estimés grandària, pes, i estirada gravitacional basada en un radiofar direccional.

Podria apuntar a l'asteroide sense problemes.

I allà estava just davant, donant voltes en un núvol gasós.

—Estableixin coordenades —li va dir Vader a la tripulació.

—Establertes.

—Fixin blanc.

—Fixat.

—Foc.

***

Trever va cridar.

El feix d'energia havia estat enorme. Havia copejat el centre exacte de l'asteroide.

Un minut estava allà, girant davant d'ells. Després no va haver-hi res excepte enderrocs.

L'ona expansiva de l'explosió va ser tan gran que va copejar la nau i la va llançar cap enrere. La nau es va sacsejar i va rodar. Ferus va lluitar per mantenir-la sota control, mentre el seu cervell intentava frenèticament trobar sentit al que acabaven de veure els seus ulls.

La base havia desaparegut.

En alguna part va escoltar a Trever.

—No, no, no, no...

Ry-Gaul.

Solace.

Garen.

Oryon.

Lune.

Els líders de la resistència de dotzenes de planetes. Va sentir la pèrdua de tantes vides així com un gran dolor en el seu interior. La Força Viva es va retirar com una ona que li va derrocar.

Van començar a parpellejar llums vermelles. Les alarmes de la cabina van sonar.

—Estem sofrint una fallada en el sistema! —va cridar Trever.

Ferus va lluitar per salvar la nau. Va invocar la Força. Havia de recuperar el control perquè havia de seguir a Darth Vader. Havia de seguir-li perquè havia de detenir-li, i Ferus havia de trobar la manera de fer-ho.

Va ser com si Ry-Gaul li parlés a cau d'orella.

Mira.

Ell va mirar. Un petit arc de llum, massa feble per ser una estrella, una trajectòria de velocitat.

Una càpsula d’escapament.

—Lune —va dir Ferus sense alè.

Va lluitar amb la nau moribunda. La va introduir en un corrent que en certa forma era estable. Va ser com un regal que li van fer els seus amics.

El Destructor Estel·lar va passar a través del núvol de restes, allunyant-se per escapar de la tempesta.

Va tenir un moment de calma per considerar les seves opcions. Dues opcions.

Seguir la càpsula d’escapament.

Seguir a Vader.

La seva còlera era un camí i l'esperança era un altre.

Va triar.

 Següent