Passar Comptes (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

La tempesta de sorra havia durat dues setmanes senceres. Les nits eren estranyament fredes, els matins amargs. Sense sols per escalfar-lo, el fred havia penetrat en la cabanya. El so de la sorra ruixant les parets i l'udol del vent podien tornar-te boig si tenies predisposició a això.

Obi-Wan Kenobi sabia que aquesta tempesta, com totes les coses, passaria prou aviat. Fins llavors, viuria amb la sorra. La sorra estava en el seu menjar, a la seva roba de llit, en el seu pèl.

Anakin sempre havia odiat la sorra. Ara Obi-Wan sabia per què.

No va sentir com trucaven a la porta pel so del vent però va sentir una presència en l'exterior. Obi-Wan va obrir una escletxa. Era Ferus, amb barba ara, una capa de sorra en el seu pèl, els seus ulls gairebé tancats per la brutícia i la sorra endurint-se en les seves parpelles. Obi-Wan el va ficar dins i va tancar la porta.

Va veure immediatament que Ferus no podia parlar. La Força Viva era feble en ell.

Obi-Wan el va portar fins al llit i el va deixar allà. Va anar ràpidament a per subministraments.

Va rentar la cara d’en Ferus amb aigua calenta, apartant amablement la sorra endurida. Va continuar anant i venint a la cisterna a per més aigua i draps. Li va revisar buscant ferides i li va administrar bacta. Era obvi que havia tingut una baralla. Hi havia una contusió gran en el seu front, una altra en el clatell.

Però això no era el que havia atenuat la Força en ell.

Ferus li va mirar. Els seus ulls es van omplir de llàgrimes. Va tancar els ulls i va tornar la cara cap a la paret.

Va dormir durant tres dies.

***

Ferus es va despertar a la mitjanit del tercer dia. Obi-Wan li va escoltar estirar-se i va baixar al rebost, on hi havia una cassola d'estofat esperant. La va escalfar, llavors va tirar una mica en un bol fet de gruixuda argila per mantenir el contingut calent.

Va tirar aigua de la cisterna en una gerra i ho va pujar tot en una petita safata.

Ferus s'havia incorporat en una posició asseguda. Obi-Wan va col·locar la safata en la seva falda. Ferus va sacsejar el cap.

—Vas arribar fins al meu llindar —va dir Obi-Wan—. Has d'haver volgut viure.

Ferus va menjar.

Quan el bol i la gerra van estar buits Obi-Wan els va retirar. Es va asseure enfront d’ell, esperant.

Les paraules van sortir a dolls. Vader. Crepuscle. Ry-Gaul, Garen, Solace, tothom que havia intentat salvar. Toma i traïció. Flame. Un asteroide de la grandària d'un planeta desapareixent davant els seus ulls. Com tot s'havia convertit en pols. Com Obi-Wan li havia advertit, i ell havia ignorat els advertiments.

Com tot era culpa seva.

—Sé que dir això no és la manera Jedi —va dir Ferus, l'amargor i la derrota de la seva veu van causar dolor a Obi-Wan—. Però sóc responsable. Estava cec i vaig pensar que podria derrotar a Vader, aquesta era sempre la meva motivació, i aquest impuls destructiu em va encegar davant coses que hauria d'haver sabut.

—Tenies un Holocró Sith seduint-te —va dir Obi-Wan—. No hi ha molts Jedi que puguin resistir aquestes veus. Els més grans entre nosaltres han estat corromputs. Però al moment oportú ho vas reconèixer.

—Era massa tard.

—Vas salvar al Lune. Vas triar el camí correcte. Vas seguir la càpsula d’escapament. El vas portar de tornada amb l’Astri.

—No ho entens. Això no és suficient per salvar-me. No sé com seguir endavant. En la caverna d’Íllum, vaig tenir visions. Vaig veure una bola de foc que consumia a Garen. Hauria d'haver-ho sabut!

—Les vistes no eren del futur, sinó de les teves pròpies pors.

—Vaig veure la Siri i ella em va advertir. Va dir que no havia perdut la meva arrogància. Que només pensava que havia canviat!

—Les teves pròpies pors de nou.

—Però Obi-Wan —la veu d’en Ferus estava ronca, els seus ulls posseïts—. El que vaig veure era cert.

—Aquestes coses no van ocórrer pels teus fracassos, Ferus. Van ocórrer perquè algú les va fer. Darth Vader és responsable d'aquestes morts. No tu. Ell és qui va traçar el pla per matar. Ell és el qui va destruir aquest asteroide.

Obi-Wan es va quedar assegut en silenci amb Ferus durant llargs minuts. Va recordar la seva pròpia amargor, la seva vergonya i la seva desesperació. Què li havia salvat? Com podia salvar ell a Ferus?

—El perdó no és una sensació —va dir Obi-Wan finalment—. És una decisió que has de prendre per tu mateix tots els dies. Tots els dies, lluitaràs per trobar un moment de pau.

—Aquest és un viatge que no em sento inclinat a prendre —Ferus es va recolzar, exhaust —. Tothom que estimo està mort.

—No tothom.

Ferus va pensar en Trever.

—No. No tothom.

—Un dia trobaràs la pau, Ferus —va dir Obi-Wan—. Fins llavors et donaré l'única cosa que puc donar-te.

Ferus va obrir els ulls. La mirada d’Obi-Wan era amable. Obi-Wan havia travessat la seva pròpia desesperació. Coneixia la manera.

—El què?

Ell havia esperat afable saviesa, o tal vegada una lliçó Jedi. En lloc d'això, Obi-Wan va parlar amb veu enèrgica i pràctica.

—Un treball.

 Següent