L'ull de la ment (XII)

Anterior

CAPÍTOL XII

Quan l'última gota de sang es va convertir en una escorça negra en el terra de la caverna, els refugiats es van reunir per decidir què farien.

Halla conversava amb els caps coway.

─Diuen que els qui van escapar van deixar un vehicle a dalt, per vigilar la sortida. Probablement esperen que saltem en les mires de les seves armes.

─Existeix una altra sortida? ─va preguntar Luke amb desgana.

─Sí, molt a prop ─un dels caps, sense parar esment al seu braç terriblement cremat, va murmurar urgentment a Halla─: Vol saber si poden fer alguna cosa per nosaltres.

─Poden mostrar-nos l'altra sortida ─va informar-li Luke─. Ja han fet bastant. Hem de donar-nos pressa. Potser ja ens hem retardat massa.

─Massa per a què? ─va preguntar la princesa amb curiositat─. Estarem molt lluny d'aquí abans que Vader pugui tornar amb reforços ─es va mostrar pensativa─. No crec que fustigui als coway. Som nosaltres i el cristall el que vol.

─D'això parlava, Leia ─va replicar Luke preocupat─. No crec que Vader hagi tornat a la ciutat ─va assenyalar amb la mà─. Quan va abandonar la meva ment o, millor dit, quan la pertorbació que genera en la Força va desaparèixer de la meva ment, viatjava en aquesta direcció. No anava cap a la ciutat, sinó cap al temple.

─És ridícul ─va protestar Halla enèrgicament─. No té idea d'on es troba el temple de Pomojema.

─Halla, malgrat el seu Costat Fosc, Vader està molt més en harmonia amb la Força que jo. Probablement pot percebre la pertorbació natural del cristall. Serà feble, però algú tan poderós com Vader podria detectar-la lleument. I té més dades. Nosaltres viatjàvem en línia recta sempre que podíem. En tindrà prou amb rastrejar al llarg d'aquesta línia i buscar l'efecte del cristall cada vegada que es desvia del seu camí. No ha d'arribar al temple abans que nosaltres ─va començar a pujar pel túnel.

La Leia es va reunir ràpidament amb ell amb el mateix pas angoixat.

Va agitar l'aire sec de la caverna amb el puny tancat.

─El tenia, Luke! Estava allà al meu abast i vaig errar el tret ─va seguir caminant i va pensar en l'ocasió que havia tingut─. Estava massa exaltada, massa nerviosa. No em vaig prendre el temps suficient i vaig fer un mal tret.

─Pel que vaig poder veure ─va replicar Luke una mica gelós─, els seus trets van ser excel·lents. Millors que els que jo podria haver fet.

La Leia va romandre en silenci un instant i després va agregar amb deferència:

─Jo no podria haver sobreviscut a una lluita cos a cos tan intensa. Qui et va ensenyar a utilitzar així el sabre de llum? Kenobi?

Luke va assentir amb el cap.

─Tot l'hi dec a aquest ancià i, estigui on estigui, ell ho sap ─va acariciar serenament l'empunyadura de l'arma del seu pare.

─Si atrapem a Vader ─va prosseguir la princesa─, i hem de fer-ho, necessitaràs la teva habilitat tant amb el sabre com amb la Força. Si m'hagués pres més temps!

Luke va fer callar a la princesa i als altres. S'acostaven a la sortida de la superfície.

L'atmosfera pàl·lida i bromosa es va filtrar fins a ells. Fins i tot aquesta llum humida resultava embriagadora després de tants dies sota terra, de desembolicar-se en la resplendor de la vegetació anormal. Diversos cossos jeien pel terra, soldats imperials les ferides dels quals els impedien arrossegar-se fins a la superfície.

Els dos coway que els havien acompanyat els van portar fins a una esquerda de la paret. Tots dos yuzzem grunyiren i van haver d'enfonsar profundament el pit per passar. Van sortir darrere d'una mata d'espessa vegetació, com a mínim a vint metres de l'entrada principal. Un dels coway va assenyalar l'emplaçament del vehicle blindat que feia guàrdia. Luke va distingir la seva forma rabassuda i el musell que apuntava directament a la boca del túnel en què havien estat moments abans. Es va estremir.

Els coway es van acomiadar amb suaus barbotejos i gestos estranys i van desaparèixer pel forat. Luke reptà de cap per avall i va obrir la sortida per aquells qui es trobaven darrere.

Quan els cinc van estar en la superfície de Mimban, Luke es va girar per aixecar-se.

─Un minutet, Luke, noi! ─va murmurar Halla─. Creus que podràs atrapar aquest Vader a peu?

Luke es va detenir i va tornar a mirar el silenciós reptador emplaçat en la sortida dels coway.

─Està bé, Halla, què fem? Estic d'acord... necessitem un transport... Però ocorre que aquest reptador armat està ple de soldats imperials.

Halla va estudiar el vehicle.

─La portella superior està totalment oberta... és bastant gran per a dos homes. Veig dos... no, un soldat amb el cap descobert. Probablement transmet informació als de sota ─el cap va desaparèixer─. S'ha marxat. Hauríem de pujar a les branques que pengen damunt del reptador.

─I després què? ─va preguntar la princesa─. Saltem cap a l'interior?

─Escolta ─va protestar l'anciana─, no puc pensar en tot, veritat? No sé... Els hi llancem una càrrega antipersona o alguna cosa per l'estil!

─Meravellós ─va contestar burleta la princesa. Mirà a Halla i després a Luke─. Bé, si vosaltres dos, els mags, utilitzeu la Força per dirigir una llauna d'explosius adequada, m'ofereixo com a voluntària per llançar-la ─es va creuar de braços i els va mirar inquisitiva─. Personalment, crec que no corro cap risc en oferir-me com a voluntària. Luke?

Ell no la mirava.

─És veritat que manquem d'explosius, però comptem amb una cosa semblada.

La Leia va girar, va veure el que Luke mirava i no li va quedar més remei que estar d'acord...

El sergent imperial havia tingut la sort de sortir amb vida de l'emboscada subterrània i ho sabia. Si hagués tingut art i part en l'assumpte, mai hauria enviat als seus homes sota la superfície. A Mimban, sempre se sentia profundament incòmode quan havia d'abandonar la relativa familiaritat de les ciutats i aventurar-se pel camp cobert de pantans.

Havia estat una batalla terrible, terrible. Els havien aixafat i pràcticament liquidat fins a l'últim soldat. Massa coses havien sortit malament.

El resultat del combat es va decidir en els primers minuts, quan la sorpresa total va pertànyer a l'enemic. Quan el destacament va comprendre que l’atacaven, tampoc va respondre de la manera per la qual eren famosos els soldats imperials.

Francament, no podia culpar als homes. Estaven tan acostumats a ocupar-se dels greenies pacífics i servils que la idea d'un mimbanita combatiu resultava increïble per a la majoria. I havien demostrat que no estaven preparats per fer front a la realitat.

Ara, mentre vigilava des de la portella de proa l'amenaçadora boca de la caverna de la qual s'havia retirat amb la resta dels supervivents, només abrigava un pensament. Coneixia al capità-supervisor i sabia que quan el Senyor Fosc i ell tornessin del seu viatge, s'organitzaria una força de represàlia.

Retornarien amb armes pesades, va meditar torbament, i rostirien la caverna fins que tots, homes, dones i nadius, quedessin convertits en cendra.

Es va preguntar ociosament a on s'havien marxat amb tanta pressa Grammel i el Senyor Fosc i es va estremir. No tenia el menor desig d'acompanyar aquesta forma espectral, alta i de negra armadura, enlloc. Preferia pensar en la futura matança que es desencadenaria en els caus dels nadius. La visió mental d'aquesta imatge favorable va atenuar la seva trucada, generalment brusca, a l'home apostat en la torreta oberta més amunt.

El soldat va sentir l'ordre del sergent i va girar per informar que no veia res. Era una resposta sincera i l'última que el soldat va pronunciar en la seva vida. En mirar cap a la part inferior del reptador blindat, no va albirar la bomba que va caure des de la gran branca d'un arbre situat damunt del vehicle.

De poc més d'un metre i mig d'altura, la bomba estava coberta per una pell curta i plena de cerres.

Va esclatar damunt del soldat i el va arrencar de la torreta. Això va obrir l'obertura perquè un segon projectil bípede caigués de la branca embolicada per la boira a l'interior del vehicle. També va esclatar dins de la zona dedicada al personal.

Luke, els androides, Halla i la princesa observaven des de prop, ocults per la densa vegetació. Van sentir un ronc retrunyir quan el reptador va començar a moure's. Esmorteïts pel metall i la distància, del seu interior sorgien nombrosos crits i gemecs.

Halla semblava preocupada.

─Luke, noi, triguen més del que suposava. Estàs...segur d'això?

Luke li va dedicar una mirada confiada abans de tornar a concentrar-se en el reptador, que ara traçava corbes i cercles irregulars.

─Va ser l'única cosa que se'm va ocórrer ─va afirmar─. En diversos sentits, si això funciona és millor que l'ocupació d'un explosiu. En primer lloc, no danyarem els instruments del reptador. Cap humà pot suportar a un yuzzem en un lloc tancat ─va assenyalar el vehicle que es movia espasmòdicament i va agregar─: Dos yuzzem en un espai tan reduït han de resultar irresistibles.

Diversos segons després, el reptador va girar bruscament a la dreta. Mentre avançava lentament, va xocar amb un immens pseudoxiprer. Una gruixuda branca va caure de l'arbre sacsejat. En xocar amb el reptador va produir un so metàl·lic i va relliscar fins al terra.

Després va regnar el silenci. El motor del reptador va xerrotejar, es va apagar gradualment i al final es va detenir. Després d'uns angoixants moments, Hin va aparèixer en l'obertura de la torreta, es va esforçar per passar i els va cridar amb els braços.

─Ho van aconseguir ─va observar Luke amb serè entusiasme.

Els tres observadors van abandonar el seu amagatall entre els matolls i van córrer a través del terreny fangós. Les mans amples i peludes es van estendre per ajudar-los a pujar pels costats de metall.

Hin grunyí alguna cosa davant Luke, que va assentir solemnement i es va apartar.

─Què passa? ─va preguntar la princesa impacient─. Per què no podem entrar? ─va mirar nerviosament la vegetació silenciosa que els envoltava─. Pot haver ressagats amagats per allà?

─Crec que no ─va respondre Luke─. Hin proposa que mirem cap a un altre costat mentre Kee i ell netegen el reptador.

─Per a què? ─va inquirir─. He vist tot tipus de mort i molta recentment.

Mentre parlava, Hin es va ajupir i va agafar les primeres restes del que quedava de la tripulació del reptador, s’alçà i va llançar el doble grapat pel costat. Estava humit i resplendia en el terreny mullat.

La princesa empal·lidí lleugerament i va apartar la mirada per contemplar amb Luke els arbres propers. Pocs minuts després va concloure la neteja espectral. Tots van pujar al reptador.

Ni tan sols amb la presència dels dos yuzzem estaven apinyats. El reptador estava dissenyat per transportar deu soldats totalment cuirassats. Menys reconfortant va ser la primera inspecció que va fer Luke del tauler de comandaments. Era més complex que el d'un caça amb ala en forma d’X.

─Sap conduir això? ─va preguntar Luke a Halla desconcertat.

L'anciana va somriure mentre es lliscava en el seient del conductor sense parar esment a les taques del coixinet.

─Bé, Luke, noi, puc conduir tot tipus de màquines d'aquest món.

Es va inclinar cap endavant, va estudiar els instruments i va tocar alguna cosa situada en la vora del volant del conductor.

El motor va rugir, les llums van parpellejar i el reptador va sortir disparat a tota velocitat cap enrere fins a xocar amb un parell d'arbres entrellaçats. Es va sentir un violent cruixit i després dos espetecs tronadors i reverberants, quan els troncs van caure damunt del vehicle parat.

Quan a Luke li van deixar de brunzir les oïdes va dirigir a Halla una mirada acusadora. Ella va somriure feblement.

─Per descomptat ─va explicar no gaire convençuda─, això no significa que una mica de pràctica no faria més plaent el nostre viatge ─va tornar a examinar els comandaments i va serrar els llavis, concentrada─. Vegem de nou... allà està, això és el que vaig oblidar! ─va tornar a temptejar palanques i botons abans d'activar el comandament de la vora del volant.

Amb sacsejades i parades espasmòdiques, salts i envestides, el reptador es va desplaçar enmig de les boires.

Excepte el pilot, els altres ocupants del vehicle es van subjectar pel cap alt estable que van trobar. Luke es va preguntar si els arbres que s'alçaven davant estaven tan nerviosos com ell...

***

─Ho sento, milord, ho sento moltíssim ─el capità-supervisor Grammel va mirar a Darth Vader des del seu lloc en un dels bancs descoberts de l'ampli transport de tropes─. Qui podia imaginar que estarien tan perfectament armats o que els aborígens subterranis lliurarien semblant batalla?

─Les armes mancaven d'importància ─grunyí Vader roncament─. Unes poques pistoles en mans de delinqüents la captura dels quals s'ha urgit.

Grammel es va encongir quan la grotesca màscara respiratòria es va acostar a la seva cara.

─Reconegui-ho, capità-supervisor ─va agregar Vader─. Les seves tropes estan incorrectament preparades i malament entrenades. La disciplina i la moral brillen per la seva absència i una colla de salvatges ignorants els va derrotar!

─Ens van agafar totalment per sorpresa, milord─-es va defensar apassionadament Grammel─. Amb anterioritat, cap grup de natius havia rebutjat la presència imperial de Mimban.

─Abans, cap grup de nadius va comptar amb el benefici dels consells i l'ajuda dels humans ─va replicar Vader─. No van aplicar tàctiques purament aborígens. Va haver de reconèixer immediatament les diferències i adoptar contramesures adequades ─va apartar la mirada de Grammel per mirar significativament els pantans─. Sé qui són els responsables. Quan tingui a la meva mà la resta del cristall, faré justícia d'acord amb això.

─Tenia l'esperança que aquest privilegi seria per a mi ─va murmurar Grammel malhumorat.

Vader va dirigir una freda i dura mirada cap avall i va declarar d'una manera que espantava.

─Vostè no té privilegis, capità-supervisor Grammel. Ha comès un greu disbarat. Espero que no sigui decisiu, però és greu. Em maleeixo per haver estat prou ximple per suposar que vostè sabia el que feia.

─Ja li vaig dir, milord ─va objectar Grammel, furiós i espantat alhora─, que el factor sorpresa va ser total.

─No m'interessen les disculpes per les derrotes sinó els resultats victoriosos ─va declarar Vader─. Grammel, la seva presència m'embruta.

─Milord ─barbotejà Grammel desesperat i es va aixecar del banc─, si jo...

Massa ràpid perquè un ull humà el pogués seguir, Vader va aixecar el sabre, el va activar i el va moure.

La forma fulminada de Grammel es va agitar desenfrenadament, va ensopegar i va caure pel costat del transport. Es va sentir un panteix quan l’astorat conductor va veure, aterrit, allò que ocorria.

Vader es va tornar i li va observar amb fúria.

─Soldat, viatjarem més ràpid sense aquest pes mort. Torni als seus comandaments... ara!

─Sí, milord ─va respondre l'home, que no podia deixar de quequejar temorós. Les hi va enginyar per tornar al tauler de comandaments del vehicle.

Mentre avançaven, Vader es va tornar per mirar descuradament el cadàver cada vegada més llunyà del capità-supervisor Grammel. Els carronyers de la selva havien començat a abandonar els seus amagatalls per ensumar esperançats el cadàver.

─Qualsevol que ara sigui el seu senyor ─va murmurar Vader─, no sóc jo.

Va extreure el fragment de cristall Kaiburr d'una butxaca hermèticament tancada, va sostenir la brillant estella carmesina davant els seus ulls i es va balancejar lleugerament.

Estava endavant, en algun punt més endavant. Ho podia percebre.

Ho trobaria...

***

─Encara viatgem per la senda correcta? ─va preguntar fatigada la Leia a la vella Halla diversos dies després.

Tots els ocupants del reptador anaven bruts i estaven descoratjats i esgotats per l'esforç d'avançar sense treva a través del bromós paisatge.

─Estic segura ─va replicar Halla amb molesta alegria.

─Ens acostem a alguna cosa ─va comentar Luke─. És... estrany. Mai havia sentit alguna cosa així, ni remotament.

─Jo no sento res, excepte la brutícia ─va respondre la princesa.

─Leia ─va agregar Luke─, només puc dir-li...

─Ho sé. Ho sé ─li va interrompre desganada─. «Si jo fos un ser sensible en la Força...»

R2D2 va llançar un bip des de la torreta oberta. Luke va córrer fins a la portella visora de proa i va anunciar amb veu respectuosa:

─Allà està.

Davant d'ells, sorgida de la vegetació de la selva, emergia una aparició negra. Un monstruós zigurat piramidal, que semblava de ferro colat. Però no era de metall. El sòlid edifici havia estat construït amb grans blocs d'alguna pedra volcànica.

Malgrat la seva amplària, no era molt alt. Les lianes i les enfiladisses s'aferraven gelosament a molts punts de l'edifici. A mesura que s'acostaven, Luke va veure que gran part de la pedra es convertia en pols fina. Per fortuna, l'entrada encara era visible, malgrat que la meitat de l'arcada de deu metres d'alt havia caigut i omplert l'entrada amb rocs que aconseguien una altura superior a la de dos homes.

─Sembla que aquí no s'ha tocat res des de fa un milió d'anys ─va murmurar la princesa amb respectuós temor.

Les preocupacions i les incerteses de la Leia havien desaparegut davant la visió real del llegendari temple.

Luke anava ràpidament de portella a portella. Quan es va tornar per mirar la Leia, els seus ulls brillaven.

─Leia, s'adona que Vader no està aquí? No està aquí! L’hem vençut!

─Pren-t’ho amb calma, Luke, noi ─li va aconsellar Halla cautelosament─. No podem estar segurs.

─Jo puc. Estic segur ─va constrènyer a Hin perquè sortís del mig, va pujar per l'escala de la torreta i va sortir del reptador. Aquest va frenar fins a detenir-se. Quan la Leia va apuntar per la torreta, Luke ja avançava confiat fins a l'entrada del temple─. Vader no està aquí! ─va exclamar a crits─. No hi ha senyals del reptador ni de cap altra cosa.

─Encara hem de trobar el cristall ─va cridar la Halla mentre seguia la Leia fins al terra.

Però l'entusiasme d’en Luke era contagiós. Halla va descobrir que oblidava al Senyor Fosc, les seves pertorbacions i temors d'últim moment.

Aquí estava el temple de Pomojema, el temple que durant anys havia buscat. Hin i Kee la flanquejaven mentre avançaven cap a l'entrada. C3PO i R2D2 es van quedar enrere, vigilant el reptador.

Malgrat l'afirmació d’en Luke que estaven sols, tots miraven preocupats la boira flotant. Tot l'imaginable i moltes coses inimaginables podien sorgir en qualsevol moment d'aquesta boirina encobridora.

Luke esperava impacient al costat del bloc de rocs més alts de l'entrada.

─Hi ha llum dins ─els va comunicar després de mirar cap a l'interior. Va elevar la mirada i l’entretancà─. També s'ha enfonsat una part del sostre, però sembla bastant sòlid.

─Endavant, noi ─li va constrènyer Halla─, però entra serè i amb calma.

─Està bé ─va accedir.

Ara que havien aconseguit arribar realment al temple, Luke no estava disposat a robar el somni de l'anciana.

Era tan d'ella com d'ell. Per això va esperar fins que els altres es van reunir amb ell. Pocs segons després tots romanien en silenci a l'interior de l'antiga estructura.

Al capdamunt hi havia dos llocs on el sostre encastellat i voltat havia caigut. La llum que es colava per ells era suficient per il·luminar l'interior del temple. Sota cada forat dentat apareixien monticles de pedra fragmentada.

La vegetació de la selva havia penetrat a l'interior. Pertot arreu es veien lianes i altres plantes paràsites que estenien la seva abraçada tenaç a tots els racons de l'edifici. Ascendien en espiral cap al cel, recolzades en els cossos cilíndrics de les elevades columnes d'obsidiana. Aquests suports inflexibles mostraven complexos dibuixos i dissenys tallats, que el seu significat cap dels vius podia apreciar en tota la seva magnitud.

Abstrets, els cinc van travessar a l'espaiós terra fins a l'extrem del temple. Allà, contra una paret fosca, apareixia una colossal estàtua sedent. Representava a un ésser vagament humanoide assegut en un tron tallat. Les ales de cuir que potser fossin rudimentàries s'estenien en dos respectuosos arcs a banda i banda de la figura. Unes enormes urpes sobresortien de peus i braços i aquests últims penjaven dels extrems dels recolza-braços del tron. Mancava de rostre sota uns ulls ametllats i acusadors... només una massa de tentacles tallats semblants als de la Medusa.

─Pomojema, déu del Kaiburr ─va murmurar Halla sense saber per què feia l'esforç de parlar en veu baixa─. Per algun motiu, em sembla gairebé desconegut ─va riure nerviosament─. Per descomptat, és una bogeria ─després va assenyalar exaltada i la seva veu i la seva mà van tremolar de sorpresa─. Està allà..., ho sabia, ho sabia!

Al centre del pit de pedra grisa de l'estàtua es trobava una llum lleugerament palpitant del color de la vanadinita.

─El cristall ─va sospirar la princesa amb delicadesa.

Halla no la va sentir. La ment i la mirada seguien concentrats en una obsessió ara realitzable.

Luke es va detenir, amb els ulls fixos en un moviment a l'esquerra de la burleta figura de pedra. Allà estava fosc i era impossible calcular fins a on s'estenia la foscor.

Després tots van començar a retrocedir lentament. Halla va ser la primera a apuntar amb la pistola.

L'ésser que sorgia de darrere de la figura tenia una boca amplíssima vorejada de dents curtes i esmolades, una boca que es va obrir en una ganyota de batraci. Els ullets grocs van parpellejar estúpidament davant d’ells. L'ésser es movia sobre unes potes pesades i berrugoses semblants a gruixudes soques d'arbre.

Halla va disparar. El raig d'energia va semblar no afectar per a res a l'ésser, que va seguir avançant pesadament cap a ells. Luke va preparar la pistola, igual que la Leia. Els tres van disparar. Si la cortina conjunta de foc va exercir algun efecte, aquest va consistir a irritar a la pesada bèstia. Va parpellejar sang i va continuar més veloçment el seu avanç de potes arquejades.

Ells van continuar la retirada cap a l'entrada.

─Hin, Kee ─va cridar Luke als yuzzem─. Torneu al reptador... i porteu els rifles!

Hin xerrotejà una resposta i després tots dos yuzzem van córrer cap a la sortida. Luke va pensar en el cristall que desapareixia darrere de la massa protectora del monstre. Va agafar el sabre de llum del cinturó, va activar el potent raig blau i va començar a avançar cautelosament.

─Luke, t'has tornat boig? ─va cridar la princesa.

Per un fugaç instant, Luke va pensar que això no era impossible i després va rebutjar la idea. Si es detenia a pensar, el carnívor que avançava a pas constant li devoraria com si ell fos un aperitiu.

La bèstia va vacil·lar a distància de mossegada, lleugerament hipnotitzada pel feix zigzaguejant del sabre. Luke va arremetre. El sabre va contactar amb el mentó de l'ésser. La intensa energia va obrir un forat en l'ampla mandíbula inferior.

El monstre va emetre un gemec lleugerament ultratjat. Les mandíbules es van obrir i van mostrar una gola prou alta i ampla per ballar en ella. Luke va veure que alguna cosa es movia a l'interior. Avisat per l'instint o per una bona suposició, Luke es va llançar bruscament cap a l'esquerra i va rodar amb rapidesa.

La llarga llengua rosada va sortir disparada i va polvoritzar una roca negra que havia estat darrere d’en Luke. Mentre ell es posava dempeus i seguia retrocedint, la bèstia va escopir trossos de pedra.

Abans que Luke pogués situar-se fora del seu abast, la gruixuda llengua va tornar a apuntar. Incapaç d'esquivar-la, va sostenir fermament el sabre davant d'ella. L'arma semblava llastimosament inadequada en comparació amb aquest pseudòpode rosat. Però l’espetarrec va ser potent. Evidentment, Luke havia tocat teixit sensible, doncs aquell ésser va emetre un ronc xiscle. Va tornar a aguaitar-lo amb ferma decisió. La mort centellejava en els entretancats ulls grocs.

Leia i Halla mantenien un foc constant contra el sòlid cos, però sense èxit.

─És inútil ─va murmurar nerviosa la princesa. Mirà cap a l'entrada. Allà no hi havia indicis de moviment. Va cridar─: Hin! Kee! ─no va obtenir resposta.

─Vindran ─va assegurar Halla─. Serà millor que ho facin.

Inesperadament, el monstre es va llançar cap endavant. Les mandíbules-portes horitzontals es van tancar amb un so sec i ressonant mentre Luke s'ajupia per eludir la mossegada. El seu sabre va traçar una línia negra a través de la part inferior de la mandíbula mentre s'apartava i xocava contra una de les gruixudes columnes que sustentaven la teulada. Una de les esquerdes de l'elevada teulada va brillar directament damunt d’en Luke.

El noi va dirigir una mirada plena d'angoixa cap a l'entrada. On estaven els yuzzem? Ara només podia preocupar-se de si mateix. La bèstia reptava novament cap a ell. Mirà ràpidament cap al sostre, va prendre una decisió amb més rapidesa encara i després va balancejar el sabre de llum a la base de la columna.

Com una nau en Y en l'atmosfera, l'increïble raig d'energia va travessar la pedra negra. Es va sentir un rugit, puntejat per diversos cruixits explosius.

─Halla, Leia... correu! ─va cridar. Després es va llançar, corrent, a reunir-se amb elles.

El ser-llangardaix que avançava pesadament cap a ells no va arribar a reparar en les esquerdes del sostre. Aquestes es van estendre, es van multiplicar, es van unir, després la columna es va desintegrar i un tros de sostre tan ample com la bretxa existent va caure damunt del monstre. Els blocs gegantescos de pedra corbada van convertir en farinetes el seu extrem davanter i van anul·lar per sempre la ganyota satisfeta de dents.

Mentre s'apagaven els ressons de l'esfondrament i la pols negra començava a posar-se, Luke es va detenir panteixant per mirar a les seves esquenes. No hi havia senyals de l'extrem davanter de la bèstia. Estava completament enterrada sota tones de roca volcànica. Durant uns moments, les retorçades potes posteriors van batre inútilment l'aire. La massissa cua de simitarra va caure contra el sòl. Poc després va cessar tot moviment.

─Què va passar amb Hin i Kee? ─va preguntar Luke després─. La bèstia m'havia acorralat. Em podria haver convertit en el seu menjar.

─Probablement estan discutint ─va respondre enfadada la princesa. Mirà cap a l'entrada─. Molt aviat recordaran a on van ser enviats. Llavors tornaran a tot córrer i suplicaran el teu perdó.

─Els hi donaré un sermó ─Luke va sospirar─. Ara mateix, jo... ─va mirar al seu al voltant a la recerca de Halla i va veure que avançava al trot cap a l'ídol llunyà─. Halla!

─Deixa-la ─va aconsellar la princesa amb un moviment indiferent de la mà─. No escaparà amb el cristall ─va començar a caminar cap a l'altre costat del temple─. De totes maneres, necessitarà la nostra ajuda per baixar-lo ─com Luke no la va seguir, va agregar─. No véns?

─D’aquí a un minut ─li va assegurar, concentrat en el que hi havia darrere d'ell en lloc de davant─. Vull assegurar-me que aquesta bestiola està morta.

Mentre la princesa es dirigia sense pressa cap a l'estàtua, Luke es va detenir al costat de la porció visible del cadàver-mola. La va agullonar amb el sabre i va enfonsar el feix de destrucció blau-celeste en la carn fosca fins a l'empunyadura. La bèstia no es va moure.

Satisfet, Luke va girar per reunir-se amb els seus companys. Es va sentir un feble rugit d'advertiment i va dirigir la seva mirada cap al cel.

La princesa i Halla van fer el mateix.

─Luke! ─van cridar simultàniament.

No necessitava que li acuitessin. Només precisava un o dos segons. Les vores del nou forat del sostre s'eixamplaven lleugerament.

El destí li va concedir el primer segon i li va lliurar de mala gana el següent.

─Luke! ─la princesa corria cap a ell al mateix temps que cessava el tro i l'última pedra queia pesadament.

Halla estava immòbil, dubitativa entre la pila de pedres sota la qual estava enterrat Luke i la turmentadora proximitat del cristall. Embriagada a causa de la seva proximitat, va seguir avançant cap a l'estàtua.

La Leia va arribar al petit monticle de pedres recentment caigudes i va mirar frenèticament al voltant.

─Per... aquí ─va murmurar una veu lenta i plena de dolor.

Luke jeia a prop, tendit d'esquena. La Leia va apartar les pedres i va ignorar la pols enganxosa i els talls que els fragments apilats produïen en mans i braços. Però no va aconseguir moure el sòlid bloc que va xocar contra el terra del temple i després va caure fins a recolzar-se en la cuixa i el panxell drets d’en Luke.

─Torni a intentar-ho ─li va demanar Luke.

Van fer força junts. La Leia va recolzar l'esquena sota la vora de la pedra i va empènyer cap amunt amb les poques forces que li quedaven. El bloc no es va moure.

Van descansar mentre respiraven afanyosament. El rostre d’en Luke mostrava una barreja de dolor i esperança que s'esvaïen.

─No està amb tot el seu pes sobre mi ─va explicar a la princesa─. En aquest cas, ara no tindria una cama que alliberar ─va dirigir la mirada cap a l'entrada silenciosa─. Maledicció, on estan aquests dos? Podrien moure fàcilment aquesta pedra.

─Sospito que els seus companys poc intel·ligents ja no podran ajudar-li a vostè ni a ningú, Skywalker.

Luke es va quedar gelat. Una forma alta que congelava la sang es trobava damunt dels rocs de l'entrada. Totalment coberta per una armadura negra, els mirava expectant.

─Estan morts els dos ─va informar satisfeta, amb una veu mancada de la menor espurna d'humanitat─. Els vaig matar. Quant als seus androides, han estat programats perquè obeeixin ordres. Vaig fer que es desconnectessin.

La Leia va moure lentament els llavis i va formar un nom. Però de la seva boca perfecta no va sorgir cap so.

Darth Vader va baixar sense pressa la pila de rocs i es va dirigir cap a ells amb un fred to de veu:

─Skywalker, sabrà que vaig tenir dificultats per esbrinar qui va ser aquell que va disparar contra el meu caça damunt de l'estació Estrella de la Mort[1]. És difícil i costós trobar espies de la Rebel·lió. Però vaig descobrir que va ser vostè qui va llançar el torpede que va destruir l'estació. Té molt que expiar per mi. He esperat molt temps ─va desembeinar indiferent el sabre de llum i va començar a balancejar la fulla energètica activada, llescant jogasser fragments de pedra i de talles─. Aquella vegada, en la nau camusa, va tenir sort –va prosseguir mentre Luke intentava alliberar la seva cama immobilitzada. El noi va enfonsar els dits en el terra de pedra fins que la sang va rajar sota les ungles─. Probablement no tindré paciència per permetre que duri tant com es mereix. Pot considerar-se afortunat ─la seva veu es va convertir en un murmuri de mal averany─. Leia Organa, espero no tenir tantes dificultats per contenir-me en el que a vostè es refereix. En diversos sentits, vostè és molt més responsable dels meus contratemps que aquest noi ximplet.

─Monstre ─va aconseguir escopir la Leia furiosa i espantada.

─Recorda aquell dia en l'estació ─va mussitar Vader amb deliberada paciència─, on el mort governador Tarkin i jo la vam entrevistar? ─Va accentuar especialment la paraula «entrevistar».

La Leia tenia les mans creuades sobre les espatlles i tremolava com si un fred intens la recorregués.

─Sí ─va agregar Vader amb un to de perversa diversió─, veig que ho recorda. Lamento realment no comptar aquesta vegada amb alguna cosa tan complexa per oferir-li. No obstant això ─va agregar i va balancejar lleugerament l'arma─, vostè sap que es poden fer coses interessants amb un sabre. Faré el possible per demostrar-li-ho si coopera i no es desmaia.

La Leia va deixar caure les mans als costats. El temor no la va abandonar però, mitjançant un esforç suprem de la voluntat, el va obligar a internar-se en els carrerons foscos de la seva ment. Va avançar els pocs passos que la separaven d’en Luke, es va agenollar i va buscar a les palpentes el seu canell. Quan es va aixecar, sostenia acuradament el sabre de llum amb una mà.

Vader la va mirar amb aprovació.

─Va a combatre. Bé. Això es posa interessant.

La Leia va escopir al gegant que avançava, un gest llastimosament feble mentre esgrimia el sabre de llum.

─Que la Força em permeti matar-lo abans de morir ─va declarar la Leia.

Un horrible riure ronc va sorgir de darrere de la màscara respiratòria semblant a una gàrgola.

─Nena ximpleta. La Força està amb mi, no amb vostè ─es va encongir amaneradament d'espatlles─. Però ja veurem ─va adoptar la posició de preparat─. Au, nena-dona... diverteixi'm.

La princesa va avançar cap a ell torbament decidida i amb la boca premuda. En veure-la, Vader va deixar caure bruscament el braç i el raig ondulant del seu sabre va penjar flàccidament al seu costat.

─Leia, no! ─va cridar Luke─. És una estratagema... l'està desafiant. Mati'm, liquidi's després... ja no hi ha res a fer.

Vader va mirar desdenyosament a Luke i després va tornar a concentrar-se en la princesa.

─Au vinga ─va instigar-la─, si vol, deixi que ell lluiti per vostè. Però no permetré que el mati. M'han robat amb excessiva freqüència.

La Leia va semblar titubejar i després va arremetre en línia recta cap a Vader amb la punta del sabre. El Senyor Fosc dels Sith va aixecar simultàniament el seu raig en un gest encegador a fi de rebutjar el d'ella.

Però la Leia va dibuixar un raig giratori i oscil·lant en l'aire i va baixar el sabre amb una tallant resplendor de llum blava. L'energia va esclatar en contactar la màscara respiratòria blindada del Senyor Fosc. Només els reflexos sobrehumans van permetre que Vader evités les conseqüències fatals del cop.

Si en la immensa càmera hi havia algú més sorprès que Vader, aquest era Luke. Va intentar alliberar la cama atrapada amb una lleu punxada d'esperança.

─Gairebé, princeseta, gairebé ─va murmurar Vader sense ira─. He estat culpable d'un excés de confiança ─va acomodar la seva postura─. No tornarà a ocórrer.

El sabre de Vader va agafar velocitat, va traçar un cercle i va caure. La Leia amb prou feines va aconseguir desviar el cop mentre retrocedia. Ell va tornar a avançar i va atacar; ella va desviar novament el tall.

Van continuar el duel i Vader va augmentar constantment el setge. La princesa necessitava tota l'habilitat i les forces que posseïa per defensar-se. Ni tan sols podia pensar a llançar-se a l'atac.

***

Un ocupant de la càmera del temple no presenciava el combat. Al capdamunt i lluny dels duelistes, Halla romania cara a cara amb un cristall carmesí palpitant i multifacètic tan gran com el seu cap. Va estendre les seves mans tremoloses i el va acariciar. Un gir i una estirada el van separar del buit de l'estàtua amb inesperada facilitat.

Durant un llarg instant, l'anciana va sostenir la joia amb ambdues mans i va observar atentament una luminescència que gairebé tenia vida. Després va començar a descendir pels sortints i els buits de l'ídol i va estrènyer el cristall fortament contra el seu pit amb la mà dreta.

 Següent

---

[1] En l’original diu: vaig tenir dificultats per esbrinar que va ser vostè qui va disparar contra el meu caça damunt de l'estació, cosa errònia i que he modificat.(N. Del T.)