The Thrawn Trilogy (XIII)

Anterior

13 No s'esperava això...

La llançadora va aterrar amb precisió en detenir-se en la seva ranura d'atracada en la badia d'hangar de la Muntanya Tantiss.

—Ferms —va exclamar el Coronel Selid. La seva veu no era forta, però tenia determinació i confiança. Sabia que les seves ordres arribarien a la legió de soldats reunida en formació al peu de la rampa d'aterratge de la llançadora. Amb un espetec de botes amb talons metàl·lics, la filera de soldats es va redreçar a l’uníson.

Selid es va permetre un moment d'orgull pels seus soldats, complagut que mostressin aquesta professionalitat, particularment tenint en compte qui era el seu visitant. No era habitual que rebessin la visita d'un oficial tan notable, especialment un que havia servit a les ordres del llegendari General Veers. Servir a les ordres de Covell seria un agradable canvi de ritme enfront del relatiu avorriment inherent al comandament d'una guarnició tan remota. Remota era una descripció molt adequada a la instal·lació de Tantiss. Una destinació perduda i inútil, va pensar Selid.

Selid sentia una lleugera i il·lògica afinitat amb Covell. Tots dos oficials eren joves i se'ls coneixia per la seva preferència a dirigir tropes des de les línies del front en lloc de des de la seguretat d'un búnquer de comandament. Una llàstima que aquest tal... C’baoth estigui acompanyant al general, va pensar Selid. Aquest no és un lloc per a civils.

Selid es va posar ferms quan la rampa de la llançadora va descendir i els ocupants de la nau van començar a sortir. Selid va observar amb desdeny el cabell i la barba descurada de la figura amb túnica que va sorgir primer. Aquest ha de ser C’baoth, va pensar.

A C’baoth li va seguir el General Covell.

—General Covell —va anunciar Selid, saludant marcialment—. Deixo el càrrec de comandant de la base i li cedeixo l'autoritat per ordre del Gran Almirall Thrawn.

Covell va somriure vagament, i va retornar la salutació amb gest maldestre, com si mai abans hagués realitzat el moviment.

—Eh... si... hmmm... coronel, veritat? Encara no. Assumiré el comandament... al matí.

—General —va començar a dir Selid amb cautela, profundament sorprès—. Respectuosament sol·licito que assumeixi el comandament ara. Les meves ordres indiquen que se li concedeixi el comandament immediatament després de la seva arribada. Senyor.

C’baoth va murmurar alguna cosa a cau d'orella del general. Covell mirava cap endavant amb la mirada perduda. Després d'una breu pausa, Covell va tornar a centrar la seva mirada perduda en Selid.

—Coronel —va dir—, la seva seguretat és... laxa. Necessito parlar a les meves tropes. On està el menjador? —La veu del general era monòtona, mecànica.

Oh, bé, va pensar Selid. Un oficial amb la reputació de Covell probablement pugui permetre's ser excèntric. Amb un sospir, el coronel va conduir al general al menjador. Tal vegada simplement tingui gana.

—Prec al general que em disculpi, però puc preguntar què hi ha de dolent en la seguretat de la muntanya? —va preguntar Selid, amb l'esperança que fer que el general parlés d'assumptes tàctics li ajudés a trobar algun terreny comú amb aquest inusual oficial.

C’baoth va tornar a murmurar alguna cosa.

Per tots els sols, què està fent aquest home?, es va preguntar Selid.

—Les meves ordres... vénen del propi Gran Almirall. Li... notificaré molt aviat dels canvis que ha d'implementar en... els seus procediments de seguretat. Ens deixarà sols. —El General Covell parlava lentament, i semblava mirar fixament una mica més allà de l'orella de Selid.

—Sí, senyor —va dir Selid—. Vol que ordeni a les tropes de la guarnició que acudeixin a aquesta reunió? Si vol parlar d'assumptes de seguretat, estic segur que voldrà que la resta de la base ho escolti.

—No —va dir Covell, amb una pausa—. Només els soldats que he portat a bord del Draklor seran... suficients. Pot retirar-se.

—Senyor? —Selid estava completament confós per l'actitud del general i l'abrupte comiat—. No hauria d'estar jo present mentre es parla de les seves disposicions en la seguretat? Com el seu segon al comandament...

—Pot... retirar-se —va dir el General Covell, amb un feble somriure buit apuntant en els seus llavis.

La porta del menjador es va tancar lliscant-se, deixant dempeus a l'altre costat a un molt confús Coronel Selid, mentre escoltava el riure burleta de Joruus C’baoth. Selid es preguntava exactament què era tan divertit.

 Següent