La campanya del Guardià Fosc (VIII)

Anterior

8 UN TRAÏDOR ENTRE ELS NOSTRES

ERIC TRAUTMANN I PAUL SUDLOW

—Capitana —el suboficial Colton es va acostar en silenci a la butaca de comandament d’Adrimetrum, on la capitana de l'Estrella Remota estava asseguda en la seva habitual postura pensativa, mirant per la finestra panoràmica—, sento molestar-la, però els refugiats de Pembric estan fent disminuir ràpidament els nostres queviures.

—Són només 23 —va sospirar la capitana tornant-se cap a Colton—, no es poden donar un banquet totes les nits, o sí?

—Bé, no, senyora. Però estan sota vigilància mèdica. El cos mèdic ha ordenat alimentar-los amb regularitat, ja que el gruix d'ells pateix desnutrició, i els metges es mostren una mica... generosos amb les seves racions. En conseqüència, estan donant-li una bona mossegada als rebosts.

—Xifres, suboficial.

—Ens queden queviures per aproximadament tres setmanes. Estem en els límits de l'espai conegut, i recomano proveir-nos tant com puguem, i a més —Colton va fer una pausa per sospesar les seves paraules—, hauríem de trobar una solució alternativa per als nostres nous hostes.

—Vol dir deixar-los al proper planeta habitat? Miri —Adrimetrum va bellugar lentament el cap—, no puc abandonar aquestes persones. La veritat és que la majoria han accedit a ajudar-nos i sempre trobarem un ús a les noves mans. D'altra banda —va afegir—, l'únic planeta de la zona on podem proveir-nos és Galtea, un recomanat per Loh’khar. De debò pretén deixar aquesta gent en un lloc que el Descobridor recomana?

—Si ho planteja així, capitana —va somriure Colton—, suposo que no.

LA VENJANÇA DE DRAKE

Un dels refugiats a bord de l'Estrella Remota és l'antic gerent del Caf de la Flama del Tub d’Escapament de Pembric II. Breslin Drake va ser de vital importància per localitzar i portar a l'Estrella Remota a Gaelin, qui resultava al seu torn imprescindible per eliminar alguns dels paranys mortals de Sarne.

La tripulació de l'Estrella Remota en general considera que Drake és un truà, un oportunista que va veure l'ocasió de sortir de Pembric i la va aprofitar. No obstant això Drake ha revelat a la Capitana Adrimetrum els seus veritables motius per abandonar l'espai de la Nova República i viure en els límits del sector Kathol.

Drake era major del servei d'intel·ligència de l'Aliança. Va servir distingidament com a comando i agent d'intel·ligència abans de ser transferit del treball sobre el terreny a labors administratives.

Mentre organitzava una xarxa de centres de recol·lecció i comparació d'intel·ligència, coneguda com —Sistema d'Arxius—, Drake va descobrir que un agent imperial s'havia infiltrat en una de les instal·lacions secretes posant en perill la seguretat de les altres estacions Arxiu. Durant la recerca del desastre, Drake va arribar a la sospita que l'agent imperial era un antic col·lega, un agent ocult el nom del qual en codi imperial era Espectre.

Va sol·licitar permís als seus superiors per tornar al servei sobre el terreny a fi de trobar a l'agent que havia fugit després de ser descobert, però li va ser denegat. En un moment d'arravatament, enfuriat pel dany que el traïdor havia fet a la Nova República, el Major Drake va robar un transbordador i va partir en la seva persecució. Va seguir la pista de l'Espectre fins al sector Kathol, i va descobrir que havia arribat allà per treballar amb el Moff Sarne.

Durant dos anys Drake va simular ser un mercader de tecnologia i va viatjar per tot el sector ensumant les activitats de l'Espectre. Va esbrinar que l'Espectre treballava per Sarne com a assassí i sabotejador, i va seguir la seva pista per diversos planetes del sector, on l'Espectre buscava noves toxines per a la seva ocupació en assassinats polítics. Drake mai va arribar a veure a la seva presa, però ha trobat signes del seu pas.

Un dels planetes que l'Espectre va visitar diverses vegades va ser Sebiris, un lloc aïllat i habitat per alienígenes primitius. Drake va visitar als alienígenes en un intent d'esbrinar una mica més sobre l'Espectre, però només va descobrir que l'agent usava el nom de Petrivoor abans que els nadius el fessin fora.

Diversos mesos després l'Espectre va desaparèixer. De tornada a Kal’Shebbol per recuperar la seva pista, Drake es va detenir a Pembric II i va caure en mans d'una de les bandes d'extorsionadors de Bombaasa. Encallat al planeta, Drake va aconseguir el treball de gerent de local per Bombaasa, en un intent per estalviar suficients diners per sortir d'aquell món. Des de llavors no ha vist ni rastre de l'Espectre, i ara sospita que l'home s'ha embarcat amb la flota de Sarne.

EPISODI UN: PARADA EN GALTEA

Ara que l’hiperimpulsor de l'Estrella Remota està reparat i la major part dels astuts paranys de Sarne han estat localitzats i extirpats pel jove Gaelin, la caça de Sarne ha de continuar. Lamentablement no hi ha moltes pistes noves, i Sarne ha tingut temps de prendre un considerable avantatge.

La Capitana Adrimetrum ha dirigit la nau cap a Galtea, un planeta en el límit de l'espai explorat, en un intent de reproveir els minvants queviures de l'Estrella Remota, així com per deixar als refugiats que desitgin abandonar la nau.

Segons Loh’khar i Drake, el planeta Galtea és probablement l'última oportunitat que té l'Estrella Remota d'omplir els cellers de subministraments i armes durant una temporada: més enllà de Galtea i d'uns pocs sistemes veïns s'estenen diversos dies d'espai profund, i després d'això, les extensions sense cartografiar de l'Erm de Kathol.

Atès que el planeta és tan remot, només hi ha un petit astroport de serveis limitats (amb un mercat agrícola i un basar de mercaders) en el continent septentrional, i qualsevol manteniment que quedi per fer en la nau, haurà d'ultimar-se tan bé com sigui possible.

Galtea és un món no alineat: en general els seus habitants es mostren indiferents davant la política galàctica, degut sobretot a la ubicació fronterera del planeta. Se sentiran més que contents d'ajudar a la tripulació de l'Estrella Remota sempre que se'ls pagui en divises fortes. Els pocs crèdits que pugui reunir la tripulació de l'Estrella Remota, bé podrien haver-se esgotat en finalitzar la visita de compres a Galtea.

La Capitana Adrimetrum ha reunit a la tripulació de l'Estrella Remota en la coberta principal de l'hangar.

—Companys tripulants —diu monòtonament—, estem en el fidel del límit de l'espai conegut, i perseguim a un enemic molt perillós. Qualsevol tripulant que no desitgi seguir endavant pot rescindir la seva carta d'allistament i desembarcar. Galtea serà el nostre últim descans en una bona temporada.

Després d'una breu pausa (durant la qual ningú s'ofereix a abandonar), Adrimetrum somriu:

—Bé.

Prossegueix anunciant que l'Estrella Remota es detindrà alguns dies a Galtea per deixar als refugiats i carregar queviures. L'Estrella Remota aterra sense incidents en l’astroport, i el personal rep un permís en terra de dos dies.

EPISODI DOS: L'ATAC

És el clarejar del segon dia de l'Estrella Remota en Galtea.

En aquest món clareja dues hores abans que en el rellotge de la nau, i els tècnics que efectuen el manteniment del casc exterior de l'Estrella Remota estan lents i lleganyosos. La primerenca arribada del sol de Galtea no ha impedit que el personal fora de servei acudeixi a la ciutat. Després de setmanes d'amuntegament a bord, estan ansiosos per estirar les cames i respirar una mica més que aire en conserva.

La guàrdia del pont és tranquil·la, i la Capitana Adrimetrum agraeix l'ocasió d'asseure's calmadament i planejar els seus propers passos. Un feble brunzit electrònic i l'espantada respiració de la tècnica de sensors fora de servei, Alta Dayson, la distreuen.

—Què passa, cap?

—Tenim companyia, capitana —diu Dayson esforçant-se per llegir les imatges del seu monitor—. Dos, no, tres naus acaben de revertir de l’hiperespai i acceleren rumb al camp gravitatori de Galtea. Intercepció en aproximadament 20 minuts.

Una bola de neu es forma en el fons de l'estómac de l’Adrimetrum.

—Identificació?

—Encara no, senyora. Doni’m un minut o dos. Són grans, compactes i molt cuirassats. Deuen ser militars.

—No m'agrada res de res —Adrimetrum vacil·la i després avança la mandíbula—. Senyor Halley, xafarranxo de combat!

—Xafarranxo de combat, senyora —repeteix Halley, l'oficial de guàrdia, i es torna per transmetre l'ordre via intercomunicador—. Pont a tot el personal, xafarranxo de combat! No és un simulacre! Repeteixo, xafarranxo de combat!

Cops apagats comencen a ressonar a través del casc a mesura que els tècnics tanquen precipitadament les escotilles exteriors d'accés. Halley prem el botó universal del comunicador.

—Pont a tothom en terra. Xafarranxo de combat en l'Estrella Remota. Tenen cinc minuts per estar a bord. Repeteixo, cinc minuts per estar a bord —Dayson dóna mitja volta cap a la seva capitana—. Són imperials, capitana. Detecto un Creuer d'Assalt, una Fragata Llancer i un Portanaus d'Escorta de classe indeterminada. Intercepció en aproximadament 16 minuts.

Quan desenganxa l'Estrella Remota, les forces imperials estan acostant-se. L'Estrella Remota ha tingut el temps just per sortir de l'atmosfera abans que les naus imperials estiguin a distància de combat.

L'Estrella Remota llança els seus Ales-X just quan els TIE entren en combat.

Les tres naus de guerra imperials entren en el vostre camp de visió des de l'altra cara de la lluna de Galtea, dirigint-se a gran velocitat cap a l'Estrella Remota mentre obren foc amb els seus turbolàsers. Un mortal encaix d'energia s'acosta parpellejant a l'espai, encara que per breus instants els navilis imperials continuen fora d'abast.

—Aixequin les pantalles, llancin els Ales-X! —crida la Capitana Adrimetrum—. Navegant, traci un vector d'evasió i tregui'ns d'aquest infern!

—Què passa amb els tripulants en terra? —crida Thyte entre el fragor de les sirenes d'alarma—. No podem abandonar-los així!

—Segueixi les seves ordres, senyor Thyte! —gruny Adrimetrum—. Això no és una força invasora, estan apuntant a l'Estrella Remota!

—La tripulació estarà bastant segura on està mentre ens traiem de sobre aquestes naus i tornem a per ells —puntualitza Dajus.

Els tripulants corren frenèticament d'un costat a un altre per complir les ordres de la capitana quan la primera andanada de foc imperial retruny sobre els deflectors de l'Estrella Remota i una commoció sacseja la nau.

Kaiya Adrimetrum intenta girar i retornar el foc imperial mentre es desplaça per escapar del sistema. El camp gravitatori de Galtea impedeix saltar a velocitat llum immediatament, la qual cosa li proporciona a les naus imperials bastant temps per atacar a les forces de la Nova República.

A més la Capitana Adrimetrum ordena un rumb d'evasió a l’hiperespai durant la batalla. L’astrogador haurà de programar una complexa sèrie de —microsalts—, ja que la zona no està registrada en la computadora de navegació. Aquesta estratègia també pretén pairar-se de la persecució imperial, al mateix temps que li proporciona a l'Estrella Remota una oportunitat de tornar a per la resta de la tripulació. També es calculen les coordenades d'un punt de trobada que seran transmeses als pilots d'Ala-X.

Les naus imperials no desisteixen en la seva persecució, i el foc de blàster segueix sacsejant a l'Estrella Remota. Arriben informes de dany de totes les cobertes quan el navegant informa que té un rumb d’astrogació correcte i una tènue olor a circuits socarrats comença a introduir-se en l'acuradament filtrada atmosfera del pont.

La Capitana Adrimetrum, dempeus enfront de la seva butaca de comandament, ordena amb pressa el salt a velocitat llum, quan amb un sonor PUM! diverses conduccions d'energia del sostre esclaten a l’uníson i llançant una dutxa de partícules sobre ella li fan caure al terra. El seu cos inconscient amb prou feines resulta visible entre la guspirejant pasterada de cables de transmissió d'energia i alta tensió.

Al mateix temps, tots els sistemes del pont, sensors inclosos, s'apaguen. Un cop d'ull a través de la finestra panoràmica sembla confirmar que la nau segueix movent-se, i que òbviament les pantalles segueixen aixecades, ja que l'Estrella Remota no ha estat transformada en partícules elementals, però el control del rumb, sensors i comunicacions estan inoperants.

Tret que es recuperi l'energia del pont, l'Estrella Remota resultarà una presa fàcil per al grup de combat imperial.

El principal problema al que s'enfronten els personatges és la pèrdua d'energia. La Capitana Adrimetrum està inconscient i enterrada en la ferralla, però ara no hi ha temps per treure-la.

L'explosió ha destruït la principal conducció d'energia al pont i la conducció d'emergència, aïllant al pont del contacte amb les computadores de control indispensables per manejar els sistemes de la nau. Cal redirigir el conducte a través dels sistemes d'emergència del suport vital.

Aquesta reparació portarà uns dos minuts. Com no hi ha temps de realitzar un autèntic examen de la reparació, el seu resultat és una simple qüestió de vida o mort. Fer el pont a les conduccions d'energia pot aconseguir el restabliment de la mateixa, però també pot fer volar el pont.

Quan es recupera l'energia en el pont, l'Estrella Remota pot fer la seva retirada, acompanyada pel restant esquadró de caces. Per sort la memòria intermèdia de la computadora de navegació va aconseguir emmagatzemar la seqüència de microsalts abans que la conducció d'energia es tallés, així que l'Estrella Remota podrà posar-se fora de perill.

EPISODI TRES: CODA SINISTRA

L'Estrella Remota ha anat a parar a un sistema binari sense cartografiar, a diverses hores de camí del sistema Galtea. Khzam, el capità en funcions, i l'Oficial de Seguretat Kl’aal estan d'acord que els camps de radiació que emeten els inestables sols haurien de proporcionar certa protecció temporal davant les sondes sensores enemigues, la qual cosa permetrà que els equips de reparacions comencin a arreglar els trossets de l'Estrella Remota.

A pesar que el pont ha sofert greus danys i que hi ha diversos impactes en el casc, les baixes han estat afortunadament mínimes.

No obstant això hi ha una notable excepció: la Capitana Adrimetrum. Està en coma, encara que l'informe del cap mèdic assenyala que les seves ferides no expliquen l'abast de la seva inconsciència: tot el que té són diversos talls i blaus, un braç trencat i fissures en tres costelles.

—No hem trobat cap causa que justifiqui el seu estat actual, així que ens portarà molt temps saber per què està en coma —sospira el doctor—. I ni tan sols respon al tractament de bacta. Les seves ferides es guareixen ràpidament, però el cas és que no desperta. Per ser-li franc —afegeix tristament—, se'ns esgoten les idees.

La situació és molt tibant, i no només perquè la capitana jeu moribunda, sinó perquè Khzam, com a capità, es nega a tornar a Galtea a pels membres abandonats de la tripulació.

—Segur que l'Imperi està allí, esperant-nos! —argumenta—. Hem sofert mínimes pèrdues. Els tripulants als quals hem abandonat haurien de comprendre la necessitat del seu sacrifici.

Aquesta decisió no cau bé entre la majoria de l'oficialitat (i no diguem entre la marineria), però la millor forma de rectificar-la no és amotinar-se contra Khzam, sinó retornar el comandament a Adrimetrum. Com assenyala la Tinent Jessa Dajus:

—No podem permetre'ns establir un precedent de motí amb una tripulació tan dispar com la qual tenim —per rar que sembli, Gorjaye assenteix.

Quant a la misteriosa malaltia de l’Adrimetrum, Dajus pot recordar casos similars de coma inexplicable durant el govern de Sarne. Els opositors polítics del moff apareixien de sobte als centres mèdics, segons es deia en el mateix estat que Adrimetrum. Gairebé sempre aquests casos anòmals morien en una dependència mèdica després d'uns pocs dies d’estar intubats. Jessa sospita que l'estat de la capitana està causat pel mateix procediment que el moff usava per eliminar als seus enemics. Quan es reveli aquesta informació, Kl’aal insistirà a buscar proves de sabotatge.

LA RECERCA

Kl’aal, l'oficial de seguretat, ha ordenat una alerta en tota la nau —sol·licitant— a tot el personal no imprescindible que romangui en les seves cabines. Heu estat assignats per ajudar al defel en la cerca d'un possible sabotejador. El droide de seguretat K4 present en el pont en aquell moment ha mostrat una repetició de la bitàcola computeritzada de l'Estrella Remota en els instants crítics de la batalla de Galtea.

—Els anem a examinar a fons —gruny el Kl’aal despullant els seus temibles ullals— tantes vegades com faci falta fins a trobar al nostre sabotejador.

Serà un dia molt llarg.

Quan s'observa la bitàcola de la nau s'adverteix que l'explosió sobre el lloc de la Capitana Adrimetrum en el transcurs de la batalla no coincideix amb cap impacte de blàster.

S'adverteix que durant un breu instant —menys de dos segons—, el temps de bitàcola del droide K4 indica —saltar—. Hi ha dos segons de temps de bitàcola perduts de la memòria del droide.

En mirar amb cura s'adverteix que un moment abans de l'explosió en el pont, la Capitana Adrimetrum es dóna distretament una palmada en el coll, com si hagués rebut una picada o un petit cop per l'esquena. I que aquest impacte en el coll de la capitana partiria de la posició del droide K4 en el lloc de seguretat del pont.

ALTRES PROVES

Quan investiguen les conduccions d'energia que van esclatar trobaran fragments d'un detonador tèrmic i un circuit socarrat que sembla una peça de receptor.

Durant un procés de diagnòstic o protocol de reparació del droide K4, descobriran les restes carbonitzades d'un llançador pneumàtic en el compartiment d'armes del droide. No queden autèntiques proves, a excepció d'una petita cremada i un fragment del canó de l'arma.

Amb l'ajuda parcial de les proves reunides durant la recerca preliminar, el cos mèdic ha trobat altres dues anomalies en l'estat de la capitana: una petita fava a la base del seu coll i una inexplicable disminució en l'activitat dels seus neurotransmissors cerebrals.

—Òbviament —diu el cap mèdic—, hi ha alguna classe de verí de contacte o un altre agent extern actuant en aquest cas. Per desgràcia la substància no apareix en les anàlisis mèdiques habituals.

El Major Drake pren la paraula:

—Sé que tal vegada sigui una ximpleria, però fa algun temps vaig seguir la pista a un agent de Sarne. Pel que sembla aquest agent visitava amb regularitat un sistema remot. En aquest planeta es produïa una toxina que l'agent utilitzava per als seus assassinats polítics —un somriure maligne planeja sobre el rostre de Drake: —Mai vaig trobar a l'agent ni la font del verí, però els nadius del planeta són relativament amistosos. Tal vegada hauríem de fer la prova.

EPISODI QUATRE: MISSIÓ A SEBIRIS

Khzam, capità en funcions, secundarà la moció de Drake d'anar al proper sistema, especialment al selvàtic planeta Sebiris. Durant el viatge s'aprofundeix el coma de l’Adrimetrum.

—Si això és possible, l'activitat neurotransmissora és fins i tot menor que ahir —explica el cap mèdic—. De no trobar aviat un antídot, morirà en qüestió de dies.

Drake proporcionarà una ruta d’astrogació vàlida i la informació més detallada que pugui sobre els seus habitants. Permet que es consulti la seva computadora de butxaca.

Anotació de Breslin Drake, 912873.27: Fa algunes setmanes els meus contactes de Pembric II van suggerir que un dels agents de Sarne, un sabotejador i assassí que utilitza el nom fals de Klendost Petrivoor, visita amb freqüència aquest planeta subdesenvolupat. Podria ser l'Espectre, de manera que he visitat Sebiris pel meu compte.

El planeta en si és calorós, sufocant i incòmode (en això no es diferencia molt de Pembric II), i el terreny selvàtic és molt espès; jo havia vist fullatge dens al llarg de la meva vida, però m'agradaria veure aquí al mateix Palpatine (i la veritat és que només a Palpatine). No hi ha instal·lacions importants com astroports o ciutats, i els sebiri no s'aproximen ni remotament a aquest nivell tecnològic. Sebiris és salvatge, indòmit i perillós.

Apèndix (912888.11): Pel que sembla em vaig equivocar en la meva primitiva suposició que no hi havia construccions importants a Sebiris a part de les barraques de cànem embreat. Mentre visitava als nadius, vaig reparar en el que aparentment era un gran pujol enterrat entre fang i matolls, a prop de mig quilòmetre del poblat que visito. Aquest pujol té una forma estranyament regular, com si els matolls estiguessin cobrint alguna construcció humana, més que el resultat d'un cataclisme geològic. Tal dit tal fet: quan vaig prendre els meus macrobinoculars (artefacte que va impressionar notablement als sebiri, per cert) i vaig examinar el pujol amb major detall, vaig poder veure que era de forma hexagonal i amb una cúpula en el cim. No era una formació natural típica.

Demà li demanaré al cap del poblat sebiri que em proporcioni un guia per anar al pujol; apostaria al fet que sota tots aquests matolls hi ha algun tipus de ruïna.

Apèndix (913001.49): Demanar-li un guia al cap no va ser una bona maniobra: els sebiri es van mostrar inflexibles respecte a que romangués tan lluny com em fos possible del pujol. No puc explicar amb exactitud per què són tan taxatius sobre aquest tema (només he pogut ensenyar-los unes poques paraules de bàsic i no tinc ni la més remota idea de com funciona el seu idioma), de manera que probablement m'escapoleixi més endavant i ho comprovi per mi mateix.

Apèndix (913623.81): Un altre mal dia: el cap em va enxampar mentre em dirigia al pujol poc abans de clarejar. És evident que sabia el que jo pretenia fer (pel que sembla és primitiu, però no imbècil) i abans de donar-me temps a reaccionar diversos caçadors del poblat van aparèixer i van començar a llançar-me llances i coses així. La meva armilla protectora em va lliurar dels dos primers cops i vaig poder mantenir-los a ratlla amb la meva pistola blàster (per sort la llum i el soroll els van espantar tant que van mantenir les distàncies. M'agradava aquest ancià cap; hauria estat una vergonya haver de matar-ho).

Maledicció! És que mai esbrinaré res més sobre el pujol “misteriós” o l'Espectre?

L'ATERRATGE

Drake proporciona les coordenades d'aterratge del poblat que va visitar, a la regió equatorial del planeta. Suggereix que els personatges vagin armats a la superfície, no perquè els sebiri representen una clara amenaça, sinó perquè hi ha criatures molt perilloses natives d'aquest planeta selvàtic.

Drake també suggereix que un grup de bona grandària i armat acompanyi al transbordador fins a la superfície, no vagi a ser que la ficada de pota de Drake en el seu últim viatge a Sebiris hagi alterat l'actitud dels sebiri cap als visitants. Drenn és un dels voluntaris per a la missió a la superfície.

Seguint les instruccions de Drake, enceneu una gran foguera en un forat a la vora de la clariana on heu aterrat. No passa molt abans que diversos sebiri surtin silenciosament de la jungla. En aquesta espècie humanoide li agrada el sigil; no podeu sentir més que l'estrany crit d'un animal llunyà i el murmuri d'una brisa humida i lleugera.

Cinc sebiri entren en la clariana dirigint-se intencionadament cap a la vostra nau. Quatre d'ells tenen gairebé dos metres d'alt i estan molt en forma. Aquests quatre porten mosquetons o armes similars. El cinquè sembla més baixet i més vell. Porta una cinta multicolor entorn del seu front... òbviament, és el cap.

COMENÇA LA NEGOCIACIÓ

Comunicar-se amb els sebiri és un procés tediós, ja que pràcticament no existeixen punts de contacte entre la seva llengua i la dels personatges. De totes maneres, durant la trobada en el transbordador el cap deixarà ben clar que la delegació sebiri no és hostil, i acompanyaran als personatges al seu poblat.

EL POBLAT SEBIRI

El poblat sebiri és petit i no alberga més de dues o tres dotzenes de grans famílies, com a molt 200 persones. Els nens sebiri, coberts d'escates, juguen en el fang, i les tímides dones sebiri us miren desconfiades. Però els homes us tracten com a hostes d'honor i us ofereixen un beuratge de saba d'aspecte marejant, després de la qual cosa us condueixen a les seves barraques.

El cap explicarà que el verí que afecta a la Capitana Adrimetrum acaba resultant mortal per a la majoria dels humanoides, i que l'únic antídot és una sèrie d'herbes que poden trobar-se al costat del terra sagrat del monticle hexagonal a escassa distància del poblat.

El cap també revelarà que el monticle és sagrat perquè el van crear “els que van venir abans”. Prossegueix parlant d'una meravellosa civilització que va crear la selva que els envolta i va construir el monticle sense necessitat d'eines. “Els que van venir abans” eren algun tipus de raça avançada que “estenia al seu poble a través del cel”, i que segons el cap emprava petits artefactes i encantaments lluminosos per realitzar miracles. Els “miracles” descrits pel cap són notablement similars a la inusual tecnologia que el Moff Sarne va emprar durant la seva fugida de la capital.

El cap refusà qualsevol intent de convèncer-ho perquè condueixi a un grup fins al monticle, però quan li donen una gran quantitat de —regals— (li agraden sobretot els menjars exòtics), els conduirà personalment acompanyat per 12 caçadors sebiri.

El viatge cap al pujol misteriós es produeix sense incidents. De tant en tant els sebiri us indiquen que romangueu quiets mentre alguna cosa enorme es mou sota el fullatge a alguns centenars de metres, però cap dels feroços depredadors nadius del planeta salta a atacar-vos.

Quan arribeu al costat del monticle, el cap recull algunes herbes i us les lliura. Mentre ho fa, un dels homes que va arribar amb Drake a l'Estrella Remota sembla parlar amb un dels caçadors sebiri. El cap sebiri assenyala cap al voluntari de l'Estrella Remota, anomenat Drenn, i diu entretalladament en bàsic:

—Petrivoor tornar, eh?

En aquest moment Drake comprendrà qui és el seu home. I en el mateix instant Drenn sabrà que l’han descobert, desenfundarà el seu rifle blàster i obrirà foc, però no sobre els personatges, sinó sobre el mateix pujol “misteriós”, una acció que deslliga la ira de l'escorta de sebiri.

BATALLA AL COSTAT DE LES RUÏNES

Els eixelebrats trets de blàster de Drenn (o Petrivoor) travessen el fullatge que cobreix el pujol hexagonal, aixecant xiuxiuejants núvols d'un fum oliós. Sota els matolls ardents podeu veure pedra tallada i decorada amb intricats dibuixos, diferents a qualsevol altra cosa que mai hàgiu vist.

Els sebiri no estan tan fascinats pel gir dels esdeveniments. Diversos d'ells emeten udols esgarrifosos que reben resposta des de la jungla. Drenn dispara al caçador més proper i corre cap a la jungla, mentre diversos sebiri el persegueixen. Els altres es tornen cap a vosaltres.

Els personatges han de lluitar, per defensar-se dels aïrats sebiri. Quan diversos són ferits o atordits per trets de blàster, la resta fuig espantat per les armes “màgiques”. En aquest punt els personatges negocien una treva per tornar al seu transbordador.

Un intent de registrar minuciosament el temple, no troba gran cosa d'interès. Pel que sembla tot el temple està excavat en una sola roca, i el seu examen revelarà que la pedra procedeix del continent meridional (algú va transportar la roca gairebé 2000 quilòmetres). En el seu interior no hi ha relleus ni altres indicadors del seu origen.

CONCLUSIÓ

De retorn a l'Estrella Remota.

El cos mèdic es mostra escèptic en veure el remei d'herbes per a l'estat de la capitana, però aquest escepticisme es mitiga quan a les poques hores d'administrar-se la primitiva cura, la capitana es mou i surt del coma.

—Haig de descansar els ulls —murmura abans de submergir-se en un profund somni normal. L'endemà es reincorpora al seu càrrec.

La capitana està molt interessada en les misterioses ruïnes de Sebiris.

—Diuen que tota mitologia té un origen real, i jo acostumo a estar d'acord. Si va haver-hi una espècie que es va expandir fa segles per aquesta regió, Sarne ha pogut recollir les joguines que van deixar.

—Sigui on sigui que trobés aquesta tecnologia —es deté pensativa—, no ho anem a trobar a l'espai conegut. Només ens queda una opció: seguir endavant.

—Sarne està aquí fora i l’anem a atrapar.

La Capitana Adrimetrum sembla inusualment ansiosa, i encantada per com de bé que ha reaccionat la seva novençana tripulació davant una situació de perill.

—Ben fet —us felicita.

Lamentablement Drenn havia amagat algun tipus de vehicle en la superfície de Sebiris. El petit transport va aconseguir saltar a l’hiperespai abans que l'Estrella Remota estigués preparada per a la persecució.

—No penso preocupar-me —somriu amargament Drake—. Estic segur que el tornarem a veure.

FI