CAPÍTOL XIII[1]
Vader
va fer un tall, la princesa va aixecar una vegada més el sabre per rebutjar-ho
i, a últim moment, el Senyor Fosc va canviar el balanceig. La punta del raig
energètic va acoltellar el tors de la Leia, va tallar el seu vestit de minera i
va deixar una cremada negra a través del seu estómac. La Leia es va estremir de
dolor i es va sostenir la ferida amb la mà lliure. Vader no li va donar treva i
va seguir constrenyent-la.
Els
esforços d’en Luke per alliberar-se el van deixar tan pres com abans i
totalment esgotat. Jeia en el sòl mentre s'esforçava per recuperar l'alè i les
energies, obligat a observar sense poder fer res en el joc del gat i el ratolí
que Vader practicava amb la princesa.
Un
altre complicat gir i envestida. Aquesta vegada el sabre va obrir la galta de
la princesa i va deixar una altra horrible marca socarrimada. Els ulls de la Leia
es van omplir de llàgrimes quan es va portar la mà a la galta cremada.
Ara
es movia cada vegada més lentament i la mà que sostenia el sabre d’en Luke
tremolava insegura.
─Au
vinga, princesa-senadora Organa, on està la seva noble fortalesa, la seva
decisió de traïdora? ─La va assetjar Vader─. Segurament aquestes petites
cremades no li fan tant mal.
Furiosa,
va dirigir el sabre cap a ell amb renovat vigor. Sense esforç, Vader va
bloquejar el cop i va seguir avançant per tornar a tallar-la. Encara que li va
bloquejar, la força del cop va fer que la Leia ensopegués i rodés pel terra.
Vader la va seguir implacable mentre ella intentava allunyar-se de quatre
grapes i tornar a posar-se dempeus.
El
sabre del Senyor Fosc va obrir una llarga fenedura negra en la part posterior
de la cama esquerra de la princesa.
La
princesa va cridar i les hi va enginyar per rodar i acabar dempeus. Després es
va allunyar d'ell coixejant i va recolzar la cama ferida.
Incapaç
de mirar un segon més, Luke va enfonsar el cap entre les mans. Va sentir un so
de pedra contra pedra. Va aixecar el cap, la va girar i va mirar cap enrere. El
so es va repetir. Va intentar mirar a l'altre costat de la pedra que li
retenia.
Una
mà, aparentment independent del braç o el cos, es va obrir camí amb infinita
lentitud i decisió pel costat de l'enorme bloc de pedra volcànica. Després va
aparèixer un cap. Una terrible ferida es veia en la part superior del crani.
─...
Hin! ─li va cridar Luke suaument ja que amb prou feines s'atrevia a respirar.
Un ràpid cop d'ull va demostrar que Vader seguia concentrat en la princesa.
El
yuzzem mortalment ferit es va portar una mà al musell i va ordenar-li que
guardés silenci. De quatre grapes, Hin va envoltar la pedra fins a situar-se
sota una vora excel·lent. Es va recolzar contra les pedres i va començar a
alçar-se. Les sòlides espatlles plenes de cerres es van estrènyer contra la
gran roca amb els braços tibants.
La
pedra no es va moure i Hin va caure al terra. Respirava amb dificultat i tenia
els ulls entretancats.
─Au
vinga, Hin, tu pots! ─Li va constrènyer Luke frenèticament, mentre els seus
ulls saltaven del combat al yuzzem caigut─. Pots moure-la... una miqueta més.
Torna a intentar-ho, si us plau!
Hin
va parpellejar i va semblar mirar-li sense veure’l. Es va moure mecànicament i
una vegada més va col·locar els braços i les espatlles de músculs potents sota
el sortint.
***
─Au
vinga, princeseta. Ara és el moment de mostrar el seu valor ─la reprengué Vader─.
Encara li queda una oportunitat ─la va assetjar mentre ella retrocedia i la va
amenaçar amb espasades i envestides falses que ella feblement intentava
bloquejar al mateix temps que coixejava amb la cama ferida─. Aixequi's i lluiti
─va insistir.
Vader
va traçar un altre moviment descendent del sabre letal, que va tallar el pit i
el vestit de la princesa. La Leia va llançar un gemec agonitzant, es va ajupir
i va estar a punt de caure. Vader es va acostar a ella.
Llavors
van escoltar un so demolidor que va fer que tots dos aixequessin la mirada.
En un
últim esforç, Hin havia mogut cap a un costat l'immens bloc de pedra. Va caure
arraulit, ja gairebé sense vida, mentre Luke s'aixecava desesperadament. La
pressió en la cama havia estat prou per retenir-lo però no havia estat
suficient per lesionar-lo. Ara Luke corria cap als dos combatents i encara que
encongia la cama dreta, sentia que a cada pas que donava recuperava la seva
força.
─Leia!
La
princesa va conservar la serenitat suficient per desconnectar el sabre abans de
llançar-li-ho a pesar que Vader va intentar interceptar l'arma. El Senyor Fosc
va errar per un dit de distància però va arribar fins a la princesa.
Però
la passada havia estat curta. Luke va intentar córrer més ràpid i va notar que
coixejava lleugerament amb la seva cama encara adolorida. Vader grunyí alguna
cosa inintel·ligible i va empènyer a la princesa amb la mà lliure. Ella va
caure contra el dur terra i va romandre allà panteixant i esgotada.
Luke
va veure que Vader disminuïa la distància entre ells. El Senyor Fosc seria el primer
d’aconseguir el sabre. Va saltar i es va llançar al terra. Va sentir que
renaixia quan la seva mà va estrènyer l'empunyadura del sabre i va rodar amb
renovat vigor cap a la dreta. L’espasada de Vader va arribar una mil·lèsima de
segon tard i va obrir un profund solc en el sòl de pedra on Luke havia caigut.
Luke
ja estava dempeus i a la seva mà el sabre emetia una brillant llum blava. El
lliscament li havia situat darrere de Vader. Es trobava entre el Senyor Fosc i
la princesa. Vader li observava en silenci.
─Leia?
─No va obtenir resposta i va mirar cap enrere─. Princesa?
Una
veu prima i trèmula va respondre:
─Luke,
no et preocupis per mi.
Vader
va semblar respirar profundament.
─No,
Skywalker ─va rugir─, no es preocupi per ella. Preocupi's per vostè.
Luke
va experimentar una salvatge sensació de goig quan va empunyar l'arma del seu
pare.
─Res
em preocupa, Vader, ara no. Ja no tinc preocupacions però sí una inquietud ─la
seva veu reflectia un insòlit convenciment─. Vaig a matar-lo, Darth Vader.
Novament
la riallada sense humor.
─Skywalker,
té vostè una elevada opinió de si mateix.
─Sóc...
sóc Ben Kenobi ─va murmurar Luke d'una manera estranya.
Durant
un segon, Vader va semblar estremir-se.
─Ben
Kenobi està mort. Jo mateix el vaig matar. Vostè només és Luke Skywalker, ex-granger
de Tatooine. No és un Mestre de la Força i mai serà semblant a Obi-Wan Kenobi.
─Ben
Kenobi m'acompanya, Vader ─va replicar Luke, que a cada segon recuperava la
confiança─, i la Força també m'acompanya.
─Noi,
tens certa Força al teu voltant ─va reconèixer Vader─. Però no ets un mestre. I
això et condemna. Només un mestre podria fer... això.
El Senyor
Fosc va atacar i Luke el va esquivar. Al mateix temps, Vader no mirava a Luke
sinó al terra. Un petit fragment del sostre caigut es va elevar i va sortir
disparat cap al cap d’en Luke. En veure-ho venir, Luke va reaccionar com Kenobi
li havia ensenyat... sense pensar.
Una
pedra molt més petita es va elevar i va interceptar la trajectòria de la roca envestidora.
Es van trobar.
Encara
que el míssil de Vader era indiscutiblement major, la pedra d’en Luke el va
desviar prou perquè passés inofensivament al costat de la seva espatlla.
Sense
bleix, va mirar desafiador a Vader.
─Bé,
noi ─va confessar el Senyor Fosc─, molt bé. Però la meva pedra era la més
pesada. Els meus poders són més potents.
─No
prou, Vader ─va insistir Luke mentre envestia. Pensava en Kenobi, en les
tècniques del sabre i la Força que l'ancià Cavaller Jedi li havia ensenyat
laboriosament. Va intentar deixar que la Força guiés el seu braç.
Vader
esquivà, bloquejà, va tornar a esquivar i va descobrir que l'habilitat i
l'agressivitat de l'atac demoníac d’en Luke li obligaven a retrocedir. Durant
un segon la màscara respiratòria es va tirar cap enrere. Un fragment del
gruixut baix relleu d'una de les columnes es va deixar anar i va caure.
Luke
ho va percebre a l’últim moment i va donar un salt cap enrere. L'enorme panell
tallat va caure entre tots dos contrincants. Els dos homes van descansar
inquiets mentre la pols es posava. Luke va aspirar ansiosament l'aire mentre
Vader mostrava menys aplom i una tensió creixent.
─Skywalker,
molt bé ─va declarar─. Resultes ser molt bo per ser un nen. Però el final serà
el mateix ─va aixecar el sabre i va atacar per sobre del panell destrossat.
Ara
va ser el Senyor Fosc qui va iniciar l'atac. Luke va descobrir que es veia
obligat a retrocedir constantment mentre Vader li llançava un torb
ininterromput de fragments de pedra i espasades.
Era
impossible respondre a tots els cops.
D'alguna
manera, Luke ho va aconseguir.
Ara
traçaven cercles pel centre del terra del temple. La princesa jeia de costat,
però va tractar de tornar-se i mirar. El dolor de les ferides es va alçar al
voltant seu com una muralla d'acer. La muralla es va tancar entorn dels seus pensaments
i, a manera de resposta, va ajustar els ulls i va caure contra la freda pedra.
Els
dos enemics es van detenir una vegada més, però ara era Vader qui panteixava
afanyosament.
─Kenobi...
et va entrenar... bé ─va reconèixer admirat el Senyor Fosc. El combat constant
li havia fet perdre part de la seva acostumada indolència─. I posseeixes... una
habilitat natural pròpia. Has demostrat ser un desafiament. M'agraden... els
desafiaments.
Encara
sencer, Luke va murmurar reptador:
─Massa...
desafiament... per a vostè!
─No ─li
va assegurar Vader─, jovenet, ets sobreestimes ─el Senyor Fosc es dreçà fins a
la seva màxima i respectable altura─. He acabat de jugar amb tu.
Va
balancejar el sabre fins que es va convertir en una taca fosca en l'atmosfera
humida del temple i va saltar per l'aire. Va ser una mica més que un salt però
menys que levitació. Va llançar el sabre des del cercle blau d'energia.
Instintivament
─no tenia temps per pensar─, Luke ho va esquivar. La força continguda en el
sabre llançat va fer que l'arma li caigués de la mà a Luke. Ambdues armes van
sortir acomiadades cap a la dreta i van interrompre la seva trajectòria, encara
brillants i activades, prop d'una fosca obertura circular que s'obria en el terra.
Mentre
Vader queia lentament cap al sòl, es va subjectar el canell dret amb la mà
esquerra, va tancar el puny i va semblar agitar-se com algú que vomita. Una
bola de pura energia blanca, de la grandària d'un puny, es va materialitzar
davant de les mans de Vader i va baixar cap a un Luke que mirava amb els ulls
molt oberts.
Alguna
cosa va portar a Luke a comprendre que no aconseguiria agafar el sabre abans
que el globus blanc li toqués.
Va
aixecar ambdues mans i va apartar la mirada. Per aquest motiu no va veure el
que passava.
Les
seves mans van semblar desdibuixar-se. El globus blanc li va copejar, va
rebotar i va contactar suaument amb Vader mentre arribava al sòl. Es va sentir
un tènue cruixit com el d'una explosió llunyana. Vader va caure cap a baix i el
globus va desaparèixer.
Però
quan la bola d'energia blanca va tocar les mans d’en Luke, el poder inherent al
cinetità o globus energètic contingut, li va llançar al terra. Si l'hagués
rebutjat infructuosament, la bola li hauria llançat per l'aire i li hauria fet
traspassar la paret del temple.
Ara
estava de cap per avall mentre Vader rodava lentament de costat i bellugava
incrèdul el cap.
Va
tornar a enfocar la seva mirada i va veure a un Luke estremit però intacte que
gatejava lentament cap al seu sabre de llum.
─No és...
possible! ─va murmurar Vader i va començar a reptar cap a la seva arma. El
cinetità havia copejat el costat esquerre de la seva armadura corporal, que
s'hi havia oscat cap a dins com per efecte d'un cop de puny gegantesc─. Tant
poder... en un mocós. No és possible!
Luke
no tenia forces ni desitjos de discutir. Només va veure el sabre i va sentir
que la seva suau empunyadura encaixava, compacta, en el palmell de la seva mà.
Vader
ja havia recuperat la seva arma. Amb un esforç suprem va trontollar fins a
posar-se dempeus i va girar per enfrontar-se amb Luke. Aquest va sostenir el
sabre del seu pare per sobre del cap, es va aixecar, va córrer cap al Senyor
Fosc i es va llançar contra l'elevada figura negra.
Es va
produir un encegador llampec de llum quan va contactar amb el raig del sabre de
Vader i va relliscar a causa del cop. El seu sabre va seguir caient i va
travessar el sòl de pedra. La mà d’en Luke va xocar contra una pedra i es va
veure obligat a deixar anar el sabre.
Va
xocar violentament contra el sòl i va rodar d'esquena per veure què havia
ocorregut. Luke va reparar que Vader observava fixament el sòl. El seu braç
dret estava allà i encara subjectava el sabre resplendent.
Hi
havia menys sang de la qual Luke esperava. Va intentar posar-se dempeus i no ho
va aconseguir. Ja no tenia forces per agenollar-se, menys encara per alçar-se.
Per
això va romandre estès, totalment exhaust. Amb passos desiguals i insegurs, el Senyor
Fosc va trontollar lentament fins al seu braç amputat. Esparverat, es va ajupir,
va aixecar el braç tallat i el va separar del sabre. El va sostenir a la mà
esquerra i es va tornar per mirar-li. Tot
esta perdut, va pensar el noi mentre Vader col·locava el sabre damunt del
seu cap amb la mà que li quedava. El Senyor Fosc, Lord dels Sith, Mestre del
Costat Fosc de la Força, era invencible.
Tot
havia acabat.
─Ho
sento ─va murmurar i va dirigir el cap cap a on estava la princesa, arraulida
en el terra del temple─. Ho sento, Leia. La vaig estimar ─va tornar a elevar la
mirada i va descobrir que no li quedava forces per una darrera maledicció.
El
sabre va dansar per damunt i per darrere del cap de Vader. El Senyor Fosc va
avançar com embriagat. Va ensopegar un parell de passos a l'esquerra.
I va
desaparèixer.
Un
udol inharmònic i inhumà va acompanyar el descens del Senyor Fosc pel cercle
negre situat a la dreta d’en Luke. Amb les celles dolorosament arrufades i amb
prou feines capaç de creure-s’ho, Luke es va acostar amb prou feines fins a la
vora del cercle negre i va espiar cap a dins i cap avall.
No va
aconseguir albirar el fons del fossat ni el menor senyal de Darth Vader.
─S'ha
anat ─va murmurar atònit, gairebé incapaç de creure-s’ho─. Espero que hagi anat
on es mereix ─va recórrer el sòl amb la mirada mentre s'esforçava per
asseure's. Es va recolzar en un braç─. Leia, ho vaig aconseguir! Vader ha desaparegut,
Leia!
Però...
persistia una agitació, un feble tremolar de la Força, tan feble que amb prou
feines ho percebia, com un mal sabor de boca. Però estava aquí... Vader seguia
viu!
Però
Vader no era una amenaça per a ells. De moment, amb això en tenia prou Luke.
Sanglotava mentre arrossegava el seu cos extenuat pel terra de la càmera.
─Leia,
Leia!
En
arribar al seu costat, Luke va explorar-la amb la mà i li va tocar el front. La
princesa va obrir els ulls i li va mirar.
Luke
plorava sense consol mentre tocava acuradament les terribles cicatrius que el
sabre de Vader havia deixat en el cos i el rostre de la princesa.
─Luke?
─va sospirar amb veu amb prou feines audible. Li va somriure dolorosament. Luke
va agafar la seva mà i va caure al costat d'ella.
Halla
es va detenir a la part alta de les pedres que bloquejaven l'entrada al temple
per mirar a les seves esquenes. Va veure dos éssers que jeien agafats de la mà
en el sòl del temple. Del Senyor Fosc dels Sith no hi havia petjades. Li havia
vist caure pel pou dels sacrificis dels adoradors de Pomojema. Halla era lliure
de partir.
Va
baixar la seva mirada per fixar-la en el brillant carmesí abismal del cristall Kaiburr
i després va girar per penetrar la broma i la boira de Mimban.
El
transport de personal en què havien arribat esperava fora. En el seu interior
jeia Kee, abatut definitivament per un cop de Darth Vader. A prop estaven els
dos androides d’en Luke, immòbils i desactivats.
─Maledicció!
─va murmurar Halla gairebé dintre seu─. Ai, maledicció! ─Després va creuar a
tot córrer la pila de pedres trencades... de retorn al temple─. Luke! ─va aixecar
el cos desmaiat i va mirar el rostre somnolent─. Luke, noi! Au vinga, deixa
d'espantar a la vella Halla!
Luke
va obrir els ulls i els va posar guerxos en tractar de mirar-la.
─Halla?
L'anciana
es va humitejar els llavis, va mirar cap al cel, va col·locar el cristall en la
falda d’en Luke i el va empènyer cap a ell com si cremés.
─Pren,
no és molt el que puc fer amb ell. No sóc una mestra de la Força sinó una
impostora, una xerraire. Podria dedicar-me a realitzar trucs de saló més
impressionants i millors... però malgastaria el cristall i, de totes maneres,
l'Imperi no trigaria molt a trobar-me.
Luke
va desviar la mirada d'ella cap al silicat palpitant que tenia en la falda.
─El
cristall amplia la Força ─va somriure i va tossir─. De què serveix ara?
─No
ho sé! ─va cridar Halla furiosa─. Maledicció, el volies i aquí el tens. Què més
vols de mi? Què més puc fer? ─Va sacsejar les dues mans davant d’ell,
desesperada davant la seva pròpia impotència.
─Res,
Halla ─Luke li va somriure afectuosament─. Suposo que no es pot fer res més ─va
moure les mans i va acariciar el cristall─. Està tebi... és agradable.
─Estàs
boig ─esbufegà la Halla─. Només es tracta d'un fred tros de pedra.
─No...,
està tebi ─va insistir─. Posseeix una tebiesa estranya.
Va
caure inconscient al terra mentre ambdues mans encara subjectaven amb fermesa
el cristall.
Halla
es va posar dempeus i es va apartar.
─Vella
estúpida ─es va maleir─. Vella estúpida i egoista. Vaig haver d'ajudar-los quan
encara podia fer-ho. Vaig haver de... ─va vacil·lar i va arrufar inquieta el nas.
Començava a haver-hi més claredat en el temple en ombres? Girà i va obrir
desmesuradament els ulls.
El
cos immòbil d’en Luke estava embolicat en un dens bany de llum vermella. El
cristall resplendia a les seves mans amb una lluentor anormal. La llum no
romania immòbil. Es movia, voleiava, corria sobre ell com una cosa viva. Va
recórrer totes les extremitats, els dits i els fol·licles, com l'antic foc de
Sant Elm en els aparells d'un veler.
Després
de diversos moments estàtics, el mantell radiant es va encongir, absorbit pel
cristall que va recuperar el seu color normal.
Luke
es va asseure tan bruscament que Halla no va poder reprimir un crit. Luke va
parpellejar i la va mirar. Vacil·lant, com si fos a punt de saludar a un
fantasma, Halla va avançar passet a passet cap a ell.
─Luke,
noi? ─va murmurar roncament.
─Halla.
Què va passar? Jo... ─va girar el cap i els seus ulls es van posar en el fossat
silenciós que havia empassat a Darth Vader─. Recordo això. Halla, també recordo...
que vaig morir.
─Va
deure resultar-te avorrit ─va respondre sense somriure─. Va ser el cristall...
alguna cosa del cristall. La Força...
─No ho
recordo ─va insistir Luke i va moure encantat el cap. Després es va ajupir i va
tocar l'espatlla de la princesa─. Leia?
─Sostenies
el cristall amb ambdues mans ─va explicar Halla serenament─. Recordes les
velles llegendes... segons les quals els sacerdots del temple podien guarir?
─No
comprenc res ─va murmurar Luke.
Va
tornar a aixecar el cristall amb ambdues mans, va tancar els ulls i va intentar
concentrar-se i relaxar-se al mateix temps. La resplendor del cristall va
augmentar.
─Comprenc
─va dir una veu sorgida del cos d’en Luke, que podia o no ser la seva.
La
lluentor carmesina va tornar a sorgir del cristall. Va pujar pels braços d’en
Luke i es va detenir a l'altura dels colzes. Luke va sostenir el cristall amb
una mà i va obrir els ulls. Es va ajupir com un somnàmbul. Amb la punta d'un
dit va tocar el rostre de la princesa i va seguir la cicatriu marcada pel sabre
de Vader. Aquesta va desaparèixer mentre ell la recorria amb la resplendor
vermella. Halla va aconseguir veure que la pell es movia, es plegava i guaria
al seu pas.
Lentament
i mudament, mentre Halla observava esbalaïda, Luke es va dedicar a rastrejar
cadascuna de les ferides que Vader havia infligit a la princesa. Quan va acabar
amb l'última, va recolzar durant un perllongat instant el palmell obert en el
cor i després en el front de la Leia. Després Luke es va asseure. La resplendor
del cristall va retornar al seu estat normal.
Van
transcórrer diversos minuts més. Indemne, recuperada la seva bellesa, Leia
Organa es va asseure lentament. Es va portar ambdues mans al cap.
─Leia?
Se sent bé? ─va preguntar amorosament Luke.
La
princesa es va estremir i li va mirar amb atenció.
─Luke,
tinc un espantós mal de cap.
─Mal
de cap ─va repetir el noi. Girà i va somriure a Halla─. Li fa mal el cap.
Halla
li va retornar el somriure, va riure i després va llançar riallades d'alegria.
Luke es va unir al seu riure i les seves riallades desconcertades i felices
s'entremesclaven de tant en tant amb una tos. El cristall havia guarit el seu
interior ferit, però encara estava mancat d'oxigen.
Sobtadament
la princesa va semblar insegura. Es va mirar a si mateixa. Va recordar
impetuosament els esdeveniments mentre es tocava la cama i la cara.
─Han
desaparegut ─va murmurar incrèdula─. S'han guarit. Com?
Luke
es va posar seriós.
─Va
ser el cristall, Leia. Em va guarir a mi, la va guarir a vostè i ni tan sols em
vaig adonar que ho feia. Totes les supersticions de la Halla són realitat. Empra
la Força. Leia, la va guarir el cristall... no jo.
─Apa
ja, Luke, noi ─li reprengué la Halla─, vas ser l'agent a través del com va
actuar el cristall. Sense tu, només seria pedra.
─Luke,
nosaltres ─la Leia es va interrompre i va mirar nerviosament al seu voltant─. Què
va passar amb...?
Luke
la va tranquil·litzar.
─Està
allà a baix ─va assenyalar el fossat─. No li vaig sentir tocar fons. Leia,
Vader està liquidat ─però... mentre ho deia, va tornar a produir-se una
estranya dringadissa de la Força, alguna cosa semblant a la pudor de sulfur.
La Leia
va interrompre aquesta indesitjable cadena de pensaments.
─I
C3PO i R2D2?
─Estan
bé ─va respondre Halla─. Almenys, em va semblar que estaven bé fa un segon...
bé, quan vaig tornar al reptador per cerciorar-me que el teu Senyor Fosc no
havia col·locat un parany explosiu. Estan desconnectats però, per la qual cosa
he vist, no han sofert cap dany.
Luke
va sospirar alleujat i va passar un braç per les espatlles de la Leia. Ella no
li va rebutjar.
─Tingui
─va dir Luke i va lliurar el cristall a la Halla. Ella li va mirar
desconcertada, però després el va agafar i el va sostenir amb reverència─.
Tenint en compte que vindrà amb nosaltres, pot tenir-ho una estona.
─Amb
vosaltres? ─Halla es va mostrar cautelosa─. Per a què voleu a una vella
cansada? Per a què puc servir-vos?
─Per
a un món feliç ─li va assegurar Luke─. Un univers de benestar. Sortirà sana i
estàlvia de Mimban amb nosaltres. Després, si no desitja unir-se a la causa
d'un grapat de «facinerosos», no haurà de fer-ho ─va meditar melancòlicament─. Conec
un home, pirata i contrabandista, que en un altre temps pensava com vostè.
─No
em comparis amb cap contrabandista ni m'obliguis ─va respondre Halla de mal
humor─. Potser em deixi convèncer... però la Força sabrà per a què em voleu. On
aniré amb vosaltres?
Luke
va mirar la Leia i va somriure. Ella es va recolzar en ell i li va retornar el
somriure.
─Anirem
a Circarpo IV ─li va informar Luke─. Arribarem tard a una cita molt important ─es
va tornar per mirar-la─. Una cita amb un moviment de resistència. Halla, potser
l’acabarem convertint en una idealista revolucionària.
─No
és probable! ─va protestar. Però no va posar objeccions mentre els seguia cap a
l'exterior del temple de Pomojema.
Una
vegada en el reptador, Luke va accionar les palanques necessàries. R2D2 va ser
el primer a recuperar-se, seguit d'un C3PO sorprès.
─Ah,
senyor! On està ell? No vam poder escapar. Coneixia totes les paraules en clau
i les ordres pertinents. Vaig intentar avisar-li, senyor, però no ho vam aconseguir...
─R2D2 va llançar un bip exasperat. Per un androide l'especialitat del qual és
la comunicació, C3PO trigava molt a recuperar-se─. Disculpi'm, senyor ─va prosseguir
amablement l'alt i esvelt androide─ però, m'he perdut alguna cosa important?
─R2D2,
encén el motor. Fotem el camp d'aquí.
La
petita unitat D2 es va endollar en l'encesa del reptador. El motor va respondre
immediatament. Halla va fer girar la sòlida màquina i es va internar en les
boires i els ritus selvàtics de Mimban.
─Per
què tindré la impressió de què tots es riuen de mi? ─Es va sentir dir a la veu
feble i cada vegada més llunyana de cert androide.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada