L'Imperi contraataca (IX)

Anterior

Capítol 9

En tot l'univers només un ser era capaç d’aterrir l'ombrívol esperit de Darth Vader. El Fosc Senyor del Sith esperava la visita del seu temut amo tot sol i en silenci a l'interior de la seva càmera feblement il·luminada.

Mentre esperava, el seu destructor galàctic imperial solcava per un immens oceà d'estels. Cap tripulant de la nau s'hauria atrevit a molestar a Darth Vader quan es trobava en el seu cubiculum privat. Si algú ho hagués fet, potser hauria percebut un lleuger tremolor en l'estructura coberta per una capa negra. Si algú hagués pogut veure a través de la negra màscara respiratòria que li cobria, tal vegada hauria percebut un indici de terror en el seu semblant.

Però ningú es va acostar i Vader va romandre immòbil mentre complia amb una vigília pacient i solitària. Poc després, un estrany gemec electrònic va trencar el silenci mortal de l'estada i una llum pampalluguejant relluí en el mantell del Fosc Senyor. Immediatament Vader va fer una profunda reverència per rendir culte al seu regi amo.

El visitant va arribar en forma d'holograma i es va materialitzar davant Vader, i es va destacar per sobre d'ell. La figura tridimensional anava vestida amb una senzilla túnica i el seu rostre quedava cobert per una enorme caputxa.

Quan l'holograma de l'emperador va parlar per fi, ho va fer amb la veu més greu que la de Vader.

Per si la presència de l'emperador no fos terrible, el so de la seva veu va fer que un sotrac de terror recorregués el poderós cos de Vader.

—Serf, pots aixecar-te —va ordenar l'emperador.

Vader s’alçà en l'acte, però no es va atrevir a mirar el rostre del seu amo, per la qual cosa va clavar la mirada en les seves botes negres.

—Amo, què ordenes? —va preguntar Vader amb la solemnitat d'un sacerdot que atén al seu déu.

—La Força ha sofert una greu pertorbació —va dir l'emperador.

—L'he percebut —va replicar solemnement el Fosc Senyor.

L'emperador va posar en relleu el perill:

—La nostra situació és summament precària. Tenim un nou enemic que podria provocar la nostra destrucció.

—La nostra destrucció? Qui?

—El fill de l’Skywalker. Si no acabes amb ell, es convertirà en la nostra ruïna.

Skywalker! Era una idea delirant. Com era possible que l'emperador es preocupés per aquest jove insignificant?

—No és un Jedi —va afirmar Vader—. Només és un noi. Obi-Wan Kenobi no va poder ensenyar-li prou perquè...

L'emperador li va interrompre i va insistir.

—La Força és poderosa en ell. Cal destruir-lo.

El Fosc Senyor va meditar. Tal vegada existís una altra manera d'ocupar-se del noi, d'una manera que beneficiés a la causa imperial.

—Si se li convertís, seria un poderós aliat —va suggerir Vader.

L'emperador va analitzar aquesta proposta en silenci.

Poc després, afegí:

—Sí... sí. Seria un gran avantatge. Es pot fer?

Per primera vegada, Vader va aixecar el cap per mirar d'enfront al seu cap.

—Amo, s'unirà a nosaltres o morirà —va respondre amb tota fermesa.

Pronunciades aquestes paraules, la trobada va arribar a la seva fi. Vader es va agenollar davant l'emperador galàctic, que va passar la mà per damunt el seu serf obedient. Uns segons després la imatge hologràfica va desaparèixer per complet i Darth Vader va quedar sol per esbossar el que potser seria el pla d'atac més subtil que havia traçat en la seva vida.

***

Les llums dels indicadors del panell de comandaments il·luminaven amb una lluentor estranya la tranquil·la carlinga del Falcó Mil·lenari. Il·luminaven suaument el rostre de la Princesa Leia, que es trobava en el seient del pilot i pensava en Han. Abstreta va passar la mà pel panell de comandaments que tenia davant. Sabia que alguna cosa s'agitava en el seu interior, però no estava segura que ho desitgés reconèixer. Però, de totes maneres, podia negar-ho? Sobtadament una sèrie de moviments a l'altre costat de la finestreta de la carlinga va cridar la seva atenció. Una ombra fosca, que al principi era massa veloç i fosca per identificar-la, es va lliscar cap al Falcó Mil·lenari. Uns segons després es va enganxar a la finestra davantera de la nau amb l'ajuda d'alguna cosa que semblava una ventosa. La Leia es va avançar cautelosament per observar des de més a prop la cosa negra en forma de taca. Mentre mirava per la finestreta, sobtadament es van obrir uns grans ulls grocs que la van observar amb summa atenció.

La Leia es va sobresaltar i va retrocedir fins al seient del pilot. Mentre intentava recuperar-se, va sentir unes potes que corrien i un xiscle inhumà. Sobtadament la forma negra d'ulls grocs es va perdre en la negror de la caverna de l'asteroide.

La princesa va contenir la respiració, es va aixecar d'un salt i va córrer fins al celler de la nau.

La tripulació del Falcó concloïa les reparacions del sistema elèctric de la nau. Mentre treballaven, les llums van parpellejar feblement, però després es van encendre i van romandre connectades a plena potència. En Han va acabar de connectar els cables i va començar a col·locar en el seu lloc el panell del terra mentre el wookiee veia com C3PO complia la seva tasca en el panell de control.

—Aquí tot està bé —va informar C3PO— si se'm permeten crec que tot està bé.

En aquell moment la princesa va entrar sense alè en el celler.

—A fora hi ha alguna cosa! —va cridar.

En Han va apartar la mirada del que estava fent.

— On?

—Fora, en la caverna —va replicar la Leia.

Mentre la princesa parlava van sentir, un cop sec contra el casc de la nau. Chewbacca va aixecar la mirada i va emetre un estentori lladruc de preocupació.

—Sigui el que sigui sembla que intenta entrar —va comentar C3PO inquiet.

El capità es va disposar a abandonar el celler.

—Aniré a veure de què es tracta —va declarar.

—Estàs boig? —La Leia li va mirar sorpresa.

Els cops sonaven cada vegada amb més força.

—Escolteu, hem de tornar a engegar aquest trasto —va explicar Han—. No permetré que una bestiola destrossi la meva nau.

Abans que la Leia pogués protestar, Han va agafar una màscara respiratòria de la prestatgeria de provisions i se la va passar pel cap. Mentre sortia, el wookiee va córrer darrere d'ell i va agafar la màscara que li corresponia. Com a membre de la tripulació la Leia va comprendre que el seu deure era unir-se a ells.

—Si hi ha més d'un necessitaràs ajuda —li va dir al capità.

Han la va mirar amb afecte mentre la princesa agafava una tercera màscara respiratòria i cobria el seu rostre bell i d'expressió decidida.

Els tres van sortir de pressa i l’androide de protocol es va queixar penosament en el celler buit:

— Així que jo em quedo aquí completament sol!

La foscor que envoltava la part exterior del Falcó Mil·lenari era densa i humida va cobrir a les tres figures mentre recorrien cautelosament els voltants de la nau. A cada pas que donaven sentien sorolls inquietants i grinyolants que retrunyien en la caverna.

No hi havia llum suficient per saber on podia ocultar-se la bestiola desconeguda. Van avançar amb cautela i van escodrinyar amb esforç les profundes penombres. Chewbacca, que en la foscor veia millor que el capità i la princesa, va llançar un sobtat lladruc sord i va assenyalar una cosa que es movia al llarg del casc de la nau.

Evidentment espantada pel bram del wookiee, una massa informe i corretjosa es va lliscar per la part superior de la nau. Han li va apuntar amb el seu blàster i la va liquidar amb un raig làser. La forma negra va xerrotejar, va ensopegar, va caure de la nau espacial i va aterrar amb un cop sec als peus de la princesa.

La Leia es va inclinar per observar millor la cosa negra.

—Sembla una espècie de mynock —va comunicar a Han i a Chewbacca.

Han va observar ràpidament el túnel fosc.

—Ha d'haver-hi més —va dir—. Sempre es mouen en grup. El que més els hi agrada és adherir-se a les naus. És el que ens faltava!

La Leia estava més interessada en la consistència del terra del túnel que en les paraules d’en Han.

El túnel li havia semblat estrany i l'olor era diferent del de totes les cavernes que havia conegut. El terra era especialment fred i semblava adherir-se als seus peus.

En donar una puntada contra el terra, va sentir que el terreny cedia lleugerament sota el seu taló.

—La consistència d'aquest asteroide és molt estranya —va comentar—. Mireu el terra. No sembla de pedra.

En Han es va agenollar per inspeccionar el terra de prop i va notar que era molt flexible. Mentre ho estudiava va intentar esbrinar fins a on arribava i va albirar el contorn de la caverna.

—La quantitat d'humitat que hi ha aquí és impressionant —va dir.

Es va posar dempeus, va apuntar amb el seu blàster de mà a l'altre costat de la caverna i va disparar cap al grinyol que un mynock produïa en la distància. Quan va disparar la caverna sencera va començar tremolar i el terra es va blegar.

—Ho sospitava. Fotem el camp d'aquí!

Chewbacca va bordar per expressar el seu acord i va sortir corrent cap al Falcó Mil·lenari. Leia i Han van anar darrere d'ell trepitjant-li els talons, es van cobrir el rostre quan un eixam de mynocks va passar al costat d'ells. Van arribar a la nau i van pujar a la carrera a la plataforma que comunicava amb l'interior. Quan tots van estar a bord, Chewbacca va tancar l’escotilla i es va ocupar que cap mynock pogués ficar-se fins a l'interior de la nau.

—Chewie, engega els motors! —va cridar Han mentre que la princesa i ell corrien pel celler de la nau—. Fotem el camp!

Chewbacca va anar a tota velocitat fins al seu seient en la carlinga, mentre Han s'apressava a estudiar les pantalles del panell de controls del celler.

La Leia, que corria per no quedar ressagada, va advertir:

—Advertiran la nostra presència abans que aconseguim tenir la velocitat necessària.

Aparentment, Han no la va sentir. Va posar a prova els comandaments i va tornar de pressa a la carlinga. Però en passar al costat d'ella va fer un comentari que va posar en relleu que havia sentit les seves paraules:

—No hi ha temps per discutir aquest assumpte en un comitè.

Va tornar ràpidament al seu seient de pilot i va començar a manipular els reguladors dels motors.

Poc després el gemec dels motors principals va recórrer la nau.

La Leia va córrer darrere d'ell.

—Jo no sóc un Comitè —va cridar indignada.

Tampoc va semblar sentir-la. El sobtat moviment de la caverna començava a disminuir, però Han estava decidit a retirar d'allà la nau... i fer-ho a tota velocitat.

La Leia s'acomodà les corretges que la subjectaven al seient.

—No podràs donar el salt a la velocitat de la llum en aquest camp d'asteroides —va cridar enmig del rugir dels motors.

Han li va somriure per sobre de l'espatlla.

—Estimada, subjecti's amb les corretges! Som a punt de desenganxar! Els tremolors han cessat!

Han no estava disposat a parar la nau en aquest moment. L'aparell ja havia avançat i va travessar a tota velocitat les parets rocoses del túnel. Chewbacca va bordar horroritzat en mirar per la pantalla visora davantera.

Directament davant d'ells s'alçava una filera serrada i blanca d'estalactites i estalagmites que envoltava per complet l'entrada a la caverna.

—L'he vist, Chewie —va cridar Han. Va accionar enèrgicament el regulador i el Falcó Mil·lenari va seguir avançant—. Subjecteu-vos!

—La caverna s'ha esfondrat —va dir la Leia en veure que l'entrada es feia més petita.

—Això no és una caverna.

—Com?

Aterrit, C3PO va començar a balbucejar:

—Ai mare, no! Estem condemnats. Adéu, mestressa Leia. Adéu, capità.

La Leia va obrir la boca mentre mirava l'obertura del túnel que s'acostava a tota velocitat.

En Han tenia raó, no es trobaven a l'interior d'una caverna. En aproximar-se a l'obertura, va ser evident que les formacions de mineral blanc eren dents gegantesques. I també va quedar clar que, en elevar-se per abandonar aquesta boca gegantesca, les dents començaven a tancar-se! Chewbacca va llançar un rugit.

— Chewie, inclina’l!

Era una maniobra impossible, però Chewbacca va respondre en l'acte i ho va aconseguir. Inclinà bruscament el Falcó Mil·lenari i va posar de costat la nau mentre accelerava per passar entre dos brillants ullals blancs. Ho va fer just a temps, ja que les mandíbules, es van tancar hermèticament quan el Falcó abandonà el túnel vivent.

El vell vaixell de càrrega va travessar l'esquerda rocosa de l'asteroide perseguit per un llimac espacial titànic.

La immensa mola rosada no es proposava perdre aquest saborós aliment i va sortir del cràter per devorar la nau que fugia. Però el monstre es va moure amb massa lentitud. Sense perdre un segon, el Falcó es va elevar, es va allunyar de la seva enganxosa perseguidora i va entrar a l'espai. En fer-ho, es va topar amb un altre perill, el Falcó Mil·lenari havia tornat a entrar en el letal camp d'asteroides.

***

Luke panteixava i pràcticament s'havia quedat sense respiració en dur a terme l'última de les proves de resistència. El seu supervisor Jedi li havia ordenat que emprengués una marató enmig de la densa vegetació de la selva del planeta. Yoda no només havia enviat a Luke a una carrera esgotadora sinó que havia decidit assistir a ella. Mentre l'aprenent panteixava i suava en aquesta accidentada carrera, el petit Mestre Jedi observava els seus progressos des d'una borsa lligada amb corretges a l'esquena d’en Luke.

Yoda va bellugar el cap i es va referir despectivament a la falta de resistència del jove.

Quan van tornar a la clariana en la qual R2D2 esperava pacientment, l'esgotament pràcticament li dominava. Es va deixar caure en el terra de la clariana, però Yoda li havia preparat ja una altra prova.

Abans que Luke recuperés l'alè, el Jedi que portava a l'esquena va col·locar una barra metàl·lica davant dels seus ulls. En un segon, Luke va connectar la seva espasa làser i va atacar frenèticament la barra. Però no va ser bastant ràpid i aquesta va caure intacta al terra, produint un cop sec.

Extenuat, Luke es va deixar caure sobre la terra humida.

—No puc —va gemegar—, estic massa cansat.

Yoda no va mostrar, la menor compassió per ell i va agregar:

—Si un Jedi fossis, tallat en set trossos hauries.

Però Luke sabia que no era un Jedi... almenys encara. El rigorós programa d'aprenentatge establert per Yoda li havia deixat gairebé sense alè.

—Suposava que estava en bona forma —va panteixar.

—Cert, però per quina norma et guies per fer tals suposicions saber m'agradaria —va preguntar el menut instructor—. Les velles mesures oblida. Desaprèn, desaprèn!

Luke se sentia realment preparat per desaprendre els vells costums i estava disposat a lliurar-se d'ells amb la finalitat d'aprendre tot el que el Mestre Jedi podia ensenyar-li. Era un programa esgotador, però amb el temps la força i la capacitat d’en Luke es van incrementar, fins i tot l'escèptic Mestre va albirar algunes esperances. Però no va ser fàcil.

Yoda va dedicar moltes hores a explicar al seu deixeble els costums d'un Jedi. Asseguts sota els arbres prop de la petita casa de Yoda, Luke va escoltar atentament les lliçons i els relats del seu Mestre. Luke parava esment i Yoda mastegava la seva vara gimer, una estaca curta amb tres branques petites en un extrem.

Va haver-hi proves físiques de tot tipus. Luke es va esforçar per perfeccionar el seu salt. En una ocasió, es va sentir preparat per mostrar a Yoda els seus progressos.

Quan estava assegut sobre un tronc al costat d'un ampli estany, el Mestre va sentir l'enèrgic cruixit produït per algú que s'acostava a través de la vegetació.

Luke va aparèixer sobtadament a l'altre costat de l'estany i es va acostar a la carrera fins a l'aigua. En aproximar-se a la riba, va fer un salt a la carrera en direcció a Yoda i es va elevar per sobre de les aigües en saltar en l'aire, però no va arribar fins a l'altra riba i va caure a l'aigua en una estrepitosa capbussada que va xopar completament a Yoda.

Els llavis verds d’en Yoda es van corbar cap avall en una expressió de decepció. No obstant això, Luke no estava disposat a donar-se per vençut. Havia pres la decisió de convertir-se en un Cavaller Jedi i, per molt ximple que se sentís durant l'intent, passaria totes les proves que Yoda li plantegés. Per aquest motiu no es va queixar quan el Mestre Jedi li va demanar que es posés cap per a baix recolzat en les mans i mantingués l'equilibri. Amb una mica de malaptesa al principi, Luke va invertir la posició del seu cos i després d'alguns instants de vacil·lació va aconseguir mantenir fermament l'equilibri. Li va semblar que portava hores en aquesta posició i li va costar menys treball que el que li hauria exigit abans d'iniciar l'aprenentatge. Havia millorat fins a tal punt la concentració que va aconseguir mantenir un equilibri perfecte... fins i tot mentre Yoda romania assegut en les plantes dels seus peus. Però aquesta només era una part de la prova. Yoda li va assenyalar alguna cosa a Luke colpejant-li la cama amb la seva vara gimer. Lentament i acuradament, plenament concentrat, Luke va apartar una mà del terra.

El seu cos es va trontollar lleugerament a causa del canvi de pes... però Luke va aconseguir mantenir l'equilibri i, concentrat, va començar a aixecar una petita pedra que tenia davant. De forma imprevista, la unitat R2 que xiulava i llançava bips es va acostar corrent al seu jove amo, Luke va caure i Yoda es va apartar d'un salt. Molest, el jove aprenent de Jedi va preguntar:

—Ai, R2, de què es tracta?

R2D2 va traçar frenètics cercles mentre intentava transmetre el seu missatge mitjançant una sèrie de trinats electrònics. Luke va veure que el droide corria ràpidament fins a la riba del pantà.

El va seguir de pressa i llavors va comprendre el que intentava transmetre-li el petit robot.

Al costat de la vora del pantà, Luke va veure que, amb excepció de la punta del morro, la totalitat del caça X-wing estava submergida.

—Ah, no —va protestar Luke—. Mai aconseguirem treure’l d'aquí.

Yoda s'havia acostat a ells i talonejà irritat en sentir el comentari d’en Luke.

—Tan segur estàs? —li va renyar—. Ho has intentat? Que no es pot fer sempre dius. Del que dic no sents res? —el seu petit rostre arrugat va arrufar furiosament el gest.

Luke va mirar al seu Mestre i després va observar dubtós la nau enfonsada.

—Mestre, aixecar pedres és una cosa, però això és una cosa diferent —va dir amb escepticisme.

Yoda estava realment irritat.

— No! No és diferent! —va cridar—. Les diferències a la teva ment corresponen. Expulsa-les! De res ja no et serveixen.

Luke va confiar en el seu Mestre. Si Yoda deia que es podia, fer, potser havia d'intentar-ho. Mirà el caça submergit i es va disposar a aconseguir el màxim de concentració.

—Està bé —va dir finalment—, ho intentaré.

Havia tornat a pronunciar unes paraules incorrectes.

—No —va dir Yoda impacient—. No ho intentis. Fes-ho, fes-ho. O no ho facis. D'intentar-ho no es tracta.

Luke va tancar els ulls. Va intentar representar-se mentalment els contorns i la forma de la nau, sentir el pes del caça X-wing. Es va concentrar en el moviment que faria en sorgir de les aigües fosques.

En concentrar-se, el jove comandant va sentir que les aigües s'agitaven en sortir, el morro del caça va abandonar lentament el pantà, va romandre suspès uns segons, i va tornar a enfonsar-se amb una estentòria capbussada.

Luke estava esgotat i panteixava en respirar.

—No puc —va afirmar, descoratjat—. És massa gran.

—La grandària importància no té —va insistir Yoda—. De significat manca. Mira'm. Jutja'm per la meva grandària, vols?

Escarmentat, Luke es va limitar a bellugar el cap.

—Que no ho facis millor serà —li va aconsellar el Mestre Jedi—. A la Força com aliada tinc. I una aliada poderosa és. La vida crea i desenvolupar-se li permet. La seva energia ens envolta i ens uneix. Nosaltres éssers lluminosos som, no aquesta matèria tosca —va agregar i va pessigar la pell d’en Luke. Yoda va fer un ampli gest per abastar la immensitat de l'univers—. Sentir-la has. Com flueix percep.

»La Força al teu voltant sent. Aquí —va agregar i va assenyalar—, entre tu i jo, entre aquest arbre i aquesta pedra.

Mentre Yoda donava aquesta explicació sobre la Força, R2 va tornar el seu cap en forma de cúpula i, sense èxit, va intentar registrar l'esmentada “Força” amb els seus dispositius d'exploració.

Desconcertat, va llançar bips i xiulades.

—Sí. A tot arreu —va continuar Yoda i va fer cas omís del petit droide—, que se la senti i utilitzi en espera està. Sí, fins i tot entre aquest terreny i aquesta nau!

Després Yoda es va girar i va mirar cap al pantà. En fer-ho, les aigües van començar a arremolinar-se. El morro del caça va tornar a aparèixer amb lentitud entre les aigües que bombollejaven suaument.

Luke va observar sorprès com el caça X-wing s'elevava amb gràcia, des del fons de la seva tomba aquàtica i avançava majestuosament cap a la riba.

Luke va jurar dintre seu que mai tornaria a utilitzar la paraula “impossible”. Allà, dempeus en el seu pedestal de l'arrel d'un arbre, estava el diminut Yoda, que sense esforç aixecava la nau des de les aigües fins a la riba. Luke amb prou feines podia creure en el que veien els seus ulls, però va comprendre que es tractava d'un clar exemple del domini del Jedi sobre la Força.

R2, igualment sorprès, encara que no de manera tan filosòfica, va llançar una sèrie de sorolloses xiuletades i després es va ocultar darrere d'algunes arrels gegantesques.

El caça va semblar surar sobre la riba i finalment es va detenir delicadament.

Luke es va inclinar davant la gesta que acabava de presenciar i, curull de respecte, es va acostar a Yoda.

—Jo... —va començar a dir enlluernat— no m’ho puc creure.

—El motiu que fracassis aquest és —va assegurar Yoda amb fermesa.

Aclaparat, Luke va bellugar el cap i es va preguntar si alguna vegada aconseguiria la condició de Jedi.

***

Entre els habitants més menyspreables de la galàxia es trobaven els caça-recompenses, una classe formada per amorals cercadors de diners que incloïa a membres de totes les espècies. El treball dels caça-recompenses era repel·lent i solia atreure a éssers del mateix tipus. Darth Vader havia manat cridar a alguns d'aquests éssers, que ara estaven reunits amb ell en el pont de comandament del seu destructor galàctic imperial. L'Almirall Piett va observar des de lluny aquest grup bigarrat, mentre romania al costat d'un dels capitans de Vader. Van veure que el Fosc Senyor havia convidat a una selecció especialment estrafolària de cercadors de fortuna, en la qual estava inclòs Bossk, un ésser que la seva cara tova i fluixa mirava estúpidament a Vader amb unes enormes òrbites injectades en sang.

Al costat d’en Bossk estaven Zuckuss i Dengar, dos humans coberts per les cicatrius d'innombrables i inenarrables aventures. El grup també incloïa a un apallissat i opac androide de color crom anomenat IG-88, que es trobava al costat del famós Boba Fett. Caçador humà a sou, Fett era famós pels seus mètodes brutalment implacables. Vestia un vestit espacial blindat i cobert d'armes, semblant al que van usar els perversos guerrers que els Cavallers Jedi van derrotar durant les guerres clòniques. Uns pocs cuirs cabelluts trenats remataven la seva repel·lent imatge. En veure a Boba Fett, l'almirall va sentir que un sotrac de fàstic recorria el seu cos.

—Caça-recompenses! —va exclamar Piett despectivament—. Per què els haurà ficat en això? Els rebels no se'ns escaparan.

Abans que el capità pogués respondre, un dels controladors de la nau es va acostar a la carrera a l'almirall.

—Senyor, hem rebut una trucada prioritària del destructor galàctic Venjador —va comunicar amb to urgent.

L'Almirall Piett va llegir el senyal i es va apressar a informar a Darth Vader. En acostar-se al grup, Piett va sentir les últimes instruccions que donava Vader:

—Hi haurà una recompensa considerable per qui trobi al Falcó Mil·lenari. Podeu emprar qualsevol mètode que us sembli necessari però vull proves, no la seva desintegració.

El senyor del Sith va deixar de parlar quan l'Almirall Piett es va acostar de pressa.

—Milord, els tenim! —va exclamar l'almirall amb entusiasme.

Següent