Per la Mà de l’Emperador (VI)

Anterior

CAPÍTOL VI

En la badia d'atracada de la seva nau, el seu fidel androide K3 esperava la seva arribada. Amb prou feines va apagar els motors del Headhunter, i començava a descendir, el robot li va fer un gest de salutació, i li va preguntar.

—Li ha anat tot bé, mestressa?

Sense variar un àpex l'expressió del seu cansat rostre —l'antiquat androide no estava programat per realitzar el reconeixement facial de les emocions humanes—, Mara li va contestar.

—Alguns danys col·laterals menors, però la missió ha estat completada. Per ventura han arribat noves ordres mentre jo estava a Svivren?

—Encara no, mestressa.

Mara es va dirigir a pas ferm cap a la seva habitació, sempre seguida de prop per l’androide de protocol, i al moment d'entrar, va semblar pensar millor les coses. Va extreure l'ensangonat medalló d'una de les seves butxaques, i l'hi va lliurar a K3.

—Neteja això. Fes que la tripulació estigui preparada —va pensar a entrar sense donar-li majors explicacions a l'autòmat, però certs escrúpols interiors la van obligar a ser més explícita.

—Vaig a parlar amb l’emperador per esbrinar què és el que té pensat per a nosaltres. No és necessari aclarir-te que no desitjo ser molestada.

—Per descomptat, senyora.

K3 es va donar la volta i es va retirar.

Una vegada dins, Mara es va desfer de les armes que havia emprat, col·locant-les sobre el bastidor de la paret. Obrint-se a la Força, va esperar fins a sentir l’ominosa presència del seu venerat mentor. Inclinant-se sobre un genoll, va declarar.

—[Mestre, ja he complert amb La seva Voluntat. Estic esperant els seus desitjos].

La imatge mental de l’emperador es va fer present. Sobre el finestral que estava a les seves esquenes, podia apreciar-se la construcció inacabada del que seria la seva arma final... la ultra secreta i més gran segona Estrella de la Mort.

—[Dequc el Jedou està mort? Tan ràpid?]

Una expressió d'incredulitat es va fer evident enmig de l'arrugat rostre.

—[Se'm va presentar l'oportunitat, Sa Altesa, i l'he aprofitat].

—[I tu, la Mà de l’Emperador, li has arrabassat la vida. Esplèndid].

Després de col·locar una mà sobre la seva templa dreta, un pèrfid somriure de satisfacció va travessar els malvats llavis.

Mara va continuar.

—[Si aquest és el seu desig, ara podria continuar amb la cacera de l’Skywalker, i eliminar-ho].

Palpatine va romandre en silenci per un instant, com si ho estigués considerant, i va denegar la petició.

—[No, la meva petita. No és necessari. El meu parany farà que Skywalker caigui en ell] —. Decidint que no havia de donar-li majors explicacions, i que ja era temps per donar per conclosa la conversa, va afegir—. [Torna al Centre Imperial. Estic satisfet. Vaig a recompensar-te deixant que gaudis d'un merescut descans].

Els ulls de la Mara es van estrènyer.

—[Un descans?] —Mara pensava interiorment que no ho necessitava, però va considerar que seria millor no atrevir-se a contravenir la voluntat de l’emperador—. [Com vostè desitgi, Mestre].

Següent