The Thrawn Trilogy (XVII)

Anterior

17 Diferències d'opinió

A la sala tènuement il·luminada, Garm Bel Iblis va llançar una mirada airada per sobre de la taula de conferències. Estava més furiós del que mai ho havia estat. I la dona amb la qual estava furiós havia estat en un altre moment una de les seves associades més properes: Mon Mothma, antiga senadora de Chandrilà.

—Mon Mothma —grunyí el senador corellià, reprimint amb prou feines la seva fúria—, em veig obligat a discrepar. El rumb en el qual s'està embarcant és imprudent. Sol·licito que posposi, i reconsideri, l'atac a Milvayne.

Mon Mothma va mantenir el seu componiment. Com sempre.

—Senador Bel Iblis —va començar a dir—, la seva opinió sempre és benvinguda, però en això haig de desautoritzar-la.

—Desautoritzar-la! Ha d'estar de broma —va esclatar el senador, colpejant la taula amb els punys—. Aquí hi ha en joc una mica més que el seu propi assalt personal al poder! Hi ha vides en joc! Les vides de les meves tropes!

El majestuós corellià estava lívid per la ira amb prou feines continguda.

Per una vegada, la Mon Mothma també va semblar perdre la calma.

—El meu «assalt al poder», com vostè en diu, és un intent de salvar aquestes mateixes vides. Miri més enllà de la punta del seu nas, Garm. Hi ha molt més en joc que el seu orgull.

Amb calma, es va tornar cap a un jove mon calamari, preparant-se per ordenar l'atac.

Bel Iblis odiava quan ella estava convençuda de tenir raó; no hi havia forma de raonar amb ella.

—Les meves tropes no participaran en una maniobra tan insensata. Ja he perdut suficients amics —va dir amb un fil de veu, assenyalant a una tercera cadira, buida—, i vostè també, crec jo —va afegir.

La Mon Mothma va mirar furiosa al corellià.

—Això ha estat fora de lloc, Garm. Bail hauria aprovat el que estic tractant de fer.

—De debò? De debò ho faria? Bail s'oposava a l'acció militar tant com vostè ho feia al principi. Des del primer dia, tots dos van vetar cadascun dels meus suggeriments relatius a assumptes militars. —Va bellugar el cap amb disgust—. Ara que Bail no està, està prenent accions militars en contra de les meves recomanacions? A mi em sembla que està assentant la base del seu poder. Dubto molt que Bail ho aprovés —va dir, creuant-se de braços i mirant desafiador a Mon Mothma a l'altre costat de la taula.

Mon Mothma es va posar dreta furiosa.

—No m'estic col·locant a mi mateixa en el lloc de Palpatine! L'atac a Milvayne és necessari, i seguirà endavant com estava previst. Ja va haver-hi una votació, i Bail va aprovar l'atac abans... —Va fer una pausa, rebutjant sobtades llàgrimes en pensar en la destrucció d’Alderaan—... abans que això ocorregués —va concloure—. Bail Organa estava d'acord en què era necessari l'atac per acabar amb el control imperial en el sistema Gyrica. —Mirà fixament a Garm Bel Iblis—. Jo hauria pensat que, amb la seva mentalitat de «home d'acció», vostè hauria aprofitat sense dubtar l'oportunitat d'atacar una guarnició imperial.

—No és una guarnició imperial. Les meves fonts indiquen que Milvayne és una base de l’Ubictorat. —Va realitzar una pausa, amb l'esperança de poder fer que la testarruda diplomàtica entrés en raó—. Una base de l’Ubictorat no és alguna cosa contra el que les meves tropes estiguin preparades per lluitar. Ni tampoc les vostres.

—Les nostres fonts d'intel·ligència no estan d'acord amb les seves —es va limitar a dir la Mon Mothma.

—No m'importa —va exclamar el corellià, colpejant la taula de conferències per emfatitzar les seves paraules—. M'entén? No enviaré les meves tropes a un atac suïcida. I no reconec la seva autoritat per ordenar-los que ho facin. Jo no vaig votar per posar-la a vostè al capdavant de l'Aliança, i si Bail ho va fer, llavors estava greument equivocat. —Bel Iblis tremolava de frustració.

—Senador Bel Iblis —va dir suaument la Mon Mothma, després d'una breu pausa—, sincerament espero que això no fos un ultimàtum.

Momentàniament desprevingut, Garm Bel Iblis va assentir amb el cap.

—Sí —va dir en veu baixa—. Suposo que ho és. Aquest pla d'atac està ple de defectes crucials, i vostè simplement no té l'experiència per adonar-se’n.

Mon Mothma es va posar dreta bruscament.

—No acceptaré que se'm posi cap ultimàtum, senador —va dir—. L'Aliança Rebel ja no precisarà dels seus serveis.

Garm Bel Iblis li va mantenir la mirada.

—Com desitgi. —Es va tornar per marxar-se i, fent una pausa, va afegir—: Jo no sóc el seu enemic... l'Imperi ens derrotarà a tots si no podem comptar els uns amb els altres.

Amb pas ferm, va deixar la sala enrere, preguntant-se si la líder rebel de la sala de conferències seria capaç de sobreviure a l'error que estava cometent. Bel Iblis sabia que ell no podria.

I la Mon Mothma encara havia de descobrir si ella podria.

 Següent