CAPÍTOL 5
Luke es movia ràpidament sobre el desert amb el seu lliscant
terrestre, tornant a casa des d’Anchorhead, quan va veure una altra rata womp
que corria cap a unes roques. Tenia una mà en els controls del lliscant i
l'altra embolicada al voltant de l'empunyadura del rifle làser, amb el canó
dirigit lluny del vehicle. No es va molestar a reduir la velocitat mentre apuntava
i premia el gallet de l'arma.
—Yiii-jaaa! —va cridar Luke amb entusiasme quan va veure que
el raig d'energia colpejava a la repugnant rata womp, matant-la
instantàniament. Es va sorprendre davant el seu propi tret, va dubtar que Biggs
hagués fet mai diana amb una sola mà mentre conduïa un lliscant.
Era el dissetè any d’en Luke a Tatooine. Malgrat que encara
somiava amb aventures en altres llocs, estava gaudint de la vida més que mai.
Dos anys abans, el seu oncle finalment va acceptar que es comprés el lliscant
terrestre X-34 usat de cabina oberta que ara conduïa. Luke també era l'orgullós
propietari d'un saltacels Incom T-16 usat, un aerolliscador de tres ales
equipat amb un motor iònic que utilitzava per a salts transorbitals i carreres
a través del Canó del Captaire. Biggs Darklighter també tenia un saltacels,
igual que la majoria dels seus amics. Tant Biggs com Luke havien armat els seus
T-16 amb canons làser en el seu continu esforç per mantenir a ratlla la
població de rates womp.
Assaltar magatzems i rosegar cables de vaporitzadors
d'humitat havien fet de les rates womp un problema cada vegada més greu a
Tatooine... tan gran que el govern d’Anchorhead i els membres regionals de
l'Associació de Grangers d'Humitat havien aprovat una ordenança per la qual es
pagaven deu crèdits per rata. Luke i Biggs invertien la major part dels seus
guanys en millores per als seus T-16.
Luke va estacionar el lliscant terrestre per poder anar i
recollir la rata womp que acabava de matar. Va llançar el cadàver a la part de
darrere del lliscant, després va saltar al vehicle i es va marxar. Mentre
conduïa a casa, se li va ocórrer que la recompensa per la rata womp podria
pagar el parell de macrobinoculars que havia estat desitjant.
Luke va arribar a la granja Lars, va aparcar el lliscant
terrestre, i va córrer cap al pati.
—Oncle Owen! Tia Beru! Estic a casa!
—Tard! —va cridar Owen mentre s'aixecava de la taula del
menjador—. I sense les peces reconstruïdes pel nostre droide, malgrat que has
tingut tot el dia!
Owen havia enviat a Luke a aconseguir algunes peces
restaurades per a un droide de manteniment a l'Estació Tosche en Anchorhead, on
un amic d’en Luke, Reparador, treballava com a mecànic. Desafortunadament,
Reparador havia afirmat que estava desbordat amb diversos altres treballs. Luke
sabia que el seu oncle no estaria complagut que tornés d’Anchorhead amb només
una rata womp morta com a mostra del seu temps fora de la granja.
Luke va veure a la seva tia emergir de la cuina, però va
retornar la mirada cap al seu oncle.
—He intentat donar-li un cop de mà a Reparador, oncle Owen
—va dir amb veu feble—, però amb tot el treball pendent, diu que passarà una
setmana abans...
—Sense aquest droide —va dir Owen—, no podem instal·lar els
nous vaporitzadors.
—Ho sé, oncle Owen —va dir Luke—. I em preguntava... Biggs
Darklighter s'anirà aviat a l'Acadèmia, i demà, la colla planejava una espècie
de festa de comiat. Fins que el droide estigui funcionant, no puc fer molt,
així que...
—Així que és l'excusa perfecta per malgastar més temps —grunyí
Owen—. Luke, un granger d'humitat no pot...
—Owen —va interrompre Beru—, Biggs és el millor amic d’en
Luke. S'anirà per un any o més. Vas deixar que un germà s'anés sense dir adéu.
No hauries desitjat...?
—Prou, Beru! —va deixar anar Owen. Va arrufar les celles i
va mirar al Luke.
Luke va contenir l'alè, esperant la decisió del seu oncle.
Owen va deixar anar un sospir derrotat.
—Pots anar, noi —va dir—. Però no demanis res més fins que
tinguem un droide de manteniment funcionant. I si algun vaporitzador s'espatlla...
—Oh, no ho faran, senyor —va dir Luke—. Ho prometo.
Owen va sortir caminant pel pati, deixant a Luke amb Beru en
el menjador. Luke va sacsejar el cap mentre seguia a la seva tia a la cuina.
—Caram —va dir—, no pensava que l'oncle Owen cediria. Què va
passar entre ell i el meu pare?
Beru li va donar l'esquena mentre començava a tallar
verdures sobre els fogons.
—Ehm... res en realitat, Luke —va dir—. Potser... Owen només...
va confiar massa en què el teu pare es quedaria amb ell en la granja.
—Com ara confia que jo ho faci? —Luke es va recolzar sobre
els fogons i va baixar la mirada—. Sempre que esmento anar a l'Acadèmia com
Biggs, ell...
—Ell es preocupa per tu, Luke —va dir Beru, després va
agregar—; a la seva pròpia i brusca manera.
—Sí, crec que ho sé —va dir Luke—. I tot el seu esforç en la
granja és per construir alguna cosa per tots nosaltres. Em fa sentir com un
traïdor si més no pensar d’anar-me’n, tia Beru. Encara... una part boja de mi
segueix sentint que ha d'haver-hi més —va negar amb el cap—. Tal vegada només
tinc por de créixer, de fer front a la responsabilitat com ho fa l'oncle Owen.
Quina altra cosa podria ser?
Mirà a la seva tia i la va trobar retornant-li la mirada amb
un somriure trist. Cap dels dos sabia què dir.
Luke es va dirigir cap a la cúpula tècnica per fer una
revisió de manteniment rutinària al seu saltacels. Volia assegurar-se que estava
ben ajustat abans del següent dia, quan esperava donar el millor de si volant
contra Biggs en el Canó del Captaire.
—Escolta, Biggs! —va dir Luke pel comunicador del saltacels—.
Aquí estic! —Luke estava aproximant-se pel sud quan va albirar el T-16 magenta
de Biggs travessant el cel sobre el Canó del Captaire.
—Et veig moure les ales, figura —va respondre—. M'alegra que
puguis fer-ho. Però no esperis cap descans quan comenci la carrera únicament
perquè aquesta és l'última reunió dels dos Estels Fugaços!
Luke va somriure. Som
dos Estels Fugaços que no poden ser detinguts. A Biggs se li havia
ocorregut aquesta frase, a més del nom del seu molt exclusiu club, després que
les autoritats locals anunciessin que cadascun d'ells havia disparat a més
rates womp que qualsevol altre cobrador de recompenses[1].
Com Biggs sabia que a Luke li fastiguejava que algú de més de set anys no sabés
el nom apropiat per als meteors, Biggs no havia pogut resistir-se a bromejar;
«pot ser que mai siguem meteors, però sempre serem Estels Fugaços».
Biggs va maniobrar el seu saltacels perquè volés paral·lel
al d’en Luke, tan a prop que Luke podia veure clarament el rostre bigotut de
Biggs. Mentre envoltaven la boca del canó, van aparèixer a la vista diversos saltacels
més. Luke va reconèixer a l'instant els vehicles pilotats per Windy Starkiller,
Reparador, i també el pilotat per Deak, un altre noi d’Anchorhead.
Un saltacels estava notablement absent. Tanc, l'amic d’en
Luke, havia deixat recentment Tatooine per assistir a l'Acadèmia Militar Imperial
de Càrida. Luke no sabia tots els detalls, però havia sentit que Tanc no havia
aconseguit entrar en l'Acadèmia Naval de Prefsbelt IV, així que semblava
difícil que acabés pilotant naus per a l'Imperi. Això havia sorprès a Luke, ja
que pensava que Tanc era un molt bon pilot, almenys amb un saltacels.
Quan el T-16 de Reparador va passar al costat del seu, Luke
va notar que els seus perfils aerodinàmics havien estat recentment polits. Com si això marqués alguna diferència,
va pensar Luke.
Des que Biggs va establir el rècord de velocitat en el Canó
del Captaire i al mateix temps es va convertir en el primer pilot a volar amb
èxit amb un saltacels a través del forat obert de la part superior de la
formació rocosa coneguda com l'Ull de l'Agulla, Reparador s'havia obsessionat
amb modificar el seu propi T-16 per batre el temps d’en Biggs. Luke es va
preguntar si Reparador havia estat passant més hores treballant en el seu T-16
que restaurant peces per cert droide de manteniment.
Com la festa de comiat era per a Biggs, els altres pilots
van insistir que ell triés el curs. Biggs va escollir un dels trams més traïdorencs,
una ruta tortuosa per un barranc que acabava en un mur alt, que s'alçava sobre
el cau de rates womp més gran de la zona. Luke sabia que aquest curs posava a
prova els nervis de qualsevol pilot, però no li va sorprendre que cap dels
altres es tirés enrere. Ningú volia ser anomenat covard.
Es va donar el senyal de sortida. Tots els saltacels es van
llançar en picat cap a l'enorme boca del canó.
A través del seu parabrisa triangular, Luke va veure l'ombra
del seu T-16 ondant-se sobre el terra rocós del canó mentre es precipitava cap
endavant. El T-16 magenta de Biggs estava just per davant d'ell. Va augmentar
la velocitat mentre baixava d'altitud, volant tan baix que ja no podia veure
l'ombra que viatjava sota ell, llavors va depassar volant a Biggs per prendre
la davantera.
Quan els saltacels van prendre la primera corba, Luke
accidentalment es va obrir, deixant una porta oberta per a Biggs, qui va
accelerar per avançar-li. Un llum d'advertiment va parpellejar al costat d'un
sensor d'abast en la consola de control d’en Luke, indicant que la seva ala
d'estribord estava a menys d'un metre de la paret del canó. Luke va esclafir a
riure mentre s'allunyava de la paret i seguia a Biggs.
Un ample penyal jeia travessant el terra del canó. Biggs va
elevar el T-16 ràpidament per evitar la col·lisió, però mentre ell ascendia
sobre la roca, Luke va accelerar de nou, passant per la bretxa entre la part
superior del penyal i la part inferior del saltacels del seu amic. Luke va
deixar anar un fort crit d'alegria quan va recuperar el lideratge.
Un altre gir brusc va arribar, i després la distància entre
les parets es va estrènyer abans de la següent corba. Luke va fer un cop d'ull
a les seves pantalles per veure si Biggs li guanyava terreny, i va descobrir
que tres saltacels ja s'havien retirat de la carrera ascendint verticalment des
del canó. Menys d'un quilòmetre de serpentejants girs després, ell estava
encara per davant de Biggs, i l'últim dels altres pilots s'havia retirat també.
La distància entre les parets es va obrir lleugerament.
—Deixa pas, figura, estic fent la meva jugada! —va dir Biggs
passant a tota velocitat a Luke i balancejant-se davant d’ell.
—Just com pensava, Biggs, vell amic... un pelet massa ràpid!
—Luke es rigué entre dents—. Encara hi ha temps perquè t'avanci abans de
l'últim gir, i no tindràs marge per atrapar-me després d'això!
Però mentre s'acostaven a l'últim gir, Biggs sobtadament va
frenar amb els seus retros, deixant a Luke sense cap més remei que elevar la
nau o xocar. Quan Luke va llançar el seu T-16 directament cap amunt sortint del
canó, va cridar:
—Biggs, brivall trampós!
Luke va girar en un angle que li va permetre mirar a baix i
veure a Biggs fer l'últim gir. Els canons del T-16 de Biggs van disparar,
llançant míssils als caus de rates, i després va ascendir ràpidament per
escapar de l'abrupta paret final del barranc.
—Així es fa, Biggs! —va dir Luke pel comunicador mentre el
seu amic sortia disparat del canó—. Jo no m'hauria atrevit a intentar el que
has fet! Suposo que per això tu te’n vas a l'Acadèmia, i jo probablement em
quedaré en la granja d'humitat.
—No t'enganyis —Biggs rigué—. Estaràs en l'Acadèmia molt aviat.
Els altres pilots havien aterrat els seus saltacels en un
altiplà de la vora superior del canó. Luke i Biggs van aparcar al costat
d'aquests, i Luke seguia felicitant a Biggs pel seu final mentre s'acostaven a
Reparador, Windy i Deak, que estaven reunits al costat del saltacels de
Reparador.
Luke va notar que estaven amb Camie, una noia bonica amb el
pèl fosc, qui havia estat passant l'estona en l'Estació Tosche cada vegada més
últimament. Camie estava prop de Deak, amb la mà en l'esquena d'ell. Luke hi
havia estat colat per Camie durant algun temps. En veure-la al costat de Deak,
Luke no va poder evitar sentir-se gelós.
—Atenta, Camie —va dir Deak mentre Luke i Biggs
s'acostaven—. Aquí vénen. «Dos Estels Fugaços que no poden ser detinguts» —va
dir això amb veu gemegosa, burlant-se de la parella.
—Això és el que sempre diem, Deak —va dir Biggs afablement—.
I no he vist a ningú que demostrés el contrari avui.
—Ara que ho esmentes, Biggs —va dir Luke—, no recordo haver
vist a Deak en cap lloc prop del final.
—Això és perquè Deak va ser el primer a abandonar la carrera
—va dir Reparador.
Camie va mirar a Deak i va dir:
—Això és veritat?
—Bé, jo, uh, volia tornar i veure't, nena —va dir Deak.
—Ah, sí? —va dir Camie. Es va allunyar de Deak. Ni tan sols
va mirar a Luke mentre passava al costat d'ell i s'acostava a Reparador. Mirant
enrere cap a Deak, Camie va dir—: A partir d'ara, ninot, pots veure'm des de
lluny.
Reparador va somriure.
Luke va pensar: A
Camie li agrada Reparador?
—Llavors, Biggs, després de graduar-te en l'Acadèmia, entraràs
directament en l'Armada Imperial? —va dir Windy.
Biggs es va encongir d'espatlles.
—No em torna boig rebre ordres de ningú, però si unir-me a
l'Armada és la manera més segura de convertir-me en pilot estel·lar llicenciat,
llavors ho sofriré.
—Podria haver-hi una altra opció, Biggs —va dir Reparador—.
Pel que he sentit, no necessites una llicència per unir-te a la Rebel·lió.
Accepten a qualsevol. Ja!
Deak, Windy i Camie també van riure davant això. Luke
solament va somriure tímidament. En els últims mesos havia sentit diversos
rumors sobre la incipient Aliança Rebel, que suposadament s'oposava a l'Imperi
Galàctic i acusava a l'Emperador de nombroses atrocitats. Mirà a Biggs,
preguntant-se com respondria el seu amic a l'observació de Reparador.
—No puc dir que sàpiga molt de la Rebel·lió —va dir Biggs—,
però penso que qualsevol que desafiï a l'Imperi és o molt valent o molt
estúpid.
—Oh, definitivament molt estúpid —va dir Windy—. Qualsevol
que s'oposi a l'Emperador només busca morir.
—Podria ser —va dir Biggs—. De totes maneres, no és com si
algú a Tatooine tingués motius per preocupar-se. L'Imperi està molt lluny
d'aquí, així com qualsevol rebel·lió contra ell. Però, per què estem parlant
d'això? És això una festa de comiat, o una...?
Abans que Biggs pogués acabar, el grup va sentir el rugit
d'un motor repulsor. Tots es van tornar ràpidament per veure un lliscant
terrestre aproximant-se sobre l'altiplà. Escopint fum i flames, el lliscant es
precipitava cap als saltacels aterrats, llavors virà bruscament i es va
estavellar contra un aflorament de roques.
Amb els altres joves trepitjant-los els talons, Luke i Biggs
van córrer cap al lliscant accidentat. Luke va ser el primer d’arribar al
costat del conductor del lliscant, qui havia sortit llançat des del vehicle i
jeia tombat en el dur terra. En veure l'uniforme del conductor, Luke va dir:
—Biggs, és un explorador de la milícia!
Encara que Tatooine era un món en gran manera sense llei,
les unitats regionals de la milícia patrullaven els voltants de les àrees més
civilitzades per alertar davant incursors tusken o altres amenaces. Biggs es va
agenollar al costat de l'home i va dir:
—Tranquil, senyor. Tot anirà bé.
—No! —va dir l'home—. Haig d'avisar a tothom... hi ha un
gran problema!
Les parpelles de l'home van tremolar, i després la seva mà
es va estendre per agafar el braç d’en Biggs. Luke va poder adonar-se que
l'home estava en estat de xoc i tractava de no desmaiar-se.
—Incursors tusken alterats! —va continuar l'home ferit—.
Molts... bojos com vespes de les roques! Una caravana de subministraments va
contaminar accidentalment un dels seus pous sagrats!
Biggs va fer una ganyota.
—Quin idiota faria això?
—Idiotes que fan contraban amb blàsters... —va continuar
l'home—. Els habitants de les sorres tenen als contrabandistes i les armes!
Estan ben armats i prou furiosos com per atacar Anchorhead i qualsevol granja
que estigui al mig! No estaven molt per darrere meu, així que...
L'home va ser interromput per so de foc de blàster de llarg
abast. Un mil·lisegon després, un dels saltacels aparcats es va convertir en
una bola de foc. Luke es va quedar atònit mentre mirava el saltacels cremant.
Es va sentir alleujat que el saltacels estigués buit, i també que no fos el
seu.
—Tothom a cobert! —va cridar Biggs mentre ressonaven més
trets—. Estan aquí!
Mentre un grup de joves arrossegava al ferit a un costat de
l'aflorament rocós, un altre va córrer als seus vehicles per agafar els rifles
blàster propis. Reparador va llançar rifles a Luke i Biggs, els qui es van
llançar darrere d'algunes roques per retornar el foc, enviant rajos d'energia a
través del desert. Luke no podia veure a l'enemic, però atès que cada vegada
més foc de blàster assotava les roques que el protegien a ell i als seus amics,
no tenia cap dubte que estaven davant d'almenys una dotzena d'habitants de les
sorres.
Luke va mirar a la seva dreta i va veure a Windy embardissat
en la manipulació d'una unitat de comunicacions portàtil que havia portat fins
a les roques.
—Windy, alguna sort amb el comunicador? —va dir Luke.
—Massa interferències atmosfèriques —va dir Windy—. Cal
esperar fins que els sols estiguin més baixos.
En sentir això, Biggs es va tornar cap a Luke i va dir:
—Per llavors, el grup principal podria estar en Anchorhead!
La colla s'està ocupant d'això sense problemes, Luke. Vols provar amb el saltacels?
—Amb la granja del meu oncle sent un dels llocs que estan en
perill? —va preguntar Luke—. Intenta detenir-me!
Portant els rifles amb ells, Luke i Biggs van córrer el més
ràpid que van poder cap al saltacels d’en Luke. Mentre corrien, trets de blàster
s'estavellaven en el terra prop dels seus peus. Estaven a més de meitat de camí
del saltacels, passant al costat d'un altre aflorament rocós, quan Luke va
veure una forma humanoide emmascarada alçar-se sobtadament d'entre les roques.
—Biggs! —va cridar Luke.
I llavors Biggs també ho va veure. Un incursor tusken,
dempeus sobre les roques a menys de tres metres d'ells, prou a prop com perquè
poguessin sentir l’olor de les seves brutes robes. Estava agafant un gaderffiï,
una arma metàl·lica llarga amb una punta de llança en un extrem i un disc rom
en l'altre. Estava llest per atacar.
Encara que Luke i Biggs portaven rifles, tots dos sabien que
els tuskens eren notòriament ràpids. Definitivament hi havia una possibilitat
que el tusken pogués donar un cop letal amb el seu gaderffiï abans que
qualsevol d'ells dos pogués disparar.
—Maleïts siguin ells i la seva habilitat per aparèixer del
no-res —va murmurar Biggs. Va avançar un peu, preparant-se per retrocedir,
mentre deia—: Allunya't de mi, Luke, de manera que en lloc de balancejar aquest
gaderffiï, es vegi forçat a llançar-ho...
Biggs encara seguia parlant quan el tusken va llançar el
gaderffiï. Biggs va tractar d'esquivar-ho. Va fallar.
—No! —va cridar Luke quan el gaderffiiï va colpejar a Biggs.
Biggs es va trontollar i va caure d'esquena, i la pesada llança va caure del
seu cos.
Els reflexos d’en Luke van prendre el control, aixecant el
seu rifle ràpidament al mateix temps que el tusken es llançava cap a ell. Luke
va prémer el gallet. El tret li va donar al tusken en el pit, i la figura
emmascarada es va esfondrar contra les roques.
—Bon tret, figura —va dir Biggs mentre Luke l’ajudava a
aixecar-se—. Només m'ha donat en l'espatlla —sobtadament, Biggs es va
estremir—. Però per la forma en què em sento, aquesta punta pot ser que
estigués untada amb verí de ratapinyada de les sorres.
—Aguanta, Biggs —va dir Luke, ajudant-li a caminar cap al saltacels.
Després d'introduir a Biggs en la cabina i asseure's al seu
costat, Luke va observar la ferida de l'espatlla del seu amic.
—Et portaré a un droide mèdic abans que et posis pitjor —va
dir. Va arrencar el motor del T-16—. Directes a dalt i lluny d'aquí!
—No, Luke —va dir Biggs amb les dents serrades mentre el
T-16 s’enlairava—. Mantingues-te baix. Estan millor armats que de costum,
recordes? Si tractes d'obtenir altitud serem blanc fàcil pels seus blàsters de
llarg abast!
Just en aquest moment un tret de blàster va partir l'aire
enfront del T-16. Luke es va adonar que Biggs tenia raó. Va empènyer els
controls, fent tot el possible per efectuar maniobres evasives.
—Hauràs de romandre prop del terra... vés a través de les
muntanyes... posa'ls en el seu lloc —va dir Biggs.
—A través? —va preguntar Luke—. Biggs, no hi ha camí excepte...
—Si —va respondre Biggs—. El Passatge del Diable! Ningú ho
ha fet abans. Probablement per la bona raó que és impossible! Però si ens
prenem el temps d'anar pel camí més llarg, algunes granges i part d’Anchorhead
podrien no aguantar!
Encara que Biggs no ho havia esmentat, Luke podia pensar en
una altra raó per evitar la ruta més llarga, la forma en què Biggs estava
suant. Luke no tenia cap dubte que la punta del gaderffiï havia estat
enverinada, i que el verí ja estava atacant el cos de Biggs. Tret que
prenguessin una drecera, Biggs podria no sobreviure.
Luke va submergir abruptament el T-16 en un estret barranc.
—Molt bé, senyor Darklighter —va dir Luke—. Que sigui el
Passatge del Diable! Algú ha de ser el primer. Per què no nosaltres?
El T-16 es va precipitar a través del tortuós barranc. Luke
va inclinar el vehicle per envoltar una corba, només per trobar-se davant d'un
altre gir brusc, i després un altre. Amb l'esperança de no ser albirat per cap
habitant de les sorres de gallet fàcil, va tractar de mantenir-se per sota dels
rajos de sol que s'aferraven a les vores superiors dels alts murs del barranc.
Luke va descendir, acostant-se a l'ombrívola terra del canó.
Quan va inclinar la nau envoltant una formació rocosa, el seu pes es va
desplaçar a la seva dreta, pressionant accidentalment el braç ferit de Biggs.
Biggs va gemegar. Luke va mantenir els ulls cap endavant i va conduir el T-16
pel següent gir.
—Luke... —Biggs va panteixar—. He hagut d'embogir... per
ficar-te en això. No es... pot... aconseguir...
Biggs es va desmaiar.
Luke va veure el que semblava una taca fosca a la base d'un
penya-segat. Ell i Biggs havien visitat l'àrea abans, i va reconèixer la «taca»
com la raó per la qual cap pilot de saltacels s'havia atrevit mai a volar a
través del Passatge del Diable abans. Era l'entrada a un sistema de coves que
s'estenia per sota i a través del Canó del Captaire. El terra fora de la cova
estava sembrat de restes de velles beines de carreres.
Luke va posar el T-16 en un descens en picat, va detenir la
baixada poc després, i va estabilitzar la nau per volar directament cap a la
cova. Va ser immediatament engolit per una foscor total.
Llums d'advertiment parpellejaven en la consola del T-16.
Luke va apartar la mirada del parabrisa triangular i va clavar els seus ulls en
les pantalles dels sensors. Els sensors van detectar una cortina letal
d'estalactites en el seu camí. Luke va llançar el saltacels entre dues estalactites,
després viró al voltant d'una tercera.
Les llums d'advertiment continuaven parpellejant. Luke va
mantenir la mirada fixa en els sensors mentre ajustava ràpidament els
propulsors i aixecava l'ala de babord per evitar una col·lisió amb una altra
formació rocosa subterrània. Un moment després, estava zigzaguejant
desesperadament entre columnes naturals de roca.
Els sensors mostraven el que semblava un curs recte de
parets llises. Luke va suposar que era un antic canal de lava i va accelerar
cap a ell, anant fins i tot més ràpid a través de la foscor. Luke va pensar: Això realment és una bogeria.
El canal donava a una càmera ampla, i després els sensors d’en
Luke van captar el que semblava una sortida, una obertura en el sostre en
l'extrem més allunyat de la càmera. Luke es va arriscar a mirar a través del
parabrisa i va veure una esquerda irregular per la qual es colava una llum
pàl·lida. A pesar que Biggs estava inconscient, Luke va dir:
—Cel obert sobre nosaltres, Biggs! Hem passat!
Però quan va dirigir el T-16 per l'obertura, va rebre una salutació
inesperada. Una avançada d’incursors tusken estava esperant fora de la cova, i,
en sentir l'acostament del saltacels, havien aixecat els seus rifles blàster
robats i havien disparat.
Luke va ascendir i es va allunyar dels tuskens, però un
moment després va sentir un soroll de martelleig per darrere quan foc de blàster
va encertar a una de les turbines del T-16. Sabia que el saltacels estava
destinat a incendiar-se després de l'atac, però ell va mantenir una ferma
subjecció sobre els controls mentre avançava a tota velocitat, rumb al
sud-oest.
Va passar disparat sobre la serralada Mospic i Bestine i es
dirigia cap a Anchorhead quan una llum d'advertiment va parpellejar. La seva
ala d'estribord estava en flames. Mentre el fum sortia per darrere del T-16,
temia que la nau pogués explotar. Sabia que la seva millor opció per evitar una
explosió era llançar-se contra la sorra amb el saltacels, i no precisament prop
d'una àrea densament poblada.
Sobtadament es va adonar que ja no es dirigia a Anchorhead.
Com per instint, s'estava dirigint a casa.
Va veure la granja Lars per davant i va deixar caure el saltacels
en el perímetre. Va fer una ganyota quan l'ala d'estribord es va desprendre, i
després el T-16 es va lliscar a través de la sorra abans de detenir-se
tremolosament.
Luke va obrir l’escotilla i va treure a Biggs. Estava
carregant amb Biggs cap a la cúpula d'entrada de la casa quan va veure al seu
oncle corrent cap a ell.
—Luke! —va cridar Owen—. T'has tornat boig, noi?
—Porta un medpac per a Biggs, oncle Owen —va dir Luke—. I
digues-li a la tia Beru que truqui a la milícia local ràpid!
Va haver-hi diverses causes de celebració a Tatooine aquest
dia, almenys per a la població humana, excloent als contrabandistes que van ser
assassinats pels incursors tusken. Malgrat que encara va haver-hi algunes
interferències atmosfèriques, tia Beru va ser capaç d'enviar un missatge a
Anchorhead. La milícia local (amb l'ajuda d'alguns nois fanfarrons i els seus saltacels)
va espantar als tuskens del Canó del Captaire i de les àrees circumdants i
també va recuperar la major part dels blàsters robats. Encara que un lliscant
terrestre i un saltacels van resultar destruïts en el Canó del Captaire,
l'oficial ferit de la milícia i els imprudents joves pilots van viure per
lluitar i volar un altre dia.
Gràcies al seu amic Luke Skywalker i a una antitoxina
d'acció ràpida, Biggs Darklighter es va recuperar ràpida i completament. Quant
al saltacels d’en Luke, això requeriria més esforç per ser restaurat.
Però llavors Biggs se’n va anar a l'Acadèmia. I Luke se
sentia més atrapat que mai al planeta desèrtic.
[1] Aquí l'autor fa un joc de
paraules amb el nom que es donen a si mateixos Biggs i Luke, «Shooting Stars»,
ja que pot ser tant «Estels Fugaços» (en referència a la seva afició per la
velocitat), com alguna cosa semblada a «Estrelles del Tret» (en referència a la
seva habilitat disparant a les rates womp). (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada