1 MENJAR PER A PLANTES
CHRIS DOYLE
Entre l'inquiet vaivé de la plana major i els constants
trinats dels droides, el primer oficial Khzam va observar al bigarrat personal
reunit al centre de comandament. Durant uns tibants moments el rodià va caminar
d'un costat a un altre sense dir ni una paraula. Va tornar al seu seient i va fer
un nou cop d'ull a l'esquema del petit món que estaven orbitant: Binaros,
segons les seves cartes d’astrogació. Un bonic petit planeta deshabitat... just
com a ell li agradaven.
Llavors va entrar la Capitana Adrimetrum, traient espurnes
al droide de seguretat de la porta que no havia anunciat la presència del
capità en el pont. Khzam va percebre la mirada i es va encongir interiorment
d'espatlles. Va ser ell qui li va ordenar no fer cas del protocol naval mentre
va estar al comandament. Dajus i Thyte insistien molt a complir amb tota
aquesta absurda —tradició naval—, i Khzam va encaixar malament el que
Adrimetrum preferís atendre aquestes indicacions abans que el seu suggeriment
personal d'un ambient relaxat per a una tripulació més relaxada. En ser una trepitja-formigues
ignorant del protocol naval, ell havia suposat que s'inclinaria cap a la seva
pròpia postura. Però mentre Adrimetrum li deixés dirigir el pont al seu gust en
el torn de nit, li era igual. Encara que aquest arranjament no duraria sempre.
Adrimetrum es va asseure en el seient del capità.
—Els nois del laboratori creuen que el planeta de sota ens
pot proporcionar alguns queviures, sobretot a la zona equatorial. Menjar en
abundància per omplir els nostres rebosts, i tal vegada aigua per no haver de
munyir pedrotes espacials —una ona de murmuris va escombrar la sala. Eren bones
notícies. Adrimetrum ho va deixar estar un moment—. Encara que els sensors no
hagin detectat vida intel·ligent, no penso córrer riscos. L'oficial de
seguretat Khzam comandarà la missió de reconeixement —va inclinar el cap cap al
rodià, que va donar un airós pas al capdavant. Aquí a baix, ell estaria al
comandament.
—Capitana, em sembla que Kl’aal podria acompanyar-nos —va
dir Khzam—. Les seves habilitats són idònies per a aquesta missió.
Adrimetrum va somriure.
—D'acord. Suposo que ho haurà sentit, Kl’aal —va preguntar
escodrinyant el pont. La negra ombra del defel va emergir decididament del buit
d'un terminal de computadora. Ella va assentir—. Molt bé. Mentre parlem Brophar
està posant a punt el transbordador. Completi el seu equip com millor li
sembli. La doctora DeVay els acompanyarà.
—Capitana —Adrimetrum es va girar cap a la seva
interlocutora, una jove humana vestida amb un mico. Es tractava de Varel DeVay,
la xenobiòloga de la nau. A Khzam no li interessava: massa dòcil per ser una
supervivent.
—Hagués jurat que tenia assumptes més urgents en la coberta
inferior, doctora DeVay: el transbordador parteix de seguida. Què fa en el
pont?
DeVay es va retirar el cabell castany dels ulls i va mirar
al terra.
—No sé si estic preparada per acompanyar a l'equip
d'exploració. Només sóc una científica, i puc resultar una molèstia en
situacions de perill.
Per un instant Adrimetrum va mirar fredament a la jove i va
enarcar una cella. Va tornar a observar el pont, però ningú va respondre a la
seva mirada. Excepte Dajus. Khzam va riure dintre seu. Amb tota la seva pompa
castrense, la capitana seguia trobant a qui qüestionés les seves ordres en el
seu propi pont. Adrimetrum estava visiblement enutjada.
—Anoto la seva preocupació, doctora, però si vostè està
present al moment de localitzar una possible font d'aliment, estalviarem temps
i recursos. No podem permetre'ns el luxe d'hissar queviures a la nau sense
estar segurs que són utilitzables —es va detenir i va avaluar en silenci a la
dona—. Però abans de partir asseguri's de portar un blàster...
ACTIVITATS DE LA MISSIÓ
L'equip de terra realitzarà diverses accions durant la seva
exploració. Khzam ordenarà secament a DeVay i els altres personatges que
comencin a buscar possibles fonts d'alimentació. Mentre, ell explorarà els
voltants atent a qualsevol senyal de perill. En realitat el rodià busca alguns
blancs per fer pràctiques de blàster. Kl’aal s'escapoleix a caçar alguna cosa
pel seu compte. Brophar tafaneja pels voltants, encara que sense perdre de
vista al seu benvolgut transbordador.
EPISODI UN: EXPLORACIÓ
La plena de gom a gom
carlinga de la nau de Brophar, el Muvon,
resulta tan incòmoda com desordenada. Recanvis, embolcalls, i una pudor de suor
i menjar espatllat inunden la diminuta cabina. Podeu veure el vostre destí a
través de la finestra. Les illes del petit planeta blau posseeixen una
vegetació vibrant.
Brophar força els
controls i fa girar el transbordador cap a una de les majors masses terrestres
del planeta. En el vol de descens frega la vegetació amb la panxa de la nau
mentre busca un bon lloc d'aterratge. Sobrevoleu diverses franges de clarianes,
però a la vertiginosa velocitat de Brophar les perdeu de vista res més
veure-les. Per fi localitza un petit clar d'herba i descendiu alegrement.
Els paisatges forestals de Binaros són una visió impressionant.
A excepció de les poques clarianes que clapegen el paisatge, tot el lloc està
cobert d'una frondosa vegetació. Hi ha incomptables espècies de plantes,
sobretot herbàcies, matolls, arbustos i alguns arbres joves. DeVay determinarà
ràpidament que es tracta de plantes de creixement molt ràpid, que requereixen
pocs nutrients (vegetació colonitzadora) i que tenen uns deu anys d'edat. Pels
dipòsits del terra i l'esquema de creixement de les plantes, és evident que
l'illa es veu inundada de manera periòdica, aproximadament cada dècada.
No hi ha sengles a la muntanya baixa, de manera que el
moviment és lent i difícil. Hi ha gran quantitat d'insectes i petits mamífers,
però no abunden els grans depredadors.
RECOL·LECCIÓ DE MENJAR
Diversos personatges poden buscar mostres de plantes, però
DeVay és la millor qualificada per analitzar-les. Roman gairebé tot el temps a
la zona del campament base, en la seva estació científica portàtil, esperant
que els altres li portin mostres. Troben diversos tipus de plantes comestibles.
LA CACERA
Sovint el fet d'estar tancat en l'Estrella Remota esgota la paciència de Kl’aal, sobretot quan no hi
ha exploracions que li mantinguin ocupat. De manera que ha de caçar per
satisfer el seu urgent instint. No passa molt abans que localitzi a la seva
presa: un felí binarossenc de dents de sabre.
Durant la persecució de la seva presa a través de la
muntanya baixa, Kl’aal trepitja una planta que deixa anar un núvol d'espores
grogues. Aquesta distracció gairebé li fa perdre de vista a la seva presa.
La presa creua un rierol poc profund i ple de pedres. Kl’aal
s'esforça per mantenir la seva velocitat. La presa penetra en una clariana amb
Kl’aal trepitjant-li els talons. Acorralat contra un aflorament rocós, el felí
es dóna la volta i lluita a mort. Després de la topada, Kl’aal veu que
l'aflorament rocós és en realitat una antiga paret construïda fa molt temps per
alguna espècie. Després d'una breu recerca, la paret coberta de branques
resulta ser el costat d'un edifici en ruïnes parcialment enterrat en el vessant
del pujol.
EPISODI DOS: LES
RUÏNES
LA PISTA D'ATERRATGE
A uns 175 metres al sud-oest de les ruïnes hi ha una
peculiar taca de terra. El terra d'aquesta zona semicircular de 25 metres de
radi ha estat socarrat repetides vegades. La vegetació ha començat a reclamar
el seu lloc, però en investigar la terra amb atenció es pot localitzar
l'impacte de les fuites. Des de l'aire la vegetació oculta aquest lloc. Els
imperials van utilitzar la zona com a pista d'aterratge per als seus
transbordadors i naus de càrrega.
LA ZONA MORTA
A uns 150 metres a l'est de les ruïnes hi ha una zona de
vegetació alterada. Aquest clar té 100 metres de diàmetre i està cobert de
terra grisa i sense vida. No hi ha planta que s'aventuri en aquesta zona
perfectament simètrica, ni insectes que repten pel terra. Els personatges
sensibles a la Força sentiran una estranya punxada estant aquí.
LES RUÏNES
L'edifici en ruïnes té 25 metres d'alt i està fet de blocs
de pedra desgastada. L'estructura manca de finestres i està coberta per tota
classe de branques, plantes trepadores i fullatge. Una solitària porta amb un
arc recolzat en pilars de pedra és la seva única entrada.
Fa uns tres segles, una petita secta que venerava a una
deïtat solemne i ermitana va establir un diminut assentament a Binaros. Aquí la
secta adorava al seu déu, apartada de la resta de la galàxia. Important els
materials de construcció, van aixecar una colònia autosuficient i dedicada al
culte.
Al cap de vint anys una malaltia mortal va escombrar la
colònia. Amb el temps la jungla va destruir tot signe de la mateixa, excepte el
temple.
Un dels equips de reconeixement del Moff Sarne va descobrir
el temple mentre explorava Binaros. L'equip va establir una base de recerca
prop del temple per estudiar possibles fonts d'armament biològic. No obstant
això l'estació va ser abandonada fa un any quan Sarne va cridar als seus equips
de recerca de tornada a Kal’Shebbol.
El temple principal. L'entrada al temple és una
arcada recolzada en dos gruixuts pilars quadrats. Les trepadores s'han obert
pas cap al fosc interior. Es pot deduir que les plantes han hagut de ser
tallades en l'últim any, ja que només estan començant a reintroduir-se. Les
marques de blàster en les parets on es van cremar les trepadores semblen
bastant recents.
La càmera a la qual s'accedeix té 25 metres per 40, i un
sostre decorat amb arcs nervats. Les parets estan cobertes de mosaics i
pictogrames alienígenes. Al centre de l'habitació hi ha una taula baixa de
pedra, com a l'altura del genoll, que va poder ser una espècie d'altar. Dues
files de senzills bancs de pedra flanquegen l'altar, una solitària porta
condueix a una altra càmera.
Aquesta habitació està a les fosques, de manera que hauran
de portar una font de llum. Prop del racó sud-est hi ha tirada una petita peça
de tela negra i resistent. En examinar-la es descobreix que aquest tros de tela
procedeix del guant d'un soldat d'assalt, segurament oblidat en partir els
imperials.
La cripta. La càmera exterior condueix a una altra
interna que és una cripta funerària. Les parets estan cobertes de murals
policromats que mostren una interpretació de la vida d'ultratomba i
reprodueixen a petits primats hirsuts realitzant activitats primitives, tals
com caçar amb arc, recol·lectar baies, lluitar amb llança i escut, etc. No se
sap si representen als constructors o als seus déus.
La càmera conté cinc sarcòfags hexagonals de pedra,
parcialment incrustats en el paviment. D'altra banda l'habitació està buida.
Cap d'aquests sarcòfags, de prop d'un metre d'ample, conté cos algun, encara
que el seu interior està recobert per un polsim.
També es troba una porta en la paret posterior, parcialment
oculta entre les ombres del fons de l'habitació darrere d'un dels sarcòfags. El
petit panell d'accés al seu costat és de disseny imperial.
L'energia que permet obrir la porta està interrompuda, però
si s'enganxa un generador o un droide a la unitat d'energia, es podrà obrir la
porta sense molta dificultat. La porta es corre per donar pas a l'interior d'un
turboascensor compacte. El turboascensor segueix en funcionament i baixa un sol
nivell.
EL CENTRE DE RECERCA IMPERIAL
La part imperial del temple consta d'una sèrie de segments
portàtils enterrats en el pujol darrere del temple i ocults com a mesura de
seguretat addicional. L'interior està feblement il·luminat per llums
d'emergència que encara no han esgotat les seves bateries. L'interior està net,
encara que desordenat.
Sala de comunicacions. El turboascensor condueix a
una porta automàtica segellada. Hi ha un panell d'accés computeritzat a la seva
dreta que pot manipular-se per obrir la porta.
A la sala de comunicacions hi ha un blàster lleuger de
repetició BlasTech T-21 muntat sobre un trípode i apuntant a la porta. En
obrir-se la porta, el blàster dispararà automàticament cap al turboascensor i
la seva primera andanada és molt difícil d'esquivar.
Aquesta gran habitació és la sala de comunicacions i conté
tres terminals de computadora i nou cadires. Tret pels terminals, l'habitació
està deserta. Les computadores han estat turboesborrades i no es pot trobar
informació útil.
Cambres dels oficials. Aquesta habitació està
dividida en dues. Cadascuna conté una llitera abatible, una petita cadira i un
bagul buit. Hi ha un computadora de butxaca trencada tirada sota una de les
lliteres. Aquí si resulta possible extreure l'arxiu del computadora:
coordenades d’astrogació a diversos sistemes propers de l'Erm, inclòs el
sistema Episol.
Magatzem. Aquesta petita cambra està plena de gom a
gom de ferralla. Cadires supletòries, recanvis espatllats de computadora i
equip de laboratori jeuen amuntegats en un batibull. Si es registra amb cura es
trobaran algunes peces de recanvi de computadora, dues caixes de racions
estàndard i una bateria de blàster. En fer el registre també es descobrirà un
excèntric droíde ratolí anomenat MSE-X-PR6.
MSE-X-PR6 era un droide ratolí normal que ajudava a l'equip
de recerca assignat a aquest centre. La seva missió era la de missatger del
personal. Per desgràcia, MSE-X-PR6 va desenvolupar un petit “vici” de
programació: al diminut droide li agrada fer petits robatoris, cisar objectes
interessants i guardar-los-hi. Solia ocultar la seva “reserva” d'articles
robats en el magatzem. Sempre porta amb si els seus dos objectes més preuats:
un detonador tèrmic i un objecte metàl·lic sense identificar.
Quan l'equip científic va abandonar l'estació, es van deixar
al petit droide. Ara MSE-X-PR6 se sent sol i vol abandonar aquest avorrit lloc.
Si és necessari amenaçarà amb el seu detonador tèrmic. Encara que no ho
activarà intencionadament, l'artefacte pot esclatar a causa de la imperícia de
MSE-X-PR6 (aparentment l’anòmala programació d'aquest droide ratolí es passa de...
inestable).
LA VISIÓ DE DAJUS
Quan porten a MSE-X-PR6 a bord de l'Estrella Remota, la presència del droide desperta un somni en
Dajus:
La figura d'ombra es
va formant lentament des dels racons foscos de l'habitació. Romans indefensa
com una vulgar espectadora del que va a succeir. L'aràcnid negre i pelut agita
els seus palps en l'aire, tal vegada sentint la teva presència.
Un precipitat
moviment i l'enorme bèstia se’n va, desapareix en el sudari de tenebres.
Intentes seguir-la però alguna cosa entorpeix la teva marxa, com si caminessis
per l'aigua. Amb els braços estesos, aconsegueixes caminar pesadament a través
de les tenebres.
Per fi deixes enrere
les tenebres com si haguessis creuat una porta. Estàs en una càmera
brillantment il·luminada, buida a excepció d'un petit droide amb forma de
caixa, com de mig metre de llarg.
EPISODI TRES: OH, NO...
L'Estrella Remota
passa un parell de dies més recol·lectant aliments per reproveir per complet
els rebosts de la nau. Quan els cellers de la nau estiguin assortits,
segurament l'Estrella Remota
abandonarà el sistema i prosseguirà la persecució del Moff Sarne.
... UNA ALTRA VEGADA NO
Durant els següents dies se succeiran una sèrie d'avaries
menors en tota la nau. A la llum de l'experiència, segurament la tripulació de
l'Estrella Remota atribueixi aquests
problemes als paranys de Sarne. Al cap d'un temps es veurà clar que les
constants avaries no són casuals.
• Una porta automàtica es tanca atrapant a diversos
tripulants en certa dependència. És necessari verificar la programació o
forçar-la per poder tornar a obrir-la.
• El control climàtic s'avaria sumint al centre de
comandament i nivells adjacents en temperatures gairebé gèlides. Es pot arreglar
el problema, però es demoren diverses hores per localitzar-ho a la sala de
control ambiental.
• El projector d'hologrames de la sala de comunicacions
s'encén i apaga aleatòriament. No es poden rebre ni enviar comunicacions fins
que s'aconsegueix reparar-ho.
El projector
d'hologrames parpelleja, espetega i per fi torna a la vida. Llavors apareix la
imatge d'un imponent oficial imperial, encara que amb el color distorsionat.
Enmig de la impressió, us doneu compte que l'oficial és el Moff Sarne.
—Salutacions, capità.
No se sorprengui de veure'm. Després de tot, sempre sé on està la meva nau.
Recordi aquest petit detall i sàpiga que els perseguiré a vostè i a la seva
tripulació si...
La imatge desapareix amb un grinyol del generador i espetega
abans de curtcircuitar-se per complet.
Durant el comunicat, es detecta que l'Estrella Remota ha emès una transmissió subespacial probablement
dirigida a Sarne o als seus sequaços.
• L’hiperimpulsor es deté i retorna a l'Estrella Remota a l'espai real amb una frenada. No hi ha motiu
aparent per a la sobtada detenció, i es triga prop d'un dia a reparar-ho.
PRÀCTIQUES DE TIR
En detenir-se l’hiperimpulsor, una lectura de sensor detecta
un proper camp d'asteroides. L'Estrella
Remota arriba ranquejant al camp i la Capitana Adrimetrum envia als
artillers als seus llocs per fer pràctiques de tir mentre es reparen els
motors. Ni curta ni mandrosa, Ranna Gorjaye ordena als seus pilots realitzar
algunes maniobres i pràctiques de tir.
El sistema de
comunicació interna crepita amb l'estàtica i anuncia:
—Atenció a tots els
tripulants, aquí la capitana. A les 1700 hores se celebrarà un concurs de tir
de turbolàser obert a tota la tripulació. El millor artiller rebrà un permís
especial en la nostra propera parada en port amistós. Bona sort!
La Capitana Adrimetrum pretén elevar la moral d'aquesta
forma, però l'efecte pot ser el contrari. Participen diversos personatges,
incloent a Ranna Gorjaye, Dasha Defano, Krudar i Tanner Carzyn. Durant el
concurs, el turbolàser de Krudar s'espatlla enmig d'una pluja d'espurnes.
Encara que es tracta d'una altra de les avaries misterioses, Krudar pensa que
un dels personatges ha sabotejat el seu turbolàser. Krudar es nega a prosseguir
el concurs i augmenta el sentiment d’antagonisme que alberga el durosià.
EPISODI QUATRE:
L'ENEMIC ESTÀ DINS
Durant la seva cacera a Binaros, Kl’aal va pertorbar a una
curiosa planta letàrgica. Aquesta va alliberar un núvol de petites espores que
es van allotjar en la seva pell. Quan va tornar a la nau va portar les espores
amb si. En empolainar-se, les espores es van desprendre i van volar per tota la
nau en remolins d'aire. La majoria van aterrar en els estèrils passadissos i
van perir, però unes poques van arribar fins a la coberta baixa de proa. La
presència de nutrients hidropònics, metall i foscor van activar el cicle de
creixement de la planta i les espores van cobrar vida immediatament.
En pocs dies la planta va créixer en la foscor, inadvertida
pel solitari droide ES-4 que cuida de la coberta baixa, alimentant-se dels sacs
de nutrients allí guardats per als laboratoris hidropònics.
PRIMER ALBIRAMENT DE L'ENEMIC
Certa tarda, la “Iaia” Firdaaz, l'explorador borratxo, entra
corrent en el pont parlant atropelladament de petites criatures d'aparença
vegetal que se li van enganxar mentre dormia en una dependència de la nau.
Provoca una bonica escena, però alhora proporciona certa informació detallada,
o fins i tot una descripció. Està completament embriagat, però insisteix a la
capitana en què emprengui accions per impedir la propagació d'aquestes “bestioles”.
Malgrat les seves aparents paranoies, “Iaia” realment va
veure a les “criatures vegetals”. Però de moment no es troba cap rastre dels
misteriosos éssers.
ESCASSETAT D'AIGUA
L'endemà, la xenobiòloga DeVay informa d'un robatori en el
laboratori hidropònic A. En investigar es descobrirà que s'han extret uns 75
litres d'aigua del tanc del sistema de reg.
Khzam no es pren el robatori molt de debò, però DeVay si.
Ella necessita cada gota d'aigua que no sigui usada per la tripulació per
funcionar amb la màxima eficàcia. Els droides J9 Roche, que estaven en aquest
moment en el laboratori B, es troben si cap més enutjats amb aquesta
intromissió en les seves eficients dependències, i es passen tota l'entrevista
renyint i protestant. A part d'una mica d'aigua vessada, no es troben més
pistes.
A les poques hores, una alarma indica una pèrdua en un dels
dipòsits d'aigua de l'àrea d'emmagatzematge de la coberta quatre. La fuita
procedeix d'una fila de nets forats que surten del dipòsit a aproximadament mig
metre del terra. És evident que els forats van ser fets en la xapa amb una
barra de metall, un ganivet o alguna cosa semblada. Als peus del dipòsit es
poden veure una sèrie de fils d'aigua com si algú hagués arrossegat cordes o
mànegues entre els tolls. Als pocs metres desapareixen per efecte de
l'evaporació.
PROGRESSIÓ
Un tripulant que va baixar a la coberta baixa a la recerca
de subministraments no torna. Quan l'oficial al seu comandament va a buscar-lo,
descobreix el cos sense vida tendit en el terra al costat de les restes
destrossades del droide ES-4 destinat allà. Aparentment el tripulant va ser apunyalat
repetides vegades amb un ganivet. Fils de sang es dirigeixen cap a la porta,
però s'esvaeixen a mesura que la sang desapareix del que fos que va deixar les
petjades.
Després d'un breu examen, l'oficial mèdic informa que el cos
del tripulant ha estat dessagnat.
ATAC AL LABORATORI HIDROPÒNIC
Als pocs minuts, el centre de comandament rep un angoixat
missatge de la DeVay. Està demanant ajuda i diu que unes plantes mòbils
l'ataquen. La transmissió s'interromp bruscament per l'estàtica. Khzam posa en
alerta a tot el personal proper als laboratoris hidropònics i els ordena entrar
en acció.
Introduïu
precipitadament el codi de comandament en el panell d'accés als laboratoris
hidropònics. Un espetec seguit del frec de la porta automàtica precedeix a
l'obertura de la mateixa. Brillants llums i fosques ombres inunden el passadís,
i us cobriu els ulls per protegir-los dels intensos rajos.
Aviat la vostra visió
s'aclareix, però heu de parpellejar per assegurar-vos que els vostres ulls no
us enganyen. Almenys 10 plantes mòbils de mig metre d'altura gategen per
l'àmplia sala desplaçant-se mitjançant carnosos tentacles radiculars. Molts han
clavat unes trompes en forma d'agulla en els dipòsits d'aigua, i emmagatzemen
el seu contingut en sacs que s'inflen ràpidament en les seves panxes. Altres
quatre criatures han arraconat en l'altre costat de l'habitació a
DeVay, que branda amb poques
forces una vibropala de mà en un inútil esforç per mantenir a ratlla als petits
monstres.
DeVay està sent atacada pels recol·lectors, les petites
criatures vegetals que han estat provocant els problemes.
Els quatre recol·lectors han capturat a DeVay i intenten
clavar-li les seves trompes, mentre que els vuit restants es retiren dels
atuells d'aigua i s'enreden amb els personatges. Quan els personatges comencen
a anar guanyant, els recol·lectors fugiran. En la retirada, un dels personatges
aconseguirà ferir a un dels recol·lectors en el seu sac, provocant que deixi un
rastre d'aigua i pus de camí al seu refugi. Els personatges podran seguir
aquest rastre fins a la coberta baixa de proa, on es trobaran amb una
desagradable sorpresa.
Els recol·lectors són vegetals caçadors amb capacitat de
moviment que porten menjar cap al seu refugi. No són intel·ligents, sinó que
responen a una sèrie de factors ambientals que activen comportaments de caça,
fugida i alimentació.
Un recol·lector té aproximadament mig metre d'alt, es
recolza en quatre potes carnoses semblants a arrels que brollen d'una matèria
vegetal ventral, tova i incrustada de liquen. Sobre aquesta massa hi ha una
dura closca amb diverses capes de closques que el
protegeixen per a dalt dels depredadors. Entre les closques creixen espines. Una fina trompa òssia sobresurt de
la part anterior del cos, i el recol·lector l'empra per obtenir aigua i altres
nutrients que emmagatzema en els sacs del seu ventre per transportar-los.
Els recol·lectors prefereixen atacar en massa, acuitant a la
seva presa. En gran nombre poden resultar perillosos.
EL PROBLEMA ÉS MAJOR DEL QUE CRÈIEM
El rastre del recol·lector ferit condueix al fosc interior
de la coberta baixa de proa. La coberta baixa és enorme, de manera que farà
falta algun temps per registrar-ho tot. En qualsevol cas, no serà avorrit, ja
que 10 recol·lectors atacaran als personatges que entrin en ella, saltant des
dels espais en ombra que hi ha entre les caixes en un intent de derrocar i
dessagnar als intrusos. Per tota l'espaiosa sala poden sentir-se els febles passets
dels recol·lectors.
Oculta en un racó poc accessible del celler de càrrega, en
part dins d'una enorme caixa de bombes d'aigua, es troba la planta mare. Les
seves arrels s'embullen en la maquinària i han travessat les planxes de la
coberta sota ella. Aquesta planta és la causant de les avaries, i eliminant-la
no trigaran molt a acabar amb els problemes de la plaga de l'Estrella Remota, doncs els recol·lectors
són de vida curta.
Hi ha vuit recol·lectors defensant a la planta mare i
atenent a les seves necessitats. Els recol·lectors que hagin sobreviscut a
l'atac en els laboratoris hidropònics i la defensa del celler, estaran també
aquí. Intentaran acabar amb els intrusos en massa.
Com la planta mare no pot moure's, es poden emprar granades
i altre equip pesat per facilitar l'atac, encara que amb precaució per no
perforar el casc exterior de l'Estrella
Remota, que està només uns centímetres sota les planxes de la coberta.
Mentrestant, la patrulla de Sarne ha donat amb l'Estrella Remota.
COMPLICACIÓ IMPERIAL
Mentre la tripulació de l'Estrella Remota les hi veu amb aquest problema parasitari, la
patrulla de Sarne arriba i s'aproxima a la nau. La flota de patrulla està
composta d'una fragata modificada de classe Llancer, la Púlsar, així com de tres canoneres Skipray GAT-12g. La Llancer
s'acosta a poc a poc a l'Estrella Remota
i intenta establir comunicació.
Mentrestant, les canoneres tracten d'envoltar a l'Estrella Remota i situar-se per a un
atac sorpresa. La Púlsar ordenarà
rendir-se a l'Estrella Remota en nom
de l'Imperi. Si l'Estrella Remota es
nega, les canoneres atacaran, amb cobertura de la Púlsar quan es llancen els caces espacials.
Aquest episodi ocorre al moment més dramàtic i inoportú,
mentre la tripulació s'enfronta desesperadament a la planta mare. Si la
tripulació no troba i destrueix aviat a la planta mare, se seguiran produint
avaries durant la batalla espacial. Tota la batalla resulta frenètica i
trepidant, entre la batalla amb la planta en el celler i la batalla espacial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada