CAPÍTOL 12
Mai tornaré en aquest
planeta.
Luke va sacsejar el cap en recordar les paraules que li va
dir a Ben Kenobi més de quatre anys abans, poc abans que partissin de l’Espaiport
de Mos Eisley en el Falcó Mil·lenari.
Luke havia tornat diverses vegades a Tatooine des d'aquell dia, i cada vegada,
es recordava a si mateix: Mai diguis mai.
R2-D2 bipejà des del seu buit. Luke va observar la traducció
i va respondre:
—Gràcies per l'oferta, però mantindré els controls en manual
—Luke va somriure. De vegades tenia la impressió que l’astromecànic gaudia
pilotant l'Ala-X tant com ell.
Va aterrar l'Ala-X en la teulada plana del complex Gran
Pista de Mos Espa, una enorme estructura situada a diversos quilòmetres de l’Espaiport
de Mos Espa, en l'encreuament entre el Canó de Xelric i el Mar de les Dunes
septentrional. El complex consistia a diversos edificis voltats i tribunes
dirigides cap a un ampli circuit. Les tribunes van ser construïdes per albergar
a més de 100.000 espectadors, però ara tots els seients estaven buits.
—Queda't en la nau, R2 —va dir Luke mentre sortia de la
cabina, emportant-se el seu mantell negre—. Vaig a fer un cop d'ull.
El droide astromecànic es va sacsejar en el seu buit darrere
de la cabina i va emetre una xiuletada en senyal de protesta.
—No he demanat la teva opinió —va dir Luke mentre es posava
el mantell damunt i se l’ajustava per ocultar el sabre de llum en el seu
cinturó—. T'estic dient que et quedis aquí. Si algun vàndal ensuma al voltant
de la nau, tens el meu permís per socarrar-ho. D'acord?
R2-D2 va deixar de sacsejar-se i va respondre amb una altra
sèrie de xiuletades. A les oïdes d’en Luke, sonava com si el droide fos
realment feliç davant la perspectiva d'usar el seu braç retràctil de càrrega contra
els lladres.
Luke va caminar al llarg de la vora del sostre dirigint-se
cap a una gran estructura voltada que sobresortia sobre el nivell del terrat. Mirà
per sobre de les tribunes buides i va estudiar l'ampli i descurat circuit de
sorra. A la seva dreta, la pista es corbava i desapareixia entre pinacles
rocosos, i a la seva esquerra es corbava cap a una immensa planícia coneguda
com les Planes Hutt.
Va sentir un soroll en la distància, el gemec distintiu de
motos swoop, que eren essencialment motors llargs i potents amb seients damunt.
Un moment després, va veure dues motos swoop acostar-se per les Planes, portant
als seus genets per davant de les tribunes abans de passar per una zona
especialment àmplia sota una passarel·la elevada que servia de línia de meta.
Quan les swoops es van detenir, Luke va sentir la veu d'una
dona a prop.
—Busca alguna cosa, senyor?
Luke es va tornar per veure a una dona alta i esvelta
dempeus davant d'una porta que donava a l'edifici voltat. Portava una jaqueta i
un vestit estranyament elegants, i per la manera en què mantenia una mà darrere
de l'esquena, Luke va suposar que estava sostenint una arma.
—Hola —va dir—. Sí, esperava trobar a Ody Mandrell i Teemto
Pagalies.
La dona va mirar a Luke amb recel.
—Qui ets, i què vols d'ells?
Atès que Luke era un enemic de l'Imperi i cautelós, no
estava disposat a revelar el seu veritable nom.
—Em dic Lars —va dir—. Un periodista anomenat Clegg Holdfast
va escriure sobre aquest lloc, i només volia parlar amb alguns dels vells
pilots de beines.
—De debò? —va dir la dona. Mirant més enllà de Luke, va
preguntar—: Això són el teu droide i el teu caça estel·lar aparcats en la meva
teulada?
Luke va mirar per sobre de l'espatlla i va veure a R2-D2 al
costat de l'Ala-X. Després va retornar la mirada a la dona, qui havia mogut el
seu cos lleugerament perquè ell pogués veure ara la pistola blàster compacta
que subjectava a la seva mà. No podia culpar-la per desconfiar dels estranys,
però també volia evitar una confrontació violenta.
—Puc preguntar el teu nom?
—Ulda —va dir ella—. I tu estàs envaint la meva propietat.
—Tot això et pertany?
—Mantingues les mans on pugui veure-les —va dir Ulda mentre
movia el braç per anivellar la pistola cap a Luke.
—Bé, Ulda —va dir Luke aixecant les mans i mirant directament
als ulls de la dona—, no veig un caça estel·lar ni a un droide en la teulada.
Ulda va tornar a mirar més enllà d’en Luke, després va
repetir:
—No veig un caça estel·lar ni a un droide en la teulada.
—No vaig a fer-te mal.
—No vaig a fer-te mal —va repetir la dona mentre col·locava
la pistola en la butxaca de la seva jaqueta.
—Pots portar-me amb Ody Mandrell i Teemto Pagalies.
—Sí, puc portar-te amb ells —va dir Ulda plàcidament. Ella
era completament aliena al fet que Luke estava usant la Força per manipular
suaument la seva ment. Es va acostar a la vora del terrat al costat d’en Luke i
va assenyalar a baix cap a les dues motos swoop que descansaven després de la
línia de meta—. Allà estan.
—Si recordem a Anakin Skywalker? —va dir Teemto Pagalies.
Estava al costat de la seva moto swoop en la pista a l'ombra de la tribuna, va
mirar cap a Ody Mandrell—. Ha! Com podríem oblidar-ho?
Ody va posar els ulls en blanc mentre apuntava un polze cap
a Teemto i li deia a Luke:
—Recordo més que aquest paio sobre la carrera que Skywalker
va guanyar.
Ody Mandrell, qui era lleugerament més baix que Luke, era un
er’kit, una espècie caracteritzada per una pàl·lida pell grisenca i orelles baixes.
Teemto era un veknoide, més baix que Ody, i tenia un cap que era sobretot
mandíbula. A més Teemto havia perdut un ull, un braç, i les dues orelles, i
lluïa nombroses cicatrius... tot records dels seus dies en les carreres de
beines.
Ody li va donar una empenta amistosa a Teemto en l'espatlla
i va dir:
—Au vinga, explica'ns com de bé que recordes res després que
els habitants de les sorres t'ataquessin en el viratge del Canó de les Dunes.
—Però també vaig córrer amb Skywalker abans de la Boonta!
—va dir Teemto—. I no he oblidat això! Ah, i respecte a la Boonta? També
recordo que tu vas ser desqualificat perquè un droide mecànic va ser absorbit
per un dels teus col·lectors d'admissió!
—Clar que ho recordes —Ody es rigué—. Però només perquè jo
t'ho vaig dir.
Teemto va mirar a Luke i va dir:
—Què vols saber sobre Skywalker?
—Bé —va dir Luke—, sabeu quants anys tenia quan va guanyar
la carrera?
Els veterans pilots van respondre al mateix temps.
—Nou —va dir Ody.
—Deu —va dir Teemto.
Luke va somriure.
—Com era?
Sense titubejos, Teemto va dir:
—Un autèntic dimoni.
—Dimoni?
—Sí, ja saps... un dimoni de la velocitat —va dir Ody—. És
un compliment.
—I aquest petit humà, mai va fer trampes en una carrera —va
dir Teemto.
—Mai! —va agregar Ody—. Ni tan sols quan tenia
l'oportunitat! La majoria de nosaltres fèiem tot el possible per arribar a la
meta. Digues, alguna vegada has vist una carrera de beines?
Luke va pensar en la seva pròpia experiència amb una beina
en Muunilinst i va tractar de no somriure.
—He vist algunes, però... res comparable al que vosaltres
vau haver de viure —va dir—. Pel que he escoltat, em temo que la majoria de les
grans carreres de beines van tenir lloc abans que jo naixés.
Ody va sacsejar el cap tristament.
—Aquesta és la trista veritat, germà.
—Ei! —va dir Teemto—. Acabo de recordar-ho: Tinc un vídeo de
la Boonta en el garatge. Vols una còpia? Té algunes excel·lents vistes de la
beina de Skywalker.
—Sí, si us plau —va dir Luke—. Ho agrairia molt.
—Torno de seguida.
Mentre Teemto s'allunyava, Luke es va tornar cap a Ody i li
va preguntar:
—Saps si Anakin va viure a Tatooine?
Ody va assentir.
—Clar, just a l’Espaiport de Mos Espa. El vaig veure unes
quantes vegades en la ferralleria de Watto. Aconseguia peces per als motors de
la meva beina allà —Ody es va gratar el cap—. Crec que la seva mare també
treballava per a Watto. Caram, això va ser fa molt temps.
—La mare de l’Anakin? —va dir Luke—. Es deia Shmi?
Ody va sacsejar el cap.
—No me'n recordo. Com he dit... han passat molts anys. Però
si vols saber més, hauries d'anar a la ferralleria de Watto i... —Ody es va
donar una palmada en el front—. Ho sento, segueixo oblidant. Ja no és de Watto.
És de Wald.
—Wald?
—Sí, Watto es va retirar. Ara es diu Components de Wald.
Però és per això que hauries d'anar allà. Wald va conèixer a Anakin. Deixa'm
donar-te l’adreça...
Just quan Ody va acabar de dir-li on trobar la ferralleria,
Teemto va tornar amb una cinta de dades. Lliurant-la-hi, va dir:
—Aquí està. Una Clàssica de Boonta.
—Gràcies —va dir Luke—. M'agradaria pagar-te per això.
Teemto va aixecar la seva única mà i va dir:
—Guarda els teus crèdits. Només digues-los a tots els teus
amics que visitin la Pista de Mos Espa per a les carreres d’swoop.
—Ho faré —va dir Luke—. Gràcies de nou —va inclinar el cap
educadament, després es va girar i es va allunyar per tornar al seu Ala-X,
ansiós per trobar-se amb Wald.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada