19
Corregir els errors
Rukh va avançar en silenci per la
coberta de l'hangar del Quimera,
gairebé deserta. La coberta estava deserta perquè el Gran Almirall Thrawn
insistia a limitar el contacte entre els equips noghri i les tropes imperials.
Thrawn no desitjava veure com els valuosos soldats eren massacrats per guerrers
noghri a causa d'una acció o un comentari inoportuns.
En ocasions, les actituds i les
polítiques de divisió com aquesta fastiguejaven a Rukh. Però no em correspon a mi qüestionar-ho, va pensar per a si mateix.
El meu únic deure és obeir. Avançant
cap a la llançadora que acabava d'aterrar, va entrar en ella, preparant-se per
rebre l'informe del comando noghri que anava a bord.
Els noghri estaven asseguts en una
foscor gairebé absoluta. Rukh va sentir immediatament que alguna cosa anava
malament. Rukh sabia que els seus congèneres noghri estaven molestos i...
furiosos.
—Rukh, del clan Baikh’vair, et saludem
—grunyí el líder de l'equip, en l'aspra llengua del poble noghri.
—Akh’laht, del clan Kihm’bar, et
saludo —va respondre, amb la mitja reverència formal noghri i la salutació amb
els palmells cap amunt que indicava respecte—. Informa —va ordenar Rukh.
Akh’laht va fer una pausa, mirant als
seus camarades.
—El meu senyor, portem notícies d’Honoghr
—va xiuxiuar el noghri—. El Gran Almirall ens enganya.
Rukh va ser pres totalment per
sorpresa. Escoltar que un Guàrdia d'Honor Noghri difamés el nom i l'honor del
senyor dels Supraclans Noghri era una cosa impensable, un crim punible amb una
mort immediata. El pols de Rukh es va accelerar i va sentir que la seva pròpia
ràbia anava creixent en el seu interior. Rukh no havia escoltat mai abans
semblant falta de respecte. Però Akh’laht
no és cap estúpid, va pensar Rukh. Ha
d'haver-hi alguna raó per a això.
—Explica't, i ràpid —va rugir Rukh—,
perquè la teva vida depèn de la teva resposta.
Akh’laht va relatar en veu baixa la
història de la Mal’ary’ush —Lady Vader— i la seva visita a Honoghr. Li va
parlar del seu coratge en enfrontar-se al poder dels clans combinats i a les
seves proves de com l'Imperi havia enganyat i esclavitzat al poble noghri. Els
sentits de Rukh van quedar aclaparats, i la seva ira estava ara dirigida cap al
Gran Almirall. Ens va enganyar, va
pensar. Ens pren per estúpids...
—Nostre deute amb l'Imperi ha estat
saldat —va dir Akh’laht—, però hem de ser cauts.
—Romandré aquí —va dir Rukh després
d'un llarg moment de reflexió—. Aquí, puc observar al Gran Almirall. Observaré
i esperaré. Quan descobreixi que els noghri ja no estan al seu servei, li
assassinaré.
Els altres noghri van oferir a Rukh
una variació diferent de la salutació amb els palmells cap amunt: la manera
noghri de dir «A reveure, honorable guerrer que va a morir pels noghri». Rukh
s'estava oferint voluntari per a una missió suïcida: una missió de venjança
contra l'Imperi que els havia estat oprimint des d'abans que naixés.
—Rukh, del clan Baikh’vair, saludem el
teu sacrifici. Mor amb honor —grunyí Akh’laht.
—Vés amb sort, Akh’laht, del clan Kihm’bar
—va respondre Rukh, allunyant-se.
Rukh es va detenir per un instant, i
es va tornar cap a l'equip de comandos que estava allà reunit.
—Digueu als dinastes que els errors
seran corregits —va dir, acariciant amb els seus dits la fina empunyadura del
seu ganivet d'assassí—. El Gran Almirall té moltes coses per les quals
respondre. Moltes coses, per descomptat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada