Entrada 3 del Panell
de Dades
Han: Per tant,
oblidi el meu problema amb els rebels de moment. De tornada al primer punt
d'aquesta història, que és quan vaig conèixer al vell i al noi... el duo
problemes. Els hauria evitat si no hagués estat desesperat pels diners. La
història de la meva vida.
El seu veí, Jabba el Hutt, no estava content amb mi després
que em desfés d'una càrrega d'espècia que estava passant de contraban per a
ell. No és una classe de paio molt comprensiu. No li va importar molt que els
imperials m'haguessin abordat i jo no volia passar la resta de la meva vida
sent torturat per un grapat de sicaris. Sóc així de rar.
De debò pensava que trobaria aquella càrrega d'espècia que
havia tirat per la borda. Segueix somiant.
Així que Jabba em persegueix, assetjant-me per pagar les
pèrdues, i m'escapoleixo per Mos Eisley evitant-ho i intentant regatejar una
mica de diners. Francament, no estava veient molt treball quan aquí Chewbacca
em diu que hi ha diners per obtenir d'aquests dos personatges de la cantina de
Chalmun. Chewie ulula sobre un noi de cara fresca recentment sortit de la
granja i un vell espantaocells amb un sabre de
llum. Un sabre de llum, ho cregui o no. Vaig pensar «Qui segueix utilitzant una
d'aquestes antiguitats?». Però Chewie deia que el vell sabia com usar-ho. No
era cap truc. Ho va treure contra una parella de busca-raons que estaven
amenaçant al noi i els hi va donar una pallissa.
Què m'importava? La promesa d'una mica de diners, i em vaig
dirigir a la cantina per fer un cop d'ull.
És bastant difícil semblar fora de lloc en aquest paradís de
delinqüents, però ells ho aconseguien. Vaig tenir aquesta sensació en el budell
quan vaig conèixer a aquests dos, com si tot aquest simple viatge a Alderaan
anés a ser més del que havia negociat.
Però amb Jabba llest per atiar als caça-recompenses contra
mi, no tenia molta elecció. Els honoraris de 17.000 crèdits... No m’ho podia
creure: només vaig demanar 10.000, però el vell va dir que em donaria 2000 i
després 15.000 més en Alderaan. No està malament per un passeig per l'espai.
I quin és el carregament? Dos humans i dos droides. I sense incòmodes
contactes imperials. Simple, eh? Hauria d'haver sabut just llavors que tenien
algun tipus de recompensa sobre ells. Resulta que pitjor.
Un pensaria que, quan els busca-bregues imperials van
aparèixer buscant-los en la cantina, jo hauria estat una mica més alerta. Just
llavors podria haver-los dit, «Ei, nois, això són més problemes dels quals
necessito ara mateix». Però tenia els 17.000 penjant davant meu com un hipnòtic
entreteniment de la ment, així que vaig deixar la meva guàrdia baixa.
És estrany com saps coses de la gent i al moment ni tan sols
t’ho pots reconèixer a tu mateix. Segur que van ser els diners, però haig
d'admetre que, tant com m'irritava el noi, també em va arribar al cor d'una
manera graciosa. Volia ensenyar-li una o dues coses. Era massa ingenu. Era un setciències.
Encara estava verd, però parlava de com 17.000 eren massa pel viatge. Com podia
comprar la seva pròpia nau amb això. Quan vaig preguntar qui anava a
pilotar-la, es va posar tot indignat, com si fos un pilot superexpert.
Veig nens com ell tot el temps. Molt aire calent i picar-se
el pit i res per recolzar-ho. No duren molt. Només volia veure si aquest noi
era una mica diferent.
Parlant de diferent... el vell era com una llegenda errant o
alguna cosa així, amb la seva capa i el seu sabre de llum. Tenia una estranya
mirada en els ulls. Però era tot negoci, un tirador directe en aquest
departament. Va ser una transacció fàcil. Així i tot, hi havia alguna cosa
estranya... una intensitat que no es veu molt per Mos Eisley.
La majoria de gent per l’espaiport actua com si no els
importés gens, i a la majoria d'ells no ho fa. Tret que t'agafin antipatia.
Llavors ho saps.
Aquests dos es quedaven fora. M'interessaven. I no
necessàriament en el bon sentit.
I la meva nau els interessava. Havia de fer-ho. El Falcó Mil·lenari. Li vaig explicar
alguna cosa sobre ella. És una bellesa. Val, una mica tosca als ulls, però
ningú capta el seu esperit. És un vaixell lleuger mercant corellià modificat. Noi,
si està modificada. Chewie i jo no li dediquem més que treball. I encara que el
duo jedi mai havia sentit sobre ella, la majoria de la gent de Mos Eisley sí.
Tenia una reputació per tota la galàxia. És la nau que va fer la carrera Kèssel
en menys de dotze parsecs!
És una nau per la qual emocionar-se, Sai’da; una entre un
milió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada