L'ull de la ment (XI)

Anterior

CAPÍTOL XI

No tenien cap indici que fos de nit. Quan va arribar l'hora del festí, en l'enorme caverna hi havia tanta claredat com de costum. La vida vegetal fosforescent de l'interior de Mimban funcionava segons horaris que ignoraven els moviments ocults dels cossos astronòmics.

Després d'assecar les seves robes al costat de la foguera permanent i vestir-se, Luke se sentia gairebé bé. Però el coll li seguia fent mal en el punt on els dits inflexibles del coway li havien premut.

Van passar grans safates amb aliments d'aspecte exòtic al voltant d'una sèrie de cercles concèntrics traçats entorn de la tolla. Els visitants van ser complimentats amb danses sense fi, tolerables malgrat la música rítmica i dolençosa gràcies als salts i moviments realment sorprenents dels elàstics artistes coway.

Halla va donar la seva opinió sobre cada plat i va explicar quins aliments tolerava l'organisme humà i quins rebutjava. Evidentment, la qual cosa servia per a l'home també era bo pels yuzzem, encara que van descobrir un parell d'excepcions que els van retorçar l'estómac, cap d'elles fatal.

Luke va menjar amb ganes. Va considerar que, en alguns casos, les avaluacions de la Halla eren molt equivocades, però va consumir prou per satisfer als seus ansiosos amfitrions.

Encara que gran part dels aliments s'assemblava al material aïllant reelaborat del fuselatge d'una nau amb ala en forma d’X, un parell de les delícies dels gourmets subterranis eren realment exquisides. Va intentar concentrar-se en aquests delicadeses. En realitat, va menjar molt més del que pensava. Encara que d'origen desconegut, els plats que li oferien eren frescos. I constituïen un canvi conservador de la dieta permanent de concentrats gràcies a la qual la Leia i ell havien subsistit.

Per la seva banda la princesa, que estava asseguda a la seva esquerra, semblava gaudir enormement dels entremesos. Evidentment, els seus sentiments respecte de la superfície de Mimban no s'estenien a la crítica de les seves habilitats artístiques.

Una pregunta va provocar una resposta sorprenent.

─Aquesta és una de les qüestions que està tan malament dins de l'Imperi, Luke ─va comentar la Leia entusiasmada─. El seu art s'ha tornat tan decadent com el govern. Tots dos sofreixen la falta de vitalitat creadora. No va ser la política sinó aquesta vitalitat creadora el que em va conduir, al principi, a l'Aliança. És probable que políticament fos tan ingènua com tu.

─No ho comprenc ─va assegurar Luke secament.

─Luke, mentre vivia en el palau del meu pare m'avorria terriblement. L'anàlisi de les raons per les quals res em divertia em va portar a descobrir que l'Imperi havia anul·lat tot pensament original. Els governs totalitaris establerts des de fa molt temps temen tot tipus d'expressió lliure. Una escultura pot ser un manifest, una opinió per escrit pot convertir-se en un crit de rebel·lió. De l'estètica corrompuda a la política corrupta hi havia un pas molt petit que la majoria de les persones que m'envoltaven ja havien descobert.

Luke va assentir: realment li ho hagués agradat comprendre. Volia fer-ho perquè, evidentment, allò que la princesa acabava de dir era molt important per a ella. Va escollir una fruita petita de la safata que estava més a prop d'ell, fruita semblant a una diminuta carabassa rosada. Va fer una mossegada. Un suc blau va tacar la seva pitrera i va provocar el riure de la Halla i la princesa.

No, va reflexionar, probablement mai comprendria del tot a la princesa.

─Què espera d'un noi camperol poc instruït? ─va murmurar i es va riure de si mateix.

─Crec que pel que fa a noi camperol poc instruït, ets un dels homes més complexos que conec ─va respondre delicadament la princesa sense mirar-li.

La música i els cants primitius es van perdre en el fons mentre es tornava sorprès cap a ella.

Com un llança-míssils que vigila a la seva presa, els ulls d’en Luke es van posar en els de la Leia. Es va produir una breu i muda expressió abans que ella apartés ràpidament la mirada.

Va pensar amb bravesa en alguna cosa en què amb prou feines s'havia atrevit a pensar durant diversos anys i va tornar a mossegar la fruita, aquesta vegada amb més atenció.

Sobtadament va obrir la mà com si hagués rebut un tret. El bulb rosat va caure al sòl mentre Luke s'alçava amb els ulls oberts i fixos. La princesa es va aixecar i va intentar descobrir el significat de la seva expressió bocabadada.

─Luke... Què ocorre?

Luke va donar un parell de passos insegurs.

─Noi, ha estat la fruita? ─va preguntar Halla que també semblava preocupada─. Noi!

Luke va parpellejar i es va moure lentament fins a mirar-los a tots.

─Què?

─Amo Luke, estem preocupats. Vostè... ─C3PO va callar quan Luke va girar per mirar cap a l'est.

─Ell s'acosta ─va murmurar i va recalcar cada lletra─. Està a prop, molt a prop.

─Luke, noi, serà millor que parlis amb sensatesa o faré que Hin et lligui i t'administri algunes dipíndoles ─va dir Halla─. Qui s'acosta?

─He percebut una agitació ─va murmurar Luke a manera de resposta─. Una profunda pertorbació de la força. Ja l'havia notat feblement. La vaig sentir amb més potència quan van assassinar a Ben Kenobi.

La Leia va respirar aterrida i va obrir desmesuradament els ulls.

─No, una altra vegada ell, no, aquí no.

─Leia, una cosa més negra que la nit agita la Força ─va dir Luke─. El governador Essada va deure posar-se en contacte amb ell i el va enviar aquí. Tindrà un interès especial a localitzar-nos, a vostè i a mi.

─Qui? ─va cridar Halla plena de frustració.

─Lord Darth Vader ─va mussitar la Leia, amb veu amb prou feines audible─. Un Senyor Fosc del Sith. Nosaltres... ja ens vam conèixer ─li tremolaven les mans i va intentar deixar-les quietes.

Un nadiu que cridava va trencar el breu instant de desolada contemplació. La música va cessar. Els ballarins van interrompre els seus salts i piruetes que desafiaven la gravetat.

Els tres caps es van posar dempeus i van mirar al nadiu que corria cap als reunits. El nouvingut va caure en braços d'un cap. Va pronunciar un breu monòleg. Després el cap va deixar anar al missatger coway panteixant, es va tornar i va gesticular amb desenfrenament mentre transmetia al seu poble la informació del missatger.

La consternació reemplaçà a l'alegria entre els coway reunits. Poc després l'ordenat festí s'havia convertit en una algaravia, els nadius corrien en totes direccions, agitaven els braços peluts i obrien els ulls, presos del pànic. Van oblidar, van calcigar o van bolcar el menjar, els utensilis i els instruments musicals.

Després el cap es va acostar als convidats i xerrà amb Halla.

─Què va dir?

Halla es va tornar cap al Luke i els altres.

─S'acosten humans. Humans de closca dura. Baixen pel passadís principal que connecta amb la superfície. Pel camí que vam prendre nosaltres ─estava enfadada, furiosa─. Molts humans que transporten varetes de mort. Ja han matat a dos coway que recol·lectaven aliments prop de la sortida i van intentar fugir.

─Soldats imperials amb armadura ─va murmurar Luke satisfet─. Ha de ser així, atès que vaig percebre l'altra presència.

─Com va poder Vader descobrir-nos aquí sota? ─va inquirir la princesa─. Com? ─Luke escoltava alguna cosa que cap dels altres podia sentir, per la qual cosa la Leia es va dirigir a la Halla─. És possible que seguís els rastres del reptador dels pantans?

Halla va analitzar de mala gana aquesta situació impossible.

─És possible, però ho dubto. En molts llocs vam surar per sobre del pantà i no vam poder deixar rastres. Però potser un rastrejador excel·lent va poder traçar un curs aproximat per la superfície i aprofitar les petjades que vam deixar. De totes maneres, sembla increïble. Conec tots els rastrejadors de terreny imperials i cap d'ells és tan competent.

─Encara que un d'ells ho fos ─va agregar la princesa─, com van poder anar des del reptador inutilitzat fins a la sortida de la caverna dels coway? Com es van assabentar que estàvem aquí sota?

─Tal vegada van pensar que una vegada destruït el nostre reptador buscaríem refugi sota terra ─va deduir la Halla─. Però no comprenc com van saber que estàvem concretament en aquesta cova.

─Suposo que probablement sóc la causa ─tots van mirar al Luke─. Sens dubte, de la mateixa manera que vaig percebre a Vader, ell pot percebre'm a mi. Ha tingut molta més experiència amb la Força que jo, per la qual cosa probablement els seus sentits estan més afinats. No cal oblidar que va ser deixeble d’Obi-Wan Kenobi ─va mirar cap al túnel-pou que conduïa a la superfície de Mimban─. Ve a buscar-nos.

Encara que no era possible que un androide es desmaiés, C3PO va fer una imitació convincent. R2D2 va renyar al seu company.

─R2D2 té raó, C3PO ─va agregar Luke─. El fet que et desconnectis no ajudarà a ningú.

─Ja... ho sé, senyor ─va respondre l'alt androide─, però que un Senyor Fosc vingui aquí... N'hi ha prou amb aquesta idea perquè els meus sensors se sobrecarreguin.

Luke va somriure torbament.

─Els meus també, C3PO.

Els altres dos caps es van reunir amb el tercer membre del triumvirat coway i van començar a balbotejar. La seva xerrameca va estar acompanyada d'innombrables gestos i molts moviments de mans. Luke va tenir la impressió de què molts dels gestos i gran part de la conversa es referien als tres humans que es trobaven a prop.

Al final els caps es van girar i van mirar expectants al Luke. Desconcertat, aquest va apel·lar a Halla perquè li donés una explicació. Les paraules de l'anciana no li van agradar massa:

─Diuen que, ja que vas derrotar al seu campió, ets el major guerrer present.

─Vaig tenir sort ─va afirmar Luke honradament.

─Ells no entenen això de la sort ─va replicar Halla─. Només s'atenen als resultats.

Luke va canviar d'una posició a una altra. Les mirades impertèrrites dels tres caps li feien sentir profundament incòmode.

─Bé, què esperen que faci? No pensaran lluitar, veritat? Destrals i llances contra fusells energètics?

─Potser les diferències tecnològiques siguin enormes ─va intervenir la princesa i li va mirar amb atenció─, però jo no subestimaria aquestes persones. Van agafar a dos yuzzem adults sense ginys complicats. No crec que un grup d'humans ho hagués fet millor. Luke, a més coneixen els passadissos i els túnels! Saben on estan els embornals oposats al terreny sòlid. La força no és un fenomen geològic... Potser tinguem una possibilitat.

─Els coway tindrien menys problemes si negociessin ─va mussitar Luke no gaire convençut.

─Ho sento, Luke, noi ─es va disculpar Halla després d'un breu diàleg amb un dels caps─. Una invasió de forces és diferent a l'aparició d'un parell de rodamons. Volen combatre. Canu jutjarà ─va somriure.

─Halla, m'agradaria tenir la seva confiança en la justícia aborigen.

─No t'oposis a ella, noi. El vell Canu es va portar bé amb tu, no?

─Luke ─va suplicar la princesa─, no tenim on fugir. Tu mateix ho has dit. Si Vader sap que estàs aquí, probablement també està assabentat que estic amb tu i no es detindrà fins que... ─va vacil·lar, va gargamellejar i va continuar─. No es detindrà, Luke, encara que hagi de seguir-nos fins al centre de Mimban. Ho saps. No ens queda una altra opció. Hem de combatre.

─Nosaltres, potser ─va reconèixer─, però els coway no necessiten fer-ho.

─Combatran al marge del que tu facis, Luke ─va assegurar Halla─. Ja hem afirmat que estem en contra del que es proposa aquí el consorci miner. Els caps volen que demostrem que parlàvem de debò.

El cervell d’en Luke era un formiguer d'idees. De tant en tant, dues o tres idees xocaven, creaven majors confusions mentals i li portaven a desitjar únicament un lloc bonic i serè en el qual ocultar-se.

Però...

Estava fart de fugir.

En reflexionar, va comprendre que la Leia i ell s'havien dedicat a fugir des que van tocar la superfície de Mimban.

Va reparar que Halla, Leia i els tres caps coway esperaven ansiosament una resposta. L'expressió de la princesa era insondable.

Naturalment, va prendre l'única decisió que podia prendre...

En el frenesí posterior dels preparatius, Luke va descobrir que els coway no estaven tan desvalguts com temia. Per això no es va sorprendre massa en saber que els nadius ja havien sofert atacs anteriors des de dalt, tant dels carnívors depredadors com d'altres tribus primitives.

Luke es va adonar que la major part del temps observava, admirat, els preparatius dels coway per contrarestar la invasió humana en lloc de fer suggeriments. Complien amb la seva comesa amb entusiasme i un feréstec delit.

Luke es va alegrar tant per la seva competència com per la seva actitud. La seva principal preocupació es va mitigar lleugerament: el temor que centenars de coway poguessin morir per defensar-los a ell i a la princesa. Es va sentir reconfortat de saber que compartien la seva ira per les figures de vestits brillants que arribaven des de dalt.

Gràcies a la tàctica utilitzada pels imperials, Luke va comprendre que la princesa estava massa furiosa per espantar-se realment. Va intentar avivar la seva fúria. Tot el que li impedís pensar en Vader valia la pena.

─Utilitzen armes energètiques contra éssers sensibles i primitius ─va murmurar ultratjada─. Una altra tosca violació de la primigènia constitució imperial. Un altre motiu perquè l'Aliança segueixi combatent.

─Joveneta, els coway no tindran bona opinió de la teva exaltada forma d'actuar ─va comentar Halla─ ja que consideren que nosaltres som els primitius. Si s'ha de jutjar per la manera que Grammel i les seves acòlits es comporten amb les races locals, haig de posar-me de part dels nostres amics de la subsuperfície.

Mentre els defensors preparaven la seva estratègia per a l'atac imminent, Luke i la princesa es van veure reduïts a explicar els avantatges i limitacions de les armes amb les quals probablement s'enfrontarien.

Almenys, va mussitar Luke, no tot serien destrals i llances. Va aixecar la pistola i va gaudir del seu pes, que suposava una eficàcia mortal. Era una de les armes que els havien llevat a Halla i als yuzzem després de la captura i que ara les hi van retornar.

Hin es va tornar ràpidament i va lliurar el seu fusell energètic a la princesa. Va explicar al Luke que se sentia més a gust amb l'enorme destral que els coway li havien ofert.

L'actitud d’en Kee va ser més civilitzada i va preferir quedar-se amb el fusell. Potser «civilitzada» no fos la paraula correcta.

Kee ajudava a instal·lar una xarxa quan un potent cruixit va ressonar com un raig en el sinuós túnel de l'entrada. Segons Halla, en aquest moment els invasors es trobaven a mig camí entre la ciutat de la caverna i la sortida a la superfície.

─Un fusell E-11 per a la tropa ─va comentar amb perícia la princesa mentre s'apagaven els últims ressons del tret─, obertura d'un quart de centímetre i foc continu però de baixa energia ─va intentar acomodar l'arma pesada que Hin li havia donat en una posició més pràctica.

Encara que la seva identificació de la font de l'espetec va ser menys exacta que la de la princesa, els coway van reconèixer el perill. Es van lliurar amb frenesí a una última tanda de preparatius.

Es va sentir la crida d'una sèrie d'exploradors avançats i desplegats. Els coway van començar a desaparèixer davant la mirada d’en Luke: es movien, saltaven, s'ocultaven on no semblava possible l'existència d'un amagatall. Es van internar en esquerdes i fenedures, en el sòl, es van lliscar pels forats del sostre de la caverna i van romandre immòbils després de la cortina de falsa pedra que penjava.

Luke i la princesa es van reunir a tot córrer amb la Halla. Tots dos yuzzem avançaven cap als llocs que els havien assignat amb anterioritat i es barrejaven amb els coway menys ocults. Els dos androides es van situar fora de l'abast dels trets.

Halla va concloure la conversa amb un dels caps i va girar cap a ells,

─Quants? ─va ser la primera pregunta d’en Luke.

─Els exploradors no estan segurs ─va respondre Halla─. En primer lloc, els imperials també compten amb caçadors avançats. Aquest va ser l'origen del tret que vam sentir. A més, estan desplegats per tota la cova. Però si he comprès bé la numeració coway, creuen que un mínim de setanta.

─Tots a peu? ─va preguntar la princesa.

─Sí. No tenen una altra possibilitat i això ens afavoreix. El túnel està massa ple de terregalls i en alguns punts és massa estret fins i tot perquè passi un petit transport personal.

─M'alegro ─va afirmar Luke i va intentar animar el seu esperit i el dels altres─. No haurem de fer front a armadures mòbils ni a armes pesades.

Halla va riure entre dents.

─Per quin motiu Grammel les consideraria necessàries? Certament, no contra els nostres pobres i primitius coway. N'hi ha prou amb seixanta o setanta soldats imperials proveïts d'armes energètiques i armadura personal per capturar a uns pocs fugitius mal armats.

─Bromes a part ─va agregar convençut Luke─, serà menester una mica més que valor i coratge per evitar que això es converteixi en la matança dels nostres amics.

─No estic d'acord amb tu, Luke, noi ─va murmurar satisfeta l'anciana─. Dóna'm sempre valor i coratge.

─Jo només vull un tret precís contra Vader ─grunyí la princesa i va estrènyer les mans en la culata del fusell. L'odi que va cremar en aquests ulls pertanyia a un rostre molt menys fràgil─. Excepte aquesta possibilitat, no demano res a la vida.

Luke la va mirar i va murmurar amb sentiment:

─Espero que ho aconsegueixi, Leia.

─Això em recorda una possibilitat preocupant ─va agregar ella després mentre pujaven per ocupar els seus llocs darrere d'un baluard de travertí ratllat─. I si Vader no ve amb la força d'atac?

─Ve ─va assegurar Luke.

─La Força?

Luke va assentir lentament amb el cap.

─A més, com ha afirmat, ell sap que vostè i jo estem aquí. Vindrà per supervisar la captura ─va afirmar i va agregar després d'empassar saliva amb dificultat─: Per cerciorar-se que ens agafen amb vida.

La Leia va passar el pesat fusell per sobre de la vora de la paret i va murmurar enèrgicament:

─Això és una cosa que mai farà ─després es va distendre i va centrar la seva mirada sincera i impertèrrita en el seu company─. Luke, si es tractés d'això...

─De què?

─Que ens agafin vius ─ell va demostrar que comprenia i la Leia va continuar─: Promet-me que al marge del que sentis per la rebel·lió, al marge del que puguis sentir per mi, em travessaràs la gola amb el sabre que portes en el cinturó.

Luke la va mirar incòmode.

─Leia, jo...

─Jura-ho! ─va exigir amb la veu d'una gateta d'acer.

Luke va murmurar alguna cosa que la va satisfer. Van reparar que un coway li cridava en veu molt baixa des de dalt.

Halla el va mirar des del seu lloc a la part alta de la paret de la caverna, a l'esquerra.

─Quan fareu mutis? Calleu ara, nens... tenim companyia.

El silenci va regnar en el túnel. Luke es va esforçar per veure fins que li van doldre els músculs de darrere dels ulls, però l'amagatall dels coway era perfecte. Dotzenes d'aquests estaven ocults a pocs metres d'ell, però només va aconseguir albirar a uns pocs. Propers i notoris només estaven Leia, Halla i Kee, la boca del fusell del qual sobresortia com una pedra trencada entre un parell d'immenses estalagmites. D’en Hin no hi havia rastre.

L'aire del túnel estava tan transparent i immòbil que Luke va sentir el paf-paf metàl·lic dels primers soldats imperials abans de veure'ls. Poc després van aparèixer davant els seus ulls les conegudes formes semblants a robots. Encara que de carn i sang sota l'armadura, les figures llunyanes portaven amb indiferència els rifles, a l'altura de la cintura. Evidentment, esperaven poca o cap resistència.

Mentre els estudiava, Luke va comprendre que els coway tenien raó: en un lloc tan tancat l'armadura d'energia es tornaria contra qui la portés. Aquesta cuirassa tornava invulnerable al seu usuari a la majoria de les armes energètiques, excepte en punts vitals com les conjuntures i els ulls, on la protecció era necessàriament menor. A més, l'armadura reduïa la visió del soldat. Això no era tan important en una batalla lliurada en una nau, per exemple, amb els seus passadissos amples i sense obstruccions. Però en un túnel embullat, la visió era més important que un tret extra.

Com en resposta a un senyal, quatre coway ─dos a cada costat de l'estreta sendera─ es van materialitzar silenciosament des dels seus amagatalls invisibles. Els dos exploradors avançats van desaparèixer de la vista amb sorprenent velocitat. Però per al Luke no era tan sorprenent. Coneixia el poder dels músculs dels coway. En el silenci que va seguir-hi, va poder sentir el cruixit produït pels membres i els ossos a través de l’enutjosa armadura.

Va esperar nerviosament que ocorregués alguna cosa. Tots sabien que si els quatre coway triats per a la tasca d'eliminar als exploradors complien malament la seva missió, si perdien uns pocs segons, un dels exploradors tindria temps d'alertar als soldats que venien darrere a través del comunicador del seu casc. Els defensors perdrien la seva arma més potent: el factor sorpresa.

Encara esperava quan un coway es va lliscar darrere d'ell, tan calladament que Luke va estar a punt de llançar una exclamació. El nadiu va emetre un so tranquil·litzador, va realitzar un moviment amb els músculs facials que podia haver estat un somriure i va desaparèixer tan silenciosament com havia arribat. Va deixar dos fusells i dues pistoles: les armes que portaven els exploradors imperials que havien sucumbit en l'emboscada.

Luke va estudiar entusiasmat el petit arsenal. Es va ocultar totalment darrere de la paret de travertí, va llevar la càrrega energètica d'un dels fusells i la va utilitzar per carregar al màxim el seu sabre de llum. Després va canviar la seva pistola per una de nova i va tornar a ocupar el seu lloc al costat de la vigilant princesa.

─Hauríem de portar-li l'altre fusell a Hin ─va dir en un murmuri mentre vigilava el túnel.

─No hi ha temps ─va opinar la Leia amb sensatesa─. No sabem on està ara. No podem arriscar-nos.

─Suposo que té raó ─va examinar el rifle carregat a mitges i l'altre totalment carregat, a més del parell de pistoles─. Almenys estarem ben armats durant més temps del que vaig pensar.

El pas rítmic dels peus coberts de metall que copejaven la pedra finalment va arribar fins a ells. Tota paraula es va congelar en els seus llavis quan la secció principal de soldats va aparèixer davant els seus ulls. Marxaven cautelosament, de tres i quatre per fila, mentre envoltaven l'estret lloc que els dos desgraciats exploradors havien travessat segons abans. La llum fosforescent groc-blavosa de les plantes del túnel feia brillar les llises armadures i les armes immaculades.

Es van acostar cada vegada més, fins que Luke va témer que arribessin a la seva paret abans que Halla i els caps acordessin l'inici de les hostilitats. Va ressonar una veu estrident i potent en llengua coway. La caverna es va convertir en un caos. Una cataracta de sons va omplir l'espai on segons abans només havia dominat el silenci. Luke va pensar que el soroll, concentrat i ampliat pels murs de la caverna, seria prou per paralitzar a la majoria dels homes.

Els soldats atrapats en el remolí eren tropes imperials. Però no constituïen la guàrdia de palau de l'emperador. Eren homes als quals havien confinat des de feia massa temps en un món endarrerit i desolat, un món en què la disciplina i l'entrenament es relaxaven al mateix temps que la moral. Els crits dels humans i dels coway van ressonar a través de la caverna.

Els esclats de llum intensa de les armes energètiques van crear una delirant destrucció en el túnel embotellat. Luke va descobrir que disparava la pistola sense parar. Al costat d'ell sentia espetegadisses constants i confiades mentre la princesa accionava el fusell pesat.

Més amunt, Halla i Kee van començar a llançar un foc sanguinari sobre la massa de soldats confosos i densament apinyats. Poc després van haver de reduir el foc i triar els blancs amb més cura, doncs els coway van començar a sortir de sota teles camuflades amb sorra per llançar als sorpresos soldats en fossats ocults, a sorgir de darrere d'estalagmites partides per la meitat o a deixar-se caure de les esquerdes del sostre.

En veure que amics i enemics estaven barrejats de manera inseparable, Luke va arremetre pel lleuger pendent amb el sabre en una mà i la pistola en l'altra. Malgrat els seus consells, la Leia havia descartat el fusell. Amb la pistola a la mà, va córrer darrere d'ell per participar en el combat cos a cos.

Al costat d’en Luke va avançar els seus peus la princesa, i amb la seva puntada va decapitar a un soldat astorat que no va girar amb prou rapidesa.

Atès que els rajos energètics esclataven salvatgement en totes direccions, en el túnel el perill era infernal. Luke va tallar les cames blindades d'un soldat abans que aquest pogués aixecar la pistola i apuntar. Sense comprendre-ho, després va girar cegament cap enrere. El feix blau del sabre d’en Luke va interceptar el raig directe d'un rifle imperial.

Girà i amb prou feines va tenir temps d'agrair mudament a Ben Kenobi. El soldat estava tan desconcertat per la coincidència aparent que el seu tret hagués estat bloquejat que no va reaccionar a temps. Va pensar que alguna cosa funcionava malament en la seva arma i la va acomodar per compensar la suposada fallada. Mentre tornava a aixecar-la, Luke li va travessar l'estèrnum.

Es va girar i es capbussà en el més dens del combat. Buscava una figura. Finalment va aparèixer, alçada al capdamunt, prop de la rereguarda de la multitud combatent.

─Vader! Darth Vader!

Un soldat ferit va arremetre contra ell i Luke va haver de detenir-se per fer front a l'amenaça més urgent.

Però el Senyor Fosc ho havia sentit. Sorpresa, la gegantesca forma negra va activar el seu sabre, es va barrejar entre la multitud i va tractar d'obrir-se pas fins al Luke.

La princesa també intentava obrir-se pas enmig de la refrega. Però no es dirigia cap a Vader.

Avançava cap a una estalagmita, la part superior de la qual destrossada formava una plataforma; com un falcó que volava cap a la seva presa.

Sota la direcció del capità-supervisor Grammel, prop de deu soldats van grimpar cap al terreny alt i van intentar organitzar un foc que cobrís tota la longitud del túnel. Van aconseguir el cim de la petita lloma i van apuntar les seves armes cap als qui lluitaven a sota. Com projectils peluts, Hin i diversos coway es van deixar caure des dels amagatalls més elevats.

Rugint de delit, els enormes yuzzem van aferrar alhora a soldats armats i els van fer entrexocar fins que les armadures van començar a esquerdar-se per les juntures. Mentrestant, els musculosos coway van causar estralls entre els altres soldats.

Vader va fer un alto enmig de la refrega i va avaluar furiós el caire que prenia la batalla. Va esgrimir un puny amenaçador en direcció al Luke i es va dirigir al tremolós oficial que estava al seu costat.

─Grammel! Formi a tots els supervivents en la superfície.

─Sí, milord ─va respondre al contristat capità-supervisor.

Va activar la unitat de canals múltiples del seu casc i va ordenar la retirada de les tropes que quedaven.

Petits grups de soldats van començar a separar-se dels coway i a córrer cap a la superfície. Luke es va sorprendre en veure quants pocs quedaven.

Els soldats es retiraven ordenadament. En aquest moment, un dels caps coway que romania ocult en el punt més alt es posà dret i va fer un senyal. La seva ordre es va transmetre pel túnel de nadiu en nadiu amagat. Diversos coway van tirar d'un cable d’enfiladisses. Aquest moviment va fer que una estalactita de diverses tones de pes que estava amb prou feines subjectada caigués del seu emplaçament de diversos eons d'antiguitat.

Va caure amb un estrèpit titànic. Mitja dotzena de soldats van quedar aixafats a sota.

Encara més reduïts numèricament, els soldats es van deixar dominar pel pànic, van llançar les armes i van córrer pel passadís tan ràpid com l'armadura els hi permetia. La majoria d'ells van quedar capturats per les xarxes que els pacients coway els van llançar des de dalt. Aquestes mateixes xarxes havien subjectat als yuzzem. Els soldats que s'agitaven entre els fils paralitzadors no tenien la més mínima possibilitat.

La Leia Organa va arribar al cim del pinacle, es va tombar en el terra i va acomodar el fusell pesat que havia agafat de nou. Va intentar concentrar-se en una sola figura vestida de negre que avançava inexorablement i sense temor pel túnel. Vader estava envoltat per Grammel i uns pocs soldats. La Leia no podia esperar. Poc després el Senyor Fosc desapareixeria de la seva vista.

Mentre ella activava el gallet, Vader es va tornar i va fer senyals a diversos soldats ressagats. Un potent raig d'energia li va colpejar en el costat i li va fer rodar pel terra. La Leia va somriure. La seva alegria es va tornar en decepció quan va tornar a mirar per la precisa mira telescòpica.

Vader havia rodat i retenia el fum que sortia del seu costat esquerre. En el seu mantell protector es veia un forat i l'armadura negra que portava sota s'havia fos parcialment. Però la força total del raig energètic no li havia abatut.

El Senyor Fosc es va posar dempeus i, durant un instant, va semblar mirar-la directament. Després va tornar a avançar, encara tranquil encara que amb molta més energia, cap a la sortida.

La princesa va tornar a apuntar frenèticament i va disparar... al mateix temps que Vader desapareixia de la seva vista. El raig va esclatar contra la part inferior del sostre i va aniquilar pedra i mineral, però no va infligir cap dany a la perversa figura que es trobava més lluny.

─Bé, maledicció ─va murmurar suaument, irritada amb si mateixa.

Va deixar el fusell damunt de l'estalagmita, va agafar la pistola i va començar a baixar per tornar a participar en el combat.

Però ja no hi havia combat en què participar. Agafats totalment per sorpresa, els soldats havien estat delmats. Ara els que quedaven, impotents i descoratjats, eren metòdicament abatuts pels coway triomfants. Els que intentaven fugir de la refrega eren encertats pels rajos ben dirigits d’en Kee i la Halla.

La Leia va veure que Luke caminava amb els ulls desmesuradament oberts enmig de la carnisseria i intentava convèncer als coway virolats i cridaners que no reduïssin als ferits a trossets. Immers en la nàusea de la batalla, Luke es va estremir i la va mirar furiós quan ella li va agafar del braç.

─Oblida-ho, Luke ─li va aconsellar afectuosament─. Deixa'ls.

─Estan matant als ferits ─va cridar angoixat─. Miri'ls... miri el que fan!

─Sí, és gairebé humà ─va comentar─, encara que els imperials haurien estat una mica més metòdics.

─Està d'acord amb això? ─va preguntar acusadorament.

Ella no va respondre, es va limitar a mirar-lo fins que Luke va enfonsar les espatlles totalment esgotat i apesarat.

─Ho sento, Luke ─va agregar suaument─, però en aquest univers hi ha molt poques coses que s'elevin per sobre del que és miserable i mesquí. Potser els estels. Anem ─li va proposar amb un somriure estimulant─, busquem a Hin, Kee, Halla i als androides, i celebrem-ho.

─Vagi vostè ─li va respondre i va apartar el braç autoritàriament però sense rancor─. Aquí no hi ha absolutament res que jo desitgi celebrar.

La Leia li va seguir amb la mirada mentre ell s'allunyava entre les restes de la batalla i ignorava als coway ocupats en la matança, sumit en els seus insondables pensaments...

Següent