L'Imperi contraataca (VIII)

Anterior

Capítol 8

Darth Vader semblava un enorme déu mut mentre romania dempeus en la coberta principal de comandaments del colossal destructor galàctic.

A través de les àmplies finestres rectangulars situades damunt de la coberta observava el violent camp d'asteroides que crivellava la seva nau mentre es lliscava per l'espai. Centenars de pedres passaven ràpides per l'altre costat de les finestres. Algunes xocaven entre si i esclataven, amb brillants centelleigs de llum vívida.

Mentre Vader mirava, una de les naus més petites es va desintegrar després de xocar amb un enorme asteroide. Aparentment impertèrrit, es va tornar per observar una sèrie de vint imatges hologràfiques. Aquestes recreaven tridimensionalment els trets dels comandants de vint naus imperials de guerra. La imatge del comandant la nau del qual acabava d'esclatar desapareixia ràpidament, gairebé tan de pressa com volaven cap a l'oblit les brillants partícules del seu aparell.

L'Almirall Piett i un ajudant es van acomodar sense fer soroll darrere del cap vestit de negre mentre aquest observava una imatge del centre dels vint hologrames, imatge que l'estàtica interrompia constantment i que apareixia i desapareixia a mesura que el Capità Needa, del destructor galàctic Venjador, presentava el seu informe. L'estàtica ja havia ofegat les seves primeres paraules.

—...que va ser l'última vegada que van aparèixer en una de les nostres pantalles —va agregar el Capità Needa —Si tenim en compte la quantitat de baixes que hem sofert, és segur que ells també han estat destruïts.

Vader no estava d'acord. Coneixia la potència del Falcó Mil·lenari i la capacitat del seu vanitós pilot.

—No, capità, estan vius —va respondre furiós. —Vull que totes les naus disponibles recorrin el camp d'asteroides fins que els trobin.

Quan Vader va donar l'ordre, la imatge del Capità Needa i les dels altres dinou van desaparèixer per complet. El Fosc Senyor, que havia percebut la presència de dos homes a les seves esquenes, es va girar amb prou feines va desaparèixer l'últim holograma.

—Almirall, quin assumpte tan important li porta que no pot esperar? —va preguntar autoritàriament—. Parli immediatament!

El rostre de l'almirall empal·lidí de por i la seva veu va tremolar gairebé tant com el seu cos.

—Es tracta... de l'emperador.

—De l'emperador? —Va repetir la veu darrere de la negra màscara respiratòria.

—Sí —va afirmar l'almirall—. Li ordena que estableixi contacte amb ell.

—Retiri aquesta nau del camp d'asteroides —va dir Darth Vader imperativament— i situï-la en una posició des de la qual puguem tenir una comunicació clara.

—Si senyor.

—Enviï el senyal en codi a la meva càmera.

***

El Falcó Mil·lenari romania ocult en la petita caverna fosca com a boca de llop que degotava humitat. La tripulació de la nau va parar els motors fins que de la nau no va brollar cap so.

Dins de la carlinga, Han Solo i el pelut copilot concloïen la desconnexió dels sistemes electrònics de la nau. En fer-ho, va disminuir la potència de les llums de manteniment i l'interior de la nau va quedar gairebé tan fosc com la caverna que l'albergava.

Han va mirar la Leia i li va dedicar un ràpid somriure.

—Això s'està posant molt romàntic.

Chewbacca va vociferar. Havien de treballar i el wookiee necessitava tota l'atenció d’en Han per reparar la hipertransmissió que fallava. Irritat Han va tornar a la tasca.

— Per què estàs tan malhumorat? —va preguntar.

Abans que el wookiee pogués respondre, l’androide de protocol es va acostar tímidament a Han i va plantejar un assumpte d'elemental importància.

—Senyor, tinc por de preguntar-ho, però m'agradaria saber si la desconnexió de tots els sistemes tret de l'energia per a casos d'emergència m'inclou a mi.

Chewbacca va donar la seva opinió amb un estentori lladruc afirmatiu, però Han no estava d'acord.

—No, et necessitarem perquè parlis amb el vell Falcó i esbrinis el que va ocórrer amb la nostra hipertransmissió —Mirà a la princesa i va agregar—: Senyoria, què tal maneja el macro-fonedor?

Abans que la Leia pogués donar una resposta adequada, el Falcó Mil·lenari es va sacsejar en rebre un cop sobtat en el casc. Tot el que no estava subjectat amb perns va volar per la carlinga. El gegantesc wookiee va xisclar fragorosament i va haver de fer esforços per no sortir disparat del seient.

— Subjecteu-vos! —va cridar Han—. Vigileu!

C3PO va xocar contra la paret i es va condicionar per si mateix.

—Senyor, és molt probable que aquest asteroide no sigui estable.

Han li va mirar furiós.

—M'alegro que estiguis aquí per explicar-nos aquestes coses.

La nau va tornar a estremir-se més violentament que la vegada anterior.

El wookiee va tornar a xisclar, C3PO va sortir disparat cap enrere i la Leia es va veure llançada per la cabina fins als braços expectants del Capità Han. El balanceig de la nau va cessar tan sobtadament com havia començat, però la Leia seguia abraçada per Han. Aquesta vegada no es va apartar, i el corellià gairebé hauria jurat que li abraçava voluntàriament.

—Vaja, princesa! —va dir agradablement sorprès—. Això és sorprenent.

En sentir les seves paraules, la Leia va començar a apartar-se.

—Deixa'm anar —va insistir i va intentar lliurar-se dels seus braços—. Vaig a enfadar-me.

En Han va advertir que la coneguda expressió d'arrogància tornava al seu rostre.

—Doncs no sembla molesta —va mentir.

—Que semblo?

—Bella —va reposar en honor a la veritat i amb una emoció que li va sorprendre.

Sobtadament i inesperadament, la Leia es va sentir tímida. Les seves galtes van enrogir i en adonar-se que s'hi havia ruboritzat va baixar la mirada. Però encara no va fer un veritable esforç per apartar-se.

En Han no podia permetre que el moment de tendresa arribés, de manera que va agregar:

—I excitada.

La Leia es va molestar. Una vegada més en el paper de princesa airada i senadora arrogant, es va apartar d’en Han i va adoptar la seva actitud més règia.

—Ho sento, capità —va dir amb les galtes enceses per la fúria—, el fet de ser abraçada per vostè no és prou per excitar-me.

—Bé, tant de bo no esperi res més —grunyí Han més disgustat amb si mateix que per les paraules feridores de la princesa.

—Jo no espero res, tret que em deixi en pau —va afirmar la Leia indignada.

—Sí s'aparta del meu camí, la deixaré.

Pertorbada en adonar-se, que encara es trobava bastant a prop, la Leia es va apartar i va intentar canviar de tema.

— No et sembla convenient tractar de reparar la nau?

En Han va arrufar les celles.

—D'acord —va respondre fredament i sense mirar-la.

La Leia es va tornar ràpidament i va abandonar la carlinga.

Durant uns instants Han va romandre immòbil i es va limitar a recuperar el componiment. Mirà tímidament al wookiee i a l’androide que havien estat testimonis silenciosos de l'incident.

—Anem, Chewie ocupem-nos del curtcircuit —va proposar de seguida per posar fi a la incòmoda situació.

El copilot va estar d'acord i es va reunir amb el capità per abandonar la carlinga. Abans de sortir, Han es va tornar per mirar a C3PO, que romania immòbil en la càmera en penombra, i semblava esbalaït.

—Tu també, lingot d'or!

—Haig de reconèixer que hi ha moments en què no entenc la conducta dels humans —va murmurar el robot dintre seu mentre abandonava ràpidament la carlinga.

***

Les llums del caça X-wing d’en Luke Skywalker penetraven la penombra del planeta pantanós. La nau s'havia enfonsat una mica més en les aigües, però encara sobresortia prou per sobre de la superfície perquè Luke pogués retirar dels compartiments d'emmagatzematge les provisions que necessitava. Sabia que en breu el seu aparell s'enfonsaria encara més, probablement íntegrament, sota la superfície. Va pensar que tindria més probabilitats de sobreviure si reunia tantes provisions com pogués.

Estava tan fosc que Luke amb prou feines veia el que tenia davant. En l’espessa selva va sentir un soroll agut i esclafidor i va sentir que li recorria una esgarrifança.

Va empunyar la pistola i es va disposar a disparar contra el que fos que sortís de la selva per atacar-li.

Com no va aparèixer res, va guardar l'arma en la cartutxera i va seguir preparant l'equip.

—Vols una mica d'energia? —va preguntar Luke a R2 que esperava pacientment el seu aliment. D'una caixa d'eines Luke va agafar un petit forn de fusió, el va encendre i es va alegrar amb la feble lluentor que llançava el petit aparell escalfador, després va agafar un cable i el va connectar a R2 per mitjà d'una protuberància que semblava un nas. Mentre l'energia es transmetia a les seves entranyes electròniques, R2 va xiular apreciatiu.

Luke es va asseure i va obrir un contenidor d'aliments preparats. Mentre menjava, xerrava amb el robot:

—Ara, l'única cosa que haig de fer és trobar a Yoda, si és que existeix.

Mirà nerviosament les ombres de la selva i es va sentir espantat, trist i cada vegada més dubitatiu quant a la seva cerca.

—Sens dubte, no és aquest el lloc més adequat per buscar a un Mestre Jedi. Aquest lloc m’aterra.

Si s'ha de jutjar pel so del bip era evident que R2 compartia l'opinió d’en Luke sobre el món pantanós.

—De totes maneres, hi ha quelcom familiar en aquest lloc —va agregar Luke mentre menjava de mala gana unes bocades més—. Em sento com...

—Com et sents?

Aquesta no era la veu d’R2! Luke es va aixecar d'un salt, va agafar la pistola, va girar sobre si mateix i va entrellucar en la penombra per tractar de trobar la font d'aquestes paraules.

En tornar-se, va veure que tenia davant un minúscul ésser. Luke va retrocedir instantàniament, sorprès.

Aquest tap de bassa semblava haver sorgit del no-res! No mesurava més de mig metre i romania audaçment davant del jove alt que esgrimia una terrible pistola làser.

El tap de bassa arrugat podia tenir qualsevol edat. El seu rostre estava cobert d'arrugues, però emmarcat per punxegudes orelles de follet que li donaven un aspecte d'eterna joventut. La llarga cabellera blanca estava partida per enmig i penjava a banda i banda del cap de pell verda. L’ésser era bípede i se sostenia sobre unes cames curtes que acabaven en peus tridàctils, gairebé de rèptil.

Anava vestit amb uns parracs tan grisos com les boires del pantà, tan espellifats que segurament tenien la mateixa edat de l'ésser.

Durant uns instants, Luke no va saber si espantar-se o riure. No obstant això, es va relaxar en mirar els ulls bulbosos i percebre la naturalesa bondadosa de l'ésser, finalment, el tap de bassa va assenyalar la pistola que Luke tenia a la mà.

—La teva arma aparta. Fer-te mal no intento —va dir.

Després de superar el dubte, Luke va acomodar serenament la pistola en el seu cinturó. En fer-ho es va preguntar per què se sentia obligat a obeir al tap de bassa.

—Em pregunto per què aquí estàs?—va agregar l'ésser.

—Busco a algú —va respondre Luke.

—Buscar? Buscar? —va repetir l'ésser amb curiositat mentre un ampli somriure il·luminava el seu rostre ja arrugat—. A algú has trobat, diria. No? Sí!

Luke va haver de fer un esforç per no riure.

—Cert.

—Ajudar-te puc... Sí... sí.

De manera inexplicable, Luke va descobrir que confiava en l'estrany ser, encara que no estava segur que el diminut individu pogués ajudar-li en la seva important recerca.

—Em sembla que no —va respondre cortesament—. Veuràs, busco a un gran guerrer.

—A un gran guerrer?

La criatura va agitar el cap i el pèl blanquinós va acariciar les seves orelles punxegudes.

—Les guerres no gran et fan.

És una frase estranya, va pensar Luke. Abans que pogués respondre, el jove comandant va veure que el tap de bassa saltava fins a la més alta de les caixes de provisions recuperades. Sorprès, va observar que regirava els articles que ell havia portat de Hoth.

— Aparta d'aquí! —va dir, i es va sorprendre d'aquesta conducta sobtada i estranya.

R2 va avançar fins a la pila de caixes i va quedar al nivell del seu sensor òptic en relació amb l'ésser. El droide va expressar la seva desaprovació mentre observava al tap de bassa regirar descuradament les provisions.

L'estrany ser va aferrar el contenidor amb les restes del menjar d’en Luke i va donar una mossegada.

—Espera, és el meu sopar! —va exclamar Luke.

L’ésser no havia acabat de donar el primer mos quan va escopir el que havia provat i el seu rostre solcat d'arrugues es va arrufar com una pruna.

—Puaf! —va protestar mentre escopia—. Gràcies, però no. Com ingerint aliments d'aquest tipus tant creixes? —va observar a Luke de dalt a baix.

Abans que el sorprès jove pogués respondre, l’ésser va llançar el contenidor d'aliments en direcció a ell i va enfonsar una de les seves mans petites i delicades en una altra caixa de provisions.

—Escolta, amic —va dir Luke sense deixar de mirar a l'estrafolari carronyer—, no ens proposàvem aterrar aquí. Si aconseguís apartar el meu caça de la tolla ho faria, però no puc. En conseqüència...

—No pots la teva nau retirar? Ho has intentat? Ho has intentat? —Li va agullonar l'ésser.

Luke va reconèixer dintre seu que no ho havia intentat, però la idea era indiscutiblement ridícula. Mancava de l'equip adequat per a...

Algun element de la caixa d’en Luke va despertar l'interès de l'ésser. Luke va arribar al súmmum de la paciència quan va veure que el boig tap de bassa agafava una cosa de la caixa de subministraments. Com sabia que la supervivència depenia d'això, va intentar arrabassar-li la caixa. Però el ser va aferrar el seu premi: un llum d'energia en miniatura que va sostenir fortament amb la seva mà de pell verda. La petita llum va il·luminar el seu rostre. Immediatament, el tap de bassa es va dedicar a estudiar el seu tresor.

—Dóna-me’l! —va exclamar Luke.

L'ésser es va allunyar d’en Luke com un nen capritxós.

—Meu! Meu! En cas contrari, no t'ajudaré.

Amb el llum contra el pit, el ser va retrocedir i sense voler va xocar amb R2D2. El tap de bassa no va recordar que el robot era un ésser animat i va romandre al seu costat quan Luke es va acostar.

—No vull que m'ajudis —va respondre Luke indignat—. Vull, que em retornis el llum. El necessitaré en aquest repugnant forat pantanós.

Instantàniament, Luke es va adonar que havia pronunciat un insult.

—Forat pantanós? Repugnant? Aquesta és la meva llar!

Mentre discutien, R2 va estirar lentament un braç mecànic. De sobte, el seu apèndix va aferrar el llum furtat i les dues petites figures van lluitar per l'objecte robat. Mentre donaven voltes en la refrega, R2 va llançar uns pocs bips electrònics que volien dir “dóna-me’l”.

—Meu, meu. Retorna-me’l —va cridar el tap de bassa.

De totes maneres, va semblar renunciar sobtadament al ridícul forcejament i va enfonsar lleugerament un dit verdós en el droide.

R2 va llançar un estentori xiscle de sorpresa i immediatament va deixar anar el llum, El vencedor va somriure a l'objecte brillant que sostenia, a les seves minúscules mans i va repetir amb alegria:

—Meu, meu —Luke estava fart d'aquestes piruetes i va comunicar al robot que la lluita havia acabat.

—Ja està bé, R2, deixa que se’l quedi —va dir i va sospirar—. Tap de bassa, fot el camp d'una vegada. Hem de fer coses.

—No, no! —va suplicar la criatura agitada—. Em quedaré i el teu amic t'ajudaré a trobar.

—No busco a un amic sinó a un Mestre Jedi —va puntualitzar Luke.

—Ah, a un Mestre Jedi —l’ésser va obrir els ulls a mesura que parlava—. Totalment diferent. A Yoda, cerques a Yoda.

L'esment del nom de Yoda va sorprendre a Luke, però seguia escèptic. Com era possible que semblant follet sabés alguna cosa sobre un gran Mestre dels Cavallers Jedi?

—El coneixes?

—És clar que sí —va respondre l'ésser, orgullosament—. Et conduiré fins a ell. Però primer bons aliments hem de menjar. Vine, vine. —Dites aquestes paraules, l’ésser va desaparèixer del camp de visió d’en Luke i es va internar en les ombres del pantà. La llum del petit llum d'energia que portava es va perdre en la distància mentre Luke romania immòbil i desconcertat. Al principi no tenia la menor intenció de seguir al tap de bassa, però de sobte va descobrir que, s'internava en la boira a l’encalç de l'estranya criatura.

Al moment en què Luke va entrar en la selva, va sentir que R2 emetia unes xiulades i bips com si fos a punt de fer volar els seus circuits, Luke es va donar la volta i va veure que el petit droide romania desolat al costat del forn de fusió en miniatura.

—Serà millor que et quedis aquí i vigilis el campament —va instruir Luke al robot.

R2 va intensificar la seva producció de sons i va recórrer tota la gamma de les seves articulacions electròniques.

—R2, calma't d'una vegada —va cridar Luke mentre s'internava en la selva—. Sé cuidar de mi mateix. No correré riscos, comprens?

Les protestes electròniques d’R2D2 es van afeblir a mesura que Luke corria per atrapar al petit guia. Dec estar realment boig per seguir aquest estrany ésser fins a vés a saber on, va pensar Luke. Però l’ésser havia esmentat el nom de Yoda i Luke es va sentir obligat a acceptar tota ajuda possible per trobar al Mestre Jedi. Va ensopegar a les fosques amb la densa mala herba i les arrels retorçades mentre seguia la llum vacil·lant que se li avançava.

L’ésser xerrotejava faceciós mentre li guiava en el camí pel pantà.

—Ja... sense córrer riscos... ja... totalment segur..., per descomptat, si.

Després, a la seva estranya manera, el misteriós ser es va petar de riure.

***

Dos creuers imperials van recórrer lentament la superfície del gegantesc asteroide. El Falcó Mil·lenari devia estar ocult en el seu interior, però... On? A mesura que recorrien la superfície de l'asteroide, les naus llançaven bombes sobre el terreny cobert de clots amb el propòsit d'espantar als de la nau i obligar-los a sortir. Les ones de xoc dels explosius estremien violentament l'esferoide, però encara no hi havia indicis del Falcó. En derivar per sobre de l'asteroide, un dels destructors galàctics imperials va llançar una ombra el·líptica a través de l'entrada del túnel. No obstant això, els dispositius exploradors de la nau no van reparar en l'estrany forat de la paret semblat a un bol. I dins d'aquest forat, en un túnel zigzaguejant que no havia estat detectat pels sequaços del poderós Imperi, es trobava el vell vaixell de càrrega. S'estremia i vibrava amb cadascuna de les explosions que assolaven la superfície.

A l'interior de la nau, Chewbacca treballava febrilment per reparar el complex tren d'energia. Havia grimpat a un compartiment alt per arribar als cables que feien funcionar el sistema d’hipertransmissió. Quan va percebre la primera explosió, va treure el cap pel laberint de cables i va llançar un crit de preocupació.

La Princesa Leia, que s'ocupava de soldar una vàlvula avariada, va interrompre el seu treball i va aixecar el cap. El bombardeig sonava molt a prop.

C3PO va dirigir una mirada a la Leia i va inclinar el cap nerviós.

—Ai mare, ens han trobat! —va murmurar.

Tots van guardar silenci, com temorosos que el so de les seves veus pogués transmetés i revelar el lloc exacte en què es trobaven. La nau va ser sacsejada per un altre esclat, encara que menys intens que l'anterior.

—S'allunyen —va afirmar la Leia.

En Han va comptar la tàctica dels imperials.

—Només intenten esbrinar si poden agitar alguna cosa —va explicar a la princesa—. Estarem fora de perill si seguim quiets.

— On he sentit aquesta frase amb anterioritat? —va preguntar la Leia amb aire d'innocència.

En Han va ignorar la ironia, i va passar al costat de la jove per tornar al seu treball. El passadís del celler era tan estret que li va ser impossible passar... O potser hagués pogut evitar-ho? Amb una barreja d'emocions, la princesa li va observar uns segons mentre Han seguia reparant la seva nau. Després va tornar a ocupar-se de la seva soldadura.

C3PO va passar per alt aquesta estranya conducta humana. Estava molt ocupat tractant de comunicar-se amb el Falcó i d'esbrinar quina era la fallada de la hipertransmissió. Davant el panell central de comandaments, C3PO emetia xiulades i bips que no eren comunes en ell. Uns segons després el panell de comandaments li va respondre amb xiulades.

—On es fica R2 al precís moment en què el necessito? —va sospirar el robot daurat. Li havia costat treball interpretar la resposta del panell de comandaments. C3PO es va dirigir a Han—. No sé on va aprendre a comunicar-se la seva nau però el seu dialecte deixa molt a desitjar senyor, per la qual cosa entenc, diu que s'ha polaritzat l'entroncament d'energia de l'eix negatiu. Sospito que haurà de reemplaçar-ho.

—És clar que hauré de reemplaçar-ho —va replicar Han i va cridar a Chewbacca, que mirava des del compartiment del cel ras. Va murmurar—. Reemplaça-ho.

Va advertir que la Leia havia acabat la soldadura però que tenia problemes per tornar a instal·lar la vàlvula i lluitava amb una palanca que no cedia. Es va acostar a ella per oferir-li ajuda però la princesa li va donar fredament l'esquena i va seguir lluitant amb la vàlvula.

— Tranquil·la, Senyoria, només volia ajudar.

Sense deixar de forcejar amb la palanca, la Leia va preguntar suaument:

—Tindries l'amabilitat de no dir-me més d'aquesta manera?

En Han es va sorprendre davant el to senzill de la princesa. Esperava una resposta feridora o, en el millor dels casos, un fred silenci. Però les paraules de la Leia mancaven del to burleta al que estava acostumat. Per ventura ella volia posar fi a la implacable batalla de les seves voluntats?

—Per descomptat —va respondre amb tendresa.

—De vegades fas difícils les coses —va agregar la Leia mirant-li tímidament.

—Així és, en veritat —va reconèixer; però va agregar—: Vostè també podria ser una mica més amable. Au vinga, reconegui-ho, de vegades pensa que no estic tan malament.

La princesa va deixar anar la palanca i es va fregar la mà irritada.

—De vegades —va dir i amb prou feines va somriure—, potser... en ocasions, quan no et comportes com un pocavergonya.

—Pocavergonya jo? —Han va esclafir una riallada i va considerar que l'elecció de la paraula era encantadora—. M'agrada com sona això.

Sense dir més, va agafar la mà de la Leia i va començar a fer-li un massatge.

—Queda't quiet, para! —va protestar la Leia.

En Han no li va deixar anar la mà i va preguntar amb veu molt suau:

—Que pari què?

La Leia es va sentir acalorada, confosa, pertorbada... un centenar de sensacions alhora. Però el seu sentit de la dignitat va prevaler.

—Atura això! —va exclamar règiament—. Tinc les mans brutes.

En Han va somriure davant una excusa tan poc convincent, però no li va deixar anar la mà i la va mirar als ulls.

—Jo també tinc les mans brutes. Què és el que li espanta?

—Espantar-me? —La Leia va sostenir la seva mirada—. M'espanta embrutar-me les mans.

— I, per això tremola? —va inquirir. Han va advertir que la seva proximitat i les seves carícies l'afectaven.

L'expressió de la princesa es va entendrir, després de la qual cosa Han li va agafar l'altra mà.

—Crec que li agrado perquè sóc un pocavergonya —va dir—. Crec que no ha conegut suficients pocavergonyes en la seva vida —mentre parlava va acostar lentament a la princesa cap a si.

La Leia no va rebutjar la seva delicada pressió. Ara mentre li mirava, va pensar que mai l’havia vist tan maco, però ella seguia sent la princesa.

—Ocorre que m'agraden els homes macos —va murmurar en veu molt baixa.

— I jo no ho sóc? —va preguntar Han burleta.

Chewbacca va apuntar el cap des del compartiment superior i va veure el que ocorria sense que reparessin en la seva presència.

—Sí —va murmurar la princesa—, però tu...

Abans que pogués acabar la frase, Han Solo la va abraçar i va sentir que el cos de la jove tremolava mentre la besava. Va semblar transcórrer una immensitat de temps, van semblar compartir una eternitat quan ell li va fer inclinar delicadament el cos.

Aquesta vegada la Leia no li va rebutjar.

Quan es van separar, la Leia va trigar uns segons a recuperar l'alè. Va intentar mantenir el componiment i mostrar-se una mica indignada, però li va costar un esforç parlar.

—Està bé, expert, jo... —va començar a dir. Es va detenir i sobtadament va descobrir que li besava i abraçava amb més vehemència que abans.

Quan finalment els seus llavis es van separar, Han va mantenir-la entre el seu braços mentre es miraven. Van compartir una serena emoció durant alguns moments. Després la Leia es va apartar amb pensaments i sentiments confusos. Va baixar la mirada i es va apartar de l'abraçada d’en Han. Poc després es va tornar i va sortir de la cabina corrent.

Han la va observar en silenci mentre abandonava l'estada. Després va anar agudament conscient de la presència d'un wookiee molt curiós que apuntava el cap des del cel ras.

— Ja està bé, Chewie! —va cridar—. Dóna’m un cop de mà amb la vàlvula.

***

La boira que una pluja torrencial havia dispersat relliscava pel pantà descrivint tènues remolins. Un solitari droide R2 corria ràpidament sota la copiosa pluja a la recerca del seu amo.

Els sensors de l’R2D2 emetien constants impulsos als seus terminals nerviosos electrònics. Els seus sistemes auditius reaccionaven —potser en excés— davant el més lleu dels sons i enviaven informació al nerviós cervell de computadora del robot.

Aquesta selva ombrívola era massa humida per a l’R2. Va apuntar els seus sensors òptics cap a una petita i estranya casa de fang situada a la vora d'un fosc llac. Dominat per una percepció gairebé humana de la solitud, el robot es va acostar a la finestra del minúscul estatge. R2 va caminar amb els seus peus utilitaris cap a la finestra i va entrellucar a l'interior. Abrigava l'esperança que ningú percebés la lleugera tremolor del seu cos en forma de barril ni sentís el seu nerviós cruixit electrònic.

Luke Skywalker se les hi havia enginyat per entrar a la casa en miniatura, on tots els elements guardaven perfecta proporció amb el seu diminut habitant. Luke estava assegut amb les cames creuades en el terra de terra seca de la sala i intentava no donar amb el cap amb el sostre baix.

Davant seu hi havia una taula i va veure alguns contenidors que albergaven alguna cosa semblada a pergamins escrits a mà.

L'ésser de rostre arrugat estava en la cuina, contigua a la sala, i preparava un menjar increïble. Des d'on estava, Luke veia que el petit cuiner regirava el contingut d'olles fumejants, picava alguna cosa, tallava una altra cosa en tires, ho condimentava tot amb herbes i corria d'un costat a un altre per col·locar safates en la taula, davant del jove.

A pesar que aquesta activitat bulliciosa li fascinava, Luke s'impacientava cada vegada més. En una de les frenètiques carreres del seu amfitrió a la sala, Luke li va recordar:

—Ja t'he dit que no tinc gana.

—Paciència tingues —va recomanar el ser mentre tornava corrent a la cuina fumejant—. Hora de menjar és.

Luke va intentar ser amable.

—Escolta, fa bona olor i estic segur que és deliciós, però no comprenc per què no podem visitar ara a Yoda.

—El Jedi en aquesta hora també menja—va respondre el tap de bassa, Luke estava impacient per posar-se en camí.

—Trigarem molt en arribar? Està molt lluny d'aquí?

—No gaire lluny, no gaire lluny. Paciència tingues. Aviat el veuràs, per què en un Jedi et vols convertir?

—Suposo que pel meu pare —va replicar Luke mentre pensava que en realitat mai havia conegut massa bé al seu pare. Francament, el més profund de la relació amb el seu pare corresponia al sabre de llum que Ben li havia confiat.

Luke va advertir que els ulls del ser es mostraven curiosos al moment en què va esmentar al seu pare.

—Ah, el teu pare —va comentar el tap de bassa i es va disposar a menjar l'opípar menjar—. Un poderós Jedi era.

—Va ser un poderós Jedi.

El jove es va preguntar si el petit es burlava ell.

—Com és possible que coneguis al meu pare? —Va preguntar, una mica molest—. Ni tan sols saps qui sóc jo —va mirar l’estrafolària habitació i va bellugar el cap—. No sé què faig aquí...

En aquest moment va notar que el tap de bassa s'havia apartat d'ell i parlava en una cantonada de la sala. Realment aquesta és la gota que fa vessar el got, va pensar Luke. Ara aquesta criatura inqualificable parla amb l'aire!

—Això bo no és —deia el tap de bassa irritat—. No servirà. Res ensenyar-li puc, res. El noi paciència no té!

Luke va tornar el cap cap a on mirava l'ésser.

No puc ensenyar-te. No té paciència. Astorat, va veure que allà no hi havia ningú. Gradualment la realitat de la situació li va resultar tan clara com les profundes arrugues del rostre del tap de bassa.

Li estaven posant a prova... i ho feia el mateix Yoda ni més ni menys! Des de la cantonada buida de la sala, Luke va sentir la veu sàvia i delicada de Ben Kenobi que li deia a Yoda:

—Aprendrà a tenir paciència.

—Hi ha molta ira en ell —va insistir el diminut Mestre Jedi— igual que en el seu pare.

—Ja hem discutit sobre això —li va recordar Kenobi.

Luke no podia esperar un segon més.

—Puc ser un Jedi —va interrompre. Passar a formar part del noble grup que havia defensat les causes de la justícia i la pau era per a ell més important que qualsevol altra cosa—. Estic preparat, Ben... Ben... —el jove va pronunciar el nom del seu mentor invisible i va mirar al seu voltant amb l'esperança de trobar-lo, però només va veure a Yoda assegut davant la taula, enfront d'ell.

—Estàs llest? —va inquirir l'escèptic Yoda—. Estar llest tu creus? A Jedis durant vuit-cents anys he ensenyat. Sobre qui pot ser iniciat guardaré el secret.

—Per què no puc ser-ho jo? —preguntà Luke, que es va sentir ferit per la insinuació de Yoda.

—El fet de convertir-se en Jedi el més profund dels compromisos exigeix, la ment més seriosa —va respondre Yoda seriosament.

—Pot fer-ho —va dir la veu de Ben en defensa del jove.

Yoda va assenyalar a Luke al mateix temps que mirava a l'invisible Kenobi.

—Li observo fa molt temps i durant tota la seva vida la mirada ha apartat... per mirar l'horitzó, el cel, el futur. La seva ment mai va concentrar, on estava ni en el que feia. Aventures, entusiasme... —Yoda va mirar furiós a Luke— Un Jedi aquestes coses no anhela!

Luke va intentar defensar el seu passat:

—Vaig fer cas dels meus sentiments.

—Temerari ets! —va exclamar el Mestre Jedi.

—Aprendrà —va afirmar la veu conciliadora de Kenobi.

—Massa vell és—va opinar Yoda—. Sí, massa vell és i els seus costums massa arrelats estan, per a l'aprenentatge iniciar.

Luke va creure percebre un matís més suau en la veu de Yoda. Potser encara existia la possibilitat de convèncer-li.

—He après moltes coses —va dir Luke.

Ara no podia donar-se per vençut. Havia anat massa lluny, suportat massa i perdut massa per aconseguir-ho.

Yoda va semblar mirar a través d’en Luke al moment en què el jove va pronunciar aquestes paraules, com si intentés avaluar quant havia après. Es va dirigir una vegada més cap a l'invisible Kenobi i va preguntar:

—El que comenci acabarà?

—Hem arribat fins a aquí —va ser la resposta—. Ell és la nostra única esperança.

—No us defraudaré —va dir Luke—. No tinc por.

Francament, en aquest moment el jove Skywalker se sentia capaç d'afrontar qualsevol cosa sense por.

Però Yoda no era tan optimista.

—La tindràs, jovenet —li va advertir. El Mestre Jedi es va tornar lentament per mirar a Luke i en aquest moment en el seu rostre verd es va dibuixar un estrany somriure—. Sí, la tindràs.

 Següent