EPÍLEG
Una luxosa nau espacial, que havia romàs abandonada per
diverses hores en els voltants d'algun port espacial al Centre Imperial, va
començar a cridar l'atenció de les autoritats imperials. Un contingent de
soldats d'assalt vigilava el perímetre, mentre un equip de tècnics pertanyents
als serveis d'Intel·ligència Imperial de la Ysanne Isard s'afanyava per
examinar-ho per complet. Després d'haver completat la seva revisió, un calb
tinent li mostrava el seu informe al seu oficial superior.
—No hi ha cap dubte, capità es tracta d'una de les naus de
Dequc.
—Però com va poder arribar fins aquí?
—No ho sabem, senyor —li va respondre el seu subaltern.
Amb les mans en la cintura, el confós oficial, li feia la
mateixa pregunta per tercera vegada.
—I estan segurs que no hi ha rastre de Dequc?
—Encara no, però el seguim buscant —mostrant-li els gràfics
del seu datapad, el tinent va continuar—. Però bé podríem deixar de fer-ho. La
computadora de la placa frontal de la nau, està repleta d'informació sobre la
Nebulosa Negra. Amb tot el que tenim aquí, podrem acabar amb aquest niu de
rates.
El capità va assentir.
—Sempre que actuem amb rapidesa. Vaig a informar
immediatament a la Caserna General —detenint-se pensatiu, el capità va fer una
pregunta més—. Però què rar és haver-hi trobat abandonada aquesta nau. Què és
el que haurà succeït?
Encongint-se d'espatlles, el tinent no va saber què
contestar. El capità va seguir el seu camí, i va treure un comlink per informar
de les troballes que havien trobat.
***
En el moll d'embarcament número set, un nimbanel d'aspecte
bonàs, que la seva cara li recordava fortament a la d'una morsa, i vestit amb
el característic uniforme vermell de la marina mercant del seu planeta,
registrava l'abordatge dels passatgers que abandonaven el Centre Imperial.
Havien aconseguit el permís d'enlairament abans que s'armés tot l'aldarull per
la nau abandonada de Dequc, i esperaven complidament la finalització de
l'horari de pujada dels passatgers per enlairar-se sense demores.
Una atractiva pèl-roja amb vestit negre, i coberta amb un ponxo
de color gris pujava per la passarel·la. Carregava una pesada bossa en la seva
espatlla dreta, i un maletí de mà a la mà esquerra. Un insolent ugor, a qui els
seus sortits ulls es trobaven col·locats per sobre de les antenes que
sobresortien del seu cap, l'observava descaradament. La dona va passar de llarg
sense prestar-li la menor atenció.
La seva sentència ha
estat executada, Mestre —va pensar la Mara Jade—. La missió que ara tinc pendent, és complir la seva última ordre: haig
d'eliminar a Skywalker.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada