CAPÍTOL VIII
La coneguda veu metàl·lica sense matisos de l’androide, era
l'única cosa que pertorbava el silenci de la sala de control de l'enorme nau de
càrrega.
—El meu escaneig dels documents d'ordre civil a la zona,
m'indica que no hi ha hagut cap reducció ni interrupció en les activitats de la
Nebulosa Negra —va dir K3.
L’holoprojector mostrava la imatge del Príncep Xízor, vestit
amb un elegant abillament com solia ser el seu costum, i del coll del qual
penjava un medalló molt similar al que Jade li havia arrabassat a Dequc. Mara
romania asseguda en una butaca gravitatòria, sostenint la joia a la mà dreta,
mentre recolzava el seu colze esquerre sobre la taula de l’holoprojector.
—Gràcies, K3 —el seu cap es balancejava de darrere cap
endavant, al mateix temps que contemplava pensativament la imatge—. Aquest
medalló és com el que portava el Príncep Xízor... però alguna cosa no m’acaba
de convèncer.
—Potser sigui perquè les gemmes que adornen el medalló que
vostè té, estan fetes de xircònia de Kubindi.
El planeta Kubindi estava habitat pels insectívors kubaz o
kubazians, els quals tenien una llarga trompa per absorbir insectes dels seus
ruscs, a més d'una pell negre-verdosa, caps punxeguts amb crins negres, i dos
dits en cada peu. Addicionalment, havien de cobrir amb ulleres els seus
sensibles ulls als mons amb sols grocs o vermells. Vivien en ruscs subterranis,
i tots els integrants de cada rusc, eren descendents d'una mateixa reina. Molts
kubaz fora de Kubindi, eren espies enviats a altres mons pels seus respectius
ruscs per aprendre sobre la política, la cultura i l'art culinari (pels kubaz,
això estava referit als insectes natius) d'aquests planetes. No reconeixien a
les espècies insectoides més que com a aliment, així que en algunes ocasions
compraven il·legalment els cadàvers d'individus d'espècies insectoides
intel·ligents, ficant-se en seriosos problemes. També eren reconeguts com a hàbils
joiers, encara que les joies que fabricaven amb la xircònia provinent del seu
planeta, solien ser venudes per alguns poc escrupolosos, com a estupendes
falsificacions de diamants veritables.
—Llavors es tracta de diamants falsos —va concloure Jade. Va
observar novament el medalló que estava entre les seves mans—. Ni Xízor ni cap
dels seus lloctinents, mai haguessin portat diamants falsos, així que aquest
medalló és una rèplica, no és el veritable; així com ho era el fals Dequc que
vaig eliminar. Tant que cridava... segur que intentava dir-me que m'estava
equivocant de persona.
Prenent una decisió sobtada, es va aixecar i es va vestir de
manera formal. Hauria de tornar a la mateixa seu central del Museu Galàctic, a
la seva secció reservada: on estaven guardats els arxius de Sol Negre.
—Haig d'esclarir tot aquest assumpte per confirmar les meves
sospites... encara que presumeixo que no serà gens fàcil.
El viatge no va ser molt perllongat. Identificant-se com una
agent pertanyent a la Cort Imperial, va encarar al calb oficial que romania
assegut enfront de la recepció.
—Sóc portadora d'una Directriu AT3 —no sabia si l'ordenança
encara tindria validesa fora de la jurisdicció per la qual havia estat
designada—. Requereixo accés complet a tots els expedients de Sol Negre.
L'oficial va aixecar la mirada una vegada més, i ni tan sols
es va molestar a verificar la informació. Amb un gest de suprem desgrat, li va
contestar.
—M'és igual quant urgent sigui la seva necessitat. La
Directora Isard ha ordenat que els arxius continguts en les targetes de dades
pertanyents a Sol Negre, així com les evidències confiscades, romanguin
segellats i completament sota resguard. Ningú pot tenir accés a ells, tret que
obtingui el permís personal d'ella mateixa per poder examinar-los.
Jade sabia que mai havia estat sant de la devoció de la
Directora d'Intel·ligència Ysanne Isard, així que va optar per no insistir. No
obstant això, un nou pla començava a prendre forma en el seu cap.
Esperaré fins que
fosquegi per poder tornar.
****
Les ombres de Coruscant embolicaven cada subtil moviment que
realitzava. Embolicada en el seu vestit d'infiltració de color negre, va
escalar les parets del Museu Galàctic fins al pis vint-i-set, que era on es
trobava l'objectiu que estava buscant. Va arribar fins a una de les finestres
que miraven cap al carrer, i va fer un petit forat a través de la mampara de
transpariacer. Després va introduir un petit dispositiu de làser mèdic, i va
fondre els cables dins del connector per desactivar l'alarma primària, sense
disparar l'alarma secundària. A continuació, va fer un tall circular sobre la
placa de transpariacer, es va infiltrar a l'edifici que es trobava en
penombres.
La Mà de l’Emperador
no demana permís; la Mà de l’Emperador tan sols actua.
Realment, la retallada de pressupost que havia recaigut
sobre el Museu Imperial, l'havia afectat a tot nivell. Des de la restricció de
personal, fins als límits en inversió tecnològica de seguretat. A Mara no li va
costar molt temps trobar l'objecte que estava buscant. Tornant sobre els seus
passos, va arribar a la finestra per la qual havia entrat. Col·locant en el seu
lloc el tap circular de transpariacer que havia retirat, li va afegir una capa
d'adhesiu sintètic per enganxar-ho, el qual després d'alguns segons, fusionaria
tot de nou en una sola pel·lícula, no deixant ni tan sols una osca que placa
hagués estat mai tallada. Va descendir acuradament, i es va perdre en les
profunditats de la nit.
****
Ja de tornada en la seva butaca gravitant, comparava el
medalló que li havia arrabassat al fals Dequc, amb el medalló que antany havia
pertangut al Príncep Xízor. Les diferències, encara que subtils, eren bastant
evidents per a un ull entrenat.
—Com he pogut cometre semblant error de novençana? —pensava
al moment de fer la seva avaluació—. Haig de trobar al veritable Dequc, i
completar la missió. I per això, necessito elaborar un pla. Però primer, haig
d'avaluar els meus propis errors.
Prenent a tots els droides de servei que va poder
aconseguir, els va portar a la holocoberta de simulació de la nau, i els va
distribuir de manera similar a com havia trobat als sequaços de Dequc a
Svivren.
—Hi ha poca informació sobre Dequc, així que hauré de
recrear l'escenari, i posar-me a prova en ell.
Va programar als droides de tal manera que cadascú exercís
el paper que ella els tenia assignat, —alguns com a guardaespatlles, uns altres
com a mers cortesans, i algun més com el mateix fals Dequc al que havia
decapitat, assegut en posició de flor de lotus—, i va fer la seva incursió tal
qual la recordava, amb el sabre de llum encès, i disparant el blàster,
convenientment programat en funció d'atordiment, sobre els animosos droides.
Immediatament va rebre un tret de blàster per l'esquena que
la va llançar sobre el terra de la coberta. L'atordiment va durar alguns pocs
segons, i després es va aixecar.
En alterar el nivell
d'alerta dels droides, i en programar-los com si fossin veritables
guardaespatlles d'un gàngster, vaig poder descobrir una cosa: que fins i tot
uns guàrdies sense cervell haurien salvat la vida de Dequc. És evident que em
van deixar pensar que l’havia matat.
En realitzar una nova simulació, i evitant aquesta vegada
l'atac per l'esquena, es va trobar amb una nova sorpresa.
El droide que simulava ser Dequc, va aixecar un blàster que
mantenia ocult, i li va apuntar directament a la cara amb prou feines ella es
va desfer dels guardaespatlles.
—Alto.
Mara va posar expressió de pocs amics, i va decidir iniciar
una nova simulació.
****
La veu de Ka-tres va arribar des de les seves esquenes.
—Mestressa, ha recreat la simulació cinc vegades, i va poder
eliminar a Dequc en dues d'elles. Només va aconseguir escapar viva en una de
les ocasions —va fer una pausa perllongada—. Desitja continuar amb els intents?
Mara va deixar escapar un sospir.
—És evident que allò era tan sols un muntatge per enganyar
al possible assassí. Però... per ventura sabria Dequc que es tractava de mi?
La resposta de l’androide no es va fer esperar.
—Ho dubto. Com a Senyor del Crim, segur que fa que altres
dobles el substitueixin de manera habitual. La negligència en la seva seguretat
demostra que no els tem als seus enemics.
Mara es va aixecar de la butaca gravitant i va mirar pel
finestral de la nau.
—Però ara el propi emperador és el seu enemic —va concloure.
Reprimint un sospir, li va ordenar—. Reuneix tota la informació que puguis
sobre Dequc. Qualsevol arxiu. És igual el que hagis de fer per aconseguir-la.
K3 va replicar.
—La Directora Isard ens ha bloquejat l'accés en aquest tipus
d'informació.
Sense tornar-se, Mara va continuar.
—I de quina manera això t'impedeix complir amb les meves
ordres?
—Començo de seguida, mestressa.
El fidel androide va començar a retirar-se, deixant a Mara
sumida en un mar de meditacions.
—Li he fallat al meu Mestre. Sé que haig d'admetre el meu
fracàs enfront d'ell i acceptar el càstig que m'imposi.
La connexió mental va arribar més ràpid del que hauria
esperat.
—[Mara Jade...].
—[Mestre].
La imatge mental va anar ampliant-se fins abastar el Saló
del Tron localitzat en un lloc que no coneixia. En òrbita sobre la Lluna de...
—[Endor. La meva petita, vés amb compte amb el que està
succeint aquí sobre Endor].
Dos contendents esgrimien sengles sabres làser en presència
del seu Mestre. Un d'ells era el Fosc Senyor del Sith, i l'altre... no s’ho
podia creure.
Es tractava de l’Skywalker!
I Skywalker estava llançant potents espasades i fent
retrocedir a Vader!
Va escoltar la mel·líflua veu del seu Mestre.
—Usa la teva agressivitat, noi. Deixa que l'odi flueixi en
tu.
De sobte, Lord Vader va caure sobre un genoll.
El riure de Palpatine es va deixar escoltar per tot
l'ambient.
—Ara compleix amb el teu destí, i pren el lloc del teu pare
al meu costat!
Com? Pare? Lord Vader
era el pare de Skywalker?
Per ventura era
aquesta la raó per la qual Vader havia demostrat tant interès per l'anodí
granger de Tatooine?
Una onada de confusió es va apoderar de Mara Jade, al mateix
temps que les imatges es feien cada vegada més nebuloses. La connexió amb el
seu Mestre es feia més feble per alguns moments. Però alguna cosa va canviar en
aquest moment.
Els sabres de llum dels dos virtuosos en la Força van girar
per apuntar amenaçadorament a Palpatine en aquest moment. D'improvís, la
preocupació —tal vegada fins i tot la por?—, començaven a apoderar-se del seu Mestre.
Mara podia sentir en carn viva el sentiment d'impotència i de desesperació que
emanaven de l’emperador.
—No! Detinguin-se! Els ho ordeno a tots dos! Alto!
Els rajos de Força, brollant de les ossudes mans de
Palpatine, es van dirigir per copejar tant al Fosc Senyor del Sith com al jove
Jedi, mentre l’emperador reia una vegada més.
—Us mataré a tots dos! Us mataré a tots dos!
Desviant amb destresa el sorprenent atac, els dos previs antagonistes
van carregar amb prestesa contra l’emperador.
Les fulles dels sabres de llum van aconseguir a l’uníson el
seu desgastat cos. L'antic Amo de l'Univers va caure sobre la coberta de la
inconclusa segona Estrella de la Mort,
mentre projectava un últim pensament cap a la desesperada Mà de l’Emperador,
qui assistia incrèdula en la distància al violent espectacle.
—[Has de matar a Skywalker!] —va ser la seva última ordre.
Una artèria va semblar trencar-se en el cervell de la Mara
Jade, qui llançant un grunyit sord, es va desplomar sobre el terra de la seva
nau.
La visió ve
acompanyada de l'agonia de la mort. No puc resistir-ho.
El centre de tota la seva vida, la raó de ser de la seva
existència...
Tot pel que havia lluitat, tot estava perdut amb la mort del
seu Mestre.
Una ràpida successió d'imatges va ennuvolar el seu
enteniment; imatges de la seva primera infància, nouvinguda a Coruscant;
imatges d'ella al costat de l’emperador en la Llotja de l'Òpera Imperial;
imatges d'ella sent enviada a infiltrar-se en alguns assentaments de bandits
perillosos, d'ella ajusticiant als enemics de l'Imperi; records d'ella aprenent
a pilotar naus de combat en companyia d'una tripulació de calamarians, tot per
ordre del seu Mestre; d'ella observant en primera fila, la glòria de l'Ascensió
de l'Imperi. Tot s'havia esfumat.
Un últim pensament li va obrir una terebrant ferida en el
costat abans que perdés el coneixement.
Jo, la Mà de
l’Emperador, no he aconseguit evitar la seva mort. Si hagués aconseguit matar a
Skywalker...
Va romandre tombada sobre el fred acer, en un estat semi inconscient
semblant al somni, durant moltes hores.
****
Un preocupat K3 es va agenollar al costat de la seva
propietària. No havia aconseguit recol·lectar molta informació sobre Dequc,
però en aquest moment, allò era el menys important. La seva tornada li va fer
trobar a una Jade que encara no havia recobrat el coneixement, i que estava
respirant molt superficialment.
—Mestressa Jade, què és el que li ha succeït? —li va dir
mentre li prenia del cap delicadament.
Abans que Mara pogués dir alguna paraula, un soroll a la
seva esquena va fer que K3 es tornés.
Una porta metàl·lica es va obrir de cop, i dos homes mal
encarats van entrar per ella ràpidament.
Un d'ells li va ordenar.
—Aparta't d'ella, droide, i fot el camp.
K3 va procedir a allunyar-se, obeint la descortesa ordre.
L'altre home va fer una trucada pel seu comlink, i va
informar lacònicament.
—La tenim.
La van agafar per tots dos braços, i amb prou feines
començaven a aixecar-la, quan Mara Jade grunyí de manera gairebé inaudible.
—Ugh...
—Sembla que està despertant —va dir un dels rufians.
—Vaja —li va contestar l'altre.
I abans que pogués dir res més, una impositiva figura, el
cabell de la qual curt i fosc que estava travessat per sengles flocs blancs i
que li arribava fins a les espatlles, va entrar per la porta; acostant-se fins
a on es trobava la presonera, va aferrar el cap de l'esvaïda dona amb la seva
mà dreta, per observar millor el seu descompost rostre, i va exclamar en veu
alta.
—Així que per fi queda desvetllat el misteri de la teva
identitat; no ets una ballarina, ets una de les famoses Mans de l’emperador —va
fer una pausa per agregar—. Vaig pensar que series molt més rude.
Amb la seva sola presència, la Directora d'Oficina de
Seguretat Imperial, Ysanne Isard, havia imposat el silenci als dos rufians que
sostenien a Jade.
Mara no encertava a recompondre's; la seva condició era
lamentable. Mirant l'escena amb ulls desmaiats, només encertà a pensar.
—El meu món s'ha destrossat en mil trossos. Ara res podria
ser pitjor.
Però la feblesa que feia presa del seu atabalat cos, va fer
que ni tan sols una sola paraula pogués escapar dels seus llavis.
Un dels seus capturadors li va apropar a Isard els medallons
de Xízor i de Dequc, que Mara havia estat comparant amb anterioritat.
Reconeixent un d'ells, Ysanne Isard va dictar el seu veredicte.
—Qui ha estat capaç de robar el Museu de l’Emperador, segur
que serà capaç de vendre als seus còmplices, i farà caure a les nostres mans
als enemics de l'Imperi —un somriure sardònic va coronar els seus llavis—.
Tanquin-la. Aviat morirà juntament amb tots els gossos traïdors que han gosat
rebel·lar-se contra l’emperador.
Mara va sospirar. Sabia que de res li serviria tractar
d'aclarir les coses. Gairebé a ròssec va ser treta de l'envellida nau que havia
estat la seva llar durant moltes temporades.
—Sembla que he subestimat la ira de la Ysanne Isard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada