Capítol 3
R2D2 estava
al costat de l'entrada de l'hangar de gel secret dels rebels, cobert per una
capa de neu que s'havia posat sobre el seu cos en forma de tap. Els seus
mecanismes de regulació interna sabien que portava molt temps en aquest lloc i
els seus sensors òptics li indicaven que el cel estava fosc.
Però la
unitat R2 només es preocupava pels seus sensors d'exploració incorporats, que
encara emetien senyals a través dels camps de gel. La seva perllongada i
sincera cerca amb els sensors dels desapareguts Luke Skywalker i Han Solo no
havia donat el menor resultat.
El droide rodanxó
va llançar nerviosos bips quan C3PO es va acostar a ell, caminant rígidament
entre la neu.
—R2, no
pots fer res més —el robot daurat va inclinar la meitat superior del seu cos
girant en les conjuntures del maluc—. Serà millor que entris —C3PO va tornar a dreçar-se
en tota la seva alçada i va simular una esgarrifança humana quan els vents
nocturns udolaren al costat del seu casc brillant—. R2, se m'estan congelant
les juntes. Tindries l'amabilitat de... de donar-te pressa... de...? —abans
d'acabar la frase, C3PO va tornar a tot córrer cap a l'entrada de l'hangar.
La nit
havia dominat per complet el cel de Hoth i la Princesa Leia Organa es trobava a
l'interior de l'entrada de la base rebel, sofrint una perllongada i inquieta
vigília. Es va estremir a causa del vent nocturn mentre intentava penetrar les
tenebres de Hoth. Esperava al costat del Comandant Derlin, que també estava
molt preocupat, però la seva ment es trobava en els camps gelats.
El
gegantesc wookiee esperava a prop i va alçar ràpidament el cap cabellut de les
mans cobertes de pèls quan els dos androides, C3PO i R2, van tornar a entrar en
l'hangar.
C3PO estava
humanament contristat.
—R2 no ha
aconseguit captar cap senyal —va informar amb pena—, encara que opina que
probablement el seu abast és massa limitat perquè renunciem a tota esperança.
—De totes
maneres, es percebia molt poca confiança en la veu artificial de C3PO.
La Leia va
fer un gest de reconeixement a l’androide més alt, però no va parlar. Dedicava
els seus pensaments als dos herois desapareguts. El que més la pertorbava era
que va descobrir que concentrava la seva ment en un dels dos: un corellià bru
les paraules del qual no sempre podien interpretar-se literalment.
Mentre la
princesa mantenia la vigilància, el Comandant Derlin es va tornar per atendre a
un tinent rebel que anava a donar-li el comunicat.
—Senyor,
amb excepció de Solo i Skywalker, totes les patrulles han tornat.
El
comandant va mirar a la Princesa Leia.
—Altesa —va
dir amb veu carregada de pesar—, aquesta nit no podem fer res més. La
temperatura està baixant vertiginosament. Ho lamento, però hem de tancar la
capa protectora. —Derlin va guardar silenci uns instants i després es va
dirigir al tinent—: Tanqueu les portes.
L'oficial
rebel es va retirar a complir l'ordre d’en Derlin i immediatament la
temperatura de la càmera de gel va semblar disminuir encara més mentre el pesarós
wookiee udolava apesarat pels dos desapareguts.
—Els
vehicles ràpids estaran llestos al matí —va comunicar el comandant a la Princesa
Leia. —Ens facilitaran la recerca.
— Existeix
alguna possibilitat que sobrevisquin fins que claregi? —va preguntar la Leia,
sense esperances d'obtenir una resposta afirmativa.
—Sí, la
possibilitat existeix, però és ínfima —va respondre el Comandant Derlin amb
seriosa honestedat.
En resposta
a les paraules del comandant, R2 va fer funcionar els computadors miniaturitzats
de l'interior del seu cos metàl·lic semblant a un barril. Només va trigar uns
segons a fer jocs malabars amb diversos conjunts de còmputs matemàtics i van
culminar els seus càlculs amb una sèrie de bips triomfals.
—Senyora
—va traduir C3PO—, R2 diu que compten amb una possibilitat de supervivència
entre set-centes vint-i-cinc —l’androide de protocol es va inclinar cap al
robot més baix i va protestar—: En realitat, em sembla que no és necessari que
ho sapiguem.
Ningú va
comentar la traducció de C3PO. Durant una estona va regnar un silenci solemne
que només interrompia l'estrèpit ressonant del metall xocant contra el metall:
les enormes portes de la base rebel es van tancar en la nit. Va ser com si una
deïtat despietada hagués apartat sumàriament al grup dels dos homes que estaven
en les planes gelades i anunciés les seves morts amb un estrèpit metàl·lic.
Chewbacca
va exhalar un altre udol de sofriment.
Una muda
pregària, que sovint es resava en un antic món anomenat Alderaan, va dominar
els pensaments de la Leia.
***
El sol que
ascendia per l'horitzó del nord de Hoth era relativament feble, però els seus
rajos eren suficients per transmetre una mica de calor a la gelada superfície
del planeta. La llum s va relliscar pels pujols ondats de neu, va lluitar per
arribar als racons més foscos de les goles gelades i finalment es va posar en
el que segurament era l'únic monticle blanc perfecte de tot aquest món.
Aquest
monticle cobert de neu era tan perfecte que sens dubte devia la seva existència
a un poder que no era el de la naturalesa. Més tard, a mesura que el cel
aclaria cada vegada més, el monticle va començar a brunzir. Qualsevol que ho
observés s'hauria sorprès en veure que la cúpula de neu semblava esclatar i
llançava cap al cel la seva capa exterior en un gran esclat de partícules
blanques.
Una màquina
roncant va començar a guardar els seus sensors retràctils i la seva espantosa
mola es va elevar lentament del jaç blanc i congelat.
El robot
d'exploració es va detenir uns instants en l'aire ventós i després va
prosseguir la seva missió matinal a través de les planes cobertes de neu.
***
Una cosa
més havia envaït l'aire matinal del món de gel: una nau relativament petita i
de morro camús amb finestres de cristalls foscos en la carlinga i canons làser
muntats a banda i banda. El vehicle ràpid per a la neu dels rebels posseïa un
fort blindatge i estava destinat a lliurar batalla prop de la superfície del
planeta. Però aquest matí la petita nau havia sortit per complir una missió de
reconeixement; avançava veloç per l'ampli paisatge blanc i traçava arcs sobre
els contorns dels monticles de neu.
Encara que
el vehicle ràpid per a la neu podia albergar una tripulació de dos homes, en
aquest moment Zev era l'únic ocupant de la nau. Els seus ulls van fer un
registre panoràmic de les desolades extensions que s'obrien per sota i va resar
amb l'esperança de trobar els objectes que buscava abans que la neu l’encegués.
Després va
sentir un suau bip.
—Base Eco
—va cridar ple d'alegria per l'intercomunicador de la carlinga—, he trobat
alguna cosa! No és res extraordinari, però podria tractar-se d'un indici de
vida. Sector quatre sis u quatre per vuit vuit dos. M'acostaré.
Zev va
manipular exaltat els comandaments de la nau, va reduir lleugerament la
velocitat i va inclinar lateralment la nau en virar per sobre d'un monticle de
neu. Va acollir de bona gana la sobtada força de gravetat que li estrenyia
contra el seient i va dirigir el vehicle ràpid per a la neu cap a la zona del
feble senyal.
Mentre
l'infinit blanc del terra de Hoth lliscava per sota, el pilot rebel va
connectar el seu intercomunicador a una nova freqüència.
—Eco Tres,
sóc Murri Dos. Em rebeu? Comandant Skywalker, aquí Murri Dos.
L'única
resposta que va obtenir va ser l'estàtica que passava pel receptor del seu
intercomunicador.
Però
després va sentir una veu, una veu que sonava molt llunyana i lluitava per
fer-se sentir enmig del soroll cruixent.
—Nois, ha
estat bé que passéssiu per aquí. Espero que no us hàgim obligat a matinar.
Zev va
acollir amb entusiasme el cinisme característic del to de veu d’en Han Solo. Va
tornar a connectar el transmissor amb la base rebel oculta:
—Basi Eco,
sóc Murri Dos —va informar i va alçar la veu sobtadament—. Els he trobat.
Repeteixo...
En parlar,
el pilot va realitzar una perfecta localització a partir dels senyals que
parpellejaven en les pantalles dels monitors de la carlinga. Va reduir encara
més la velocitat de la nau i va descendir prou a prop de la superfície del
planeta per mirar amb més claredat un petit objecte que es destacava entre les
planes cobertes de flocs de neu.
L'objecte,
un refugi portàtil fabricat pels rebels, estava damunt d'un monticle de neu.
En el
costat de sobrevent del refugi es veia una capa blanca compacta; recolzada amb
cura en la part superior del monticle de neu, apareixia una improvisada antena
de ràdio.
Però el més
agradable va ser veure la coneguda figura humana que es trobava davant del
refugi contra la neu i que agitava frenèticament els braços en direcció al
vehicle ràpid.
Quan va fer
descendir la nau per aterrar, Zev es va sentir profundament joiós que almenys
un dels guerrers que li havien enviat a buscar seguís amb vida.
***
Només una
finestra de cristall gruixut separava el cos maltractat i gairebé congelat de
Luke Skywalker dels seus quatre vigilants amics.
Han Solo,
que agraïa la calor relativa del centre mèdic rebel, es trobava al costat de la
Leia, el seu copilot wookiee, R2D2 i C3PO. En Han va sospirar alleujat. Sabia
que, malgrat el funest ambient de la càmera que li circumdava, per fi el jove
comandant estava fora de perill i atès per les millors mans mecàniques.
Vestit
únicament amb uns pantalons curts de color blanc, Luke penjava en posició
vertical dins d'un cilindre transparent proveït d'una combinació de màscara
respiratòria i micròfon, la qual cobria el nas i la boca. L’androide cirurgià
2-1B, atenia al jove amb l'habilitat dels millors doctors humanoides. Comptava
amb la cooperació del seu ajudant mèdic droide, FX-7, que semblava un conjunt
de cilindres, filferros i apèndixs coronats de metall. Amb gràcia, l’androide
cirurgià va accionar un interruptor que va fer que un líquid vermell i
gelatinós es vessés sobre el seu pacient humà.
En Han
sabia que aquest bacta podia obrar meravelles, fins i tot en pacients de tanta
gravetat com Luke.
A mesura
que el llot bombollejant cobria el seu cos, Luke va començar a agitar-se i a
delirar.
—Vigila —va
gemegar—... Criatures de la neu. Perilloses... Yoda... Vés a veure a Yoda... única
esperança.
Han no
tenia la menor idea del que deia el seu amic. Chewbacca, confós també pels
desvaris del jove, es va expressar amb un lladruc wookiee d'interrogació.
—Chewie, això
que diu tampoc té sentit per a mi —va respondre Han.
Ple
d'esperances, C3PO va comentar:
—Espero que
funcioni bé, si és que m'enteneu. Seria una veritable pena que l'amo Luke
sofrís un curtcircuit.
—Aquest noi
es va trobar amb alguna cosa que no era únicament el fred —va observar Han
tàcticament.
—Segueix
parlant sobre aquests éssers —va dir la Leia observant a Solo, que tenia la
mirada torbament fixa—. Han, hem duplicat les mesures de seguretat— va agregar
i va intentar donar-li, les gràcies—. No sé com...
—Oblidi-ho
—va respondre bruscament. De moment, a Han només li preocupava el seu amic
submergit en el líquid vermell del bacta.
El cos d’en
Luke va xipollejar en la substància de color clar i les propietats curatives
del bacta van començar a fer efecte. De moment semblava que Luke intentava
rebutjar el flux terapèutic del llot translúcid. Finalment va renunciar als
seus murmuracions, es va relaxar i es va lliurar als poders del bacta.
2-1B es va
apartar de l'humà del qual li havien confiat la seva cura. El seu cap en forma
de crani va descriure un angle per mirar a Han i als altres, que estaven a
l'altre costat de la finestra.
—El Comandant
Skywalker ha sofert un dormo-xoc però reacciona bé al bacta —va anunciar el
robot; la seva veu dominant i autoritària es va sentir clarament a través del
cristall—. Ja està fora de perill.
Les
paraules del robot cirurgià van alleujar immediatament la tensió que s'havia
apoderat del grup situat a l'altre costat de la finestra. La Leia va sospirar
reconfortada i Chewbacca grunyí per manifestar la seva aprovació pel tractament
de 2-1B.
***
Luke no
podia calcular quant temps havia delirat, però ara havia recuperat el ple
domini de la seva ment i els seus sentits. Es va asseure en el llit del centre
mèdic rebel. Va pensar que era feliç de tornar a respirar aire de debò, per
molt fred que fos.
Un androide
mèdic retirava del seu rostre ja guarit la mascareta protectora. Els seus ulls
van quedar descoberts i va començar a percebre el rostre d'algú que estava al
costat del seu llit. Gradualment va aconseguir centrar la imatge somrient de la
Princesa Leia. Ella es va inclinar graciosament cap a ell i amb delicadesa li
va apartar el pèl dels ulls.
—El bacta
està actuant bé —va comentar la princesa mentre observava les seves ferides
gairebé guarides—. Les cicatrius desapareixeran d’aquí un dia o dos. Encara et fa
mal?
A l'altre
costat de l'habitació, una porta es va obrir estrepitosament. R2 va llançar un
alegre bip a manera de salutació mentre rodava cap a Luke i C3PO es va acostar
sorollosament al llit:
—Amo Luke,
m'alegro de veure que torna a funcionar.
—Gràcies,
C3PO.
R2 va
llançar una sèrie de bips i xiulades d'alegria.
—R2 també
vol expressar la seva alegria —Va traduir C3PO servicialment.
Luke
desitjava agrair la preocupació dels robots, però abans que pogués respondre'ls
es va topar amb una altra interrupció.
—Hola, noi
—Han Solo li va saludar alegrement mentre entrava amb Chewbacca al centre
mèdic.
El wookiee grunyí
a manera d'amistosa salutació.
—Sembles prou
fort per lluitar amb un gundark —va comentar Han.
Luke se
sentia fort i també agraït al seu amic.
—Gràcies a
tu.
—Petit, ara
em deus dues —Han va dirigir a la princesa un somriure ampli i pervers—. Bé,
Senyoria —va agregar burleta—, sembla que se les ha manegat per mantenir-me a
prop un temps més.
—Jo no vaig
tenir res a veure —va respondre la Leia acaloradament, molesta per la vanitat d’en
Han—. El General Rieekan opina que és perillós que qualsevol nau abandoni el
sistema abans que els generadors estiguin en condicions d'operar.
—És una
bona explicació, però crec que vostè no suporta la idea de tenir-me lluny.
—Cervell de
làser, no sé d'on extreus les teves idees delirants —va respondre la princesa.
Divertit per aquesta batalla verbal entre les dues voluntats humanes més fortes
amb les quals s'havia topat en la seva vida, Chewbacca va llançar una rugent riallada
wookiee.
—Riu quant
vulguis, pilota de pèls —va agregar Han afablement—. No ens vas veure quan
estàvem sols en el passadís sud.
Fins aquest
moment, Luke amb prou feines havia parat esment al delirant diàleg. Han i la
princesa havien discutit molt en el passat. No obstant això, aquesta referència
al passadís sud va despertar la seva curiositat i va mirar-la a la recerca
d'una explicació.
—Va
expressar el que sentia veritablement per mi —va agregar Han i es va delectar
amb el rubor rosat que va aparèixer en les galtes de la princesa—. Au vinga, Altesa,
no pot haver-ho oblidat.
—Ets un
pastor de nerfs vil, envanit, ximple, malforjat... —barbotejà furiosa.
—Mira qui
em diu malforjat? —va somriure—. Estimada, li diré una cosa. Segurament vaig colpejar
molt prop del blanc per fer-la saltar així. No et sembla, Luke?
—Sí —va
replicar i va mirar incrèdul a la princesa—. Em sembla que sí.
La Leia va
mirar al Luke, i en el seu rostre ruboritzat es traslluïa una estranya barreja
d'emocions. Durant uns segons es va reflectir en els seus ulls quelcom
vulnerable, gairebé infantil. Després va tornar a cobrir-se amb la màscara de
la duresa.
—Ah, et
sembla que sí? —va preguntar—. Suposo que no ho saps tot sobre les dones,
veritat?
Luke va
reconèixer en silenci que així era. Va estar encara més d'acord quan la Leia es
va inclinar i li va besar amb vehemència en els llavis. Després la princesa es
va tornar, va creuar l'habitació i va donar un cop de porta en sortir.
Tots els
presents —humans, wookiee i androides— es van mirar sense pronunciar paraula.
Al lluny,
en els passadissos subterranis, va sonar una alarma.
***
El General
Rieekan i el seu controlador en cap conferenciaven al centre de comandament
dels rebels.
La Princesa
Leia i C3PO, que havien escoltat al general i al seu oficial, es van tornar
expectants en veure que entraven Han Solo i Chewbacca.
Un senyal
d'advertiment resplendia en la immensa consola situada darrere d’en Rieekan,
operada pels oficials rebels de control.
—General
—va cridar el controlador de sensors.
Seriosament
preocupat, el General Rieekan va mirar les pantalles de la consola. Sobtadament
va veure un senyal pampalluguejant que uns segons abans no estava allà.
—Princesa,
crec que tenim un visitant —va comunicar.
Leia, Han,
Chewbacca i C3PO es van reunir al voltant del general i van mirar les pantalles
del monitor que emetien bips.
—Hem captat
alguna cosa fora de la base a la zona dotze. Es mou cap a l'est —va agregar
Rieekan.
—Sigui el
que sigui és de metall —va comunicar el controlador de sensors.
La Leia va
obrir els ulls sorpresa i va preguntar:
—No pot ser
una d'aquestes criatures que van atacar a Luke?
—Podria ser
nostre? —va inquirir Han—. Potser un vehicle ràpid? El controlador de sensors
va bellugar negativament el cap.
—No, no hi
ha cap senyal —d'un altre monitor va sorgir un so—. Un moment, una cosa molt
feble...
C3PO va
caminar tan de pressa com l'hi permetien les seves rígides juntes i es va
acostar a la consola. Els seus sensors auditius van sintonitzar els estranys
senyals.
—Senyor,
haig de dir que domino més de seixanta milions de formes de comunicació, però
aquesta és nova. Segurament està en codi o...
En aquest
moment la veu d'un soldat rebel va sonar per l'altaveu de l'intercomunicador de
la consola:
—Estació Eco
tres vuit. Dins del nostre abast hi ha un objecte no identificat. Es troba
damunt de la serralada. Farem contacte visual d’aquí a... —sense més, la veu es
va carregar de temor—. Què dimonis...? Oh, no!
Per la
ràdio es va sentir un esclat d'estàtica i la transmissió es va interrompre per
complet. En Han va arrufar el nas.
—Sigui el
que sigui, no es tracta d'un amic —va dir—. Fem un cop d'ull. Anem, Chewie.
Abans que
Han i Chewbacca abandonessin la càmera, el General Rieekan ja havia enviat als
Murris Deu i Onze a l'Estació tres vuit.
***
El
descomunal destructor galàctic imperial ocupava una posició de prominència
letal en la flota de l'emperador. La nau elegantment allargada era més gran i
encara més funesta que els cinc destructors galàctics estel·lars en forma de falca
que la protegien. Aquests cinc creuers constituïen les naus de guerra més
temudes i devastadores de la galàxia i podien reduir a deixalles còsmiques tot
el que s'acostés massa a les seves armes.
Diversos
caces més petits flanquejaven als destructors galàctics, i escampats entre
aquesta gran armada espacial es trobaven els infames caces TIE.
Una
confiança absoluta regnava en el cor de tots els tripulants d'aquest esquadró
imperial de la mort, sobretot en el del personal del monstruós destructor
galàctic central. Però en les seves ànimes també cremava una cosa més: la por,
por davant el simple so de les conegudes trepitjades pesades quan retrunyien
per la immensa nau. Els tripulants temien aquests passos i s'estremien cada
vegada que els sentien doncs portaven al seu tan temut cap, que també era molt
respectat.
Més alt que
ells, amb la túnica negra i el casc del mateix color que li ocultava el cap,
Darth Vader —el Fosc Senyor del Sith— va entrar en la coberta principal de
control i els homes que estaven presents van guardar silenci. Durant el que va
semblar una eternitat, només es van sentir els sons dels taulers de comandament
de la nau i el sorollós bleix que procedia de la pantalla respiratòria de
metall de la figura de banús.
Mentre
Darth Vader observava la disposició dels estels, el Capità Piett va córrer per
l'ampli pont de la nau amb un missatge pel grassonet Almirall Ozzel, d'aspecte
pervers, que es trobava apostat en el pont.
—Almirall,
crec que hem trobat alguna cosa —va anunciar nerviós i va passejar la mirada d’Ozzel
al Fosc Senyor.
— Sí,
capità?
L'almirall
era un home summament confiat que estava relaxat davant el seu superior cobert
amb una túnica.
—El que
tenim només és el fragment de l'informe d'un androide d'exploració enviat al
sistema de Hoth. Però es tracta de la millor pista amb què comptem des que...
—Hem enviat
milers d’androides d'exploració perquè registrin la galàxia —li va interrompre
Ozzel furiós—. No vull pistes sinó proves. No penso continuar una persecució
d'un costat al...
La figura
vestida de negre es va acostar bruscament als dos i els va interrompre:
—Heu trobat
alguna cosa? —va preguntar i la màscara respiratòria va distorsionar una mica
la seva veu.
El Capità
Piett va mirar respectuosament al seu cap, que planava sobre ell com un déu
omnipotent vestit de negre.
—Si, senyor
—va replicar Piett lentament i va triar amb cura les paraules—. Disposem de
controls visuals. Aparentment, el sistema manca de formes humanes...
Vader ja no
parava esment a les paraules del capità. Va tornar el seu rostre emmascarat cap
a una imatge que brillava en una de les pantalles visores: la imatge d'un petit
esquadró de vehicles ràpids per a la neu dels rebels que lliscaven sobre els
camps blancs.
—Aquest és
—va afirmar Darth Vader sense reflexionar.
—Senyor —va
protestar l'Almirall Ozzel—, existeixen molts assentaments inexplorats. Podrien
ser contrabandistes...
—És aquest!
—Va insistir l'ex-Cavaller Jedi i va tancar el puny cobert per un guant negre—.
Skywalker està amb ells. Almirall, reuneixi les naus de patrulla i posi rumb al
sistema de Hoth. —Vader va mirar a un oficial vestit amb uniforme verd i una
gorra del mateix color.
Es va
dirigir a ell.
—General
Veers, prepari als seus homes.
Quan Darth
Vader va parlar, els seus homes es van posar en acció per posar en pràctica el
terrible pla.
***
L’androide
imperial d'exploració va alçar una gran antena en el seu cap d’insecte i va
emetre un senyal agut i d'alta freqüència. Els dispositius exploradors del
robot van reaccionar davant una forma de vida amagada darrere d'un enorme
monticle de neu i van advertir l'aparició del cap marró d'un wookiee i el so
d'un grunyit ronc. Els blàsters incorporats en el robot d'exploració van apuntar
al gegant pelut. Abans que pogués disparar, el raig vermell d'un blàster de mà
va esclatar darrere de l’androide imperial d'exploració i oscà el seu casc de
color fosc.
Mentre
s'ocultava darrere d'un gran monticle de neu, Han Solo va comprovar que Chewbacca
seguia ocult i després va veure que el robot girava en l'aire per fer-li front.
De moment, l’estratagema donava resultat i ara era ell l'objectiu. En Han amb
prou feines s'havia apartat del radi d'abast quan la màquina flotant va
disparar i va aixecar trossos de neu de la vora del seu monticle.
El corellià
va tornar a disparar i va donar en el blanc amb el raig de la seva arma. Va
sentir que de la màquina mortal sorgia un grinyol agut i un instant després l’androide
imperial d'exploració va esclatar en més d'un bilió de peces flamejants.
—...sospito
que no queda molt —va explicar Han per l'intercomunicador mentre concloïa el
seu informe a la base subterrània.
La Princesa
Leia i el General Rieekan seguien davant la consola a través de la qual s'havien
mantingut en comunicació constant amb Han.
—Què és?
—va voler saber la Leia.
—Una
espècie d’androide —va replicar—. No li vaig donar tan fort. Segurament
comptava amb un sistema d'autodestrucció.
La Leia es
va detenir a meditar sobre aquesta informació tan poc agradable.
—Un
androide imperial —va murmurar i va deixar traslluir certa inquietud.
—Si l'era,
no hi ha dubte que l'Imperi sap que estem aquí —va advertir Han.
El General
Rieekan va bellugar lentament el cap.
—Serà
millor que iniciem l'evacuació del planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada