18
Informe de reconeixement SS-176.01, Any Imperial Un
—Keog Boorn gravant —va dir el vell
explorador en la seva tauleta de registre, comprovant amb gest distret les
seves paraules conforme anaven apareixent en la pantalla—. Continuo amb el meu
reconeixement de les regions deshabitades del sector Sluis, segons els termes
del meu contracte d'exploració amb el nou govern imperial. Estic investigant un
senyal regular que els meus sensors van detectar en la segona òrbita del
planeta Dagobah. Pot ser una balisa d’auxili, però les propietats emmascaradores
i distorsionadores de l'atmosfera fan que des d'òrbita sigui impossible una
identificació concloent. Així que aquí estic, ficat fins a la cintura en aigües
pantanoses mentre avanço treballosament per intentar seguir una xiuletada
fantasma en els sensors.
L'explorador va fer una pausa, prenent
una altra lectura del conjunt sensor portàtil que portava subjectat a
l'esquena. El senyal que havia estat rastrejant es va esvair en una dutxa
d'estàtica. Va realitzar un ajust, va maleir sonorament, i després va fer un
altre ajust. L'estàtica va desaparèixer. Va tornar a orientar-se, advertint amb
un gemec que el senyal li dirigia per un camí que travessava de ple un gruixut
mur d'arbustos i lianes.
—Aquest planeta pantanós és un lloc
depriment, és tot el que puc dir —va dir Boorn, continuant amb el seu informe—.
Sembla que necessitaré ambdues mans per obrir-me camí entre els matolls.
Continuaré amb l'informe quan aconsegueixi la font del senyal.
Boorn va apagar la gravadora de la tauleta
de registre i va introduir el petit dispositiu en una de les seves moltes
butxaques. Realment no havia volgut aterrar en aquest maleït forat de fang,
però el seu contracte amb l'Imperi li obligava a investigar la classe de
senyals que els sensors de la seva nau havien rebut. Què volia el nou govern
amb els reconeixements detallats de planetes deshabitats, això no ho sabia,
però la paga era millor del que la República li hagués ofert mai. Era curiós,
l'Imperi amb prou feines portava existint un any i la gent per la galàxia ja es
referia al govern anterior com la «Antiga» República. Es rigué en veu alta en
pensar-ho. Antiga, per descomptat! Mira aquest pantà, aquests arbres
mil·lenaris. Aquest lloc era antic. Per la Gran Espiral, és que tot en aquesta
gran galàxia necessita algun tipus d'etiqueta? Atès que era per això pel que li
pagaven, posar etiquetes en allò desconegut, llavors tal vegada tota la resta
també ho necessités... almenys això pensava la gent que estava al comandament.
L'explorador va sentir el canvi en el
pantà abans de veure la cova. La boira era una mica més densa, l'aire una mica
més ranci, les ombres una mica més profundes. Hi havia una aura de maldat a la
zona, i Boorn va sentir esgarrifances en la seva pell com a resposta. De sobte
va recordar les històries que havia escoltat sobre Dagobah. No era aquest el
planeta al que havia fugit el Jedi bpfasshi? El Jedi fosc bpfasshi? Es va
estremir, va empassar saliva, i instintivament va posar la mà en la culata del
seu blàster. Una altra lectura del seu paquet sensor va confirmar els seus
pitjors temors. El senyal d’auxili que continuava fluctuant en potència
procedia de la cova deforme.
L'arbre que s'alçava damunt de la cova
era una planta fosca i retorçada, amb les seves arrels separades com dents oscades
sobre la boca de la cova. Va veure siluetes fosques movent-se entre les arrels,
reptant i lliscant-se pels tentacles embullats i coberts de molsa. Va fer un
pas endavant, desenfundant el blàster. Va donar un segon pas, i després un
tercer.
Llavors va escoltar el sonor i
aterridor udol.
Va ressonar pel pantà, intensificat
per la boira i la seva pròpia intranquil·litat creixent. Era un udol furiós,
famolenc. Era familiar, i al mateix temps d'un altre món, i sobtadament Boorn
va perdre qualsevol desig d'entrar en aquesta cova freda i humida o de
trobar-se amb l'autor d'aquest udol terrible. Va retrocedir, obrint la seva tauleta
de registre mentre els seus ulls anaven ràpidament d'un costat a un altre. Va
parlar ràpidament, tractant de mantenir la seva veu ferma. Però no va creure
haver-ho aconseguit.
—Boorn informant —va quequejar—, aquí
no hi ha res. Res excepte fang, boira i insectes. El senyal era una il·lusió;
probablement res més que una pertorbació atmosfèrica o una fallada de sensors.
Dagobah està buit... —Va fer un cop d'ull a la cova fosca—... completament
buit.
Va tancar d'un cop la tauleta de
registre. L'udol es va escoltar de nou, i aquesta vegada el seu ressò va
perdurar fins que va estar a resguard de tornada a la seva nau i va sortir
volant a l'espai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada