L'Imperi contraataca (XI)

Anterior

Capítol 11

Al planeta gasós de Bespin clarejava.

Quan es va aproximar a l'atmosfera del planeta, el Falcó Mil·lenari va passar a tota velocitat al costat de diverses de les nombroses llunes de Bespin. El planeta brillava amb el mateix to rosa suau del clarejar que lluïa en el casc de la poderosa nau estel·lar pirata. En acostar-se al planeta, la nau virà per evitar l’ondulant canó de núvols que envoltava aquest món.

Quan finalment la nau va descendir entre els núvols, Han Solo i la tripulació van veure per primera vegada el món gasós de Bespin. En maniobrar enmig dels núvols van veure que una espècie de vehicle volador els seguia. Han va reconèixer l'aparell, que era un cotxe de núvols de dues beines, i es va sorprendre quan aquest es decantà al costat del vaixell de càrrega. El Falcó es va sacsejar violentament quan una descàrrega de làsers va copejar contra el casc. Cap dels tripulants de la nau esperava aquest tipus de recepció.

L'altre aparell va transmetre un missatge carregat d'estàtica a través del sistema de radiocomunicacions del Falcó.

—No —va respondre Han molest—, no tinc permís per aterrar. La meva matrícula és... —la potent estàtica de la ràdio va ofegar les seves paraules.

Evidentment, el vehicle de dues beines no estava disposat a acceptar l'estàtica a manera de resposta. Va obrir novament foc sobre el Falcó i la nau es va sacsejar i va agitar amb cada ràfega.

Un clar missatge d'advertiment va sonar a través dels altaveus del vaixell:

—Preparin-se. Qualsevol moviment agressiu provocarà la seva destrucció.

En aquestes altures, Han no tenia la menor intenció, de fer moviments agressius. Bespin era l'únic lloc on podien refugiar-se i no pensava allunyar-se dels seus possibles amfitrions.

—Són bastant delicats, no? —va preguntar el reactivat C3PO.

—Pensava que coneixies aquesta gent —Leia reprengué a Han, i li va mirar amb desconfiança.

—Bé, ha passat algun temps —va contestar Han evasivament.

Chewbacca grunyí, va bordar i va sacsejar significativament el cap en direcció a Han.

—Això va ocórrer fa molt temps —va contestar bruscament—. Estic segur que ho ha oblidat.

Però Han va començar a preguntar-se si Lando havia oblidat el passat.

—Concedit el permís per aterrar en la Plataforma 327. Tota desviació de la sendera de vol provocarà el seu...

Furiós, Han va desconnectar la ràdio. Per què li sotmetien a aquesta fustigació? Es dirigia pacíficament al planeta. Per ventura Lando no estava disposat a oblidar el passat? Chewbacca grunyí i va mirar a Solo, que es va dirigir a la Leia i al preocupat robot.

—Ens ajudarà —va afirmar i va intentar tranquil·litzar-los—. Ens coneixem fa molt temps... de debò. No us preocupeu.

—Qui es preocupa? —va mentir la Leia poc convençuda.

En aquest moment albiraven clarament Ciutat dels Núvols, de Bespin, a través de la finestra de la carlinga. Era una urbs enorme que semblava surar entre els núvols en sorgir entre l'atmosfera blanca. A mesura que el Falcó Mil·lenari s'aproximava va ser evident que la immensa estructura-urbana era sustentada des de baix per un prim unipilar. La base d'aquesta sustentació consistia en un ampli reactor circular que surava enmig de l’ondulant mar de núvols.

El Falcó Mil·lenari va descendir encara més cap a l'enorme ciutat, va girar en direcció a les plataformes d'aterratge i va volar al costat de les elevades torres i les agulles que clapejaven el paisatge urbà. Dins i al voltant d'aquestes estructures passejaven més vehicles de dues beines, que solcaven sense esforç entre els núvols.

En Han va posar delicadament el Falcó en la Plataforma 327.

Mentre els motors d'ions de la nau gemegaven fins a detenir-se, el capità i la tripulació van veure que el grup de recepció avançava cap a la plataforma d'aterratge amb les armes desenfundades.

Com qualsevol sector representatiu de la ciutadania de Ciutat dels Núvols, aquest incloïa éssers estranys, androides i humans de totes les races i tipus. Lando Calrissian, el cap del grup, era un dels humans.

Lando, un home de pell fosca i ben plantat d'aproximadament la mateixa edat que Solo, anava vestit amb uns elegants pantalons grisos, camisa blava i una capa blava de molt vol. Es va detenir sense somriure en la Plataforma d'Aterratge 327 i va esperar al fet que la tripulació del Falcó desembarqués.

Han Solo i la Princesa Leia van aparèixer en la porta oberta de la nau amb els blàsters desenfundats. Darrere d'ells es trobava el gegantesc wookiee, amb la pistola a la mà i una banderola de municions penjada de l'espatlla esquerra.

En lloc de parlar, Han va observar serenament a l'amenaçador grup de recepció que marxava per la plataforma cap a ells. El vent de primeres hores del matí va bufar arran de terra i la capa d’en Lando va volar a les seves esquenes com si es tractés d'unes enormes ales de color blau fosc.

—Això no m'agrada gens —va comentar la Leia en veu baixa a Han.

A Han tampoc li agradava molt, però no estava disposat a admetre-ho davant la princesa.

—Tot se solucionarà —va assegurar en veu baixa—. Confiï en mi —a manera d'advertiment, va agregar—: Però mantingui els ulls oberts. Esperi aquí.

Han i Chewbacca van deixar a la Leia a càrrec de la nau i van descendir per la rampa a fi de fer front a Calrissian i el seu bigarrat exèrcit. Tots dos grups van avançar fins que Han i Calrissian es van detenir a una distància de tres metres i van quedar cara a cara, Durant una estona, cadascun d'ells va observar a l'altre en silenci.

Finalment Calrissian va parlar, va bellugar cap i va mirar entretancant els ulls a Han:

—Quin, estafador repugnant, hipòcrita i inútil —va dir en to sever.

—Vell amic, puc explicar-t'ho tot si m'escoltes —va respondre Han, veloç.

Sense somriure, Lando va sorprendre als éssers humans i als estranys en agregar:

—M'alegro de veure't.

Escèptic, Han va aixecar una cella.

—No em guardes rancor?

—Estàs bromejant? —va preguntar Lando fredament.

Han estava posant-se cada vegada més nerviós. Li havia perdonat o no? Els guàrdies i els ajudants encara no havien enfundat les armes i l'actitud d’en Lando resultava confusa. Han va intentar ocultar la seva inquietud i va agregar valentament:

—Sempre vaig dir que eres un cavaller.

En sentir aquestes paraules, l'altre home va somriure:

—Segur! —va riure entre dents.

Han va riure també, alleujat quan per fi es van abraçar com vells companys que eren.

Lando va saludar amb la mà al wookiee, que romania darrere del seu soci.

—Chewbacca, com estàs? —va preguntar amablement—. Encara perds el temps amb aquest pallasso?

A manera de salutació, el wookieee, va emetre un grunyit reservat.

Calrissian no va saber com interpretar aquest grunyit.

—D'acord —va somriure a mig fer i va semblar incòmode.

Lando va desviar l'atenció de l'embullada massa de músculs i pèls quan va veure a la Leia, que descendia per la rampa. Aquesta bella visió anava seguida de prop per un androide de protocol, que mirava cautelosament al seu voltant a mesura que s'acostaven a Lando i a Han.

— Hola! Qui està aquí? —Calrissian va donar la benvinguda a la princesa mostrant la seva admiració—. Sóc Lando Calrissian, administrador d'aquesta instal·lació. Qui és vostè?

La princesa va respondre amb freda amabilitat:

—Pot dir-me Leia.

Lando va fer una inclinació formal i va besar amb delicadesa la mà de la princesa.

—Jo... —va dir el company robot de la Leia i es va presentar a l'administrador—... jo sóc C3PO, relacions entre humans i organismes cibernètics, al seu...

Abans que C3PO aconseguís concloure el seu discurs, Han va passar un braç per les espatlles d’en Lando i el va allunyar de la princesa.

—Lando, ella viatja amb mi i no penso perdre-la en el joc —va advertir al seu vell amic—. Serà millor que oblidis que existeix.

Lando va mirar anhelant per sobre de l'espatlla, mentre s'allunyava amb Han de la plataforma d'aterratge, seguits per la Leia, C3PO i Chewbacca.

—Amic meu, no serà fàcil —va comentar apesarat. Després va mirar a Han—. De totes maneres, què et porta per aquí?

—Unes reparacions.

Un esglai fingit va dominar l'expressió d’en Lando.

—Que li has fet a la meva nau?

Han va somriure i va mirar a la Leia.

—Lando era el propietari del Falcó Mil·lenari—va explicar—. De vegades oblida que, senzillament, va perdre la nau.

Lando es va encongir d'espatlles acceptant la presumptuosa afirmació d’en Han.

—Aquesta nau em va salvar la vida moltes vegades. És el munt de ferralla més veloç de la galàxia.

—Quin problema té?

—Falla la hipertransmissió.

—Faré que la meva gent la repari immediatament —va agregar Lando—. Em repel·leix la idea que el Falcó Mil·lenari estigui sense cor.

El grup va creuar l'estret pont que enllaçava la zona d'aterratge amb la ciutat... i va quedar instantàniament fascinat per la seva bellesa. Van veure moltes places petites envoltades per torres de perfils suaus, agulles i edificis. Les estructures que configuraven els sectors comercial i residencial de Ciutat dels Núvols eren d'un blanc resplendent i brillaven alegres al sol matinal. Diverses races estranyes constituïen el poble i molts d'aquests ciutadans passejaven ociosament per les àmplies avingudes, al costat dels visitants del Falcó.

—Com marxa la teva explotació minera? —li va preguntar Han a Lando.

—No tan bé com voldria —va reposar Calrissian—. Aquest és un lloc avançat molt reduït i no del tot autosuficient. Hem tingut molts problemes amb les provisions i... —l'administrador va reparar en la ganyota divertida d’en Han—. Què és el que et fa tanta gràcia?

—Res —Han va riure entre dents—. Mai hagués imaginat que sota el delirant fabulador que vaig conèixer s'ocultava un home de negocis i un cap responsable —de mala gana, Han va reconèixer que estava impressionat—. Ho estàs fent bé.

Lando va mirar pensatiu al seu vell amic.

—T'asseguro que tornar a veure't fa que recordi els vells temps —va somriure i va bellugar el cap—. Sí, ara sóc un home responsable. És el preu de l'èxit. Saps una cosa, Han? Sempre vas tenir raó, se sobreestima l'èxit.

Tots dos van riure i un o dos caps es van girar mentre el grup recorria les vies per als vianants de la ciutat.

C3PO es va ressagar lleugerament, fascinat per la bulliciosa multitud estranya que passejava pels carrers de Ciutat dels Núvols, pels cotxes flotants i els edificis extravagants i fabulosos. Girà el cap d'un costat a un altre i va intentar registrar-ho tot en els circuits de la seva computadora.

En mirar ximpletament l'espectacle, l’androide daurat va passar al costat d'una porta que desembocava en la via per als vianants. En sentir que aquesta s'obria es va donar volta, va veure sortir a una unitat C3PO platejada i es va detenir per veure com s'allunyava l'altre robot. En detenir-se, C3PO va sentir a l'altre costat de la porta unes xiulades i bips esmorteïts.

Mirà cap a l'interior i, assegut en l'avantsala, va veure a un androide d'aspecte conegut.

—Oh, una unitat R2! —va refilar encantat—. Gairebé havia oblidat com sonen!

C3PO va travessar la porta i va entrar a l'habitació. Va percebre instantàniament que la unitat i ell no estaven sols. Sorprès, va alçar els seus braços daurats i l'expressió de sorpresa es va congelar en la seva placa facial daurada.

—Ai mare! —va exclamar—. Semblen...

Mentre parlava, un vertiginós raig làser li va colpejar en el pit metàl·lic i el va fer volar en vint direccions. Els seus braços i les seves cames bronzines van xocar contra les parets i van formar un munt fumejant amb la resta del seu cos metàl·lic.

Darrere d'ell la porta es va tancar estrepitosament.

A certa distància, Lando va guiar al reduït grup fins al conjunt de les seves oficines i els hi va mostrar objectes d'interès a mesura que recorrien els blancs passadissos. Ningú va reparar en l'absència de C3PO mentre caminaven i analitzaven la vida de Bespin.

De sobte Chewbacca es va detenir i ensumà curiosament l'aire mentre mirava cap enrere.

Després va encongir les seves enormes espatlles i va seguir als altres.

***

Luke estava absolutament serè. Ni tan sols la posició feia que se sentís tibant, aclaparat, insegur, ni presa d'un mínim dels sentiments negatius que solia experimentar quan va intentar per primera vegada aquesta gesta. Estava cap per a baix i mantenia un equilibri perfecte sobre una mà. Sabia que la Força li acompanyava.

Yoda, el seu pacient Mestre, romania serenament assegut en les plantes dels peus. Luke es va concentrar en la tasca i, amb un sol moviment, va aixecar quatre dits del terra. Sense perdre l'equilibri va mantenir la posició invertida... recolzat en un polze.

La decisió de superar els obstacles li va convertir en un deixeble ben disposat. Desitjava aprendre i no s'immutava davant les proves que Yoda li havia preparat. Ara confiava que, finalment, quan abandonés el planeta, ho faria com un Cavaller Jedi de cap a peus, disposat a lluitar únicament per les causes més nobles.

Luke dominava ràpidament la Força i, francament, aconseguia miracles. Yoda es va mostrar més content davant els progressos del seu deixeble. En una ocasió, mentre Yoda li observava a certa distància, Luke va emprar la Força per aixecar dues grans caixes de l'equip i mantenir-les en l'aire. Yoda es va sentir satisfet i va notar que R2D2, que observava aquesta suposada impossibilitat, emetia incrèduls bips electrònics. El Mestre Jedi va alçar una mà i, amb ajuda de la Força, va separar al petit androide del terra.

R2 es va elevar i els seus desconcertats circuits i sensors externs van intentar detectar el poder que no veia però el mantenia suspès en l'aire. De sobte la mà invisible li va fer una altra mala passada: mentre romania suspès, sobtadament el petit robot va quedar potes enlaire. Va agitar desesperat les seves potes blanques i el seu cap en forma de cúpula va girar desesperadament. Quan Yoda va decidir baixar la mà, el droide i les dues caixes de provisions van començar a caure. Però només les primeres es van estavellar contra el terra, ja que R2 va seguir suspès a l'espai.

R2 va tornar el cap i va veure que el seu jove amo estava amb la mà estesa per evitar-li una caiguda fatal.

Yoda va bellugar el cap, impressionat per la velocitat de pensament i el domini del seu deixeble.

El petit nan va saltar fins al braç d’en Luke i tots dos van emprendre el camí cap a la casa. Però havien oblidat una cosa, R2D2 encara romania suspès en l'aire, xiulava i llançava frenètics bips i intentava cridar-los l'atenció. Yoda només estava gastant-li una broma més al preocupat droide i, a mesura que s'allunyaven, R2 va sentir que les riallades del Mestre Jedi ressonaven alegrement mentre la unitat R2 descendia lentament.

Una estona més tard, a mesura que el crepuscle es colava pel dens fullatge del pantà, R2 netejava el casc del caça. Amb una mànega que anava des de l'estany fins a un orifici situat a un costat del seu cos, el robot va ruixar la nau amb un potent doll d'aigua. Mentre R2 treballava, Luke i Yoda romanien en la clariana. El jove va tancar els ulls per concentrar-se.

—Asserena't —li va dir Yoda—. Coses a través de la Força veuràs, altres llocs, altres pensaments, el futur, el passat, vells amics que fa molt temps han partit.

Luke es despullava del seu jo en concentrar-se en les paraules de Yoda. Havia deixat de reparar en el seu cos i va permetre que la consciència llisqués al costat de les paraules del Mestre.

—Moltes imatges poblen la meva ment.

—El control, a controlar el que veus aprendre has—li va ensenyar el Mestre Jedi—. Fàcil ni ràpid és.

Luke va tancar els ulls, es va relaxar i va començar a buidar la ment, a controlar les imatges. Per fi va veure alguna cosa que al principi no estava clar, una cosa que era blanc i amorf. La imatge es va dibuixar gradualment. Semblava correspondre a una ciutat que potser surava en un mar blanc i ondulant.

—Veig una ciutat en els núvols —va dir al final.

—Bespin —la va identificar Yoda—. Jo també la veig. Amics allà tens, veritat? Concentra't i els veuràs.

Luke va intensificar la seva concentració i la Ciutat dels núvols es va tornar més clara. En concentrar-se, va poder veure formes, formes de persones que coneixia.

—Els veig! —va exclamar Luke amb els ulls encara tancats. Una sobtada onada d'agonia física i espiritual es va apoderar d'ell—. Sofreixen. Pateixen.

—El que veus el futur és —explicà la veu de Yoda.

El futur, va pensar Luke. En aquest cas, el sofriment que havia sentit encara no havia estat infligit.

Tal vegada el futur no fos immodificable.

—Moriran? —va preguntar al Mestre.

Yoda va bellugar el cap i es va encongir lleugerament d'espatlles.

—Difícil veure-ho és. Sempre el futur en moviment està.

Luke va obrir els ulls. Es va posar dempeus i a tot córrer va començar a recollir el seu equip.

—Són els meus amics —va dir, doncs sospitava que el Mestre Jedi potser li intentés convèncer que no fes el que sabia que volia fer.

—En conseqüència, has de decidir la millor manera d'ajudar-los —va agregar Yoda—. Si te’n vas ara, podries ajudar-los, però destruiries tot allò pel que has lluitat i sofert.

Aquestes paraules van paralitzar-li. El jove es va deixar caure al terra i va sentir que un mantell de malenconia li embolicava. Podria destruir realment tot allò pel que s'havia esforçat i potser també als seus amics? Podia no intentar salvar-los? R2 va percebre la desesperació del seu amo i es va esmunyir fins al seu costat proporcionar-li tant consol com podia.

***

Chewbacca estava preocupat per l'absència de C3PO. Es va apartar d’en Han Solo i dels altres i va començar a buscar l’androide desaparegut. En tenia prou amb seguir els seus aguts instints wookiees i passejar pels passadissos i els desconeguts passadissos blancs de Bespin.

Chewbacca es va deixar guiar pels seus sentits i finalment va arribar a una enorme habitació d'un passadís dels afores de Ciutat dels Núvols. Es va acostar a la porta i va sentir l'estrèpit d'objectes metàl·lics que xocaven entre si. A més de l'estrèpit, va percebre el grunyir suau d'uns éssers amb els quals mai s'havia topat. L'estada que hi havia trobat era una sala de desballestament de Ciutat dels Núvols: el dipòsit de les màquines obsoletes de tota la ciutat i d'una altra ferralla metàl·lica rebutjada.

Entre les peces de metall escampades pertot arreu i els filferros entortolligats hi havia quatre criatures semblants a porcs. Els seus caps estaven coberts per una densa cabellera blanca que els hi tapava parcialment les cares arrugades i voraces. Les bèsties humanoides —que en aquest planeta rebien el nom d’ugnaughts— s'ocupaven de separar les peces de metall rebutjades i de llançar-les en un fossat que contenia metall fos.

Chewbacca va entrar a la sala i va veure que un dels ugnaughts aferrava una peça de metall daurat que li va resultar coneguda.

El ser semblat a un porc ja havia alçat el braç per llançar l'extremitat metàl·lica en el fossat espetegant quan Chewbacca va rugir i li va bordar desesperat. L’ugnaught va deixar caure la pota, va sortir corrent i es va encongir aterrit al costat dels seus companys.

El wookiee va agafar la pota metàl·lica i la va estudiar amb atenció. No s'havia equivocat. Quan grunyí amb fúria en direcció als ugnaughts ajupits, aquests van tremolar i esguellaren com una baconada de porcs espantats.

***

La llum del sol entrava a dolls en el saló circular dels apartaments assignats a Han Solo i el seu grup. Estava pintat de color blanc, moblat amb senzillesa i comptava amb un sofà, una taula i poques coses més. Cadascuna de les quatre portes corredisses situades en la paret circular conduïen a un apartament contigu.

En Han va treure el cap per l'àmplia finestra del saló per tenir una visió panoràmica de Ciutat dels Núvols. El panorama era impressionant, fins i tot per a un pilot galàctic tan fet a tot com ell. Va veure els vehicles dels núvols que s'obrien pas entre els alts edificis i després va baixar la mirada per veure als habitants que recorrien la xarxa vial. L'aire fresc i net li va donar en la cara i es va sentir com si no tingués la menor preocupació.

Una porta es va obrir a les seves esquenes i en tornar-se va veure que la Princesa Leia s'havia detingut en l'entrada del seu apartament. Estava enlluernadora. Vestida de vermell i amb un mantell blanc com els núvols que queia fins al terra, la Leia estava més bella que mai. El seu pèl llarg i fosc estava subjectat amb cintes i el pentinat emmarcava delicadament el seu rostre oval. Ella li mirava i somreia davant la seva expressió de sorpresa.

—Què mires? —va preguntar la Leia i va començar a ruboritzar-se.

—Qui mira alguna cosa?

—Sembles ximple —va respondre ella i va riure.

—Està bellíssima.

Pertorbada, la Leia va apartar la mirada.

— Ha aparegut C3PO? —va preguntar en un intent per canviar de tema.

Havia agafat a Han amb la guàrdia baixa.

—Què...? Ah, sí. Chewie ha anat en la seva recerca. Ha sortit fa tant que pot haver-se perdut.

—Palmejà el sofà proveït de tous coixins i la va cridar—: Vine aquí, que vull comprovar una cosa.

La Leia va considerar uns segons la invitació, després es va acostar i es va asseure en el sofà al costat d’en Han.

El corellià es va sentir entusiasmat davant l'aparent submissió de la princesa i es va acostar per abraçar-la. Abans d'aconseguir-ho, ella va tornar a parlar:

—Espero que Luke s'hagi reunit amb la flota sense problemes.

— Luke! —Han començava a exasperar-se. Què hauria de fer per jugar aquest joc tan complicat? Era el joc de la Leia i ella proposava les regles... però ell havia triat jugar. I la princesa era massa bella per resistir-se. Amb el propòsit de tranquil·litzar-la, Han va agregar—: Estic segur que Luke està bé. Probablement està sa i estalvi i es pregunta què estem fent nosaltres en aquest moment.

Han es va acostar, la va abraçar i la va aproximar al seu cos. La Leia li va mirar provocativament i el corellià es va disposar a besar-la...

En aquest moment es va obrir una de les portes. Chewbacca va entrar pesadament, portant una voluminosa caixa d'embalatge plena d'elements metàl·lics pertorbadorament coneguts: les restes i les peces daurades de C3PO. El wookiee va deixar la caixa sobre la taula. Va fer senyals a Han i va bordar i bramà contristat.

—Què ha ocorregut? —va preguntar la Leia i es va acostar per observar el munt de peces desarmades.

—Va trobar a C3PO en una sala de desballestament.

La Leia va obrir la boca sorpresa.

—Quin embolic! Chewie, podràs reparar-lo?

Chewbacca va estudiar la col·lecció de peces del robot, va tornar a mirar a la princesa, es va encongir d'espatlles i udolà. La tasca li semblava impossible.

—Per què no l'hi donem a Lando perquè ho repari? —va proposar Han.

—No, gràcies —va respondre la Leia i la seva mirada es va tornar freda—. Alguna cosa falla aquí. El teu amic Lando serà tot l'encantador que vulguis, però no em refio d'ell.

—Doncs jo sí —Han va defensar a l'amfitrió—. Estimada, escolti'm. No permetré que acusi al meu amic de...

En Han va ser interromput pel zumzeig d'una porta que s'obria i Lando Calrissian va entrar a la sala.

Va somriure cordialment i es va acostar al grup.

—Hola, interrompo?

—En realitat, no —va dir la princesa, distanciant-se.

—Estimada —va agregar Lando i va ignorar la fredor de la princesa—, la seva bellesa no té parangó. Realment pertany a aquest lloc, enmig dels núvols.

La Leia va somriure fredament.

—Moltes gràcies.

—Li agradaria compartir amb mi un lleuger refrigeri?

Han va reconèixer interiorment que tenia una mica de gana. Per algun motiu que no va poder precisar va sentir que li inundava una onada de suspicàcia pel que fa al seu amic. No recordava que Calrissian fos tan amable, tan servicial. Potser la Leia estava encertada en desconfiar... El lladruc entusiasta de Chewbacca davant l'esment del menjar va interrompre els seus pensaments.

El corpulent wookiee es llepava els llavis davant la perspectiva d'un menjar abundant.

—Per descomptat, quedeu tots convidats.

La Leia va agafar el braç que Lando li oferia i, en acostar-se el grup a la porta, Calrissian va albirar la caixa amb les peces daurades del robot.

—Teniu problemes amb l’androide? —va inquirir.

En Han i la Leia van intercanviar una ràpida mirada. Si Han pensava demanar ajuda a Lando per reparar l’androide, aquest era el moment de fer-ho.

—Va tenir un accident —va dir el corellià amb indiferència—. Una ximpleria que nosaltres mateixos podem solucionar.

Van sortir de la sala i van abandonar les sofertes restes de l’androide de protocol.

El grup va avançar pels llargs passadissos blancs. La Leia caminava entre Han i Lando. Han no estava convençut que li agradés la perspectiva de competir amb Lando per guanyar l'afecte de la Leia... sobretot en aquestes circumstàncies. Però ara depenia de la bona voluntat d’en Lando i no li quedava una altra alterativa.

Mentre caminaven, l'ajudant personal de Lando es va reunir amb ells. Era un home alt i calb, vestit amb una jaqueta grisa de mànigues grogues molt àmplies. L'ajudant portava un aparell de ràdio que li cobria el clatell i les dues orelles. Avançava al costat de Chewbacca, lleugerament darrere d’en Han, Leia i Lando. Mentre s'acostaven al menjador, l'administrador els hi va descriure l'estructura de govern del planeta.

—Veureu, som una estació lliure i no estem sotmesos a la jurisdicció de l'Imperi —explicà Lando.

—Llavors, formen part de l'associació minera? —va inquirir la Leia.

—Francament, no. La nostra activitat és tan reduïda que no desperta interès. Gran part del nostre comerç és... bé, oficiós.

Van sortir al mirador que donava al cim de Ciutat dels Núvols coberta d'agulles. Des d'allà van veure diversos vehicles voladors que lliscaven graciosament entre els bells edificis rematats en punta. Era una vista espectacular i els visitants van quedar impressionats.

—És un bell lloc avançat —va lloar la Leia.

—Sí, és veritat. Estem orgullosos d'ell —va replicar Lando—. Descobrirà que l'atmosfera és aquí bastant especial... molt estimulant —li va somriure significativament—. Podria arribar a agradar-li.

En Han no va passar per alt la mirada seductora de Lando... que no li va agradar.

—No pensem quedar-nos tant de temps —va comentar secament.

La Leia va aixecar una cella i va mirar amb expressió entremaliada a Han Solo, que s'havia molestat.

—Resulta molt relaxant.

Lando va riure entre dents i van abandonar el mirador. Es van dirigir cap al menjador, les seves imponents portes estaven tancades i en detenir-se davant elles, Chewbacca va aixecar el cap i ensumà amb curiositat. Es va tornar i va llançar un lladruc urgent a Han.

—Chewie, ara no —li reprengué Han i es va tornar cap a Calrissian—: Lando, no tems que, a llarg termini, l'imperi descobreixi aquesta reduïda explotació i la tanqui?

—Sempre ha estat aquest el perill —va respondre l'administrador—. Ha cobert com una ombra tot el que construïm aquí. No obstant això, s'han donat certes circumstàncies que garantiran la nostra seguretat. Veuràs, he fet un tracte mitjançant el qual l'Imperi sempre es mantindrà apartat d'aquí.

En aquest moment les imponents portes es van obrir... i Han va comprendre en l'acte en quins termes va haver de concebre's aquest “tracte”. En l'extrem més llunyà de l'enorme taula de banquets es trobava el caça-recompenses Boba Fett, Fett estava al costat d'una cadira que contenia l'essència ombrívola del mateix mal: Darth Vader. El Fosc Senyor s’aixecà lentament en els seus dos amenaçadors metres d'alçada.

Han va dirigir a Lando la seva mirada més dura.

—Ho sento, amic —va dir Lando en un to veu ple de disculpes—. No podia fer una altra cosa. Van arribar poc abans que tu.

—Jo també ho sento —va respondre Han. En aquest mateix instant, va agafar l'arma de la cartutxera, va apuntar a la seva figura de negre i va disparar el làser contra ella.

Però l'home que potser havia estat el tirador més veloç de la galàxia no va ser prou ràpid per sorprendre a Vader. Abans que el raig arribés a la meitat de la taula, el Fosc Senyor va aixecar una mà protegida per un guantellet i el va desviar sense esforç, per la qual cosa va xocar contra la paret i va provocar una inofensiva pluja de trossos blancs.

Sorprès pel que acabava de veure, Han va tractar de tornar a disparar. Abans de poder fer una altra descàrrega, quelcom... quelcom que encara no havia vist però increïblement poderós, li va arrencar l'arma de la mà i la va llançar volant fins al puny de Vader. La figura negra semblant a un corb va deixar serenament l'arma damunt de la taula.

El Fosc Senyor va xiuxiuar a través de la màscara d'obsidiana i es va dirigir al seu presumpte atacant:

—Ens sentiríem honrats si s'unís a nosaltres.

***

R2D2 va sentir que la pluja queia pesadament sobre la seva cúpula metàl·lica mentre avançava amb dificultat pels tolls fangosos del pantà. Es dirigia al petit refugi de Yoda i poc després els seus sensors òptics van captar la lluentor daurada que s'albirava a través de les finestres. En aproximar-se a l'acollidor estatge, va sentir un alleujament robòtic perquè per fi quedaria protegit d'aquesta pluja molesta i persistent.

Quan intentà creuar l'entrada, va descobrir que el seu cos inflexible de droide no passava; va provar a fer-ho des d'un angle i després des d'un altre. Per fi, la percepció que no tenia la forma adequada per entrar va arribar, fins al seu cervell de computadora.

Amb prou feines podia creure en el que detectaven els seus sensors. Va entrellucar a l'interior de la casa, va registrar la presència d'una atrafegada figura que es movia en la cuina, regirava l'interior d'unes olles fumejants, picava això i allò i corria d'un costat a un altre. Però la figura que estava en la minúscula cuina de Yoda i realitzava les tasques culinàries no era el Mestre Jedi... sinó el seu aprenent.

—Si s'ha de jutjar pel registre de l’R2.

Yoda estava assegut a l'habitació contigua, observava al seu jove deixeble i somreia serenament. Enmig de l'activitat culinària, Luke es va detenir sobtadament, com si una visió dolorosa hagués aparegut davant els seus ulls.

Yoda va reparar en la mirada preocupada d’en Luke.

Mentre observava al seu deixeble, tres globus cercadors brillants van aparèixer a les seves esquenes i es van lliscar per l'aire sense fer soroll a fi d'atacar per darrere al jove Jedi. Luke es va tornar instantàniament per fer-los front amb la tapa d'una casserola en una mà i una cullera en l'altra.

Els globus cercadors van enviar un veloç raig darrere l'altre a Luke. El jove comandant els va esquivar amb sorprenent habilitat. Va enviar un dels globus cap a la porta oberta, des d'on R2 observava els moviments del seu amo. El fidel droide va veure el globus brillant massa tard i no va poder eludir el raig que li va disparar. L'impacte va llançar al terra al robot que xisclava i li va donar un cop sec que va estar a punt de desprendre les seves entranyes electròniques.

Més tard, després de superar amb èxit diverses proves preparades pel Mestre, un cansat Luke Skywalker es va dormir en el terra, a la porta de la casa de Yoda. Va dormir a intervals, es va agitar i va gemegar suaument. El preocupat droide va romandre al seu costat, va estirar un braç extensible i va cobrir a Luke amb la manta que li havia caigut. Quan R2 es va allunyar rodant, Luke es va queixar i va tremolar com si fos presa d'un horrible malson.

Yoda va sentir els gemecs des de l'interior de la casa i va córrer fins a la porta.

Luke va despertar sobresaltat. Encantat, va mirar al seu voltant i va veure que el Mestre li observava preocupat des de la porta de la casa.

—No puc apartar de la meva ment una visió —va explicar Luke a Yoda—. Els meus amics... tenen problemes... i sento que...

—Luke, anar no has—va advertir-li Yoda.

—Si no ho faig, Han i Leia moriran.

—Això no se sap —era la veu xiuxiuant d’en Ben, que començava a materialitzar-se davant d’ells. La figura vestida amb una túnica fosca, romania dempeus. La imatge lluenta va seguir parlant amb Luke—: Ni tan sols Yoda pot veure el destí que els espera.

Luke estava molt preocupat pels seus amics i decidit a fer alguna cosa.

—Puc ajudar-los! —va insistir.

—Encara no estàs preparat —va agregar Ben suaument—. Encara tens molt per aprendre.

—Sento la Força —va afirmar Luke.

—Però no pots controlar-la. Luke, aquesta etapa és perillosa per a tu. En aquest moment ets summament sensible a les temptacions del Costat Fosc.

—I tant que sí —va assegurar Yoda—. Jovenet, escolta a Obi-Wan. L'arbre, recorda el teu fracàs en l'arbre. D'acord?

Luke va recordar amb dolor, encara que opinava que aquesta experiència li havia donat molta fortalesa i comprensió.

—He après molt des de llavors. I tornaré per acabar el meu aprenentatge. T'ho prometo Mestre.

—Subestimes a l'emperador —li va dir Ben seriosament—. És a tu a qui vol. Per aquest motiu sofreixen els teus amics.

—I per aquest motiu haig d'anar —va insistir Luke.

Kenobi no va cedir.

—No em perdrà.

—Només un Cavaller Jedi completament preparat i que tingui la Força com a aliada derrotarà a Vader i a l'emperador —puntualitzà Ben—. Si no conclous el teu aprenentatge ara... si tries el camí ràpid i fàcil, com va fer Vader, et convertiràs en un agent del mal i la galàxia s'enfonsarà encara més en un abisme d'odi i desesperació.

—Que detenir-los, s’ha —va intervenir Yoda—. Em sents? D'això tot depèn.

—Luke, ets l'únic Jedi. I la nostra única esperança. Tingues paciència.

—Voleu que sacrifiqui a Han i la Leia? —va preguntar, el jove incrèdulament.

—Si allò pel que lluiten respectes —va començar a dir Yoda i va fer una pausa—, si!

Una terrible angoixa es va apoderar d’en Luke. No estava segur de poder conciliar el consell dels seus dos grans mentors amb els seus sentiments. Els seus amics corrien un greu perill i òbviament, havia de salvar-los. Però els seus Mestres opinaven que no estava preparat, que potser fos massa vulnerable davant el poderós Vader i l'emperador, que podia fer mal als seus amics i a si mateix... i potser perdre's per sempre en el camí del mal.

No obstant això, com podia témer aquestes coses abstractes quan Han i la Leia eren de carn i os i sofrien? Com podia permetre's témer un possible perill quan en aquest moment, els seus amics corrien un veritable perill de mort? Interiorment ja no li quedaven dubtes respecte al que havia de fer.

Fosquejava l'endemà al planeta pantanós quan R2D2 es va acomodar en el seu buit darrere de la carlinga del caça X-wing d’en Luke.

Yoda estava damunt d'una de les caixes d'emmagatzematge i veia com Luke carregava una caixa després d'una altra en la part inferior del caça, il·luminat per les llums de les ales.

—Luke, no puc protegir-te —va sonar la veu de Ben Kenobi a mesura que la seva figura coberta per una túnica adquiria forma sòlida—. Si decideixes fer front a Vader, ho faràs sol. Quan hagis pres aquesta decisió, no podré intervenir.

—Ho comprenc —va respondre Luke serenament. Es va tornar cap al droide i va agregar—: R2, connecta els convertidors d'energia.

R2 que ja havia afluixat les connexions d'energia de la nau, va xiular entusiasmat i es va alegrar d'abandonar aquest depriment món pantanós, que sense cap dubte no era adequat per a un droide.

—Luke, utilitza la Força únicament com a coneixement i com a defensa, no com a arma —li va aconsellar Ben—. No cedeixis a l'odi ni a la ira. Aquestes emocions condueixen al Costat Fosc.

Luke va assentir amb el cap, però només escoltava a mitges. Estava concentrat en el llarg viatge i en les difícils tasques que li esperaven. Havia de salvar als seus amics, les vides dels quals corrien perill a causa d'ell. Va grimpar fins a la carlinga i va mirar al seu menut Mestre Jedi.

Yoda estava molt preocupat pel seu aprenent.

—Vader poderós és —li va advertir ominosament—. El teu destí incert és, allò que has après, recorda. Tingues-ho tot en compte, tot! Això salvar-te pot.

—Mestre Yoda, ho faré —li assegurà—. Ho faré i tornaré per acabar el que he iniciat. Et dono la meva paraula!

R2 va tancar la carlinga i Luke va encendre els motors.

Yoda i Obi-Wan Kenobi van observar l'escalfament dels motors del caça X-wing i ho van veure preparar-se per a l'enlairament.

—T'ho vaig dir —va murmurar Yoda pesarós mentre l'elegant nau s'elevava cap als cels bromosos—. Luke temerari és. Tot, pitjor ara anirà.

—Aquest noi és la nostra última esperança —va afirmar Ben Kenobi amb la veu embargada per l'emoció.

—No —li va corregir el seu ex-Mestre amb una expressió de complicitat en els seus grans ulls—, una altra hi ha.

Yoda va alçar el cap cap al fosc firmament on la nau d’en Luke ja s'havia convertit en un punt lluminós amb prou feines discernible entre els estels titil·lants.

 Següent