La campanya del Guardià Fosc (II)

Anterior

2 TRIPULANTS DESTACATS DE L'ESTRELLA REMOTA

PETER SCHWEIGHOFER

Capità Keleman Ciro

Membre del Comando Page, triat pel Tinent Page en persona per dirigir la missió de l'Estrella Remota.

Kaiya Adrimetrum

Una soldat d'operacions especials de la Nova República amb ànsies de venjança contra l'Imperi...

Gorak Khzam

L'oficial de seguretat de l'Estrella Remota diu ser un comerciant independent.

Darryn Thyte

Cap de navili de la Nova República desitjaria tenir a Thyte per oficial de comunicacions. Però ara ho és en l'Estrella Remota.

Jessa Dajus

L'oficial imperial Dajus posseeix informació confidencial sobre els plans de Sarne, encara que la seva lleialtat està sota sospita.

Loh’khar el Descobridor

“Especialista en subministraments” twi’lek, capaç de tancar qualsevol tracte... qualsevol.

Ranna Gorjaye, “Trenca-ales”

La cap de caces de l'Estrella Remota sap que hi ha dues maneres de fer les coses: la seva o la dolenta.

Kl’aal

Explorador defel fugit del règim de Sarne i compromès a servir en l'Estrella Remota.

Akanseh

Mèdic mon calamari arbitràriament empresonat per l'Imperi.

Brophar Tofarain

Mecànic cap i pilot de transbordador de l'Estrella Remota.

Lofryyhn

Wookiee i amic personal de Kaiya que té un deute que saldar amb Sarne.

LABERINT DE SOMNIS

Dajus s'havia perdut. El dèdal semblava interminable; de vegades canviava de direcció cap a la dreta davant dels seus propis ulls: parts senceres s'esvaïen en la foscor i les ombres es movien i es retorçaven per descobrir un nou passadís que uns segons abans no estava allà

Alguna cosa la incitava a endinsar-se més i més en el laberint, una veu greu en un idioma que no era el seu. O potser sí que era el seu, només que distorsionat per les parets del dèdal.

Llavors la va veure. Una figura en ombres. Una enorme aranya negra que agitava unes potes com tentacles intentant atrapar-la. La seva primera reacció va ser fugir, però va dubtar. La fosca figura es va arrossegar més a prop, gairebé examinant-la. Li intrigava. I l'aranya va parlar. Era el mateix idioma que havia sentit abans. Però ara sonava amable en comptes d’esquerp.

L'aranya negra s’escapolí pel passadís del laberint, detenint-se en la següent cantonada, com si l'esperés. Dajus va començar a seguir-la i llavors es va quedar paralitzada. L'aranya d'ombra estava xarrupant alguna cosa. Podia distingir el so de llengües llepant líquid, de dents mastegant carn, d'ossos trencant-se. Dajus es va acostar cautelosament, tractant d'obtenir una millor imatge del que l'aranya fosca estava menjant. Era una figura que jeia sobre el terra, morta i mutilada. Es va arrossegar més a prop per veure millor. L'ombra va alçar la vista de la seva presa...

Jessa va lluitar contra els humits llençols. Es va incorporar en el llit, xopada de suor. Va buscar frenèticament el seu blàster, però en el seu lloc va trobar una mà calenta.

Sarne estava assegut en el llit, al costat d'ella.

—Malsons?

OUS DE TURAZZA

Loh’khar el Descobridor estava solemnement assegut en el reservat del racó, on els seus clients habituals sabien que el podien trobar. Bressolava en els seus braços tres ous de la grandària d'un puny cadascun, clapejats de taques grises i verdes. Els amanyagava en silenci, confortant al que fos que estigués dins i tranquil·litzant-lo davant la tabola i la mala música habituals que assaltaven als clients de la Cantina de Gallwig.

Un home embrunit i amb davantal (Gallwig en persona) es va vanar davant el reservat:

—Paice que vas sortir perdent nel últim tracte, Lookar —va balbucejar.

Loh’khar va aixecar la mirada des del seu seient, amb els ulls encara ocults en la foscor de la seva caputxa, però mirant fixament a Gallwig:

—En els meus llibres el tracte no s'ha saldat amb pèrdua —va dir el twi’lek—. Perdre és un terme relatiu, i en cada tracte que faig em reservo el màxim benefici.

Gallwig va mirar perplex a Loh’khar.

—Vors, mira —va balbucejar—, et ono vintisinc creits po’ l'ous. No ho va-a tenir milló pa’ desfer-te ells.

—Declino l'oferta, gràcies.

Un dels ous va tremolar entre els braços de Loh’khar. Va començar a agitar-se: alguna cosa a l'interior s'obria camí cap a la punta de l'ou. Els altres dos també van començar a moure's, i aviat la punta de cada ou es va esquerdar.

Un musell vermell i amb ullals va sobresortir del primer ou, apartant trossos de pela per poder treure el seu caparró d'escates vermelles. Uns ulls foscos van apuntar en el cadavèric caparró i van mirar a Loh’khar. Va començar a proferir sons bombollejants.

Aviat a la petita rèptil se li van unir les seves altres dues germanes, totes bombollejant i estenent els seus petits colls cap a Loh’khar. Mentre Gallwig seguia contemplant al twi’lek amb la mateixa mirada de perplexitat que abans, Loh’khar es va acostar les tres turazzites a la cara i va tocar les seves ullaluts musells amb els llavis.

—Benvingudes, les meves bombollejants amiguetes —va dir—, benvingudes al meu humil servei; benvingudes al petit negoci de Loh’khar.

LLIÇÓ DE SUPERVIVÈNCIA

Gorjaye estava furiosa. Es tractava d'una simple patrulla d'entrenament, però tot s'havia anat a l'infern per culpa d'un company massa confiat i molt poc preparat: el noi havia tancat massa la formació i va travar l'ala del caça de Gorjaye. Els dos caces van caure al terra, just a la meitat de l'Espessor, una luxuriosa jungla quallada de baixos pantanosos, eixams d'insectes i sanguinaris depredadors.

Quan el caça va acabar de patinar després d'estavellar-se contra un arbre, Gorjaye va forçar l'abonyegat sostre abans que el noi s'hi hagués esquitllat si més no. Traient-se el casc de vol, Gorjaye va obrir manualment la carlinga del caça de Calson i va tirar del desorientat alumne cap a fora. Quan va fer peu, el noi va allunyar a Gorjaye d'una empenta.

—Puc valer-me per mi mateix —li va etzibar Calson.

—Escolta, novençà —es mofà Gorjaye—, jo no sóc l'idiota que va tancar la formació. Si haguessis seguit les meves ordres no estaríem aquí sota. I si vols que sortim de l'Espessor abans que algun corvaj se'ns mengi el fetge, hauràs d'obeir les meves ordres, entès?

Calson va fer un pas enrere, sacsejant-se la pols.

—Jo no rebo ordres de cap dona.

—Tu, maleït tanasi —li va etzibar Gorjaye al seu torn—: formes part de la meva unitat, així que estic a càrrec de la teva desgraciada pell.

Calson va fer mala cara i va començar a registrar la seva cabina a la recerca de l'equip de supervivència. Gorjaye va treure el transponedor direccional del seu propi estoig de supervivència i va fer algunes lectures acarant-les amb el mapa del planeta que tenia en la computadora de butxaca.

—He trobat un petit assentament a 17 quilòmetres al nord-oest —va dir— Suggereixo que comencem a caminar ara que encara ens queden unes hores de llum —va ficar el mapa amb la resta i va treure el ganivet reglamentari de l'estoig.

—No pensis que aniré amb tu —va dir Calson—. He vist una cosa aquí darrere mentre quèiem i penso anar a investigar.

—Véns amb mi, i és una ordre —va dir Gorjaye.

—Em rellevo del teu servei —es va burlar Calson—. L'única cosa que aconseguiràs és que ens morim aquí —el jove oficial es va cordar l'estoig de supervivència i va començar a obrir-se camí entre la mala herba a trets de blàster.

Gorjaye es va rendir. No anava a deixar que aquell bergant la posés en perill. Tallant un viarany en direcció nord-oest amb el ganivet de reglament, Gorjaye es va encaminar cap a l'assentament.

No va passar molt abans que escoltés un crit humà en la distància, i el grunyit d'un corvaj emboscant a la seva presa.

HORA DE MENJAR

El Moff Sarne mirava fixament a Kl’aal des de la seva finestra d'acer transparent a la part alta de la cel·la d'observació. El defel estava encorbat en un racó, mentre la jove s'arraulia en el racó oposat, amb els ulls clavats en la cavil·lant ombra.

—Vinga, monstre —li provocava Sarne—. Menja fins a afartar-te.

Kl’aal contemplava a la jove, que enganxava l'esquena contra la paret de davant com un animal acorralat. Però un animal massa espantat per defensar-se; sens dubte havia estat sotmesa als altres “entreteniments” de Sarne. El seu cabell ensutjat li tapava en part el rostre, els ulls plens de llàgrimes i un llavi tremolós. Alguna cosa en ella va atreure estranyament a Kl’aal. Era la seva indefensió? No, es tractava d'una sort de grotesca companyonia que compartien ambdues víctimes.

—Per què em fan això? —va cridar la dona, responent a la pregunta de Kl’aal per ell.

—Per què? Per posar-te a prova, monstre —va replicar Sarne—. Fins ara m'has servit fidelment. Però crec en la utilitat de posar a prova als meus servidors de tant en tant, per assegurar-me de la seva lleialtat.

—De què parlen? —va cridar la dona.

—Silenci, presonera! No estic parlant amb tu, sinó amb l'ombra.

L'ombra li va retornar la mirada a Sarne, arrufant els llavis en un grunyit. Kl’aal grunyí per a si i la dona va retrocedir al racó més allunyat amb un sanglot planyívol.

—Menja o et moriràs de gana, monstre!

Allò no era honorable. Kl’aal era un caçador, no un salvatge. Aquella dona no era una presa, i la cel·la no era un vedat de caça. Aquesta dona era innocent, i no era capaç de defensar-se per si sola. No, s'asseuria en el racó i passaria gana abans de cedir a la sinistra diversió de Sarne. Sarne seguia atiant a Kl’aal, però el defel ignorava les veus i la figura de la finestra d'observació, i contemplava a la dona arraulida en el racó de davant.

INSPECCIÓ PERSONAL

Akanseh no feia més que retorçar-se les seves mans membranoses, amb la gola seca pel polsós aire del bloc de detenció del Moff Sarne. El membre de la resistència subjectat a la cadira d'interrogatori es mostrava arrogant i reservat. Pel que sembla l'humà era immune als precs del mon calamari perquè confessés el que sabés sobre els seus camarades subversius que estaven causant el pànic en l’astroport de Kal’Shebbol. Akanseh havia fet el que podia, guarint ell mateix les ferides de l'home i intentant guanyar-se la seva confiança. Però era molt tossut.

—Si no col·labores amb mi, el Moff Sarne acabarà per treure’t la informació que vol mitjançant drogues... o alguna cosa pitjor —li va pregar Akanseh.

—No penso delatar l'amagatall dels meus amics, cara peix —li va etzibar el jove—. Si t'ho dic, Sarne enviarà els seus soldats a tirotejar-los.

La porta de la cel·la es va obrir amb un so pneumàtic i el Moff Sarne va entrar amb dos soldats.

—Inspecció sorpresa, Akanseh! —es va burlar el moff—. Has tingut tant èxit amb els teus pacients que he vingut a mirar, i tal vegada a aprendre de la teva tècnica. Pel que sembla ets tan persuasiu amb els nostres joves pacients que els meus interrogadors habituals s'avorreixen de jugar al sàbacc, els meus droides interrogadors estan inactius i les meves reserves de fàrmacs exòtics i dolorosos són massa grans —Sarne tenia les mans a l'esquena; era un inspector letal del que podia convertir-se en un letal interrogatori.

—Au vinga, fill —va murmurar Akanseh al jove lligat a la cadira—. Has d'explicar-me on estan els teus amics, quants són i què pensen fer ara. Si no ho fas, no et puc garantir que surtis indemne d'aquesta cel·la.

—Deixa'm en pau, cara peix —va deixar anar l'home—. No penso trair als meus amics.

—Sembla que els teus mètodes persuasius no basten per fer que aquest jove idiota es decideixi, Akanseh —el Moff Sarne es va treure les mans de l'esquena, sostenint en una d'elles una caixa negra de formes arrodonides—. Intenti administrar-li això, amic meu: estic segur que veurem canviar ràpidament l'actitud d'aquest cuc quan senti bullir la sang en les seves venes.

Akanseh va agafar la caixa i va aixecar la tapa. Dins hi havia una xeringa hipodèrmica i diverses butllofes d'un líquid transparent. Va tossir amb la gola seca.

—Dubtes, Akanseh? —va preguntar Sarne. Un dels guàrdies va lliurar a Sarne una altra caixa negra idèntica a la primera. El moff va treure la xeringa i la va omplir amb el líquid transparent d'una butllofa—. Si no obtens aviat algun resultat, em veuré obligat a infligir-te a tu el dolor d'aquest noi. I creu-me, és molt més dolorós en el sistema circulatori dels mon calamari...

Nota de recopilació

A partir d'aquí, vénen les aventures per al vell joc de rol. Excepte per algun requadre ocasional, es tracta d'un intent de presentar les notes dirigides al director de joc de forma més o menys semblant a un relat. La idea és completar una mica la història per tots aquells que mai anem a jugar això com una campanya de rol.

S'ha omès tota la part d'estadístiques, tirades i altres elements de la mecànica del joc, igual que referències a elements que serien coneguts pel director de joc, però haurien de ser una sorpresa per als personatges.

Pot notar-se un ús inconsistent dels temps verbals.

Se segueix parlant dels personatges, que serien els personatges dels jugadors, segons la mecànica d'aquesta campanya en particular, en lloc de tenir un personatge cadascun, els jugadors poden triar diferents membres de la tripulació de l'Estrella Remota (que són molts més dels esmentats anteriorment) al llarg del joc.

També es van ometre moltes descripcions que encara que agreguen més context i alguns detalls interessants resulten en general repetitives i avorrides. De fet es van ometre grans seccions del llibre amb descripcions detallades de la nau, els membres de la tripulació, altres personatges, organitzacions, planetes que visiten, etc.

Per a més informació sobretot això es recomana consultar el llibre de rol complet.

 Següent