Mara Jade
Per la Mà de l’Emperador
Timothy Zahn
Mara Jade és bella, intel·ligent... i mortífera! És
l'assassina personal del senyor fosc de l'Imperi. Però després de la mort de l’emperador,
una variable imprevista és a punt d'entrar en l'escena de la seva missió final,
l'assassinat del líder de l'organització criminal Nebulosa Negra[1].
Encara que el seu mestre està mort, Jade ha de completar la seva missió final...
encara que li costi la vida!
Fa molt temps, en una
galàxia molt, molt llunyana...
CAPÍTOL I
[Són el millor que hi ha. La Guàrdia Imperial. Els millors
guerrers que existeixen en tot l'Imperi].
A través de l'Ull de la Ment, els dos ombrívols éssers que
dominaven el Costat Fosc de la Força, no requerien de paraules per poder
comunicar-se.
S'havien extremat les mesures de seguretat, a causa de la
gran quantitat i importància dels concurrents que havien estat convidats a
l'imponent Palau. Els famosos integrants de la Guàrdia Carmesina, la guàrdia
personal de l’Emperador Palpatine, es trobaven custodiant l'ingrés a la mansió
del Gran Moff Glovstoak, qui aquesta nit en particular, brindava una gran
recepció a la crema i nata de l'alta societat de Coruscant.
La inconfusible presència de l'imponent home que protegia al
seu Mestre, i el temor que infonien en els qui els observaven —i que precedia
cadascun dels seus passos—, feien poc probable que s'esperés problemes per part
de qualsevol que intentés sabotejar la reunió... excepte tal vegada per qui
volgués provar les seves habilitats al més alt nivell.
La retorçada veu mental continuava esplaiant-se, com si li
estigués donant les més senzilles explicacions a un petit i díscol deixeble,
qui aparentment no es deixava convèncer.
—[Però passem a veure un altre tipus molt diferent d'Agent
Imperial].
Després de travessar els controls de seguretat sense haver
estat ni tan sols molestats, —sinó més aviat havent rebut la salutació protocol·lària
de la Guàrdia Carmesina—, els dos homes es van encaminar cap als espaiosos
salons de la mansió de l'ambiciós moff. Una gran quantitat de cortesans es
trobaven repartits en petits grups, conversant de la manera més animada. Alguns
riures nerviosos, pel que sembla una mica fora de lloc, trencaven l'estricte
protocol que es mantenia en el lloc.
De sobte, la van albirar enmig del saló. La dona era prima,
espigolada, amb uns bells ulls verds que il·luminaven un rostre agraciat però
sever, i fins al moment, cobert per una expressió de duresa que podria arribar
a intimidar a qualsevol. El seu cabell pèl-roig estava recollit en un elegant monyo
fixat per darrere del cap, mentre que el seu elegant vestit de color cel,
romania subjectat per sobre de la seva espatlla esquerra per un recarregat
fermall; l'espatlla dreta i la meitat superior de la seva esquena quedaven al
nu, i per completar el seu abillament, portava un parell d'elegants guants del
mateix color que el vestit, i que arribaven per sobre dels seus colzes. El
conjunt en general, brindava una impressió d'inusitada elegància, i a més
permetia endevinar les seves ben proporcionades formes. Semblava com
extraviada, passejant sola enmig de les multituds que s'anaven congregant cada
vegada més, sense detenir-se en cap grup, i sostenint una copa de xampany a la
mà.
L'imponent home enfundat per complet en el seu vestit negre,
i el cap del qual estava cobert per l'inconfusible casc i una pesada màscara
proveïda de visors electrònics, va concloure.
—[No em sembla que tingui res especial].
El decrèpit però autoritari ancià cobert per una fosca
caputxa, a qui estava acompanyant, el reprengué suaument.
—[Paciència, el meu benvolgut deixeble, paciència].
—[Em sembla que és massa jove] —va insistir el seu
interlocutor.
Amb una melindrosa paciència, va rebre una gentil admonició
per part del seu mentor.
—[L'edat és irrellevant. És l'habilitat el que realment importa].
****
Mara Jade començava a avorrir-se de tant caminar donant voltes
enmig de les converses frívoles a les quals amb prou feines parava esment, així
com també a les mirades desdenyoses i carregades d'enveja per part de les
altres dones que estaven en el saló, i dels comentaris una mica pujats de to i
les mirades apreciatives que despertava en els concurrents masculins. Ni tan
sols havia donat un xarrup a la copa que sostenia entre les mans, la qual li
servia més aviat com una tapadora per passar desapercebuda —la qual cosa era
bastant difícil donat el seu gran atractiu—, o com si fos simplement un
complement més de la seva distingida aparença.
En aquest moment, una nodrida comitiva va començar a baixar
per l'escalinata principal del saló. L'amo de casa feia la seva presentació,
descendint envoltat de múltiples cortesans i ajudes de càmera, com si fos el
mateix emperador en persona. Es trobava vestit amb un impecable uniforme
militar blavós, creuat per un cordó daurat sobre la part esquerra del seu pit,
i amb totes les condecoracions del seu càrrec relluint com per no deixar dubtes
a ningú sobre qui era el que les portava. Va ser rebut de manera obsequiosa per
una gran quantitat de convidats, els quals s'amuntegaven en la part inferior de
l'escalinata per presentar-li els seus respectes o simplement per intercanviar
una paraula amb un dels dignataris més poderosos de l'Imperi de Palpatine.
Per un instant, una expressió d'alleujament va semblar
creuar el rostre de la Jade.
Per fi apareix
l'amfitrió, —es va dir dintre seu—. El
gran i gloriós Moff Glovstoak en persona, i segons sembla, no podrà anar-se’n enlloc
en una bona estona. És la meva oportunitat.
Allunyant-se de l'aldarull que s'havia format al voltant del
temut funcionari, es va dirigir cap a un dels vigilants que custodiaven
l'entrada principal del saló, i fent evident un gest d'incomoditat en el seu
rostre, li va dir.
—No em sento bé, guàrdia, em sembla que alguna cosa m'ha reprès
malament. On podria recolzar-me per un moment?
El rígid militar li va contestar, amb prou feines sense
moure un múscul de les galtes.
—Els servents l'acompanyaran a un dels dormitoris, Comtessa
Clària —va fer un gest i un integrant del personal de servei es va presentar
immediatament.
—Gràcies, —va assentir la Mara.
Els dos homes que l'havien estat observant amb anterioritat,
murmuraven.
—[Com veus, té moltes habilitats estupendes] —va declarar
l'home envellit—. [Es mou amb total seguretat].
Sense esperar cap resposta per part de l'ombrívola figura
que li escortava, va continuar.
—[Amb seguretat i molt més. Tan sols segueix observant].
****
Jade va assegurar la porta de l'habitació per darrere de les
seves esquenes, i es va disposar ràpidament a explorar l'estada. Dirigint-se
cap als grans finestrals pels quals es colaven les llums de la ciclòpia capital
de l'Imperi, va murmurar.
—Una mica més a l'est del que m'hagués agradat, però em serà
d'utilitat, —va concloure.
Obrint els finestrals, va treure el cap a l'elevada cornisa.
Inclinant-se sobre el seu pit, va fer un cop d'ull que la va tranquil·litzar
parcialment.
—Aquí està... anem a fer que arribi fins aquí.
Fent ús de la Força, un brillant cilindre d'alguns
centímetres de longitud va començar a elevar-se del terra, entre el mig de les
llunyanes males herbes. Mentre més s'acostava, va poder apreciar-se que es
tractava d'un sabre de llum que tenia lligat una corda que aparentment,
subjectava alguna cosa pesada.
—[Té les habilitats d'una Jedi] —va dir amb cert besllum de
sorpresa l'home imponent.
L'ancià li va corregir.
—[No exactament. Però tampoc és una Jedi fosca].
Jade va agafar el sabre de llum entre les seves mans i va
començar a tirar d'ell per pujar la bossa que penjava de l'altre extrem del
cordó.
—[Es podria dir que és... un experiment].
Sense perdre un instant, Mara Jade va regirar el contingut
de la bossa, i va extreure un fosc vestit de combat i unes botes llargues de
pilot, i es va canviar en un tres i no res. Va deixar anar el seu cabell, va
col·locar les seves armes, incloent el sabre de llum en el seu cinturó
utilitari, i va procedir a revisar la resta dels ginys que havia portat.
A continuació, utilitzant un inflador manual, va acomodar
una nina inflable sota els llençols del llit que estava enmig de l'habitació, i
va sortir novament cap a la cornisa.
—[Els experiments poden ser perillosos, mestre] —va recitar
amb una respiració mecànica l'home el rostre del qual estava cobert per la
tenebrosa màscara—. [I sovint solen ser molt costosos].
Emprant un dispensador de sinteti-soga, Mara Jade va
començar a despenjar-se enganxada a la paret, des de la cornisa en direcció al
pis inferior.
L'ancià va replicar.
—[Pot ser, el meu benvolgut deixeble. Doncs anem a
comprovar-ho, no és així?]
La dona es va detenir en el seu descens enfront del
finestral del pis inferior, i activant el seu sabre de llum, va començar a
cremar les vores de la placa de transpariacer. Conforme anava socarrant el
contorn de la finestra, començava a pensar.
Aquesta va ser l'última
de les alarmes, —va fer una pausa—. Serà
millor que entri abans que sigui vista per algun dels guàrdies.
Lliscant-se silenciosament, es va submergir en la penombra
que regnava a l'habitació, no sense abans haver-se cerciorat que no hi hagués
ningú allà, esperant-la.
Es va incorporar enfront d'una irregular i gegantesca
estructura que més semblava una estàtua de molt mal gust que qualsevol altra
cosa; mai ningú endevinaria que es tractava d'una caixa forta, tret que sabés
amb precisió què era i on havia de buscar.
Bé, aquí està —Va
acariciar el deformi megàlit amb la seva mà dreta—. La caixa de seguretat de Moff Glovstoak.
Els dos homes observaven atentament cadascun dels seus
moviments.
—[Ja ha trobat la caixa] —va dir el petit ancià encaputxat—.
[Cronometra-la, vull saber quant temps demora a obrir-la].
El seu deixeble es va limitar a assentir.
No van haver d'esperar molta estona. Amb una sonda
metàl·lica de mà, Jade va introduir la part terminal enmig del petit circuit
electrònic, i amb un xiuxiueig sord, ja havia aconseguit desbloquejar el pany. Fent
una ullada al seu interior, Mara va deixar escapar una xiulada en to baix.
Les sis pintures
robades que estàvem buscant; valen milions de crèdits.
—[Impressionant, no és veritat?] —va somriure el mestre.
L'home poderós va fer un descarnat comentari, que revelava
que realment no se sentia sorprès, ni molt menys.
—[Potser aquest sigui el seu fort, mestre. Robar].
La contundent rèplica no es va fer esperar.
—[En absolut. Fixa't].
Els esdeveniments es van desembolicar precipitadament.
Amb un fort cop de porta, dos homes armats van franquejar la
seva entrada a l'habitació a esquena de la Jade, i immediatament van apuntar a
la seva esquena... només per ser rebuts per sengles trets producte de la ràpida
reacció de la intrusa.
Tots dos homes es van desplomar sense proferir ni tan sols
un gemec.
—[Bé mestre, sembla que no té sortida] —Certament, la
situació per a la Jade semblava empitjorar amb cada segon que transcorria—.
[Crec que a continuació haurem d'apreciar quant de forta és per suportar els
interrogatoris].
Un somriure sardònic va il·luminar els envellits llavis de
l'arrugat rostre.
—[Però no descartem tan ràpid les seves possibilitats] —, es
va tornar per mirar-ho fixament—. [Tan sols segueix observant].
Jade va acomodar el blàster, fixant-lo —per mitjà del seu
domini de la Força—, en posició de tret cap a la porta, sobre una de les cavitats
de la caixa de seguretat.
Ja es podia escoltar la següent onada de passos
aproximant-se, i Mara es va amagar darrere de la porta, esperant emboscada als
seus següents perseguidors.
—[Vegem si és tan hàbil com per adonar-se del que
s'aproxima].
Amb una absoluta falta de criteri, els guàrdies es van
precipitar en una confusa riuada cap a dins de l'habitació, disparant a l’uníson
els seus rifles làser en direcció a la caixa de seguretat i al blàster que els
retornava el foc sota el control mental de la Jade. Mentre el blàster
descarregava els seus trets, ella pensava.
D'aquesta forma, amb
el gallet travat, aconseguiré atreure tota la seva atenció.
Els homes van passar de llarg, i una vegada que tots van
estar dins de l'habitació, Mara va sortir del seu amagatall a les seves
esquenes, i encenent el seu sabre de llum, va començar a llescar sense
compassió als seus atacants.
De sobte, un advertiment en el seu interior li va dir que
alguna cosa havia canviat, i que les coses no estaven bé... gens bé.
—[Mestre, això és alguna cosa subtil... i perversa].
Mara també va poder adonar-se del fet, i va deixar anar una
imprecació.
—Maledicció!
Va detenir el seu furibund atac, i colpejant a l'últim home
que acabava d'entrar amb una empenta de la Força, va pensar.
Bé, si és així com
volen jugar, correcte.
Va utilitzar el sabre de llum per tallar en dos el blàster
del seu oponent, i amb el mateix moviment, el va copejar amb el mànec del sabre
de llum per sota de la maixella. El so sord del cop va revelar la força de
l'impacte, i l'home es va desplomar sense contemplacions. Mara brandava el
sabre per fer front a la tercera onada d'atacants, quan un rugit autoritari va
fer que tots romanguessin congelats en el lloc on es trobaven.
—Quiets! —la imponent veu de l’emperador va dominar per
complet el saturat ambient.
Respirant pesadament, Mara Jade va apagar el seu sabre de
llum. Abandonant la comunicació mental per mitjà de la qual havia estat
compartint tota l'escena amb Lord Vader, el seu excels deixeble, Palpatine va
fer que totes les llums s'encenguessin per mitjà d'un gest de la Força.
La sobtada il·luminació va revelar a una encaputxada figura,
còmodament asseguda amb els braços descansant sobre els suports del seu tron
aerolliscant, mentre que el Fosc Senyor del Sith romania dempeus al seu costat
esquerre. Va esperar al fet que transcorreguessin alguns inacabables segons,
per tot seguit, dirigir-se cap a la Mara.
—Digues-me, la meva nena, —li va preguntar l’emperador—. Per
què no vas matar a l'últim dels teus atacants? Per ventura va ser perquè vas
poder notar que no es tractava d'un androide d'entrenament?
Recuperant l'alè, Mara li va contestar.
—No era necessari —fent una pausa, va continuar—. A més
considero que un home tan lleial com per estar disposat a morir en un
entrenament, és un recurs massa valuós com perquè hagi de ser malgastat per
l'Imperi.
Vader va intervenir, amb una veu poderosa que no deixava
entreveure cap emoció.
—Mestre, tens raó; ni llum ni foscor... encara. Un
experiment interessant.
De manera impertinent, Jade es va atrevir a interrompre’l.
—Ara, sóc jo qui té una pregunta. Aquest era tan sols un
exercici, o en veritat el Moff Glovstoak és sospitós de traïció?
L’emperador va prendre la paraula.
—És sospitós d'ambició, la meva nena. I l'un, fàcilment pot
transformar-se en l'altre —va deixar que les paraules calessin profundament en
la ment de la seva interlocutora—. Però no vas a ser tu qui hagi
d'encarregar-se de vigilar-ho —aixecant aristocràticament una mà cap al seu
costat esquerre, en direcció cap a la tenebrosa figura que li feia ombra, va
continuar—. La meva petita, crec que ja coneixes a Lord Darth Vader.
Amb un subtil somriure, que ningú hagués pogut ser capaç de
desxifrar, es va dirigir al seu temut aprenent.
—Lord Vader, aquesta és Mara Jade... la Mà de l’Emperador.
El silenci va caure com un pesat mantell sobre l'escena,
mentre els impertorbables droides d'entrenament semblaven muntar guàrdia
darrere de la bella dona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada